Sobrat.

El Barça ahir va guanyar un partit amb una facilitat a la qual jo no hi estava tan segur que passaria. La veritat és que a mi em donava mala espina, partit amb un equip molt intens, amb un clima molt desfavorable i una gespa en molt mal estat. Però un cop va començar a rodar la pilota els dubtes van desaparèixer perquè l’equip va sortir com es demana d’ells, des del primer minut va controlar el partit com i on va voler i un cop més, el Déu del futbol, va donar tot un recital i va demostrar que tota comparació amb qualsevol jugador és ridícula. L’argentí va fer un partit que no va estar ple de floritures, sinó que va ser un partit on en cada jugada demostrava el seu nivell espectacular. La demostració d’ahir va ser insultant en cada jugada que feia el que ell volia, era igual dos jugadors a sobre que tres, va controlar el partit en tot moment i es va jugar al que ell va voler. Va ajudar molt que l’equip ahir va sortir amb la pilota netíssima des del darrera, davant d’un equip que pressionava molt a dalt era indispensable. Com que els bascs pressionaven tant a dalt, en quan sortia la pilota amb condicions era pràcticament una jugada de gol, perquè Messi rebia entre línies i amb espais i això és sinònim de destrossa. El primer gol arriba amb una molt bona passada de l’argentí a l’espai cap a Suárez, que li dona el gol pastat a Munir. El millor va ser que, a diferència de Màlaga o Las Palmas, el gol no va ser negatiu per a l’equip i van seguir tremendament concentrats i no van patir en cap moment, només amb una  pèrdua a la sortida que acaba en una jugada de perill, però l’equip basc era incapaç de generar el més mínim perill. Va ser una primera part molt tranquil·la, que el Barça després del gol es va dedicar a tocar amb criteri i amagar-li la pilota a l’Eibar, amb un molt bon Rakitic i sobretot un fantàstic Arda, que ahir si que va interpretar el rol que ha de seguir en aquest equip i va fer el millor partit des que és a can Barça. El partit estava on volia el Barça, molt tranquil i controlat i que a sobre li van fer un regal a la sortida de pilota i li va caure la pilota a Messi amb tot el camp contrari buit de jugadors, que va resoldre amb una facilitat insultant. A partir d’allà es va acabar definitivament el partit, tal i com estava jugant el Barça i amb 0-2 havia de passar un miracle per a que l’Eibar pogués remuntar. La segona part ja va baixar moltíssim el ritme i només passava alguna cosa quan Messi accelerava als metres finals, el Barça encara va adormir més el partit i quan l’equip basc va tirar-se cap a dalt per a marcar algun gol ja va ser una autèntica autopista, fruit d’aquesta van arribar els altres dos gols que van acabar de matar el partit. Al final el gran nivell col·lectiu de l’equip i la serietat amb què van sortir al camp, va fer que un partit que s’hagués pogut complicar molt fos un autèntic tràmit.

Messi que apart de donar una càtedra cada cop que rebia la pilota, com aquell que no vol la cosa, va marcar dos gols més que l’apropen al pitxitxi. Em sembla que ja s’ha acabat la brometa dels penals i a partir d’ara els xutarà el petitó. Un Messi que ja està a cinc gols de Suárez i a sis de la vedette madridista, deixant xutar penals i estant dos mesos parat per lesió, més centrat en donar assistències i passar-s’ho bé que no pas obsessionat amb el gol. El que fa aquest puto crack ja fa temps que no té qualificatius, ahir escoltava que porta cinc gols més, a aquestes alçades, que la temporada que va fer més de 90 gols en un any natural. Ja podem donar gràcies de ser contemporani seu, perquè el que fa aquest noi no ho veurem mai més, aquests recitals i d’una forma tan regular no ho ha fet mai ningú en tota la història i queden encara 11 jornades de lliga, més tot el que ve de xampions. Posem-nos el pitet i a gaudir.

Evidentment que Messi va ser el jugador més destacat, però ja n’he parlat prou per avui, m’agradaria destacar el bé que va treure tot l’equip la pilota jugada des del darrera, amb els defenses molt encertats en la passada, sense cap pressa i buscant sempre al company més ben col·locat. Si li sumem que tant Rakitic com Arda van sumar-se molt bé a combinació i que van baixar molt a ajudar en la sortida quan tapaven a Busquets, el resultat és un partit tan fàcil com el que vàrem veure ahir. Busquets com sempre va estar a un nivell espectacular, la capacitat que té aquest noi per a llegir els partits no la té ningú al món. Igual que parlem de la capacitat de llegir el joc de Messi i de circular per les zones del camp que pot fer més mal, en el cas del de Badia, és que llegeix abans que ningú on anirà la pilota per a poder estar allà i tapar la jugada, és que llegeix la millor passada sempre per a donar fluïdesa al joc i sobretot té una capacitat de recuperació per col·locació que tampoc té ningú. Hi ha jugadors que potser tinguin més físic que els faci tapar més camp, però es que ell ho fa per col·locació i per intuïció. Brutal.

