A tocar.

El Barça està molt a prop d’aconseguir una lliga que al final serà molt soferta quan tots la veiem guanyada fa un mes i mig. És cert que no van fer el millor partit de la temporada, però a aquestes alçades, amb el que es juga la gent de baix i els que no van primats fins a les orelles, és complicadíssim guanyar a qualsevol camp, de fet tots parlen del partit normalet del Barça, però pocs parlen dels paupèrrims partits dels seus dos perseguidors, però clar ells amb el resultat en tenen prou, tots contents, en el cas del Barça se’ls exigeix a sobre fer un joc brillant. M’ha fet molta gràcia també la polèmica amb el porter de la Reial Societat perquè va pujar a rematar el darrer corner davant el Madrid, que deien que si els bascs anaven primats. No se’ls va veure en tot el partit amb una intensitat elevada i unes ganes boges de guanyar que diguem, sinó que es van limitar a intentar defensar l’empat. Després en canvi veus un Betis, que no es juguen absolutament res i que juguen amb la intensitat que ho van fer, amb la mala hòstia d’alguns jugadors i amb un ambient totalment hostil, a sobre sobre una gespa alta i més seca impossible, amb el seu porter dient que anaven a donar-li la lliga al Madrid, amb jugadors com el poques llums de Ceballos, que va haver de ser expulsat clarament en vàries jugades. Però clar, ni un sol comentari a la possible prima al Betis, periodisme de qualitat. Ja no diguem l’Español la setmana que ve, amb l’equip ja salvat, si ja és un paradís blanc els dos partits de la temporada, no vull ni pensar el que serà la setmana que ve, jugaran tres cops més intensos que avui amb el Sevilla que es jugaven el descens i per suposat amb un àrbitre seleccionat per a que deixi pegar fins al DNI.

Em sembla molt patètic també veure com cada cop que el rival s’auto expulsa, comencen amb la cantarella que si el Barça juga sempre contra deu, comptant els partits que ha jugat amb superioritat i deixant sempre aquest boirim d’ajuda arbitral per a que pugui guanyar. El visionari Mourinho va inventar el grup de gent que criticava un error arbitral on segons ell només estava Pep, quan el català es va queixar del fora de joc que li varen xiular a Pedro a la final de copa que van perdre. Doncs bé, en aquest grup d’una persona ja no s’hi cap, perquè està ple de gent que qüestiona un encert arbitral. Em fa molta llàstima que hagin de recórrer a la mateixa història sempre, en lloc de criticar al central que s’auto expulsa sembla, com si el Barça hagués de demanar perdó per rebre dues faltes de targeta claríssima. Puc entendre la rabieta si la expulsió no fos justa, però si ho és, encara hem de demanar perdó o què? És surrealista.

El Barça no descobrirem la fórmula de la Coca-Cola si diem que ha arribat totalment esgotat al final de temporada, fruit d’una horrible planificació de la cúpula esportiva que han deixat a l’equip durant més de mitja volta amb 12-13 jugadors utilitzables. En plena davallada física tampoc podem demanar que l’equip voli per la gespa, encara que tinguin setmana blanca, menys encara quan es jugava sobre una gespa molt alta i encara més seca, on es veia que la pilota ni rodava ni botava bé. Es parla de forma molt injusta, per part de la caverna culer, que si l’equip no va mostrar ganes de guanyar, que si els jugadors estaven apagats i no generaven perill. El Barça va sortir conscient que tindria ocasions per a fer un gol, va sortir a no encaixar un gol a una contra que li suposés una costa amunt i una sobre pressió d’haver de remuntar. L’equip va jugar un partit molt bo en quan a pressió col·lectiva i no va patir en cap moment pel resultat, el que passa és que l’entorn està molt neguitós pendents del que diran si es perd la lliga quan ja havien vacil·lat al rival directe, és el que passa quan vas de boques i de prepotent, que quan volta la moneda et menges les paraules amb patates. El que he llegit avui que si els jugadors no volen la lliga, que si no donaven sensació d’anar a guanyar, que si no estaven motivats, em sembla una bajanada brutal. Com no han de voler la lliga els jugadors, ens hem tornat bojos o que? El Betis va tenir una ocasió de gol els primers deu minuts de partit en un error propi, després va ser un atac i gol blaugrana, que degut a l’embotellament i l’estat de la gespa. El Barça no va fer un partit brillant ofensiu, però va fer el partit que necessitava a les alçades que estem de la temporada, la setmana passada per exemple van sortir poc concentrats amb la pressió i defensivament, pensant que ja tenien el partit guanyat i la primera part l’equip d’Abelardo gairebé encaixen dos gols. L’equip blaugrana ja fa temps que li costa marcar el primer gol, les primeres parts sempre són una mica més complicades, mentre el rival encara està fresc, però les segones parts s’han mostrat molt superiors. Ahir a la mitja part escoltava la ràdio i semblava que ja s’havia perdut la lliga, el culer no canviarà mai, és igual que s’hagi guanyat tot els darrers anys, sempre estem amb l’ai ai al cos. Fa uns dies si que era preocupant l’estat dels jugadors, que no anaven ni amb rodes, però el partit amb el València ja es va perdre de forma totalment immerescuda. Ahir els jugadors se’ls va veure en bones condicions, no a un ritme espectacular, però està el trident a un ritme més que suficient com per a generar ocasions de gol com per a guanyar folgadament. L’únic que es veia fora de ritme mentalment perquè no li sortien les coses era Neymar i ahir ja se’l ve veure més solt i provant més coses, Messi està en moviment i sent decisiu i Suárez està com sempre, prop del gol i mossegant. Després el mig camp ha recuperat l’alè i estan donant un bon rendiment, l’equip en general ha recuperat la pressió i la seguretat defensiva.

