Inexplicable.

El partit d’ahir no té explicació possible, és el que es parla sempre de camps maleïts i històries diferents que no tenen explicació, Ja van començar escollint camp de forma diferent que anteriors partits, per superstició, però es que van sortir com si ja tinguessin clar que es perdria, derrotats, sense ànims i sense cap tipus de ganes de guanyar.

La entrada d’aquesta setmana segurament serà la més curta que escriuré mai, perquè té poquíssimes coses dignes de menció en quant a aspectes positius. El partit d’ahir és un més dels que es trobarà el Barça aquesta temporada, que vindrà de jugar un partit entre setmana exigent de xampions i que el seu rival estarà tota la setmana preparant específicament aquest partit. Quina diferència hi ha amb enfrontar-te a aquests o d’altres que juguen a Europa? Doncs coses com les que vàrem veure ahir, els equips que juguen competicions durant la setmana, surten igual de forts que els altres, però arriba un moment del partit, normalment faltant 20-30 minuts, on es produeix la davallada física a la pressió i el Barça pot jugar una mica més còmode perquè ja no es veuen tant amenaçats amb la pèrdua perillosa.

En el cas d’ahir, la Reial no juga res i va poder arribar fins al 90 amb capacitat per a pressionar molt a dalt. També es va diferenciar de la resta de partits que el Barça ha punxat amb què molts cops es produeix una pressió avançada i el rival quan recupera ataca també molt ràpid, llavors es genera un partit d’intercanvi de cops on hi ha molts més espais i on els de dalt poden tenir presència al partit. En el cas d’ahir la Reial quan recuperava no atacava ràpid, jugava amb paciència i amb molt de sentit la pilota, fins al punt que va tenir més possessió que l’equip blaugrana. L’equip basc ahir va jugar com ho feia el Barça de Pep, atacant amb molt de criteri i ordre, pressionant moltíssim i de forma avançada quan perdien la pilota. Això va fer que el Barça no es podia fer amb el control del partit i tampoc podia trencar a l’esquena de la defensa, perquè quan tenien la pilota molts cops se la treien de sobre i quan la perdien tampoc la podien recuperar perquè no estaven jugant de forma ordenada.

Tampoc vull fer sang de forma individual perquè el problema d’ahir va ser col·lectiu. Molts assenyalen jugadors de forma equivocada, perquè ho fan de forma molt interessada. Uns culpen a defenses perquè van perdre moltes pilotes i en van recuperar poques, d’altres acusen als del mig camp de no donar opcions als de dalt i de fallar moltes passades i altres que els de dalt no van estar a l’alçada.

Realment és tot una conseqüència de que no va bé ningú, perquè els defenses se la treien de sobre perquè no tenien opcions de passada, els davanters no van rascar bola perquè no els van donar pilotes en condicions i els del mig quan baixaven a rebre els passava la pilota per sobre dels caps. De la forma que va pressionar la Reial, haguessin hagut de baixar tant els de dalt com els mitjos a ajudar a la defensa a sortir, arriscar una mica les passades i fer-se amb el control de l’esfèric. Però clar, si tots estan a camp propi, es produeix un embús dels que pressionen amb els que intenten controlar la pilota i no hi ha espai físic per a jugar. Llavors és quan havien d’aparèixer els de dalt per a trencar amb jugades individuals, realment només ho van poder fer a la jugada del gol.

Però no es pot acusar a la defensa quan els de dalt no baixen a tapar espais, ni es pot culpar al mig només quan no té opcions de passada, ni als davanters quan no reben pilotes. No pots dir que Messi ha fet un mal partit quan s’ha tornat boig buscant espais per a jugar i no rebia pilotes, o a Suárez que feia els moviments a l’espai i quan el veien ja estava en fora de joc.

Quan el Barça no juga com a equip i juguen amb les línies partides, el Barça és un equip molt vulnerable, Busquets no pot cobrir tots els espais, els mitjos es troben massa separats dels davanters i els defenses es troben molt indefensos i sense sortides clares de pilota, això fa que li passin el marró a Ter Stegen, que com la va cagar a camp del Celta ara no es complica la vida.

