Decebedor.

El Barça va deixar escapar la possibilitat de sentenciar definitivament la lliga, si no ho està prou ja d’una forma molt lamentable. Està clar que tots haguéssim signat un empat al Madrigal a començaments de temporada, és una de les sortides més complicades que té el Barça cada any, en un camp de reduïdes dimensions i amb un equip molt qualificat per a fer-li mal, tant amb la pilota com al contracop. Podem parlar que un empat amb el marge que hi ha és molt bo, que es va sumar un punt més respecte el segon classificat.

Però veient el partit com es va produir la veritat és que va deixar un regust molt dolent per a l’aficionat. El problema no és l’empat, perquè es pot empatar a qualsevol camp si no tens el dia, però no et poden guanyar per actitud i per ganes, pots estar encertat o no, però no desaparèixer del partit de la forma que es va fer.

Entenc que amb el resultat de 0-2 l’equip tendís a relaxar-se una mica, però en quan va sortir Mathieu la cosa ja es veia venir que acabaria malament, després del gol no es va reaccionar i després del segon van recuperar el domini territorial perquè al Villareal ja li anava bé l’empat, però no es va generar pràcticament res, amb molts jugadors desapareguts.

El partit va començar molt mogut per als dos equips, un partit amb una intensitat brutal amb un equip local amb la intenció de pressionar molt amunt i recuperar ràpid per a sortir amb velocitat, així van arribar les dues ocasions de Bakambu dels primers minuts. Però el Barça va generar un parell d’aproximacions perilloses i a l’equip castellonenc li va entrar una mica la por i es va tancar al darrera, donant tot el domini al Barça que el va assumir sense cap problema, encara que amb més control que jugades perilloses. Amb una falta va arribar el gol de Rakitic que encara va tranquil·litzar més a l’equip i va acollonir al Villareal. A partir de llavors domini i poques ocasions, però errades arbitrals per als dos cantons molt aparatoses, que van escalfar molt l’ambient. Es parla de que es va ajudar al Barça a guanyar, res més lluny de la realitat, ja que és ben cert que el penal no ho és i que hagués hagut de treure la segona groga a Piqué a la primera part, però és tan cert com que es va menjar un penal claríssim a Messi abans del que xiula i que la primera targeta a Piqué no són ni mans. Per tant, on està la clara ajuda? L’àrbitre es va equivocar molt, per als dos costats, ja que si xiula el penal, ha d’expulsar al porter, la jugada és claríssima. L’àrbitre que va xiular no té ni la experiència ni la qualitat com per a xiular un partit d’aquest estil, però no anirem a descobrir ara les designacions arbitrals i els horaris a la carta que es produeixen amb els partits del Barça.

Però tornem al futbol, a la segona part el Barça no va sortir dels vestidors, així de simple, van sortir a especular moltíssim amb el marcador a favor, a descansar amb la pilota i es van trobar amb un Villareal lluitador que volia donar guerra per almenys marcar un gol. Malgrat tot, el Barça seguia jugant tranquil·lament sense patir massa angoixes al darrera, fins que Lucho va decidir donar emoció al partit i treure a dos jugadors al camp que no els va massa bé sortir des de la banqueta, perquè Arda i Piqué tenien una groga i tots dos havien jugat una mica amb foc. A partir de llavors va ser la hecatombe final, va sortir el paquet de Mathieu, que per a jugar partits a casa on el rival no t’arriba serveix per a fer nosa i poc més, però quan davant tens un equip competitiu es demostra el mediocre que és aquest senyor, que juga perquè va costar vint milions. M’agradaria saber què li passa pel cap a Bartra, quan veu a Mathieu fer el ridícul al camp i que ell només fa que xuclar banqueta, el que passa amb el central català és digne d’estudi la veritat.

A partir de la sortida de Mathieu i Alves, Mascherano es va haver de multiplicar per tres, tot i això no va poder evitar que Denis Suárez pogués xutar, que Bravo refusés malament i que Mathieu estigués a la lluna de València per a que Bakambu li robés la cartera. El Villareal va veure que era el moment de pressionar al costat de Mathieu i sort de Masche, que va evitar un nou gol després d’una pèrdua inacceptable en un jugador del Barça. El problema és que no és la primera vegada que passa, que surt aquest senyor i destrossa tot el treball que ha fet l’equip fins al moment, la mediocritat d’aquest senyor és insultant.

El partit va tenir dos minuts clau, el primer a la primera part, quan es passa d’una jugada clara de gol del Villareal, a la jugada del penal a Neymar. El segon minut clau va ser quan es va passar d’una errada molt greu de Neymar en la definició, que va passar del 1-3 a que el Villareal fes el segon amb el gol a pròpia de Mathieu. El gol és el menys recriminable al francès, que se la troba a sobre, el més recriminable és el passotisme amb que va sortir al camp i com va fer que tota la defensa caigués com un castell de cartes. A partir de l’empat, partit sense pràcticament ocasions de gol, amb un Villareal que perdia temps buscant l’empat i un Barça que buscava el gol però tampoc sense arriscar massa, una pilota aturada que Rakitic gairebé marca i una de Suárez al final i poc més.

Individualment poc es pot destacar, quan Mascherano és el millor del partit queda tot dit. Va fer un partit molt complert i va tapar forats per tot arreu, els que li tocaven i els que no, partit molt sofert per a ell que mereixia una mica més d’ajuda dels seus companys, sobretot quan van sortir Alves i Mathieu, perquè quan va jugar la defensa titular més Sergi Roberto, el partit va ser molt tranquil.

Sergi Roberto un altre que va complir amb escreix, molt seriós en defensa i oferint sempre una opció per la banda en atac, quan va passar al mig camp va seguir fent una bona tasca, sobretot en la pressió post pèrdua.

Després també va destacar Rakitic, que va ser el més inspirat en atac i va treballar moltíssim per a tapar mancances d’alguns que no van tenir ganes de córrer, un dels millors partits de la temporada del croat, que va fer menys visible el mal partit de Busquets, que no va cometre errades però que no va estar al rendiment que acostuma, també és humà i té tot el dret a tenir un partit com el d’ahir. El mateix va passar amb Arda, que no va fer errades destacables, però va fer un partit molt pla i sense aportar massa ofensivament.

Els que pitjor van estar van ser els davanters, on probablement van fer el pitjor partit de la temporada, sobretot Suárez i Messi, que van estar pràcticament desapareguts tot el partit i Neymar va aparèixer poquet per a fallar cara porta i per a ser excessivament individualista.

Partit per a oblidar que amb l’aturada per seleccions suposo que passarà aviat a un segon terme. Al final si ho mirem fredament, una jornada menys, amb la sortida més complicada que li quedava al Barça, que es va saldar augmentant un punt la distància amb el segon. Passarem de puntetes i farem com si no hagués passat res, aquest equip mereix una mica de comprensió amb la tralla que porten i es mereixen tota la confiança del món, encara que qualsevol blaugrana en acabar el partit tingués la sensació d’ocasió perduda i regalada als perseguidors.