Lliga contra tots.

El Barça ahir va consumar la seva victòria en una lliga que, se li va complicar pel sotrac físic i algunes situacions de mala sort, però que es van poder refer a temps i probablement tindrà més bon gust de boca que si l’haguessin guanyat fa tres setmanes amb la diferència que han portat durant l’any. Després de perdre l’eliminatòria de xampions, se’ls hagués fet etern el final de temporada a ells i als aficionats, d’aquesta manera han hagut de lluitar fins al final i han estat endollats aquestes darreres setmanes.

La temporada ha estat molt bona, per molt que alguns es pensin que si no es fa triplet ja no val res, han estat campions de lliga, guanyant la sisena lliga en vuit anys, que diu molt del cicle triomfal d’aquest equip, dona una mostra de l’hegemonia que està tenint el Barça els darrers anys, tallada per una temporada on van decidir portar al Tata Martino i que es va llençar a la brossa i que malgrat això es va perdre la darrera jornada a casa. Malauradament, no s’ha pogut reflectir a Europa tant com haurien merescut, s’han perdut eliminatòries amb equips inferiors i que no han proposat res i amb decisions controvertides i coses estranyes que passen en la mafiosa xampions que porta la UEFA. Només cal veure que aquest any, un dels finalistes ha arribat a la final sense jugar amb cap equip mínimament competitiu, casualment el que ja en va aconseguir cinc d’una tacada, quan era amb blanc i negre, que tothom sap com es van produir. La sensació és que s’ha desaprofitat al millor jugador de la història per aconseguir encara més xampions però no se li pot retreure res a un equip que porta tants anys consecutius guanyant coses, fent el millor futbol d’Europa.

El partit d’ahir, molt de culer tribunero, ja estava cagat de que es perdria, els mitjans tenien zero confiança i molts només pensaven amb la mofa del Madrid i el seu entorn si es perdia. Hi ha culers que no canviaran mai en la vida, és igual que estiguis marcant una època, sempre amb el ai al cor i trobant-ho tot malament. El partit era evident que es guanyaria, aquest equip quan ha jugat un partit clau, poques vegades ha fallat i no ha donat la talla, excepte quan les cames no van respondre pel sotrac físic, el Barça sempre ha estat superior als seus rivals i aquest tipus de partits els ha jugat de meravella. Només cal veure la diferència del partit a Granada o amb l’Español, respecte partits de menys envergadura com ara el partit davant del Sporting o el Betis. El Barça va sortir totalment endollat i li va costar una mica marcar el primer gol perquè el rival va sortir híper motivat per les primes i amb un camp lamentable, que dificultava molt el joc blaugrana. Però les coses del Karma, que van fer que el segon gol blaugrana fos en gran part gràcies a l’estat de la gespa, que va frenar la pilota i va donar temps a Alves per arribar, m’encanta que les barroeres tàctiques se’ls tirin en contra d’aquests equips antiesportius. Un cop es va obrir el marcador, gràcies a una molt bona jugada combinativa, entre Neymar, Alba i Suárez, ja es va acabar, més encara després de marcar el segon, que al Granada se li va fer molt costa amunt. El partit s’hagués pogut resoldre molt abans si Iniesta hagués tingut el dia en quan a visió de joc, però sorprenentment va escollir sempre la pitjor opció per a la passada, ja que tant Suárez com Alves, estaven entrant de segona línia a l’esquena de la defensa i en cap moment o no els va veure o no es va atrevir a fer la passada. En tot cas no va fer falta la seva brillantor en aquest partit i es va resoldre bé, curiosament amb dos bones internades dels dos laterals, ahir els millors extrems de l’equip.

Es va produir una petita reacció a la segona part per part dels andalusos, però el Barça no es va deixar sorprendre en cap moment. Va ser un partit molt plàcid, que a sobre va servir per a que l’uruguaià estigués més a prop de la bota d’or.

La part positiva va ser evidentment la d’aconseguir el títol, però com sempre va servir per a que alguns utilitzessin al Barça de mala manera. Estic parlant dels mitjans, que després d’Anoeta llençaven merda per la boca i van atacar a l’equip i sobretot a l’entrenador, de forma miserable, que en canvi ahir van ser els primers en pujar al carro i començar a fer especials, columnes i opinions per a vendre paper a punta pala i lucrar-se un cop més del Barça, aprofitant la imatge dels jugadors quan tots sabem que porten des de l’eliminació de xampions llençant merda a sobre d’alguns jugadors, com per exemple Alba, Neymar o altres, posant-se amb la seva vida privada i dient barbaritats. Jo entenc que el club li serveixi molt la premsa per a estendre una gran part del missatge que com a club no poden emetre, però els jugadors penso que els haurien de fer el salt als mitjans i tenir una mica més de memòria de qui està als moments dolents de l’any i agrair-los només a aquests la seva fidelitat.