En aquest tipus de partits es necessita que arrisqui tothom, des del porter als davanters. Clar si no ho fa ningú i s’està molt imprecís amb la passada, es genera un seguit de pèrdues de pilota que fa que no tinguis el ritme de partit, si a sobre agafes un equip en ratxa que està amb la confiança pels núvols i en un molt bon moment de joc et trobes coses com la d’ahir.

Però bé estem a novembre i queda molt de cara a la lliga, sense anar més lluny aquesta setmana si es guanya el clàssic et pots posar a tir d’un partit. També es veurà un altre Barça, ja que aquest equip té el problema amb la MSN que també té el Madrid amb la BBC, que no tenen la capacitat de treball que es necessitaria per a que tot l’equip rutllés més en quant a la pressió i la capacitat defensiva i de recuperació. Quan tens aquest tipus de davanters es juga molt a la carta, perquè realment corren i pressionen quan ells volen, jo espero que al clàssic mostrin una mica més de ganes i d’implicació a l’hora de treballar quan es perdi la pilota. Ahir va ser una mica emprenyador veure com Neymar es quedava protestant en lloc de perseguir al seu marcador, que atacava amb superioritat al lateral blaugrana. Si li sumem que André Gomes ahir va fer un partit vergonyós, sense cap sang de res, doncs es generava un colador immens per la banda d’Alba. Clar, els mitjans li fan la culpa al lateral i diuen que no està bé i que és culpa d’ell, sempre és més fàcil que atacar al crack i al fitxatge nou. Per això deia que no vull personalitzar, perquè és tot una cadena. Messi tots sabem que es dosifica i el treball queda per a Rakitic i Sergi Roberto, però clar la culpa és per a tots dos, no atacaran a Messi. És molt complicat personalitzar quan un equip juga tant malament tothom, quan ningú fa la seva feina.

Ara també han sortit els il·luminats que diuen que repetir onze es va notar físicament i que hagués hagut de fer canvis. Són els mateixos que després quan es punxa amb el Màlaga diuen que les rotacions són un mal invent. Al final és un mai estar content i el fotre merder per a vendre paper i minuts mediàtics.

Només ens queda seguir confiant amb aquest equip que tant ens ha donat als amants del futbol i que seguirà donant, si es guanya fantàstic i si no es guanya doncs s’haurà de donar les gràcies pels anys oferts fins ara. Jo de moment em resisteixo a matar a ningú per un partit dolent, molt dolent, el pitjor en anys, però que no deixa de ser un partit, dissabte a emplenar el camp i animar com si s’anés deu punts davant. L'important és que els jugadors han fet autocrítica i tenen clar on estan els errors, temps n'hi ha de sobres per a solucionar-ho.

L’important és com acaba.

Ahir el Barça va punxar a la lliga i es va posar a quatre punts del Madrid, com sempre ja han aparegut els tribuners i els pessimistes que ja veuen la lliga perduda, els mitjans com és habitual ja és tot un dalt a baix i poc més que s’ha de fer fora a tothom i portar jugadors nous. No deixa de ser curiós com els mateixos que a començament de temporada parlaven de millor planter de tots els temps, que comparaven si era millor planter que el del Madrid, que parlaven de la bona gestió en fitxatges, ara resulta que ja no val cap dels que han vingut ni dels suplents que ja hi havia.

Ahir però es va produir un fet insòlit que va deixar a tots els mitjans bocabadats, ja que ningú es va aturar en zona mixta per a parlar amb ells. Evidentment que s’ho van prendre fatal, els van desmuntar la paradeta que tenen muntada per a crear i buscar generar polèmiques o frases per a treure de context i poder manipular. Jo espero que no sigui un fet aïllat i que sigui una constant per part dels jugadors. Em vaig alegrar profundament quan el combinat argentí va sortir a dir que no parlarien més amb la premsa, per burdes calumnies i manipulacions i per tota la merda que arriben a publicar. En el cas blaugrana, ja fa temps que dic que la caverna blaugrana no mereix els privilegis i els ingressos a costelles del club que tenen, perquè són un entorn molt nociu i no fan més que fotre el peu al coll quan els jugadors estan pel terra ja.

