Decebedor.

El Barça va deixar escapar la possibilitat de sentenciar definitivament la lliga, si no ho està prou ja d’una forma molt lamentable. Està clar que tots haguéssim signat un empat al Madrigal a començaments de temporada, és una de les sortides més complicades que té el Barça cada any, en un camp de reduïdes dimensions i amb un equip molt qualificat per a fer-li mal, tant amb la pilota com al contracop. Podem parlar que un empat amb el marge que hi ha és molt bo, que es va sumar un punt més respecte el segon classificat.

Però veient el partit com es va produir la veritat és que va deixar un regust molt dolent per a l’aficionat. El problema no és l’empat, perquè es pot empatar a qualsevol camp si no tens el dia, però no et poden guanyar per actitud i per ganes, pots estar encertat o no, però no desaparèixer del partit de la forma que es va fer.

Entenc que amb el resultat de 0-2 l’equip tendís a relaxar-se una mica, però en quan va sortir Mathieu la cosa ja es veia venir que acabaria malament, després del gol no es va reaccionar i després del segon van recuperar el domini territorial perquè al Villareal ja li anava bé l’empat, però no es va generar pràcticament res, amb molts jugadors desapareguts.

El partit va començar molt mogut per als dos equips, un partit amb una intensitat brutal amb un equip local amb la intenció de pressionar molt amunt i recuperar ràpid per a sortir amb velocitat, així van arribar les dues ocasions de Bakambu dels primers minuts. Però el Barça va generar un parell d’aproximacions perilloses i a l’equip castellonenc li va entrar una mica la por i es va tancar al darrera, donant tot el domini al Barça que el va assumir sense cap problema, encara que amb més control que jugades perilloses. Amb una falta va arribar el gol de Rakitic que encara va tranquil·litzar més a l’equip i va acollonir al Villareal. A partir de llavors domini i poques ocasions, però errades arbitrals per als dos cantons molt aparatoses, que van escalfar molt l’ambient. Es parla de que es va ajudar al Barça a guanyar, res més lluny de la realitat, ja que és ben cert que el penal no ho és i que hagués hagut de treure la segona groga a Piqué a la primera part, però és tan cert com que es va menjar un penal claríssim a Messi abans del que xiula i que la primera targeta a Piqué no són ni mans. Per tant, on està la clara ajuda? L’àrbitre es va equivocar molt, per als dos costats, ja que si xiula el penal, ha d’expulsar al porter, la jugada és claríssima. L’àrbitre que va xiular no té ni la experiència ni la qualitat com per a xiular un partit d’aquest estil, però no anirem a descobrir ara les designacions arbitrals i els horaris a la carta que es produeixen amb els partits del Barça.

Però tornem al futbol, a la segona part el Barça no va sortir dels vestidors, així de simple, van sortir a especular moltíssim amb el marcador a favor, a descansar amb la pilota i es van trobar amb un Villareal lluitador que volia donar guerra per almenys marcar un gol. Malgrat tot, el Barça seguia jugant tranquil·lament sense patir massa angoixes al darrera, fins que Lucho va decidir donar emoció al partit i treure a dos jugadors al camp que no els va massa bé sortir des de la banqueta, perquè Arda i Piqué tenien una groga i tots dos havien jugat una mica amb foc. A partir de llavors va ser la hecatombe final, va sortir el paquet de Mathieu, que per a jugar partits a casa on el rival no t’arriba serveix per a fer nosa i poc més, però quan davant tens un equip competitiu es demostra el mediocre que és aquest senyor, que juga perquè va costar vint milions. M’agradaria saber què li passa pel cap a Bartra, quan veu a Mathieu fer el ridícul al camp i que ell només fa que xuclar banqueta, el que passa amb el central català és digne d’estudi la veritat.

A partir de la sortida de Mathieu i Alves, Mascherano es va haver de multiplicar per tres, tot i això no va poder evitar que Denis Suárez pogués xutar, que Bravo refusés malament i que Mathieu estigués a la lluna de València per a que Bakambu li robés la cartera. El Villareal va veure que era el moment de pressionar al costat de Mathieu i sort de Masche, que va evitar un nou gol després d’una pèrdua inacceptable en un jugador del Barça. El problema és que no és la primera vegada que passa, que surt aquest senyor i destrossa tot el treball que ha fet l’equip fins al moment, la mediocritat d’aquest senyor és insultant.