Un altre aspecte molt positiu ha estat la reacció de l’equip i l’actitud que han tingut durant tota la temporada, que malgrat els han posat pals a les rodes constantment, sobretot des de dintre del club mateix, han tingut una professionalitat i un rendiment bestial. Ahir vaig posar la ràdio quan va acabar el partit i estaven entrevistant a Bartomeu, resulta que estava traient pit del treball del club per a que el Barça hagi guanyant el títol. Immediatament vaig tancar la ràdio amb ganes de vomitar. Com pot ser que aquest personatge tingui els pebrots d’apropiar-se aquest triomf com si ho haguessin fet bé? Si des de la sanció de la FIFA que la gestió esportiva ha estat un autèntic desastre!! Començant per les errades gravíssimes de planificació esportiva, continuant per la utilització del club electoralment, fitxant dos cromos per a guanyar les eleccions, quan sabien que no era el moment de fer-ho perquè no es podrien pràcticament utilitzar, quan van planificar una pretemporada horrible per a recaptar i fer negocis personals per Àsia a costa d’una mala planificació esportiva, criticada pels propis jugadors. El Barça puc dir sense por d’equivocar-me, que ha guanyat la lliga malgrat la part de direcció tècnica i presidència. Si el tècnic els ha demanat reforços a gener per a que no passés el sotrac físic i han desestimat la seva opinió per interessos personals i que no els perillés la poltrona, que collons m’està contant aquest senyor que ha fet un gran treball el club? Si quan veiem que els grans clubs ja estan tancant fitxatges i porten mesos planificant la temporada vinent, el Barça encara no se sap que collons volen fitxar. A sobre haver d’aguantar al president dir que “la UEFA li deu una xampions a l’Atlètic”. Aquest senyor és com si a la llotja poséssim un ninot de peluix que se n’estigui rient, serveix per al mateix. Resulta que un club que et ve a jugar una eliminatòria a casa, que et ve a jugar a la patada i a perdre més de 30 minuts de joc efectiu, que li expulsen a un jugador justament i surten tota la setmana pressionant a la UEFA per a que et trobis l’arbitratge que ens vàrem trobar al Calderón, amb una gespa infame i totalment seca, que et foten un penal al darrer minut i el tio no només ni es va queixar, si no que a sobre anava rient i felicitant al personal, es que qualsevol amb dos dits de front estava veient la campanya i l’arbitratge que ens trobaríem a la tornada i el tio no va dir ni mutis, ni va trucar a la UEFA per a pressionar des de l’òptica blaugrana. Res!! Encara ens hem de veure, després de tangar-nos clarament, que ens donen la seva enhorabona pel fair play dels jugadors i de la directiva. És una puta vergonya ja no que estigui aquest senyor a la poltrona, sinó que el soci hagués caigut al parany del triplet per a tornar-lo a votar.

Les notes individuals i anàlisi de la temporada vindrà després de la final de copa, que realment no afectarà molt respecte al que penso ara, perquè a mi la copa del rei no m’atrau el més mínim, és més, jo la jugaria amb suplents fins on s’arribi, per a l’únic que serveix és per a carregar més als jugadors i penso que ha estat un greu error no descartar-la, estant com estava l’equip curt d’efectius i veient que el club no tenia el més mínim interès en ajudar portant reforços.

Del partit de dissabte individualment el que va brillar més evidentment va ser Suárez, va marcar tres gols i va fer un partit espectacular. Sempre està al lloc indicat i té coses de supervivència, d’intuïció i de joc de barri que no té ningú. El segon gol, sense anar més lluny, és un gol de gana i de creure amb els seus companys, d’anticipació del que pot passar. És el millor nou amb diferència del món i és el millor davanter que s’ha fitxat des de Eto’o.

Messi i Neymar també van fer un molt bon partit, l’argentí va participar de tot el joc ofensiu i va ser el que va trencar pel mig, no va estar brillant cara a porta però va fer moltes passades marca de la casa que no van resoldre bé els seus companys, el que té Messi és que sense fer un gran esforç, fa jugades totalment decisives. El brasiler també va jugar un molt bon partit, molt desequilibrant en l’un contra un i decisiu també a dos gols, va fer una molt bona passada a Alba al primer gol i va trencar en velocitat cada cop que tenia el més mínim espai, assistint a Suárez al tercer, segueix una mica gafat cara a porta però va fer un molt bon partit.

De la resta molt destacables els dos laterals, que van ser dos extrems més i que van donar moltes opcions ofensives als seus companys, donant un gol cadascú.

La resta va complir fent el que acostumen però sense fer tampoc un partit brillant.