Individualment van destacar sobretot Messi, després Iniesta, Rakitic i Suárez. No va haver cap jugador al que se li pogués recriminar res però els més destacables van ser aquests, que d’altra banda és una bona notícia perquè els darrers partits era Mascherano.

L’argentí va jugar un partit molt intel·ligent, no va mostrar ansietat i va esperar el seu moment, totes les ocasions de gol van sortir de les seves botes pràcticament i l’assistència que li fa a Suárez al gol és brutal, ja val el preu d’una entrada, va controlar el ritme de joc com va voler i va organitzar des de la mitja punta. Ja va ser ell qui va trencar el partit la setmana passada, de forma individual i ahir igual.

Després Iniesta és qui està portant el ritme de joc del Barça, està prioritzant el control de l’esfèric i atacar ordenadament a fer eslàloms i jugar de forma precipitada. Partit molt correcte sense perdre pilotes i ajudant molt a l’equip sense pilota.

També van ajudar els dos davanters Neymar i Suárez, que se’ls va veure més encertats que en partits anteriors, fallant jugades però encertats amb el joc col·lectiu.

Partit molt correcte en general de tots, sense estridències i sabent el que es jugaven. Un partit menys i la lliga més a prop.

Avui vull parlar de les dues seccions blaugrana, que han coincidit els seus fracassos europeus, un any més i sembla que no s’aprèn la lliçó. Estic parlant de confeccionar equips més o menys de primer nivell i després donar-li a entrenadors incompetents que dilapiden any rere any els milions invertits. El problema és el model. Hi ha diferents tipus de models, no cal dir que el millor model és consensuar els fitxatges entre la secretaria tècnica i l’entrenador i conjugar bones operacions amb jugadors que l’entrenador estigui disposat a utilitzar. Perquè és el millor model? Doncs perquè sempre és millor que hi hagi debat i es porti el més adequat per a les dues parts. Les seccions per desgràcia no segueixen aquest model, al bàsquet tenim un director esportiu que contracta majoritàriament bons jugadors però que després l’entrenador no fa servir. En el cas de l’handbol encara és pitjor, perquè si ja de per si és té un entrenador mediocre, a sobre se li dona el poder per a contractar a qui ell vol.