El partit va tenir dos minuts clau, el primer a la primera part, quan es passa d’una jugada clara de gol del Villareal, a la jugada del penal a Neymar. El segon minut clau va ser quan es va passar d’una errada molt greu de Neymar en la definició, que va passar del 1-3 a que el Villareal fes el segon amb el gol a pròpia de Mathieu. El gol és el menys recriminable al francès, que se la troba a sobre, el més recriminable és el passotisme amb que va sortir al camp i com va fer que tota la defensa caigués com un castell de cartes. A partir de l’empat, partit sense pràcticament ocasions de gol, amb un Villareal que perdia temps buscant l’empat i un Barça que buscava el gol però tampoc sense arriscar massa, una pilota aturada que Rakitic gairebé marca i una de Suárez al final i poc més.

Individualment poc es pot destacar, quan Mascherano és el millor del partit queda tot dit. Va fer un partit molt complert i va tapar forats per tot arreu, els que li tocaven i els que no, partit molt sofert per a ell que mereixia una mica més d’ajuda dels seus companys, sobretot quan van sortir Alves i Mathieu, perquè quan va jugar la defensa titular més Sergi Roberto, el partit va ser molt tranquil.

Sergi Roberto un altre que va complir amb escreix, molt seriós en defensa i oferint sempre una opció per la banda en atac, quan va passar al mig camp va seguir fent una bona tasca, sobretot en la pressió post pèrdua.

Després també va destacar Rakitic, que va ser el més inspirat en atac i va treballar moltíssim per a tapar mancances d’alguns que no van tenir ganes de córrer, un dels millors partits de la temporada del croat, que va fer menys visible el mal partit de Busquets, que no va cometre errades però que no va estar al rendiment que acostuma, també és humà i té tot el dret a tenir un partit com el d’ahir. El mateix va passar amb Arda, que no va fer errades destacables, però va fer un partit molt pla i sense aportar massa ofensivament.

Els que pitjor van estar van ser els davanters, on probablement van fer el pitjor partit de la temporada, sobretot Suárez i Messi, que van estar pràcticament desapareguts tot el partit i Neymar va aparèixer poquet per a fallar cara porta i per a ser excessivament individualista.

Partit per a oblidar que amb l’aturada per seleccions suposo que passarà aviat a un segon terme. Al final si ho mirem fredament, una jornada menys, amb la sortida més complicada que li quedava al Barça, que es va saldar augmentant un punt la distància amb el segon. Passarem de puntetes i farem com si no hagués passat res, aquest equip mereix una mica de comprensió amb la tralla que porten i es mereixen tota la confiança del món, encara que qualsevol blaugrana en acabar el partit tingués la sensació d’ocasió perduda i regalada als perseguidors. 

Entrenament amb públic.

El Barça ahir va jugar probablement un dels partits més fàcils que haurà tingut a casa amb el que porta de temporada. El Getafe, un equip ja de per si poc intens, venia amb moltes baixes, tantes que va haver de jugar un davanter de lateral i clar, per a un equip blaugrana amb velocitat de creuer i amb tot de cara, va ser poc més que un entrenament amb públic.

El partit va semblar el típic partit que es munta per part del club per a quan un jugador torna d’una llarga lesió o per exemple el cas d’Arda i Aleix, el típic partit amb poca intensitat i amb marcatges molt millorables per a que puguin agafar ritme i sense risc de lesions. El partit d’ahir va ser com si se li hagués muntat a Messi després de trencar-se el genoll, per a que la gent es faci una idea. Ahir l’argentí va tenir un dels partits més entretinguts de la temporada, podent jugar entre línies i amb la tranquil·litat del marcador i podent dosificar esforços quan es perdia la pilota, a més sense haver de buscar amb excés a Suárez per a que marqués gols ja que no estava al camp. Com aquell que no vol la cosa l’argentí es va cascar 3 assistències de gol, un gol i va crear la jugada que va deixar sol a Alba per a fer la centrada i que va acabar amb gol a pròpia. Ahir va ser un partit per a que Neymar s’ho passés bé fent filigranes, per a que Iniesta tingués un partit molt ofensiu sense la tensió d’un partit important, per a que Arda agafés encara més el rol nou dintre de l’equip, per a que Aleix Vidal seguís rodant i agafant automatismes, inclús per a que el paquet de Mathieu es pogués pensar que és un jugador per al Barça.