Canviant de tema volia parlar també del tema dels descensos. L’any passat se li va dir de tot al Barça, jo entre ells ja que preferia que es salvés l’Eibar abans que el Depor, perquè va salvar al equip gallec deixant-se empatar un 2-0. Aquest any li ha tocat a Marcelino, l’entrenador del Villareal, al que se l’acusa de deixar-se guanyar per a que es pogués salvar l’equip asturià, quan va dir la prèvia del partit que preferia que es salvés. A mi personalment em sap greu pel Rayo, ja que és un equip que em cau simpàtic per la seva proposta futbolística, perquè els seus ultres són d’extrema esquerra, cosa molt poc habitual al món del futbol i perquè té un entrenador que em cau molt bé, però tampoc em cau malament l’equip asturià. El que no entenc és perquè es critica al Villareal per jugar amb suplents, quan té el seu objectiu complert i quan ja porta almenys tres setmanes fent-ho. Acusant-los de falta de professionalitat. Com? Més professional volen que posar als suplents per a veure quins pots quedar-te per a l’any vinent i quins no serveixen? Perquè no se’ls pot donar l’oportunitat als menys habituals de disputar minuts? Em sembla molt penós el que passa la darrera jornada acusant a uns i altres, de si maletins o partits amanyats. La lliga és la competició més justa que hi ha, tens 38 jornades per assolir un número determinat de punts, si no has fet la feina durant l’any, després no et queixis per perdre la categoria la darrera jornada. Em sembla molt més greu que hi hagi clubs grans, com els dos de Madrid, que cedeixin jugadors seus als altres equips i que després per la famosa clàusula de la por, no puguin jugar contra ells quan són els jugadors més importants d’aquests equips modestos. Em sembla molt més greu això que és una adulteració clara de la competició, que no pas que un equip que no es juga res jugui amb suplents. Jo entendria que ho diguessin si Marcelino hagués anat a jugar amb els juvenils, però és que va jugar amb jugadors que són del primer equip, alguns d’ells titulars tota la temporada. Que no van tenir la mateixa intensitat que el Sporting? Normal, si eren els asturians els que es jugaven la vida, no ells. El Rayo va guanyar fàcil al Llevant, ja a segona, que passa, si hagués punxat l’equip d’Abelardo i es salva el Rayo que? Llavors no s’hagués dit ni mutis, perquè la caverna va amb els equips madrilenys. És molt lamentable la campanya i com els periodistes encara anaven foten guerra a les rodes de premsa i a les zones mixtes de Rayo i Getafe. Al final és l’únic que interessa, la carnassa patètica per a vendre més.

Per últim volia parlar novament del bàsquet. Ahir el Barça va perdre la possibilitat d’assegurar el primer lloc a la lliga i sort que va tenir que el València va perdre a Màlaga contra tot pronòstic, perquè sinó una victòria del Madrid l’hagués posat tercer. Ahir lamentablement una mala gestió de jugadors per part de l’entrenador va tornar a fer que el Barça perdés un partit, va demostrar un cop més la incapacitat per a reaccionar al que plantegen i un cop més va demostrar que està cec i no veu la realitat. Ahir el Barça estava espès, va encaixar dos cops parcials de molts punts que li van complicar el partit sense demanar un puto temps mort, però és que a sobre el va perdre quan s’havia aconseguit posar dintre del partit i anar a un desenllaç punt a punt. Com? Doncs com sempre, traient a Arroyo a jugar i llençant la feina de tot l’equip per la borda. I Dorsey a Barcelona perquè la seva plaça d’estranger la ocupa Arroyo. Ahir un cop més va sortir ell i el rival va fer un parcial de 10-0 que va decidir el partit. Però és que el més indignant és veure com un entrenador que no té cap trajectòria al màxim nivell, quan veu que surt Arroyo, diu al temps mort, “atacar siempre el que està con Arroyo”. Si ho veu aquest senyor, com collons pot ser que no ho vegi l’entrenador del Barça que veu cada dia als entrenaments, que és poc més que un con en defensa? Que passa que no entrena ell als jugadors durant la setmana? És surrealista el que està passant aquest any amb aquest jugador.

Queda un pas.

El Barça està a punt de guanyar la lliga i segueix depenent d’ell mateix, una cosa que molts quan es va passar la sotragada física no tenien molt clar i que un cop més aquest equip ha demostrat que qui no hi confiï amb ells és perquè segueix ancorat al passat al Barça que no guanyava res. Aquest equip ha demostrat un cop més que es pot estar molt orgullosos d’ells i ahir van fer un pas de gegant de cara a conquerir la lliga per segon any consecutiu. Esperarem fins a la setmana que ve per a parlar de mèrit d’aquest equip i posar nota final a la temporada de lliga, però ja podem avançar que està tenint molt mèrit com està posicionat l’equip per a guanyar un doblet un altre cop quan ja fa temps que des de fora i sobretot des de dins, no es fa més que posar pals a les rodes.