Aquesta setmana és un exemple més, però són tan mediocres que sempre fan el mateix, agafen el resultat i miren qui feia falta a l’equip i a partir de llavors agafen dades, comparen números freds sense posar en context i es munten una teoria al seu gust. Avui ja tot era que es va perdre perquè no estava Messi, que si dependència i bla bla bla. Com si el Barça ahir no hagués pogut guanyar sobradament per ocasions i per joc desenvolupat els 90 minuts. El Barça pateix sempre en aquest tipus de partits post-seleccions, és una realitat que ho pateix més que altres equips, perquè la majoria dels jugadors claus fan molts quilòmetres per a jugar partits duríssims, amb un estrès que passa factura, com la indisposició de Messi per exemple. Són partits on el rival, normalment amb la majoria de jugadors entrenant durant 10 dies a ple rendiment, preparant el partit, planten dos línies de 5 tios davant la seva pròpia àrea.

Tampoc ajuda que sempre que tornen de seleccions juguin a la pitjor hora possible i que els toqui un àrbitre mediocre. No és una casualitat que els dies que es punxa o es rep un arbitratge mediocre, casualment s’ha designat a un dels pitjors àrbitres de la temporada anterior. Si agafem la classificació de l’any passat, traient els que van baixar de categoria, ens trobem que el primer per la cua és Vicandi Garrido, àrbitre amb el que el Barça ha perdut aquesta temporada amb arbitratge lamentable, després ve Melero López, el que va xiular el partit davant l’Alavés, després ve González González, que per sort encara no ens ha xiulat aquest any perquè sempre la caga, després a la llista va Jaime Latre, el que va xiular al camp del Sevilla, el següent és català i després ja va l’àrbitre d’ahir. Casualitats? Ni de conya. No deixa de ser curiós veure totes aquestes “coincidències” i veure que al Barça ahir li van tangar dos penals i un gol legal que li anul·len, mentre al Madrid quan l’Atlètic més apretava per a empatar, li xiulin un penal surrealista per a que pugui posar el 0-2 al marcador. Això són coses totalment atribuïbles al poder institucional de cada club, cosa que a can Barça brilla per la seva absència, ells ja tenen prou amb anar de soparets amb els de Rakuten, que és l’únic que els interessa, la pela i els seus negocis. Però això no ho veurem a cap mitjà de la caverna culer, no sigui cosa que el president s’enfadi i els talli l’aixeta dels productes de merchandising i filtracions.

És més fàcil matxacar als jugadors, que total a ells no els reporta res, igual els fan les entrevistes i al mateix temps poden llençar-los merda que no reaccionen mai. Per això només puc fer que aplaudir la decisió de no parlar amb els mitjans, espero que sigui més duradora, que se n’adonin que han de fer les coses bé per a poder gaudir de privilegis.

Perquè l’anàlisi que es va perdre perquè no estava Messi ni Suárez i que es va jugar malament i que tot és un desastre, perquè la piloteta no va voler entrar, no tan sols és mediocre, sinó que falta a la veritat. Els mitjans han de tenir la responsabilitat d’informar el que passa, no crear corrents d’opinió, perquè qualsevol que llegeixi o vegi els programes brossa esportius que no hagi vist el partit, pensarà que va ser un autèntic desastre i la realitat és que no va ser així. El Barça va sortir molt concentrat al partit i va intentar moure la pilota amb sentit i donar velocitat. És una mica complicat quan tens al camp a Neymar i Rafinha, dos jugadors que abusen del toc, però tot i això es va intentar, com sempre davant una defensa de deu jugadors a la seva pròpia àrea, és molt complicat. Tot i això a la primera part es van generar ocasions de sobres per a resoldre el partit, jugades que normalment acaben en gol i que no ho van fer, en part per l’actuació del porter, que també juga. La segona part encara es va fer més clar el domini, sobretot després de l’expulsió del rival, però la pilota no va voler entrar. Durant la temporada hi ha partits com aquest, la pilota no entra, va passant el temps i es va generant una ansietat que fa que les coses vagin a pitjor, llavors és quan passa Piqué a jugar de davanter i tot és precipitació i pressa. Malgrat això es va seguir generant perill i que només la gran actuació del porter i la pèssima arbitral van fer que no es guanyés el partit.