Els jugadors, no se si per instruccions prèvies o iniciativa pròpia, es van centrar en atacar per la banda que defensava el davanter reconvertit a lateral, on Alba va destrossar la defensa madrilenya cada cop que va voler entrant de segona línia, aprofitant que Iniesta i Neymar atreien rivals i deixaven un forat gegant per a les entrades del jugador català. El primer gol va arribar així, amb assistència de luxe de Messi que tots sabem com va acabar. El segon gol ve d’una molt bona jugada individual de Sergi Roberto que li dona a Messi que torna a regalar el gol. El tercer gol arriba com a conseqüència d’una molt bona combinació entre Iniesta i Messi, que amb una molt bona passada del manxec, el deixa sol davant el porter i penso que Leo volia rematar, però al final acaba amb assistència a Munir. Munir jugant en aquest Barça titular, pot sortir a gol per partit si juga amb una mica d’intel·ligència, simplement s’ha de dedicar a treballar en quant al col·lectiu i després buscar la rematada al segon pal, se’n pot atipar sempre que jugui. El quart gol, marca de la casa de Messi, es desfà del seu marcador en una rajola i golàs de fora de l’àrea.

Amb el partit totalment resolt i amb una exhibició de Messi i d’Iniesta principalment en va haver prou, només faltava ja que amb la tornada dels vestidors l’argentí novament es tragués de la mànega una altra assistència fantàstica per a deixar sol a Neymar davant del porter. Les diagonals del brasiler, amb la capacitat que té Messi, són totalment destructives. A partir de llavors el partit va baixar moltíssim d’intensitat i els jugadors tampoc van voler fer massa sang, es van dedicar a donar-li a Messi i que l’argentí ahir volia fer jugades anava a dir “maratonianes”, però es que penso que Messi ja no té res a envejar-li a Maradona perquè penso que ja l’ha superat, així que ja són jugades “messinianes”. El partit va tenir tan poca història que fins i tot molt aviat van tenir minuts Samper, Vermaelen i Bartra i el Barça va poder desconnectar totalment pensant amb el partit de dimecres.

L’únic aspecte negatiu del partit va ser el penal fallat per Messi. Tampoc vull dir que és un tema de falta d’entrenament, perquè no es poden veure aquests, penso que és més un tema mental, perquè el penal que va xutar ahir Messi el va xutar molt malament, el que va fallar Suárez l’altre dia igual. Jugadors amb aquesta qualitat, amb un Messi que xuta les faltes que xuta, no em puc creure que no és capaç de xutar un penal ajustat al pal que no pugui arribar el porter, és que el penal d’ahir va xutar-lo horrible. De moment no ens estan fent falta, més que per a ells mateixos per a optar al pitxitxi, el problema pot venir en un partit que hi hagi tanda de penals perquè no ens podem permetre que els tres davanters, amb la qualitat individual que tenen, puguin fer que es perdi una xampions després del treball fet durant l’any, en gran part per ells mateixos en quan a gols marcats, ja no per la decepció de l’afició, sinó per la injustícia que suposaria per als propis cracks, estar al centre de la diana, quan en bona part s’aconsegueix el que es guanya gràcies a ells. Potser estem parlant per parlar, igual el tema és que com que no són penals importants no s’afronten amb la tensió necessària, qui sap.

En l’apartat individual hi ha molta gent que mereix ser alabada, també és cert que el partit donava per a això. Els tres més brillants van ser, per aquest ordre, Messi, Iniesta i Neymar. El partit de l’argentí, estadísticament parlant, va ser espectacular, però ja no són els números, són els nombrosíssims detalls que deixa durant el partit, que ja són suficients per a pagar una entrada per anar a veure-ho en directe. Ahir com qui no vol la cosa va donar quatre gols i en va fer un altre, va moure’s per on va voler, de fals nou i per banda i va destrossar al Getafe. Brutal.