El cas del bàsquet ja fa temps que és sagnant, es porten perduts 9 dels darrers 11 títols possibles, s’ha provat tot, se li han portat jugadors ofensius que l’entrenador, eminentment defensiu no ha sabut treure rendiment, se li han portat altres anys jugadors defensius i tampoc ha servit, se li ha portat jugadors de futur i ni els ha fet servir. El Barça ja fa vàries temporades que demana un canvi generacional i donar importància al futur conjugant amb minuts de qualitat dels més veterans. El problema és que aquest senyor sempre busca rendiment immediat total per a tenir resultats horribles. A vegades és bo tenir una temporada en blanc per a que els xavals es vagin adaptant a l’equip, però aquest senyor sempre ha buscat experiència i ha desaprofitat any rere any als joves cridats a ser el futur de l’equip. Els joves marxen farts de no ser importants i es queden els més veterans cobrant sous que no són acordes amb el seu rendiment. El principal problema ve quan portes a Pau Ribas, quan tens a Satoranski, a Abrines i continues basant el teu joc al voltant de Navarro. Mira que em sap greu haver de dir aquestes coses d’un jugador històric per a la secció, però no pot ser que el joc del Barça, amb els tres esmentats anteriorment, més Tomic i Doellman s’hagi de basar el joc al voltant de Navarro que ja té 35 anys. Estem parlant de jugadors com Navarro o bé Oleson, amb sous elevadíssims que llastren el fitxatge de jugadors decisius. Però ja no és ni tan sols això el problema, el mal ve quan tens un entrenador amb una llibreta tàctica obsoleta, incapaç d’adaptar-se als nous temps, quan tens un entrenador que té al·lèrgia a alternatives defensives, que no siguin la defensa individual, que no té lectura de partit i té el cap quadriculat per a repartir minuts sense tenir en compte el rendiment que s’està produint en el partit que s’està jugant. El Barça, amb el pressupost i la capacitat d’atracció que té per a portar jugadors, no pot jugar a partits de 70 punts, l’assistència al Palau ha baixat en picat, és normal. Apart vol jugar defenses individuals quan tens a Navarro i Arroyo que se’ls en va tothom, només cal fer una mica de scouting per a veure que molts dels desequilibris defensius venen per culpa seva, alguns cops fins i tot combina als dos amb Tomic, que necessita ajudes perquè tampoc és un gran defensor. La secció ja fa temps que va a la deriva i penso que Creus ha de contractar ja un entrenador nou, passi el que passi a la lliga i començar a preparar amb ell la temporada vinent, les altes i baixes i començar a treballar, buscar un bon entrenador que faci un joc atractiu i que demani els jugadors que vulgui i digui qui no li serveix per a realitzar el seu joc, perquè portem massa temps que any rere any es fa neteja i es fa fora a jugadors molt vàlids que no han rendit per culpa de l’entrenador i del seu estil de joc. Aquesta temporada s’ha de prendre decisions doloroses però importants, no pot ser que tinguem la plaça d’extracomunitari malgastada amb un exjugador com Arroyo. El Barça necessita un base competitiu per a donar relleu a Satoranski, necessita un tres alt per a donar relleu a Peperouglu i necessita començar a tenir dos escortes com Abrines i Ribas sent part molt important del joc. Tant Navarro com Oleson han d’acceptar un nou rol i rebaixar ostensiblement el seu sou per a poder fitxar un crack que guanyi partits i sobretot s’ha d’adaptar als nous temps amb jugadors interiors molt més versàtils i amb més capacitat de sortir a la línia exterior.

Després està l’handbol. El cas d’aquesta secció encara és més sagnant, perquè portem anys on la competició domèstica és mediocre, ja costa prou que vinguin jugadors de nivell, només falta que es vagi fracassant per Europa de la manera que s’està fent. El cas de l’entrenador en aquesta secció encara és més sagnant, perquè es va guanyar l’any passat la xampions perquè es tenia a Karabatic i a Saric a ple rendiment, que apart va coincidir amb un canvi d’ordre europeu on els habituals poderosos van cedir poder als nous rics. Perquè ni amb aquests dos, fa dos anys, es va poder assolir la xampions. El problema és que l’entrenador que tenim és molt incompetent, però com que la competició espanyola és tan mediocre, guanya 4 dels 5 títols en joc cada temporada i sembla com si fos un gran èxit, però la trista realitat és que amb aquests jugadors que té el Barça, probablement amb un entrenador recent sortit de l’escola seria més que suficient per a guanyar totes 4 competicions. Aquest senyor té tot l’any, tots els milions del món pera fitxar, una competició res exigent per a poder provar als nous i que es vagin rodant i al mateix temps rotar als més veterans per a que arribin frescos al tram decisiu, amb una xampions que tens algun rival dur al grup però la resta assequibles, només t’has de centrar en menys de 10 partits a l’any, sobretot l’encreuament de quarts i la final four. Doncs aquest senyor ja porta fracassant ja massa anys, massa anys que es necessiten grans remuntades al Palau per un mediocre partit d’anada en quant a preparació i direcció per part seva, al final quan tens un rival que està acostumat a aquest tipus d’ambients i té grans jugadors, doncs el Palau no és suficient. Ja fa massa anys que venem la moto del Palau per a tapar la mediocritat al partit d’anada, un dels pocs partits on ha de rendir. A sobre fa riure a l’hora de fitxar, perquè ven al millor jugador del món i amb els diners porta a un jugador mig retirat que els darrers anys està més temps lesionat que jugant, es fa fora a jugadors com ara Rutenka i els que portes com ara Kopljar, un tio de més de dos metres amb una classe espectacular no el fas jugar ni un minut al partit decisiu, el fitxatge estrella que juga cinc minuts perquè es veu la seva mediocritat. Un desastre absolut, que a sobre l’any que ve marxen Sigurdsson i Saric i s’ha fitxat a jugadors joves amb projecció. Ahir mateix necessita marcar cinc gols i surt a jugar amb dos centrals i Jallouz, el canoner, assegut vint minuts. La eliminatòria en cap moment s’ha vist dominada pel Barça, sempre s’ha anat a remolc. Tot i això els jugadors han donat la cara i van estar a punt de remuntar, però el Kiel tenia jugadors molt experimentats i no sempre funciona el Palau. Aquesta secció també necessita aire fresc i que els títols nacionals no ens facin perdre la perspectiva, però clar després veus al incompetent de Bartomeu que surt i encara li sembla bé haver quedat eliminats, perquè han donat una gran imatge i casi es remunta. Aquest senyor viu a un altre món.