Lliga contra tots.

El Barça ahir va consumar la seva victòria en una lliga que, se li va complicar pel sotrac físic i algunes situacions de mala sort, però que es van poder refer a temps i probablement tindrà més bon gust de boca que si l’haguessin guanyat fa tres setmanes amb la diferència que han portat durant l’any. Després de perdre l’eliminatòria de xampions, se’ls hagués fet etern el final de temporada a ells i als aficionats, d’aquesta manera han hagut de lluitar fins al final i han estat endollats aquestes darreres setmanes.

La temporada ha estat molt bona, per molt que alguns es pensin que si no es fa triplet ja no val res, han estat campions de lliga, guanyant la sisena lliga en vuit anys, que diu molt del cicle triomfal d’aquest equip, dona una mostra de l’hegemonia que està tenint el Barça els darrers anys, tallada per una temporada on van decidir portar al Tata Martino i que es va llençar a la brossa i que malgrat això es va perdre la darrera jornada a casa. Malauradament, no s’ha pogut reflectir a Europa tant com haurien merescut, s’han perdut eliminatòries amb equips inferiors i que no han proposat res i amb decisions controvertides i coses estranyes que passen en la mafiosa xampions que porta la UEFA. Només cal veure que aquest any, un dels finalistes ha arribat a la final sense jugar amb cap equip mínimament competitiu, casualment el que ja en va aconseguir cinc d’una tacada, quan era amb blanc i negre, que tothom sap com es van produir. La sensació és que s’ha desaprofitat al millor jugador de la història per aconseguir encara més xampions però no se li pot retreure res a un equip que porta tants anys consecutius guanyant coses, fent el millor futbol d’Europa.

El partit d’ahir, molt de culer tribunero, ja estava cagat de que es perdria, els mitjans tenien zero confiança i molts només pensaven amb la mofa del Madrid i el seu entorn si es perdia. Hi ha culers que no canviaran mai en la vida, és igual que estiguis marcant una època, sempre amb el ai al cor i trobant-ho tot malament. El partit era evident que es guanyaria, aquest equip quan ha jugat un partit clau, poques vegades ha fallat i no ha donat la talla, excepte quan les cames no van respondre pel sotrac físic, el Barça sempre ha estat superior als seus rivals i aquest tipus de partits els ha jugat de meravella. Només cal veure la diferència del partit a Granada o amb l’Español, respecte partits de menys envergadura com ara el partit davant del Sporting o el Betis. El Barça va sortir totalment endollat i li va costar una mica marcar el primer gol perquè el rival va sortir híper motivat per les primes i amb un camp lamentable, que dificultava molt el joc blaugrana. Però les coses del Karma, que van fer que el segon gol blaugrana fos en gran part gràcies a l’estat de la gespa, que va frenar la pilota i va donar temps a Alves per arribar, m’encanta que les barroeres tàctiques se’ls tirin en contra d’aquests equips antiesportius. Un cop es va obrir el marcador, gràcies a una molt bona jugada combinativa, entre Neymar, Alba i Suárez, ja es va acabar, més encara després de marcar el segon, que al Granada se li va fer molt costa amunt. El partit s’hagués pogut resoldre molt abans si Iniesta hagués tingut el dia en quan a visió de joc, però sorprenentment va escollir sempre la pitjor opció per a la passada, ja que tant Suárez com Alves, estaven entrant de segona línia a l’esquena de la defensa i en cap moment o no els va veure o no es va atrevir a fer la passada. En tot cas no va fer falta la seva brillantor en aquest partit i es va resoldre bé, curiosament amb dos bones internades dels dos laterals, ahir els millors extrems de l’equip.

Es va produir una petita reacció a la segona part per part dels andalusos, però el Barça no es va deixar sorprendre en cap moment. Va ser un partit molt plàcid, que a sobre va servir per a que l’uruguaià estigués més a prop de la bota d’or.

La part positiva va ser evidentment la d’aconseguir el títol, però com sempre va servir per a que alguns utilitzessin al Barça de mala manera. Estic parlant dels mitjans, que després d’Anoeta llençaven merda per la boca i van atacar a l’equip i sobretot a l’entrenador, de forma miserable, que en canvi ahir van ser els primers en pujar al carro i començar a fer especials, columnes i opinions per a vendre paper a punta pala i lucrar-se un cop més del Barça, aprofitant la imatge dels jugadors quan tots sabem que porten des de l’eliminació de xampions llençant merda a sobre d’alguns jugadors, com per exemple Alba, Neymar o altres, posant-se amb la seva vida privada i dient barbaritats. Jo entenc que el club li serveixi molt la premsa per a estendre una gran part del missatge que com a club no poden emetre, però els jugadors penso que els haurien de fer el salt als mitjans i tenir una mica més de memòria de qui està als moments dolents de l’any i agrair-los només a aquests la seva fidelitat.