No es pot dir que el Barça no va merèixer guanyar, va ser molt superior, no es pot dir que no va generar ocasions, perquè en va generar moltes, però clar, com que el resultat no va ser victòria, ja comparem el partit amb el que van jugar davant l’Alavés, quan no va tenir res a veure. Per a mi Lucho es va equivocar a l’hora del fer els canvis, penso que Rakitic i Gomes havien de sortir tan bon punt van expulsar al jugador de l’equip malagueny. Jo de fet hagués fet els dos canvis al descans, però tampoc se com estaven tots dos, si estaven per a jugar només uns minuts o què, només el cos tècnic sap com estan físicament. Per això dono la meva opinió però no critico el que va fer Lucho, perquè està molt més informat que jo.

Del partit jo destacaria a dos jugadors, a Piqué i Arda. A Piqué no el destaco pel que diuen els mitjans, el destaco pel treball defensiu i la sortida de pilota que va tenir durant el partit, a mi les alabances a la testiculina i les tonteries com que es va posar l’equip a l’esquena i que és el capità i tal me la suen bastant. Piqué ha de tenir un bon rendiment com a defensa i ahir tornant d’una inactivitat va fer un molt bon partit i no se li va notar en quant al físic, una bona incorporació per al que ve, és molt bona notícia veure que no ha perdut el toc. Després està Turan, que va fer un molt bon partit, va portar tot el pes ofensiu jugant per la banda dreta, la posició que pitjor li va, però es va entendre molt bé amb Sergi Roberto i amb Rafinha i tot el perill venia per la seva part.

El que em va decebre bastant va ser Neymar, ahir era un partit per a demostrar que pot liderar aquest equip però la trista realitat és que va fer un partit bastant mediocre a la primera part, només va destacar als moments finals quan el Barça estava bolcat a l’atac i va tenir llums i ombres en moltes jugades, com la que fa un barret brutal i després s’encaparra amb regatejar a tothom per un lloc on no es podia. Ahir es necessitava més un Neymar entre línies i es va limitar a amagar-se a la banda esperant pilotes, a la primera part inclús en va perdre 3-4 d’absurdes que sort que estava Sandro tot sol al davant, que tot el que li arribava ho xutava des d’on fos per a no haver de córrer més, però amb un altre equip haguessin pogut resultar molt més perilloses.

Però clar, és més fàcil culpar Alcácer, que va tocar tres pilotes en tot el partit i que va estar envoltat de 6 jugadors en tot moment. No es pot comparar al noi amb Suárez, deixem-nos de tonteries, Suárez és el millor nou del món, al valencià li queda molt camí encara, li queden molts partits per a entendre el joc blaugrana, no ajuda gens que se’l culpi cada cop que juga dels mals del Barça. Ahir no va tenir l’oportunitat de xutar ni una vegada a porta. Molt injust. Igual que passa amb Digné, ahir va fer un partit més que acceptable, però com que no es va guanyar la culpa és per als més vulnerables, el jugador ha jugat molt bé el període de baixa d’Alba, que quan va sortir no va demostrar que hi haguessin massa diferències amb el que van aportar un i altre per banda.

