L’important és com acaba.

Ahir el Barça va punxar a la lliga i es va posar a quatre punts del Madrid, com sempre ja han aparegut els tribuners i els pessimistes que ja veuen la lliga perduda, els mitjans com és habitual ja és tot un dalt a baix i poc més que s’ha de fer fora a tothom i portar jugadors nous. No deixa de ser curiós com els mateixos que a començament de temporada parlaven de millor planter de tots els temps, que comparaven si era millor planter que el del Madrid, que parlaven de la bona gestió en fitxatges, ara resulta que ja no val cap dels que han vingut ni dels suplents que ja hi havia.

Ahir però es va produir un fet insòlit que va deixar a tots els mitjans bocabadats, ja que ningú es va aturar en zona mixta per a parlar amb ells. Evidentment que s’ho van prendre fatal, els van desmuntar la paradeta que tenen muntada per a crear i buscar generar polèmiques o frases per a treure de context i poder manipular. Jo espero que no sigui un fet aïllat i que sigui una constant per part dels jugadors. Em vaig alegrar profundament quan el combinat argentí va sortir a dir que no parlarien més amb la premsa, per burdes calumnies i manipulacions i per tota la merda que arriben a publicar. En el cas blaugrana, ja fa temps que dic que la caverna blaugrana no mereix els privilegis i els ingressos a costelles del club que tenen, perquè són un entorn molt nociu i no fan més que fotre el peu al coll quan els jugadors estan pel terra ja.

Aquesta setmana és un exemple més, però són tan mediocres que sempre fan el mateix, agafen el resultat i miren qui feia falta a l’equip i a partir de llavors agafen dades, comparen números freds sense posar en context i es munten una teoria al seu gust. Avui ja tot era que es va perdre perquè no estava Messi, que si dependència i bla bla bla. Com si el Barça ahir no hagués pogut guanyar sobradament per ocasions i per joc desenvolupat els 90 minuts. El Barça pateix sempre en aquest tipus de partits post-seleccions, és una realitat que ho pateix més que altres equips, perquè la majoria dels jugadors claus fan molts quilòmetres per a jugar partits duríssims, amb un estrès que passa factura, com la indisposició de Messi per exemple. Són partits on el rival, normalment amb la majoria de jugadors entrenant durant 10 dies a ple rendiment, preparant el partit, planten dos línies de 5 tios davant la seva pròpia àrea.

Tampoc ajuda que sempre que tornen de seleccions juguin a la pitjor hora possible i que els toqui un àrbitre mediocre. No és una casualitat que els dies que es punxa o es rep un arbitratge mediocre, casualment s’ha designat a un dels pitjors àrbitres de la temporada anterior. Si agafem la classificació de l’any passat, traient els que van baixar de categoria, ens trobem que el primer per la cua és Vicandi Garrido, àrbitre amb el que el Barça ha perdut aquesta temporada amb arbitratge lamentable, després ve Melero López, el que va xiular el partit davant l’Alavés, després ve González González, que per sort encara no ens ha xiulat aquest any perquè sempre la caga, després a la llista va Jaime Latre, el que va xiular al camp del Sevilla, el següent és català i després ja va l’àrbitre d’ahir. Casualitats? Ni de conya. No deixa de ser curiós veure totes aquestes “coincidències” i veure que al Barça ahir li van tangar dos penals i un gol legal que li anul·len, mentre al Madrid quan l’Atlètic més apretava per a empatar, li xiulin un penal surrealista per a que pugui posar el 0-2 al marcador. Això són coses totalment atribuïbles al poder institucional de cada club, cosa que a can Barça brilla per la seva absència, ells ja tenen prou amb anar de soparets amb els de Rakuten, que és l’únic que els interessa, la pela i els seus negocis. Però això no ho veurem a cap mitjà de la caverna culer, no sigui cosa que el president s’enfadi i els talli l’aixeta dels productes de merchandising i filtracions.

És més fàcil matxacar als jugadors, que total a ells no els reporta res, igual els fan les entrevistes i al mateix temps poden llençar-los merda que no reaccionen mai. Per això només puc fer que aplaudir la decisió de no parlar amb els mitjans, espero que sigui més duradora, que se n’adonin que han de fer les coses bé per a poder gaudir de privilegis.