Després el manxec probablement va jugar el partit més divertit per a ell del que portem de lliga, un Iniesta que l’estan dosificant més que mai per a que jugui els partits més importants i de tensió competitiva, ahir li va tocar un partit de diversió, on va participar més del joc en atac que mai i es va moure amb total llibertat, partit molt de cara a la galeria amb croquetes, tocs impossibles, bones passades definitives i entrades amb conducció.

En el cas del brasiler, més que comentar el partit en sí, ja que va fer dos gols i jugades espectaculars, el que vull destacar és la seva capacitat per a deixar els problemes extra esportius fora del camp i jugar com si no passés res. Parlo de la polèmica amb el seu viatge a Brasil i que hagués provocat la cinquena groga. Si no ho hagués fet i ara estigués apercebut com Suárez, se l’estaria acusant, com a l’uruguaià, de fer una mala gestió del tema i que ara perilli el clàssic si veu una groga a Villareal, la força perfectament per a perdre’s un partit a priori assequible i resulta que li foten canya perquè si l’ha forçat per anar-se’n de festa, que si és un mal company i que si fa el que vol. Després resulta que veiem que l’únic que s’ha perdut és un entrenament de recuperació i quan veiem que tots els jugadors de la plantilla se n’han anat quatre dies on els ha donat la gana. Messi se n’ha anat a Andorra a esquiar i no ha dit ningú res, quan en principi no es pot fer, la majoria han viatjat aquí i allà. No ho entenc la veritat, al futur no sabem que passarà, però avui en dia no pot qüestionar ningú la seva professionalitat.

Apart dels més brillants, jo voldria destacar també a Sergi Roberto, que va tornar a jugar un partit molt bo substituint a Busquets, va jugar molt bé en tasques defensives però es que apart va aportar molta sortida de pilota amb conduccions, cosa que no aporta Busquets que és més posicional i que ahir va suposar dos gols al Barça, partit molt actiu i amb molt de criteri amb la pilota.

Destacar també a Arda, que va jugar un altre partit molt complert i aportant més en la construcció, sembla que poc a poc va agafant la idea del que s’espera d’ell i està jugant més com a mig que com a davanter, apart aporta molt de treball a la pressió i la recuperació de pilota, progressa adequadament, igual que Aleix Vidal, que ahir va cobrir tota la banda amb molta facilitat i poc a poc es va entonant més.

Per últim destacar el partit de Jordi Alba mentre el partit estava en tensió de no estar resolt, després ja es va deixar anar una mica, el volia destacar perquè portava uns quants partits una mica apagat i ahir va tornar a ser el Jordi que tots volem.

En definitiva una jornada de transició per a que l’equip pogués descansar i carregar piles de cara a les pròximes tres setmanes que seran molt dures amb la tornada de xampions i l’aturada per seleccions abans del clàssic.

Sobrat.