Un altre que va jugar un molt bon partit també va ser Sergi Roberto, va entrar molt bé de segona línia i va oferir un molt bon rendiment, però degut al resultat i a què més d’un s’hauria de menjar les paraules, no es diu absolutament res al respecte, interessa més dir que hi ha una mala planificació de la plantilla, que no hi ha un lateral dret pur. De qui és culpa que, quan Lucho va dir a les reunions de planificació que no volia Aleix, no s’hagi fet res al respecte? Tampoc en sentirem parlar.

La trista realitat és que un mal resultat fa que es tapi un partit més que acceptable de tot l’equip, tant en l’apartat individual com en el col·lectiu, en un partit on no estava el millor davanter del món ni el millor jugador de la història, malgrat això es va merèixer guanyar i amb un arbitratge decent s’hagués guanyat sobrats.

Però el que ven és la catàstrofe, el s’ha perdut la lliga, quan el Barça està a quatre punts del Madrid, quan encara han de jugar entre ells i quan el Barça ja ha visitat San Mamés, Mestalla, Sanchez Pizjuan, Balaídos i ha jugat davant l’Atlètic. L’any passat es parlava que el Barça havia guanyat la lliga ja al gener mentre que la va tenir que lluitar fins a la darrera jornada de lliga pràcticament, quan tenia fins a 9 punts de marge abans d’acabar la primera volta. No estaria de més una mica de serenor i una mica de respecte a un equip que ha donat tant els darrers anys.

Per acabar comentar una mica la desfeta de divendres a l’Eurolliga. Entenc que perdre de 39 punts pot ser molt dolorós, sobretot davant del Madrid. Segurament si hagués estat contra un altre rival es parlaria de derrota per a oblidar, que no ha sortit res i als altres els ha entrat tot i ja està. Però clar com que és el Madrid i tant uns mitjans com els altres aprofiten qualsevol cosa per a faltar al respecte als altres doncs es munta el rebombori que es munta. Jo l’únic que els puc recriminar és que es deixessin anar tant aviat, però també entenc que hagi passat quan al descans vas perdent de vint punts i tornes a jugar i el parcial no només es redueix sinó que augmenta. Penso que l’entrenador hagués hagut de treure als suplents que juguen menys que segur s’haguessin motivat molt més que els que porten la tralla de partits que porten i que se’ls va fer el partit inacabable.

Podria ser molt dur amb l’equip, la falta de competitivitat de l’altre dia dona per a això, però entenc que hi ha uns condicionants que són els que són. Un entrenador nou, que arriba amb la plantilla ja muntada, sense incidir en cap fitxatge, que no pot treballar com voldria pels jocs olímpics i que quan té tot el grup comença la plaga de lesions, cosa que fa que hagin de jugar molts partits i molts minuts els mateixos jugadors sempre.

Fem un exercici d’imaginació, pensem que passaria si el Barça de futbol hagués de jugar un munt de partits seguits amb els mateixos jugadors, ah no calla, que ja va passar la temporada passada i es va passar un sotrac per a oblidar, eliminació de la xampions inclosa!! Aquests jugadors han hagut d’assolir quatre partits en 7 dies, que es diu aviat, sense tenir massa rotacions i havent de jugar-ho tot, amb viatges inclosos. Que van sortir malament al partit i un encert inaudit del Madrid va trencar el partit, amb 9 triples convertits de 10 llançaments abans del descans. Què fas quan vas molt limitat físicament i tens una muntanya per a pujar? Doncs el que va passar l’altre dia, ni més ni menys. Al final és un partit, en futbol es diu que un cop perdent és el mateix perdre per dos que per tres, doncs el mateix. Si a final de temporada es guanya, serà una anècdota estadística més que no recordarà ningú. El mateix passarà amb el futbol, si es guanya al final ningú recordarà les punxades al Camp Nou, se’n diu memòria selectiva o bé oblit oportunista, el que fan tots els que ara estan rajant de tot i després són els primers en pujar al carro...

A l’inrevés.