Abans de parlar del partit, volia donar la meva opinió per la polèmica que es va generar ahir al Bernabeu amb Kiko Casilla perquè el club blanc no el va deixar respondre en català. Entenc que els hooligans del independentisme tindran un nou argument per a intentar convertir al personal, els mitjans ja tenen l’agost muntat i tots han posat les xarxes socials al roig viu amb el tema, tenen possibilitats perquè el cap de premsa merengue al final del vídeo diu que només pot contestar amb espanyol. Però penso que també estaria bé, que la gent exigís als esportistes de renom que tinguessin una mica més de personalitat amb aquest tema, el periodista li pregunta en català i ningú li prohibeix fer-ho, és el propi jugador qui es gira i demana si pot contestar amb català, com si tingués deu anys i li preguntés a la professora de classe si pot anar al lavabo. Que tots som grandets ja home, li contestes amb català i després que et digui el que vulgui el cap de premsa. Amb aquesta submissió i aquestes pors el moviment no anirà enlloc i no ajuda gens tot aquest tipus d’actes, bé si que ajuda, a crear més crispació i a donar més carnassa a les dos partes extremistes per a crear mala maror i treure’n rèdit polític. Així ens va, que portem gairebé sis mesos i amb la tonteria no es fa res mentre tots van xuclant de la teta i el poble cada cop pitjor.

Tornant al futbol, el partit de Granada s’ha anat aplanant el camí, ja que s’ha salvat matemàticament i en principi no s’hauria de jugar res l’equip andalús, però clar, tots sabem com van els finals de lliga i segurament ens trobarem un partit com el del dia del Betis, amb una gespa al màxim permès, seca i amb l’autobús plantat i a pegar patades, segurament ens portaran un àrbitre, fidel a la causa de permetre el que no està escrit i segurament, es tornarà a intentar condicionar a l’àrbitre per part de la caverna de que sempre juguem contra deu i que la lliga està preparada per al Barça. El resultat d’aquestes pressions és el que ens vàrem trobar ahir al Camp Nou, on abans d’arribar al minut cinc Hernán Pérez li fa una entrada de vermella directa a Mascherano i l’àrbitre no xiula ni falta, que la primera part va semblar més un partit de rugby que no pas de futbol, on l’Español hagués pogut acabar amb nou perfectament i que en canvi el primer en veure targeta groga va ser Messi, un partit on anul·la un gol legal i no xiula un penal claríssim, l’àrbitre va venir predisposat a amargar-li la festa a l’equip blaugrana.

Però Messi per sort va obrir el marcador ràpidament amb un golàs de falta, que va tranquil·litzar a la parròquia i a l’equip i que va fer que a l’equip perico se li fes més costa amunt. Els pericos van venir a que es jugués el mínim possible, aguantar el 0-0 i a veure si podien marcar en una contra, quan va marcar el Barça ja va veure que si s’obria el podien matar a la contra i va intentar que el partit no passés del 1-0 per a poder intentar jugar amb els nervis blaugranes si s’arribava a falta de 10-15 minuts per al final amb la possibilitat d’un altre “Tamudazo”. Però el Barça, amb la tranquil·litat de no haver d’obrir la llauna, va jugar un molt bon partit, no va fer un allau de joc, però va jugar un partit molt intel·ligent, pressionant molt la sortida de pilota per a recuperar a dalt i no patir enrere. Però la primera part es va embrutar molt degut a les patades dels pericos i les contínues interrupcions i el Barça només podia crear perill a base de pilotes aturades, sense massa encert i es va arribar al descans amb un resultat curt. Però fruit de la pressió i d’una errada de Diop va arribar el segon gol, una bona recuperació d’Alves, que la va donar de primeres a Messi a la posició del deu i amb tots els espais possibles per assistir a Suárez, que va definir molt bé i va sentenciar el partit. L’Español sense el factor por del Barça i havent de marcar dos gols, amb el joc paupèrrim que han fet tota la temporada, ofensivament parlant, era pràcticament impossible que pogués remuntar. Així doncs es va passar a un partit on l’equip perico en tenia prou amb no acabar golejat i el Barça amb el partit resolt es va dedicar a controlar la pilota i accelerar el joc quan la tenia Messi als peus. Només va faltar el tercer gol de córner de Suárez, que va acabar de matar el partit i el ritme de joc i el Barça només es va limitar a esperar les errades dels pericos, com la del porter Pau que li regala el gol a Rafinha. És curiós com les dues darreres jornades, els dos jugadors més bocamolls del rival que s’havia d’enfrontar al Barça, els que de boqueta havien de posar més dificultats a l’equip blaugrana, després fossin els millors aliats possibles i que haguessin de menjar-se les riotes dels aficionats, el Karma suposo. L’Español ja no es dedicava ni a pegar patades, un partit molt patètic de l’equip perico, no va plantar cara en cap moment, que per arrodonir la cirereta una nova errada en la sortida va suposar una bona combinació que acaba amb el gol de Neymar, que va arrodonir una victòria molt més fàcil de l’esperat.

