Entrenament amb públic.

El Barça ahir va jugar probablement un dels partits més fàcils que haurà tingut a casa amb el que porta de temporada. El Getafe, un equip ja de per si poc intens, venia amb moltes baixes, tantes que va haver de jugar un davanter de lateral i clar, per a un equip blaugrana amb velocitat de creuer i amb tot de cara, va ser poc més que un entrenament amb públic.

El partit va semblar el típic partit que es munta per part del club per a quan un jugador torna d’una llarga lesió o per exemple el cas d’Arda i Aleix, el típic partit amb poca intensitat i amb marcatges molt millorables per a que puguin agafar ritme i sense risc de lesions. El partit d’ahir va ser com si se li hagués muntat a Messi després de trencar-se el genoll, per a que la gent es faci una idea. Ahir l’argentí va tenir un dels partits més entretinguts de la temporada, podent jugar entre línies i amb la tranquil·litat del marcador i podent dosificar esforços quan es perdia la pilota, a més sense haver de buscar amb excés a Suárez per a que marqués gols ja que no estava al camp. Com aquell que no vol la cosa l’argentí es va cascar 3 assistències de gol, un gol i va crear la jugada que va deixar sol a Alba per a fer la centrada i que va acabar amb gol a pròpia. Ahir va ser un partit per a que Neymar s’ho passés bé fent filigranes, per a que Iniesta tingués un partit molt ofensiu sense la tensió d’un partit important, per a que Arda agafés encara més el rol nou dintre de l’equip, per a que Aleix Vidal seguís rodant i agafant automatismes, inclús per a que el paquet de Mathieu es pogués pensar que és un jugador per al Barça.

Els jugadors, no se si per instruccions prèvies o iniciativa pròpia, es van centrar en atacar per la banda que defensava el davanter reconvertit a lateral, on Alba va destrossar la defensa madrilenya cada cop que va voler entrant de segona línia, aprofitant que Iniesta i Neymar atreien rivals i deixaven un forat gegant per a les entrades del jugador català. El primer gol va arribar així, amb assistència de luxe de Messi que tots sabem com va acabar. El segon gol ve d’una molt bona jugada individual de Sergi Roberto que li dona a Messi que torna a regalar el gol. El tercer gol arriba com a conseqüència d’una molt bona combinació entre Iniesta i Messi, que amb una molt bona passada del manxec, el deixa sol davant el porter i penso que Leo volia rematar, però al final acaba amb assistència a Munir. Munir jugant en aquest Barça titular, pot sortir a gol per partit si juga amb una mica d’intel·ligència, simplement s’ha de dedicar a treballar en quant al col·lectiu i després buscar la rematada al segon pal, se’n pot atipar sempre que jugui. El quart gol, marca de la casa de Messi, es desfà del seu marcador en una rajola i golàs de fora de l’àrea.

Amb el partit totalment resolt i amb una exhibició de Messi i d’Iniesta principalment en va haver prou, només faltava ja que amb la tornada dels vestidors l’argentí novament es tragués de la mànega una altra assistència fantàstica per a deixar sol a Neymar davant del porter. Les diagonals del brasiler, amb la capacitat que té Messi, són totalment destructives. A partir de llavors el partit va baixar moltíssim d’intensitat i els jugadors tampoc van voler fer massa sang, es van dedicar a donar-li a Messi i que l’argentí ahir volia fer jugades anava a dir “maratonianes”, però es que penso que Messi ja no té res a envejar-li a Maradona perquè penso que ja l’ha superat, així que ja són jugades “messinianes”. El partit va tenir tan poca història que fins i tot molt aviat van tenir minuts Samper, Vermaelen i Bartra i el Barça va poder desconnectar totalment pensant amb el partit de dimecres.