El partit de diumenge contra el Sevilla vàrem tornar a veure el Barça de les dues cares, per sort el resultat final va ser diferent i es va produir a l’inrevés. Davant el City el Barça va fer una de les millors primeres parts de la temporada, sinó la millor, però la segona part va ser bastant fluixa, sobretot perquè per errades pròpies i per imprecisions es va donar aire al rival i els va costar el partit. A Sevilla però va ser al contrari, el Barça va fer una molt fluixa primera part i una fantàstica segona on va poder fins i tot golejar al Sevilla.

El que va passar a la primera part s’explica des de dos factors diferents, un molt bon treball del Sevilla i una molt mala gestió de la sortida de pilota blaugrana, amb moltes errades individuals, a l’hora d’aportar un mínim de precisió a les passades i el risc assumit per a fer-les. L’equip andalús va sortir a mossegar a la pressió, els equips de Sampaoli tenen aquest estil, pressió molt avançada, molts moviments entre jugadors i sistema posicional i desig de tenir la possessió per atacar a la porteria contraria en tot moment. El problema és que quan no aprofites el moment després ve una baixada física per l’esforç realitzat que pot costar cara si t’enfrontes a un equip de màxim nivell.

El Sevilla va generar prou perill d’aproximació com per a fer més d’un gol a la primera part, principalment per les pèrdues a la sortida que estranyament va fer Digné, que normalment no acostuma a fallar tantes passades, tampoc va estar massa encertat al començament Sergi Roberto, però a mesura que va avançar el partit tots dos es van entonar i van acabar tenint un rendiment molt elevat. L’equip andalús va tenir problemes de definició, recuperava molt a dalt però li fallava l’última passada o la rematada final, llavors això fa fer que la primera part fos de sensació de perill constant però que realment ocasions clares no n’hi va haver massa tampoc, el que passa és que si t’estan prenent la pilota a la sortida i estan trepitjant àrea molt sovint o jugant a camp contrari dona aquesta sensació d’ofec.

Probablement un segon gol hagués estat gairebé definitiu, però el Barça va saber aguantar i els darrers deu minuts de la primera part, ja els va dominar clarament i va marcar el gol de l’empat, un gol que sembla fàcil perquè és el que té Messi, que fa les coses que sembla que ni s’esforci, però va ser un toc magistral, el que s’acostuma a dir una passada a la xarxa, ja que el xut no era potent, però va anar amb una col·locació perfecta, que té també la seva dificultat venint en carrera. Però Messi ja sabem tots el que és, bé tots no o no ho volen saber, perquè manen ous la sèrie de barbaritats que s’ha d’escoltar o llegir des de la caverna. Aquestes coses li ensenyes a un “guiri” i flipen en colors.

La segona part, quan es va trencar una mica el partit, llavors va ser ja “territori Messi”, el petitó va començar a fer de les seves i va donar un autèntic recital, va assistir, va generar ocasions, va fer una jugada que si li entra probablement hagués estat el gol de la temporada, quan va marxar de tres jugadors a la frontal sevillista, va tenir ocasions de gol i li va donar pastat el segon a Suárez. Partit brillant, un més dels molts ja aquesta temporada, que no fan més que demostrar el ridícul que veurem en un parell de mesos quan li donin la pilota d’or a la vedette madridista, perquè tots sabem com va la cosa, els interessos ocults, les pressions internes i les màfies d’aquests premis. Només cal veure que ahir mateix li van donar, a la gala de Marca a la vedette blanca, el títol de millor jugador de la temporada, quan va fer riure, ni va ser el millor jugador del seu equip i no va guanyar la lliga, però després vàrem veure que li van donar el títol de millor entrenador a Simeone que va quedar tercer o el de millor jugador de la selecció a Morata, apart de veure com li donaven el del fair play a Tebas, que la setmana abans va fer una apologia de la violència contra els jugadors del Barça. Així està muntat el xiringuito.