En l’apartat individual va destacar òbviament Messi, que va obrir el marcador i va participar de totes les jugades de perill, on va signar una nova assistència fantàstica degut a la seva velocitat mental i de moviments que el col·loca com al màxim assistent de la temporada faltant dos mesos per lesió. Un futbolista que ens acaba tots els qualificatius i que si acaba guanyant el doblet probablement ja pot anar fent-li un altre lloc a la seva vitrina per a una nova pilota d’or. Partit molt complert de l’argentí, que va ser el far de l’equip en quant a creació ofensiva i que ja porta varis partits pràcticament guanyant-los ell de forma individual, Lucho i sobretot la junta ja poden donar gràcies de tenir-lo a l’equip, perquè amb la merda de planificació que ha fet aquesta junta, els tornarà a salvar el cul amb un probable doblet.

Bon partit també de Suárez i Neymar, que van estar al nivell acostumat, encara que el brasiler continua poc afortunat a l’hora de resoldre les jugades individuals, se’l veu molt més actiu, més decisiu als partits, però sempre li falla algun petit detall que fa que no acabi la jugada, tot i això va fer un partit bastant complert també i va treure de polleguera als seus marcadors com abans de l’aturada de seleccions.

La resta de jugadors potser Rakitic i Mascherano van destacar una mica per sobre perquè el croat va estar molt actiu i va aparèixer ofensivament i l’argentí va estar al nivell d’intensitat i d’oportunisme en les anticipacions que acostuma, però realment no va ser un partit on s’hagués de treballar molt, la resta van complir i no van tenir moltes oportunitats de brillar degut al pobre rendiment del rival, potser Alves va tenir una mica més d’incidència en quant algunes jugades de gol recuperant la pilota del segon i fent la passada a Suárez per a que assistís a Neymar.

Avui per acabar volia comentar una mica el partit de bàsquet i la penosa direcció de Xavi Pascual un cop més. No deixa de ser curiós com en el món de l’esport molts cops prima més estar al lloc adequat al moment oportú que no pas tenir capacitats per a entrenar. Ahir Pedro Martínez, un gran entrenador que ha fet magnífics treballs sempre amb equips de baix pressupost, li va pintar un cop més la cara a Xavi Pascual, que es trobava per allà quan es va fer fora a Ivanovic i que es va trobar amb una de les millors plantilles de la història del Barça i que quan es va desfer aquell equip es van veure totes les seves carències.

No puc entendre perquè segueix inscrit Arroyo en lloc de Joe Dorsey a la lliga veient el paupèrrim rendiment del jugador porto-riqueny. És que només cal mirar mínimament el resultat de l’equip quan està al camp i quan no, ahir, un partit on et jugues el primer lloc a casa del segon classificat, que et va guanyar al Palau, un partit on s’està jugant punt a punt i de màxima igualtat, perquè collons treus aquest exjugador al parquet per a fotre’t el partit pel terra. Portem tota la temporada competint bé, fins que surt el paquet aquest que defensa menys que un con i que cada cop que surt es reben parcials que després costa moltíssim recuperar. Et pots permetre davant d’un equip de la zona baixa, que et facin un parcial ja que tens temps de remuntar i quan premis una mica l’accelerador l’equip rival no té la qualitat que tens tu, però es que amb un partit d’aquestes característiques no et pots permetre aquests regals, és que va sortir al segon quart i ens van fer un parcial de 10-2, vuit punts que es van arrastrar fins als darrers cinc minuts de partit. Resulta que l’equip agafa una bona ratxa, es posa a 3-4 punts i el torna a treure!! A partir de llavors partit perdut i a patir per conservar la primera plaça. És surrealista que estem renunciant a un jugador com Dorsey, que aporta intensitat, defensa i rebot, per a tenir aquest exjugador perdent partits, perquè és el que fa, fer perdre partits. Però ja no és només el tema Arroyo-Dorsey, és un tema de gestió de banqueta, de ment quadriculada incapaç de veure que hi ha partits que les rotacions no valen, que has de jugar amb els millors, ahir Tomic estava amb vuit punts seguits, l’asseu al primer quart amb dues faltes i no va sortir a jugar fins al tercer quart, el jugador més determinant més d’una quart assegut. Patètic. Creus ha de prendre una decisió ja, no podem esperar a veure si sona la flauta i guanya la lliga, perquè serà pa per avui i gana per a demà. Es que cada dia és més incapaç. ahir fins i tot em va sorprendre, va començar el partit defensant amb zona, quan aquest senyor té al·lèrgia a les alternatives defensives, però va ser un miratge, es va tornar a la defensa individual i a mostrar la seva incapacitat a reaccionar a les alternatives que li presenta el partit.

A tocar.