El Barça ahir va guanyar un partit amb una facilitat a la qual jo no hi estava tan segur que passaria. La veritat és que a mi em donava mala espina, partit amb un equip molt intens, amb un clima molt desfavorable i una gespa en molt mal estat. Però un cop va començar a rodar la pilota els dubtes van desaparèixer perquè l’equip va sortir com es demana d’ells, des del primer minut va controlar el partit com i on va voler i un cop més, el Déu del futbol, va donar tot un recital i va demostrar que tota comparació amb qualsevol jugador és ridícula. L’argentí va fer un partit que no va estar ple de floritures, sinó que va ser un partit on en cada jugada demostrava el seu nivell espectacular. La demostració d’ahir va ser insultant en cada jugada que feia el que ell volia, era igual dos jugadors a sobre que tres, va controlar el partit en tot moment i es va jugar al que ell va voler. Va ajudar molt que l’equip ahir va sortir amb la pilota netíssima des del darrera, davant d’un equip que pressionava molt a dalt era indispensable. Com que els bascs pressionaven tant a dalt, en quan sortia la pilota amb condicions era pràcticament una jugada de gol, perquè Messi rebia entre línies i amb espais i això és sinònim de destrossa. El primer gol arriba amb una molt bona passada de l’argentí a l’espai cap a Suárez, que li dona el gol pastat a Munir. El millor va ser que, a diferència de Màlaga o Las Palmas, el gol no va ser negatiu per a l’equip i van seguir tremendament concentrats i no van patir en cap moment, només amb una  pèrdua a la sortida que acaba en una jugada de perill, però l’equip basc era incapaç de generar el més mínim perill. Va ser una primera part molt tranquil·la, que el Barça després del gol es va dedicar a tocar amb criteri i amagar-li la pilota a l’Eibar, amb un molt bon Rakitic i sobretot un fantàstic Arda, que ahir si que va interpretar el rol que ha de seguir en aquest equip i va fer el millor partit des que és a can Barça. El partit estava on volia el Barça, molt tranquil i controlat i que a sobre li van fer un regal a la sortida de pilota i li va caure la pilota a Messi amb tot el camp contrari buit de jugadors, que va resoldre amb una facilitat insultant. A partir d’allà es va acabar definitivament el partit, tal i com estava jugant el Barça i amb 0-2 havia de passar un miracle per a que l’Eibar pogués remuntar. La segona part ja va baixar moltíssim el ritme i només passava alguna cosa quan Messi accelerava als metres finals, el Barça encara va adormir més el partit i quan l’equip basc va tirar-se cap a dalt per a marcar algun gol ja va ser una autèntica autopista, fruit d’aquesta van arribar els altres dos gols que van acabar de matar el partit. Al final el gran nivell col·lectiu de l’equip i la serietat amb què van sortir al camp, va fer que un partit que s’hagués pogut complicar molt fos un autèntic tràmit.

Messi que apart de donar una càtedra cada cop que rebia la pilota, com aquell que no vol la cosa, va marcar dos gols més que l’apropen al pitxitxi. Em sembla que ja s’ha acabat la brometa dels penals i a partir d’ara els xutarà el petitó. Un Messi que ja està a cinc gols de Suárez i a sis de la vedette madridista, deixant xutar penals i estant dos mesos parat per lesió, més centrat en donar assistències i passar-s’ho bé que no pas obsessionat amb el gol. El que fa aquest puto crack ja fa temps que no té qualificatius, ahir escoltava que porta cinc gols més, a aquestes alçades, que la temporada que va fer més de 90 gols en un any natural. Ja podem donar gràcies de ser contemporani seu, perquè el que fa aquest noi no ho veurem mai més, aquests recitals i d’una forma tan regular no ho ha fet mai ningú en tota la història i queden encara 11 jornades de lliga, més tot el que ve de xampions. Posem-nos el pitet i a gaudir.

Evidentment que Messi va ser el jugador més destacat, però ja n’he parlat prou per avui, m’agradaria destacar el bé que va treure tot l’equip la pilota jugada des del darrera, amb els defenses molt encertats en la passada, sense cap pressa i buscant sempre al company més ben col·locat. Si li sumem que tant Rakitic com Arda van sumar-se molt bé a combinació i que van baixar molt a ajudar en la sortida quan tapaven a Busquets, el resultat és un partit tan fàcil com el que vàrem veure ahir. Busquets com sempre va estar a un nivell espectacular, la capacitat que té aquest noi per a llegir els partits no la té ningú al món. Igual que parlem de la capacitat de llegir el joc de Messi i de circular per les zones del camp que pot fer més mal, en el cas del de Badia, és que llegeix abans que ningú on anirà la pilota per a poder estar allà i tapar la jugada, és que llegeix la millor passada sempre per a donar fluïdesa al joc i sobretot té una capacitat de recuperació per col·locació que tampoc té ningú. Hi ha jugadors que potser tinguin més físic que els faci tapar més camp, però es que ell ho fa per col·locació i per intuïció. Brutal.