El problema ja no és que li donin a la vedette i no li donin a Messi, el problema és la manipulació de la història que veuran els nostres nets. Perquè nosaltres quan veiem que li donen els premis a la vedette blanca, ens fa riure i sabem del ridícul i del desprestigi que li fan a aquest tipus de guardons, quan veiem que no guanya el millor sinó el que té més poder mediàtic i entre bambolines. Però quan els nostres nets o besnéts miraran les estadístiques d’aquest premi, veuran que aquest personatge tindrà gairebé les mateixes pilotes d’or que el millor jugador de la història, ells no tindran les referències que tenim nosaltres ara i veient vídeos de tots dos segurament no entendran en absolut que collons va passar durant aquesta era que ha dominat amb mà de ferro el petit geni argentí.

Però bé, sempre tindrem a la directiva actual per a defensar el club d’aquest tipus de injúries, de calumnies i de tota mena d’injustícies que estan rebent els jugadors i l’equip blaugrana els darrers temps. Ah no, que el club de l’únic que s’està preocupant és d’utilitzar els serveis jurídics del Barça per a salvar-se el cul després de la cagada del fitxatge de Neymar o d’aconseguir negocis per a les seves empreses personals a costa del Barça. Tot el paripé de la setmana passada va ser bastant ridícul, quan uns dies abans el van votar per a continuar al càrrec al senyor Tebas i quan li van signar el contracte televisiu, moviments de cara a la galeria per a poder portar alguna cosa a la junta d’accionistes. Igual que la tonteria d’ahir de no enviar a ningú als premis Marca com a senyal de protesta pel premi a Tebas. Uhhhh, guau!! Quina por!! Quin greu que els ha sabut als de Marca que no hagi anat ningú del Barça!! Tots sabem el mitjà de la caverna com n‘aprecia al club blaugrana. Suposo que hi haurà algun hooligan blaugrana que li semblarà perfecte, que dirà “oh, que bé, com ens defensa Bartomeu”, perquè sinó no s’explica que hagués guanyat unes eleccions, ha d’haver-hi gent que es creu totes les milongues que explica el president blaugrana. Però la realitat és que és una autèntica vergonya el comportament d’aquesta junta. La roda de premsa d’ahir després de la resolució del jutge amb el cas Neymar és un exemple més del mal fer d’aquesta junta i que a sobre tenen la barra de buscar culpables i conspiracions externes. Ven molt això, ho estem veient amb el govern català actual, que tots tenen culpa de tot menys ells i la gent surt al carrer a aplaudir-los.

Tornem al futbol. Al partit de Sevilla hi va haver actuacions individuals molt destacables, Messi apart, que ja ho he comentat abans. A mi m’agradaria destacar el partit de Dennis Suárez. El no haver pogut fer la entrada abans ara fa redundant destacar el treball del jugador, perquè ha sortit la valoració personal que va fer Lucho o la felicitació per ws d’Iniesta que el mateix jugador ha dit que va rebre. Jo és un jugador que sempre m`ha agradat força, de fet el que segueixi les entrades des del començament ja em queixava en moltes ocasions del tracte que li dispensava Eusebio al filial o de la gestió que es va fer del jugador quan no el van voler pujar al primer equip. Dennis és un jugador molt competitiu, és el típic jugador que veus amb mala hòstia competitiva, la cara reflexa perfectament el que està sentint durant el partit. És un jugador que sempre que surt ho fa bé i que ho deixa tot, siguin cinc minuts, quinze o quaranta, apart té una qualitat innata per al desequilibri i per a fer bones passades a l’espai o entrar de segona línia, apart té una molt bona qualitat de llançament de faltes, al primer equip té molts jugadors pel davant, però al filial ho va demostrar amb escreix. El jugador gallec va fer un autèntic partidàs, va associar-se molt bé amb els de dalt i va ser part important del primer gol i en va generar moltes més que no van acabar amb gol per errades en la definició. Va fer jugades de futbolista d’alt nivell, trencant la pressió del mig camp ell solet amb conduccions o amb bones associacions. És un jugador que té el handicap que té molts jugadors el Barça en aquesta posició, perquè per rendiment mereixeria molts més minuts la veritat, ja no és també la part ofensiva, és que treballa moltíssim a la pressió avançada o amb el replegament defensiu, on recordo una jugada de molt mèrit que arriba fins a l’àrea petita blaugrana per a tapar una internada perillosíssima que si no arriba a ser per ell acaba amb gol.