El Barça està molt a prop d’aconseguir una lliga que al final serà molt soferta quan tots la veiem guanyada fa un mes i mig. És cert que no van fer el millor partit de la temporada, però a aquestes alçades, amb el que es juga la gent de baix i els que no van primats fins a les orelles, és complicadíssim guanyar a qualsevol camp, de fet tots parlen del partit normalet del Barça, però pocs parlen dels paupèrrims partits dels seus dos perseguidors, però clar ells amb el resultat en tenen prou, tots contents, en el cas del Barça se’ls exigeix a sobre fer un joc brillant. M’ha fet molta gràcia també la polèmica amb el porter de la Reial Societat perquè va pujar a rematar el darrer corner davant el Madrid, que deien que si els bascs anaven primats. No se’ls va veure en tot el partit amb una intensitat elevada i unes ganes boges de guanyar que diguem, sinó que es van limitar a intentar defensar l’empat. Després en canvi veus un Betis, que no es juguen absolutament res i que juguen amb la intensitat que ho van fer, amb la mala hòstia d’alguns jugadors i amb un ambient totalment hostil, a sobre sobre una gespa alta i més seca impossible, amb el seu porter dient que anaven a donar-li la lliga al Madrid, amb jugadors com el poques llums de Ceballos, que va haver de ser expulsat clarament en vàries jugades. Però clar, ni un sol comentari a la possible prima al Betis, periodisme de qualitat. Ja no diguem l’Español la setmana que ve, amb l’equip ja salvat, si ja és un paradís blanc els dos partits de la temporada, no vull ni pensar el que serà la setmana que ve, jugaran tres cops més intensos que avui amb el Sevilla que es jugaven el descens i per suposat amb un àrbitre seleccionat per a que deixi pegar fins al DNI.

Em sembla molt patètic també veure com cada cop que el rival s’auto expulsa, comencen amb la cantarella que si el Barça juga sempre contra deu, comptant els partits que ha jugat amb superioritat i deixant sempre aquest boirim d’ajuda arbitral per a que pugui guanyar. El visionari Mourinho va inventar el grup de gent que criticava un error arbitral on segons ell només estava Pep, quan el català es va queixar del fora de joc que li varen xiular a Pedro a la final de copa que van perdre. Doncs bé, en aquest grup d’una persona ja no s’hi cap, perquè està ple de gent que qüestiona un encert arbitral. Em fa molta llàstima que hagin de recórrer a la mateixa història sempre, en lloc de criticar al central que s’auto expulsa sembla, com si el Barça hagués de demanar perdó per rebre dues faltes de targeta claríssima. Puc entendre la rabieta si la expulsió no fos justa, però si ho és, encara hem de demanar perdó o què? És surrealista.

El Barça no descobrirem la fórmula de la Coca-Cola si diem que ha arribat totalment esgotat al final de temporada, fruit d’una horrible planificació de la cúpula esportiva que han deixat a l’equip durant més de mitja volta amb 12-13 jugadors utilitzables. En plena davallada física tampoc podem demanar que l’equip voli per la gespa, encara que tinguin setmana blanca, menys encara quan es jugava sobre una gespa molt alta i encara més seca, on es veia que la pilota ni rodava ni botava bé. Es parla de forma molt injusta, per part de la caverna culer, que si l’equip no va mostrar ganes de guanyar, que si els jugadors estaven apagats i no generaven perill. El Barça va sortir conscient que tindria ocasions per a fer un gol, va sortir a no encaixar un gol a una contra que li suposés una costa amunt i una sobre pressió d’haver de remuntar. L’equip va jugar un partit molt bo en quan a pressió col·lectiva i no va patir en cap moment pel resultat, el que passa és que l’entorn està molt neguitós pendents del que diran si es perd la lliga quan ja havien vacil·lat al rival directe, és el que passa quan vas de boques i de prepotent, que quan volta la moneda et menges les paraules amb patates. El que he llegit avui que si els jugadors no volen la lliga, que si no donaven sensació d’anar a guanyar, que si no estaven motivats, em sembla una bajanada brutal. Com no han de voler la lliga els jugadors, ens hem tornat bojos o que? El Betis va tenir una ocasió de gol els primers deu minuts de partit en un error propi, després va ser un atac i gol blaugrana, que degut a l’embotellament i l’estat de la gespa. El Barça no va fer un partit brillant ofensiu, però va fer el partit que necessitava a les alçades que estem de la temporada, la setmana passada per exemple van sortir poc concentrats amb la pressió i defensivament, pensant que ja tenien el partit guanyat i la primera part l’equip d’Abelardo gairebé encaixen dos gols. L’equip blaugrana ja fa temps que li costa marcar el primer gol, les primeres parts sempre són una mica més complicades, mentre el rival encara està fresc, però les segones parts s’han mostrat molt superiors. Ahir a la mitja part escoltava la ràdio i semblava que ja s’havia perdut la lliga, el culer no canviarà mai, és igual que s’hagi guanyat tot els darrers anys, sempre estem amb l’ai ai al cos. Fa uns dies si que era preocupant l’estat dels jugadors, que no anaven ni amb rodes, però el partit amb el València ja es va perdre de forma totalment immerescuda. Ahir els jugadors se’ls va veure en bones condicions, no a un ritme espectacular, però està el trident a un ritme més que suficient com per a generar ocasions de gol com per a guanyar folgadament. L’únic que es veia fora de ritme mentalment perquè no li sortien les coses era Neymar i ahir ja se’l ve veure més solt i provant més coses, Messi està en moviment i sent decisiu i Suárez està com sempre, prop del gol i mossegant. Després el mig camp ha recuperat l’alè i estan donant un bon rendiment, l’equip en general ha recuperat la pressió i la seguretat defensiva.