Un altre aspecte molt positiu ha estat la reacció de l’equip i l’actitud que han tingut durant tota la temporada, que malgrat els han posat pals a les rodes constantment, sobretot des de dintre del club mateix, han tingut una professionalitat i un rendiment bestial. Ahir vaig posar la ràdio quan va acabar el partit i estaven entrevistant a Bartomeu, resulta que estava traient pit del treball del club per a que el Barça hagi guanyant el títol. Immediatament vaig tancar la ràdio amb ganes de vomitar. Com pot ser que aquest personatge tingui els pebrots d’apropiar-se aquest triomf com si ho haguessin fet bé? Si des de la sanció de la FIFA que la gestió esportiva ha estat un autèntic desastre!! Començant per les errades gravíssimes de planificació esportiva, continuant per la utilització del club electoralment, fitxant dos cromos per a guanyar les eleccions, quan sabien que no era el moment de fer-ho perquè no es podrien pràcticament utilitzar, quan van planificar una pretemporada horrible per a recaptar i fer negocis personals per Àsia a costa d’una mala planificació esportiva, criticada pels propis jugadors. El Barça puc dir sense por d’equivocar-me, que ha guanyat la lliga malgrat la part de direcció tècnica i presidència. Si el tècnic els ha demanat reforços a gener per a que no passés el sotrac físic i han desestimat la seva opinió per interessos personals i que no els perillés la poltrona, que collons m’està contant aquest senyor que ha fet un gran treball el club? Si quan veiem que els grans clubs ja estan tancant fitxatges i porten mesos planificant la temporada vinent, el Barça encara no se sap que collons volen fitxar. A sobre haver d’aguantar al president dir que “la UEFA li deu una xampions a l’Atlètic”. Aquest senyor és com si a la llotja poséssim un ninot de peluix que se n’estigui rient, serveix per al mateix. Resulta que un club que et ve a jugar una eliminatòria a casa, que et ve a jugar a la patada i a perdre més de 30 minuts de joc efectiu, que li expulsen a un jugador justament i surten tota la setmana pressionant a la UEFA per a que et trobis l’arbitratge que ens vàrem trobar al Calderón, amb una gespa infame i totalment seca, que et foten un penal al darrer minut i el tio no només ni es va queixar, si no que a sobre anava rient i felicitant al personal, es que qualsevol amb dos dits de front estava veient la campanya i l’arbitratge que ens trobaríem a la tornada i el tio no va dir ni mutis, ni va trucar a la UEFA per a pressionar des de l’òptica blaugrana. Res!! Encara ens hem de veure, després de tangar-nos clarament, que ens donen la seva enhorabona pel fair play dels jugadors i de la directiva. És una puta vergonya ja no que estigui aquest senyor a la poltrona, sinó que el soci hagués caigut al parany del triplet per a tornar-lo a votar.

Les notes individuals i anàlisi de la temporada vindrà després de la final de copa, que realment no afectarà molt respecte al que penso ara, perquè a mi la copa del rei no m’atrau el més mínim, és més, jo la jugaria amb suplents fins on s’arribi, per a l’únic que serveix és per a carregar més als jugadors i penso que ha estat un greu error no descartar-la, estant com estava l’equip curt d’efectius i veient que el club no tenia el més mínim interès en ajudar portant reforços.

Del partit de dissabte individualment el que va brillar més evidentment va ser Suárez, va marcar tres gols i va fer un partit espectacular. Sempre està al lloc indicat i té coses de supervivència, d’intuïció i de joc de barri que no té ningú. El segon gol, sense anar més lluny, és un gol de gana i de creure amb els seus companys, d’anticipació del que pot passar. És el millor nou amb diferència del món i és el millor davanter que s’ha fitxat des de Eto’o.

Messi i Neymar també van fer un molt bon partit, l’argentí va participar de tot el joc ofensiu i va ser el que va trencar pel mig, no va estar brillant cara a porta però va fer moltes passades marca de la casa que no van resoldre bé els seus companys, el que té Messi és que sense fer un gran esforç, fa jugades totalment decisives. El brasiler també va jugar un molt bon partit, molt desequilibrant en l’un contra un i decisiu també a dos gols, va fer una molt bona passada a Alba al primer gol i va trencar en velocitat cada cop que tenia el més mínim espai, assistint a Suárez al tercer, segueix una mica gafat cara a porta però va fer un molt bon partit.