Molt bé també Rakitic, que és un jugador que ha interpretat a la perfecció la seva tasca en aquest equip, que ha sabut baixar del burro i entendre que el que era al Sevilla aquí no és possible, és un jugador decisiu a l’hora d’aportar equilibri per a que l’equip no pateixi defensivament i sempre entra de segona línia, amb un desplegament físic espectacular. És el que necessita assimilar Arda, que potser té més qualitat tècnica i més improvisació que el croat, però que li falta entendre que aquí no pot fer el mateix que amb l’Atlètic. Ahir va donar un pas endavant en aquest aspecte i va ajudar molt al moment d’ajudar a la sortida de pilota, va tenir calma amb la pilota als peus i va donar molt bones passades als companys de dalt, va formar un bon triangle per banda esquerra i esperem que sigui el camí que segueixi d’ara endavant, si assimila que aquí ha de participar de la creació i que no ha d’incrustar-se tant a la línia de davanters, serà un molt bon recanvi d’Iniesta.

La davantera no va tenir massa oportunitats de brillar perquè Messi va copsar tot l’atac, malgrat que els va donar algunes assistències que d’estar encertats haguessin pogut acabar amb més gols. Munir va complir amb el que es demanava d’ell, treball d’ajuda a l’equip i moviments a l’espai per a fer recular la defensa, a sobre li van donar un gol pastat així que treball complert, ni penso intentar comparar-lo amb Neymar, però és evident que el Barça necessita un recanvi de garanties per a suplir a la MSN. Munir en un moment donat pot donar minuts de descans i jugar aquest tipus de partits, però penso que necessita una cessió per un parell o tres temporades a un equip de qualitat on poder desenvolupar-se, alguna cosa semblant a Morata amb la Juve.

Suárez com sempre va lluitar cada pilota i va fer el que acostuma, a l’uruguaià se li pot discutir la falta d’encert algun dia, però mai el treball que fa al camp, hi ha dies que té més encert que altres però la jugada del gol és de molts quirats, de jugador d’àrea pur.

La defensa i el porter no van tenir massa feina però la poca que van tenir la van resoldre bé, el més destacable de tot va ser la sortida de pilota i la tranquil·litat amb la pilota als peus. Piqué va fer un partit espectacular i els dos laterals ahir no es van projectar tant en atac però van millorar en seguretat defensiva, van seleccionar millor les pujades però tal i com estava el partit tampoc feia massa falta. El que fa dies que he detectat és que Alves està abusant massa de la conducció, es perden moltes jugades de perill perquè no s’està atrevint a fer la passada abans i l’ha de tocar 3-4 cops abans de passar-la. Ahir va fer un partit molt correcte però en aquest tipus d’ocasions desespera una mica perquè abans no ho feia això.

En tot cas, un partit menys i la mateixa distància, una notícia fabulosa de cara a propers partits entre eliminatòries de xampions, que pot donar lloc a més rotacions perquè el marge ara mateix és molt gran.

Per acabar, el tema de la notícia sorprenent que ha sortit avui a les portades culers, el probable fitxatge de Dembélé, del Rennes, un extrem que pot jugar als dos costats i que té gol, un jugador molt jove que sembla que pot costar uns 10 milions diuen. No puc dir que sigui un bon fitxatge o no perquè he de reconèixer que no l’he vist jugar mai, però si que estic molt a favor que es busquin joves promeses amb molta projecció i que tinguin un preu assequible, a favor que es faci cas als serveis d’scouting i que potser si haguessin fet el mateix amb els centrals, ara es tindria probablement dos joves centrals de projecció pel que va costar Mathieu. El que no tinc molt clar és si està sent consensuat amb l’entrenador, perquè Lucho volia a Nolito i Denis Suárez i ara es parla del noi aquest. De moment no paro d’escoltar noms de davanters i mitjos i el que fa falta més renovar no sona ningú. Avui s’ha sabut també que Adriano ha executat una opció unilateral que tenia per contracte per a renovar un any més. Em sembla surrealista que un jugador tingui una clàusula que pugui renovar un any més si ell vol la veritat, és bastant ridícul, perquè precisament és ell qui hauria de marxar juntament amb Mathieu i Vermaelen i portar a un lateral esquerrà amb cara i ulls i un parell de centrals.

Molt penosa també la notícia que vaig llegir fa un parell de dies que el Barça ha taxat a Bartra amb 12 milions. Ja poden obrir una línia telefònica només per a ell perquè a aquest preu se’l rifarà mitja Europa. És ridícul que un jugador amb la projecció de Bartra i l’edat que té, que el taxin amb vuit milions més que el que van pagar per Mathieu o Vermaelen.