Individualment van destacar sobretot Messi, després Iniesta, Rakitic i Suárez. No va haver cap jugador al que se li pogués recriminar res però els més destacables van ser aquests, que d’altra banda és una bona notícia perquè els darrers partits era Mascherano.

L’argentí va jugar un partit molt intel·ligent, no va mostrar ansietat i va esperar el seu moment, totes les ocasions de gol van sortir de les seves botes pràcticament i l’assistència que li fa a Suárez al gol és brutal, ja val el preu d’una entrada, va controlar el ritme de joc com va voler i va organitzar des de la mitja punta. Ja va ser ell qui va trencar el partit la setmana passada, de forma individual i ahir igual.

Després Iniesta és qui està portant el ritme de joc del Barça, està prioritzant el control de l’esfèric i atacar ordenadament a fer eslàloms i jugar de forma precipitada. Partit molt correcte sense perdre pilotes i ajudant molt a l’equip sense pilota.

També van ajudar els dos davanters Neymar i Suárez, que se’ls va veure més encertats que en partits anteriors, fallant jugades però encertats amb el joc col·lectiu.

Partit molt correcte en general de tots, sense estridències i sabent el que es jugaven. Un partit menys i la lliga més a prop.

Avui vull parlar de les dues seccions blaugrana, que han coincidit els seus fracassos europeus, un any més i sembla que no s’aprèn la lliçó. Estic parlant de confeccionar equips més o menys de primer nivell i després donar-li a entrenadors incompetents que dilapiden any rere any els milions invertits. El problema és el model. Hi ha diferents tipus de models, no cal dir que el millor model és consensuar els fitxatges entre la secretaria tècnica i l’entrenador i conjugar bones operacions amb jugadors que l’entrenador estigui disposat a utilitzar. Perquè és el millor model? Doncs perquè sempre és millor que hi hagi debat i es porti el més adequat per a les dues parts. Les seccions per desgràcia no segueixen aquest model, al bàsquet tenim un director esportiu que contracta majoritàriament bons jugadors però que després l’entrenador no fa servir. En el cas de l’handbol encara és pitjor, perquè si ja de per si és té un entrenador mediocre, a sobre se li dona el poder per a contractar a qui ell vol.