De la resta molt destacables els dos laterals, que van ser dos extrems més i que van donar moltes opcions ofensives als seus companys, donant un gol cadascú.

La resta va complir fent el que acostumen però sense fer tampoc un partit brillant.

Canviant de tema volia parlar també del tema dels descensos. L’any passat se li va dir de tot al Barça, jo entre ells ja que preferia que es salvés l’Eibar abans que el Depor, perquè va salvar al equip gallec deixant-se empatar un 2-0. Aquest any li ha tocat a Marcelino, l’entrenador del Villareal, al que se l’acusa de deixar-se guanyar per a que es pogués salvar l’equip asturià, quan va dir la prèvia del partit que preferia que es salvés. A mi personalment em sap greu pel Rayo, ja que és un equip que em cau simpàtic per la seva proposta futbolística, perquè els seus ultres són d’extrema esquerra, cosa molt poc habitual al món del futbol i perquè té un entrenador que em cau molt bé, però tampoc em cau malament l’equip asturià. El que no entenc és perquè es critica al Villareal per jugar amb suplents, quan té el seu objectiu complert i quan ja porta almenys tres setmanes fent-ho. Acusant-los de falta de professionalitat. Com? Més professional volen que posar als suplents per a veure quins pots quedar-te per a l’any vinent i quins no serveixen? Perquè no se’ls pot donar l’oportunitat als menys habituals de disputar minuts? Em sembla molt penós el que passa la darrera jornada acusant a uns i altres, de si maletins o partits amanyats. La lliga és la competició més justa que hi ha, tens 38 jornades per assolir un número determinat de punts, si no has fet la feina durant l’any, després no et queixis per perdre la categoria la darrera jornada. Em sembla molt més greu que hi hagi clubs grans, com els dos de Madrid, que cedeixin jugadors seus als altres equips i que després per la famosa clàusula de la por, no puguin jugar contra ells quan són els jugadors més importants d’aquests equips modestos. Em sembla molt més greu això que és una adulteració clara de la competició, que no pas que un equip que no es juga res jugui amb suplents. Jo entendria que ho diguessin si Marcelino hagués anat a jugar amb els juvenils, però és que va jugar amb jugadors que són del primer equip, alguns d’ells titulars tota la temporada. Que no van tenir la mateixa intensitat que el Sporting? Normal, si eren els asturians els que es jugaven la vida, no ells. El Rayo va guanyar fàcil al Llevant, ja a segona, que passa, si hagués punxat l’equip d’Abelardo i es salva el Rayo que? Llavors no s’hagués dit ni mutis, perquè la caverna va amb els equips madrilenys. És molt lamentable la campanya i com els periodistes encara anaven foten guerra a les rodes de premsa i a les zones mixtes de Rayo i Getafe. Al final és l’únic que interessa, la carnassa patètica per a vendre més.

Per últim volia parlar novament del bàsquet. Ahir el Barça va perdre la possibilitat d’assegurar el primer lloc a la lliga i sort que va tenir que el València va perdre a Màlaga contra tot pronòstic, perquè sinó una victòria del Madrid l’hagués posat tercer. Ahir lamentablement una mala gestió de jugadors per part de l’entrenador va tornar a fer que el Barça perdés un partit, va demostrar un cop més la incapacitat per a reaccionar al que plantegen i un cop més va demostrar que està cec i no veu la realitat. Ahir el Barça estava espès, va encaixar dos cops parcials de molts punts que li van complicar el partit sense demanar un puto temps mort, però és que a sobre el va perdre quan s’havia aconseguit posar dintre del partit i anar a un desenllaç punt a punt. Com? Doncs com sempre, traient a Arroyo a jugar i llençant la feina de tot l’equip per la borda. I Dorsey a Barcelona perquè la seva plaça d’estranger la ocupa Arroyo. Ahir un cop més va sortir ell i el rival va fer un parcial de 10-0 que va decidir el partit. Però és que el més indignant és veure com un entrenador que no té cap trajectòria al màxim nivell, quan veu que surt Arroyo, diu al temps mort, “atacar siempre el que està con Arroyo”. Si ho veu aquest senyor, com collons pot ser que no ho vegi l’entrenador del Barça que veu cada dia als entrenaments, que és poc més que un con en defensa? Que passa que no entrena ell als jugadors durant la setmana? És surrealista el que està passant aquest any amb aquest jugador.