També van fer un treball bestial Mascherano, que porta ja uns quants partits a un nivell bestial, diumenge va fer 4-5 intervencions de risc màxim, defensant amb inferioritat, que va evitar jugades molt perilloses que s’estaven produint en contraatacs, va fer dues recuperacions en concret que si no es llença a per totes acaben segur amb un contra un davant del porter, va fer un partit boníssim la veritat, ha recuperat les sensacions i ara mateix, quan torni Piqué, Lucho tindrà autèntics problemes per a determinar qui l’acompanya a l’eix central. Perquè el partit d’Umtiti també va ser a un rendiment altíssim, el jugador francès ja ha jugat al Pizjuan, a Mestalla i a San Mamés a un nivell espectacular, amb una molt bona conducció quan està pressionat, amb molta tranquil·litat amb la pilota als peus i molt encertat amb els refusos i a l’hora de tallar pilotes de perill, tant per dalt com a l’hora de fer d’escut previ a la parada de Stegen. Va començar rebent targetes innocents molt aviat als partits, però ara mateix està confirmant-se com un encert total el seu fitxatge. Llàstima de Bartra perquè ara tindrien 4 centrals de molt nivell, en lloc d’haver de sofrir a Mathieu cada dos per tres. El triangle defensiu el va tancar Stegen, que no va tenir massa treball real però que el va resoldre amb garanties, va tenir una petita cantada a un corner que gairebé acaba amb gol de N’Zonzi però que tampoc podia arribar per alçada, segur amb les passades i un partit en general acceptable.

També va ser molt destacable el treball de Busquets, anava a dir millor que els darrers partits però per a mi no està en un mal moment de forma, com parlen els mitjans, el que passa és que si l’equip no respon ell no pot fer miracles, ha tingut alguna errada de precisió, però el treball, la col·locació i lectura de joc per a mi no ha variat en cap moment. El mateix passa amb Rakitic, ahir escoltant als lamentables de la TDP escoltava que si portava uns quants partits dolents. La veritat és que cada cop flipo més amb algunes valoracions dels “entesos”, perquè si hi ha algú que aporta equilibri a l’equip, que li dona sortida i que tapa forats juntament amb Busquets, aquest és el jugador croat.

De la part del davant l’uruguaià va estar com acostuma, potser el més fluixet dels tres va ser Neymar, va estar bastant irregular i molt espès amb el dribling i el desequilibri, no va triar gairebé mai la millor opció i va desaprofitar una jugada de gol cantada, però bé no són màquines i un partit dolent que no et surten les coses el té qualsevol, li va passar a Messi davant el Granada, sense anar més lluny, l’important és que va treballar cap enrere, que no es va amagar mai i va aguantar i temporitzar molt bé a la jugada del primer gol. De Suárez que hem de dir que no sàpiga ja tothom, treball incansable, opcions ofensives, descàrrega de joc a la pressió i efectivitat quan cal, encara que no va poder marcar al minut 5 de partit que hagués pogut ser molt diferent la primera part llavors. Però de Suárez el que més m’agrada és la utilització que fa del seu cos, és un màster cada partit la veritat, com genera ocasions de gol que en principi estàs veient el partit i no veus venir i amb una utilització perfecta del cos genera ocasions del no res, és l’únic davanter que li he vist fer això a can Barça en molts anys.

Per acabar, igual que quan ho fan malament es diu, volia destacar els darrers partits del Barça de bàsquet, en una situació límit per les lesions, que no ajuden gens a l’acoblament de l’equip, estan jugant un molt bon bàsquet i estan guanyant partits quan ningú donava un euro per ells. Ja a una pista molt difícil com la de Maccabi van fer un partit molt solvent i davant el Madrid van fer probablement el millor partit de la temporada, amb un Tomic estel·lar, un Rice al seu nivell i