El cas del bàsquet ja fa temps que és sagnant, es porten perduts 9 dels darrers 11 títols possibles, s’ha provat tot, se li han portat jugadors ofensius que l’entrenador, eminentment defensiu no ha sabut treure rendiment, se li han portat altres anys jugadors defensius i tampoc ha servit, se li ha portat jugadors de futur i ni els ha fet servir. El Barça ja fa vàries temporades que demana un canvi generacional i donar importància al futur conjugant amb minuts de qualitat dels més veterans. El problema és que aquest senyor sempre busca rendiment immediat total per a tenir resultats horribles. A vegades és bo tenir una temporada en blanc per a que els xavals es vagin adaptant a l’equip, però aquest senyor sempre ha buscat experiència i ha desaprofitat any rere any als joves cridats a ser el futur de l’equip. Els joves marxen farts de no ser importants i es queden els més veterans cobrant sous que no són acordes amb el seu rendiment. El principal problema ve quan portes a Pau Ribas, quan tens a Satoranski, a Abrines i continues basant el teu joc al voltant de Navarro. Mira que em sap greu haver de dir aquestes coses d’un jugador històric per a la secció, però no pot ser que el joc del Barça, amb els tres esmentats anteriorment, més Tomic i Doellman s’hagi de basar el joc al voltant de Navarro que ja té 35 anys. Estem parlant de jugadors com Navarro o bé Oleson, amb sous elevadíssims que llastren el fitxatge de jugadors decisius. Però ja no és ni tan sols això el problema, el mal ve quan tens un entrenador amb una llibreta tàctica obsoleta, incapaç d’adaptar-se als nous temps, quan tens un entrenador que té al·lèrgia a alternatives defensives, que no siguin la defensa individual, que no té lectura de partit i té el cap quadriculat per a repartir minuts sense tenir en compte el rendiment que s’està produint en el partit que s’està jugant. El Barça, amb el pressupost i la capacitat d’atracció que té per a portar jugadors, no pot jugar a partits de 70 punts, l’assistència al Palau ha baixat en picat, és normal. Apart vol jugar defenses individuals quan tens a Navarro i Arroyo que se’ls en va tothom, només cal fer una mica de scouting per a veure que molts dels desequilibris defensius venen per culpa seva, alguns cops fins i tot combina als dos amb Tomic, que necessita ajudes perquè tampoc és un gran defensor. La secció ja fa temps que va a la deriva i penso que Creus ha de contractar ja un entrenador nou, passi el que passi a la lliga i començar a preparar amb ell la temporada vinent, les altes i baixes i començar a treballar, buscar un bon entrenador que faci un joc atractiu i que demani els jugadors que vulgui i digui qui no li serveix per a realitzar el seu joc, perquè portem massa temps que any rere any es fa neteja i es fa fora a jugadors molt vàlids que no han rendit per culpa de l’entrenador i del seu estil de joc. Aquesta temporada s’ha de prendre decisions doloroses però importants, no pot ser que tinguem la plaça d’extracomunitari malgastada amb un exjugador com Arroyo. El Barça necessita un base competitiu per a donar relleu a Satoranski, necessita un tres alt per a donar relleu a Peperouglu i necessita començar a tenir dos escortes com Abrines i Ribas sent part molt important del joc. Tant Navarro com Oleson han d’acceptar un nou rol i rebaixar ostensiblement el seu sou per a poder fitxar un crack que guanyi partits i sobretot s’ha d’adaptar als nous temps amb jugadors interiors molt més versàtils i amb més capacitat de sortir a la línia exterior.

Després està l’handbol. El cas d’aquesta secció encara és més sagnant, perquè portem anys on la competició domèstica és mediocre, ja costa prou que vinguin jugadors de nivell, només falta que es vagi fracassant per Europa de la manera que s’està fent. El cas de l’entrenador en aquesta secció encara és més sagnant, perquè es va guanyar l’any passat la xampions perquè es tenia a Karabatic i a Saric a ple rendiment, que apart va coincidir amb un canvi d’ordre europeu on els habituals poderosos van cedir poder als nous rics. Perquè ni amb aquests dos, fa dos anys, es va poder assolir la xampions. El problema és que l’entrenador que tenim és molt incompetent, però com que la competició espanyola és tan mediocre, guanya 4 dels 5 títols en joc cada temporada i sembla com si fos un gran èxit, però la trista realitat és que amb aquests jugadors que té el Barça, probablement amb un entrenador recent sortit de l’escola seria més que suficient per a guanyar totes 4 competicions. Aquest senyor té tot l’any, tots els milions del món pera fitxar, una competició res exigent per a poder provar als nous i que es vagin rodant i al mateix temps rotar als més veterans per a que arribin frescos al tram decisiu, amb una xampions que tens algun rival dur al grup però la resta assequibles, només t’has de centrar en menys de 10 partits a l’any, sobretot l’encreuament de quarts i la final four. Doncs aquest senyor ja porta fracassant ja massa anys, massa anys que es necessiten grans remuntades al Palau per un mediocre partit d’anada en quant a preparació i direcció per part seva, al final quan tens un rival que està acostumat a aquest tipus d’ambients i té grans jugadors, doncs el Palau no és suficient. Ja fa massa anys que venem la moto del Palau per a tapar la mediocritat al partit d’anada, un dels pocs partits on ha de rendir. A sobre fa riure a l’hora de fitxar, perquè ven al millor jugador del món i amb els diners porta a un jugador mig retirat que els darrers anys està més temps lesionat que jugant, es fa fora a jugadors com ara Rutenka i els que portes com ara Kopljar, un tio de més de dos metres amb una classe espectacular no el fas jugar ni un minut al partit decisiu, el fitxatge estrella que juga cinc minuts perquè es veu la seva mediocritat. Un desastre absolut, que a sobre l’any que ve marxen Sigurdsson i Saric i s’ha fitxat a jugadors joves amb projecció. Ahir mateix necessita marcar cinc gols i surt a jugar amb dos centrals i Jallouz, el canoner, assegut vint minuts. La eliminatòria en cap moment s’ha vist dominada pel Barça, sempre s’ha anat a remolc. Tot i això els jugadors han donat la cara i van estar a punt de remuntar, però el Kiel tenia jugadors molt experimentats i no sempre funciona el Palau. Aquesta secció també necessita aire fresc i que els títols nacionals no ens facin perdre la perspectiva, però clar després veus al incompetent de Bartomeu que surt i encara li sembla bé haver quedat eliminats, perquè han donat una gran imatge i casi es remunta. Aquest senyor viu a un altre món.