L’únic aspecte negatiu del partit va ser el penal fallat per Messi. Tampoc vull dir que és un tema de falta d’entrenament, perquè no es poden veure aquests, penso que és més un tema mental, perquè el penal que va xutar ahir Messi el va xutar molt malament, el que va fallar Suárez l’altre dia igual. Jugadors amb aquesta qualitat, amb un Messi que xuta les faltes que xuta, no em puc creure que no és capaç de xutar un penal ajustat al pal que no pugui arribar el porter, és que el penal d’ahir va xutar-lo horrible. De moment no ens estan fent falta, més que per a ells mateixos per a optar al pitxitxi, el problema pot venir en un partit que hi hagi tanda de penals perquè no ens podem permetre que els tres davanters, amb la qualitat individual que tenen, puguin fer que es perdi una xampions després del treball fet durant l’any, en gran part per ells mateixos en quan a gols marcats, ja no per la decepció de l’afició, sinó per la injustícia que suposaria per als propis cracks, estar al centre de la diana, quan en bona part s’aconsegueix el que es guanya gràcies a ells. Potser estem parlant per parlar, igual el tema és que com que no són penals importants no s’afronten amb la tensió necessària, qui sap.

En l’apartat individual hi ha molta gent que mereix ser alabada, també és cert que el partit donava per a això. Els tres més brillants van ser, per aquest ordre, Messi, Iniesta i Neymar. El partit de l’argentí, estadísticament parlant, va ser espectacular, però ja no són els números, són els nombrosíssims detalls que deixa durant el partit, que ja són suficients per a pagar una entrada per anar a veure-ho en directe. Ahir com qui no vol la cosa va donar quatre gols i en va fer un altre, va moure’s per on va voler, de fals nou i per banda i va destrossar al Getafe. Brutal.

Després el manxec probablement va jugar el partit més divertit per a ell del que portem de lliga, un Iniesta que l’estan dosificant més que mai per a que jugui els partits més importants i de tensió competitiva, ahir li va tocar un partit de diversió, on va participar més del joc en atac que mai i es va moure amb total llibertat, partit molt de cara a la galeria amb croquetes, tocs impossibles, bones passades definitives i entrades amb conducció.

En el cas del brasiler, més que comentar el partit en sí, ja que va fer dos gols i jugades espectaculars, el que vull destacar és la seva capacitat per a deixar els problemes extra esportius fora del camp i jugar com si no passés res. Parlo de la polèmica amb el seu viatge a Brasil i que hagués provocat la cinquena groga. Si no ho hagués fet i ara estigués apercebut com Suárez, se l’estaria acusant, com a l’uruguaià, de fer una mala gestió del tema i que ara perilli el clàssic si veu una groga a Villareal, la força perfectament per a perdre’s un partit a priori assequible i resulta que li foten canya perquè si l’ha forçat per anar-se’n de festa, que si és un mal company i que si fa el que vol. Després resulta que veiem que l’únic que s’ha perdut és un entrenament de recuperació i quan veiem que tots els jugadors de la plantilla se n’han anat quatre dies on els ha donat la gana. Messi se n’ha anat a Andorra a esquiar i no ha dit ningú res, quan en principi no es pot fer, la majoria han viatjat aquí i allà. No ho entenc la veritat, al futur no sabem que passarà, però avui en dia no pot qüestionar ningú la seva professionalitat.

Apart dels més brillants, jo voldria destacar també a Sergi Roberto, que va tornar a jugar un partit molt bo substituint a Busquets, va jugar molt bé en tasques defensives però es que apart va aportar molta sortida de pilota amb conduccions, cosa que no aporta Busquets que és més posicional i que ahir va suposar dos gols al Barça, partit molt actiu i amb molt de criteri amb la pilota.

Destacar també a Arda, que va jugar un altre partit molt complert i aportant més en la construcció, sembla que poc a poc va agafant la idea del que s’espera d’ell i està jugant més com a mig que com a davanter, apart aporta molt de treball a la pressió i la recuperació de pilota, progressa adequadament, igual que Aleix Vidal, que ahir va cobrir tota la banda amb molta facilitat i poc a poc es va entonant més.

Per últim destacar el partit de Jordi Alba mentre el partit estava en tensió de no estar resolt, després ja es va deixar anar una mica, el volia destacar perquè portava uns quants partits una mica apagat i ahir va tornar a ser el Jordi que tots volem.

En definitiva una jornada de transició per a que l’equip pogués descansar i carregar piles de cara a les pròximes tres setmanes que seran molt dures amb la tornada de xampions i l’aturada per seleccions abans del clàssic.