Molt bé també Rakitic, que és un jugador que ha interpretat a la perfecció la seva tasca en aquest equip, que ha sabut baixar del burro i entendre que el que era al Sevilla aquí no és possible, és un jugador decisiu a l’hora d’aportar equilibri per a que l’equip no pateixi defensivament i sempre entra de segona línia, amb un desplegament físic espectacular. És el que necessita assimilar Arda, que potser té més qualitat tècnica i més improvisació que el croat, però que li falta entendre que aquí no pot fer el mateix que amb l’Atlètic. Ahir va donar un pas endavant en aquest aspecte i va ajudar molt al moment d’ajudar a la sortida de pilota, va tenir calma amb la pilota als peus i va donar molt bones passades als companys de dalt, va formar un bon triangle per banda esquerra i esperem que sigui el camí que segueixi d’ara endavant, si assimila que aquí ha de participar de la creació i que no ha d’incrustar-se tant a la línia de davanters, serà un molt bon recanvi d’Iniesta.

La davantera no va tenir massa oportunitats de brillar perquè Messi va copsar tot l’atac, malgrat que els va donar algunes assistències que d’estar encertats haguessin pogut acabar amb més gols. Munir va complir amb el que es demanava d’ell, treball d’ajuda a l’equip i moviments a l’espai per a fer recular la defensa, a sobre li van donar un gol pastat així que treball complert, ni penso intentar comparar-lo amb Neymar, però és evident que el Barça necessita un recanvi de garanties per a suplir a la MSN. Munir en un moment donat pot donar minuts de descans i jugar aquest tipus de partits, però penso que necessita una cessió per un parell o tres temporades a un equip de qualitat on poder desenvolupar-se, alguna cosa semblant a Morata amb la Juve.

Suárez com sempre va lluitar cada pilota i va fer el que acostuma, a l’uruguaià se li pot discutir la falta d’encert algun dia, però mai el treball que fa al camp, hi ha dies que té més encert que altres però la jugada del gol és de molts quirats, de jugador d’àrea pur.

La defensa i el porter no van tenir massa feina però la poca que van tenir la van resoldre bé, el més destacable de tot va ser la sortida de pilota i la tranquil·litat amb la pilota als peus. Piqué va fer un partit espectacular i els dos laterals ahir no es van projectar tant en atac però van millorar en seguretat defensiva, van seleccionar millor les pujades però tal i com estava el partit tampoc feia massa falta. El que fa dies que he detectat és que Alves està abusant massa de la conducció, es perden moltes jugades de perill perquè no s’està atrevint a fer la passada abans i l’ha de tocar 3-4 cops abans de passar-la. Ahir va fer un partit molt correcte però en aquest tipus d’ocasions desespera una mica perquè abans no ho feia això.

En tot cas, un partit menys i la mateixa distància, una notícia fabulosa de cara a propers partits entre eliminatòries de xampions, que pot donar lloc a més rotacions perquè el marge ara mateix és molt gran.

Per acabar, el tema de la notícia sorprenent que ha sortit avui a les portades culers, el probable fitxatge de Dembélé, del Rennes, un extrem que pot jugar als dos costats i que té gol, un jugador molt jove que sembla que pot costar uns 10 milions diuen. No puc dir que sigui un bon fitxatge o no perquè he de reconèixer que no l’he vist jugar mai, però si que estic molt a favor que es busquin joves promeses amb molta projecció i que tinguin un preu assequible, a favor que es faci cas als serveis d’scouting i que potser si haguessin fet el mateix amb els centrals, ara es tindria probablement dos joves centrals de projecció pel que va costar Mathieu. El que no tinc molt clar és si està sent consensuat amb l’entrenador, perquè Lucho volia a Nolito i Denis Suárez i ara es parla del noi aquest. De moment no paro d’escoltar noms de davanters i mitjos i el que fa falta més renovar no sona ningú. Avui s’ha sabut també que Adriano ha executat una opció unilateral que tenia per contracte per a renovar un any més. Em sembla surrealista que un jugador tingui una clàusula que pugui renovar un any més si ell vol la veritat, és bastant ridícul, perquè precisament és ell qui hauria de marxar juntament amb Mathieu i Vermaelen i portar a un lateral esquerrà amb cara i ulls i un parell de centrals.

Molt penosa també la notícia que vaig llegir fa un parell de dies que el Barça ha taxat a Bartra amb 12 milions. Ja poden obrir una línia telefònica només per a ell perquè a aquest preu se’l rifarà mitja Europa. És ridícul que un jugador amb la projecció de Bartra i l’edat que té, que el taxin amb vuit milions més que el que van pagar per Mathieu o Vermaelen.