Perquè l’anàlisi que es va perdre perquè no estava Messi ni Suárez i que es va jugar malament i que tot és un desastre, perquè la piloteta no va voler entrar, no tan sols és mediocre, sinó que falta a la veritat. Els mitjans han de tenir la responsabilitat d’informar el que passa, no crear corrents d’opinió, perquè qualsevol que llegeixi o vegi els programes brossa esportius que no hagi vist el partit, pensarà que va ser un autèntic desastre i la realitat és que no va ser així. El Barça va sortir molt concentrat al partit i va intentar moure la pilota amb sentit i donar velocitat. És una mica complicat quan tens al camp a Neymar i Rafinha, dos jugadors que abusen del toc, però tot i això es va intentar, com sempre davant una defensa de deu jugadors a la seva pròpia àrea, és molt complicat. Tot i això a la primera part es van generar ocasions de sobres per a resoldre el partit, jugades que normalment acaben en gol i que no ho van fer, en part per l’actuació del porter, que també juga. La segona part encara es va fer més clar el domini, sobretot després de l’expulsió del rival, però la pilota no va voler entrar. Durant la temporada hi ha partits com aquest, la pilota no entra, va passant el temps i es va generant una ansietat que fa que les coses vagin a pitjor, llavors és quan passa Piqué a jugar de davanter i tot és precipitació i pressa. Malgrat això es va seguir generant perill i que només la gran actuació del porter i la pèssima arbitral van fer que no es guanyés el partit.

No es pot dir que el Barça no va merèixer guanyar, va ser molt superior, no es pot dir que no va generar ocasions, perquè en va generar moltes, però clar, com que el resultat no va ser victòria, ja comparem el partit amb el que van jugar davant l’Alavés, quan no va tenir res a veure. Per a mi Lucho es va equivocar a l’hora del fer els canvis, penso que Rakitic i Gomes havien de sortir tan bon punt van expulsar al jugador de l’equip malagueny. Jo de fet hagués fet els dos canvis al descans, però tampoc se com estaven tots dos, si estaven per a jugar només uns minuts o què, només el cos tècnic sap com estan físicament. Per això dono la meva opinió però no critico el que va fer Lucho, perquè està molt més informat que jo.

Del partit jo destacaria a dos jugadors, a Piqué i Arda. A Piqué no el destaco pel que diuen els mitjans, el destaco pel treball defensiu i la sortida de pilota que va tenir durant el partit, a mi les alabances a la testiculina i les tonteries com que es va posar l’equip a l’esquena i que és el capità i tal me la suen bastant. Piqué ha de tenir un bon rendiment com a defensa i ahir tornant d’una inactivitat va fer un molt bon partit i no se li va notar en quant al físic, una bona incorporació per al que ve, és molt bona notícia veure que no ha perdut el toc. Després està Turan, que va fer un molt bon partit, va portar tot el pes ofensiu jugant per la banda dreta, la posició que pitjor li va, però es va entendre molt bé amb Sergi Roberto i amb Rafinha i tot el perill venia per la seva part.

El que em va decebre bastant va ser Neymar, ahir era un partit per a demostrar que pot liderar aquest equip però la trista realitat és que va fer un partit bastant mediocre a la primera part, només va destacar als moments finals quan el Barça estava bolcat a l’atac i va tenir llums i ombres en moltes jugades, com la que fa un barret brutal i després s’encaparra amb regatejar a tothom per un lloc on no es podia. Ahir es necessitava més un Neymar entre línies i es va limitar a amagar-se a la banda esperant pilotes, a la primera part inclús en va perdre 3-4 d’absurdes que sort que estava Sandro tot sol al davant, que tot el que li arribava ho xutava des d’on fos per a no haver de córrer més, però amb un altre equip haguessin pogut resultar molt més perilloses.

Però clar, és més fàcil culpar Alcácer, que va tocar tres pilotes en tot el partit i que va estar envoltat de 6 jugadors en tot moment. No es pot comparar al noi amb Suárez, deixem-nos de tonteries, Suárez és el millor nou del món, al valencià li queda molt camí encara, li queden molts partits per a entendre el joc blaugrana, no ajuda gens que se’l culpi cada cop que juga dels mals del Barça. Ahir no va tenir l’oportunitat de xutar ni una vegada a porta. Molt injust. Igual que passa amb Digné, ahir va fer un partit més que acceptable, però com que no es va guanyar la culpa és per als més vulnerables, el jugador ha jugat molt bé el període de baixa d’Alba, que quan va sortir no va demostrar que hi haguessin massa diferències amb el que van aportar un i altre per banda.

Un altre que va jugar un molt bon partit també va ser Sergi Roberto, va entrar molt bé de segona línia i va oferir un molt bon rendiment, però degut al resultat i a què més d’un s’hauria de menjar les paraules, no es diu absolutament res al respecte, interessa més dir que hi ha una mala planificació de la plantilla, que no hi ha un lateral dret pur. De qui és culpa que, quan Lucho va dir a les reunions de planificació que no volia Aleix, no s’hagi fet res al respecte? Tampoc en sentirem parlar.

La trista realitat és que un mal resultat fa que es tapi un partit més que acceptable de tot l’equip, tant en l’apartat individual com en el col·lectiu, en un partit on no estava el millor davanter del món ni el millor jugador de la història, malgrat això es va merèixer guanyar i amb un arbitratge decent s’hagués guanyat sobrats.

Però el que ven és la catàstrofe, el s’ha perdut la lliga, quan el Barça està a quatre punts del Madrid, quan encara han de jugar entre ells i quan el Barça ja ha visitat San Mamés, Mestalla, Sanchez Pizjuan, Balaídos i ha jugat davant l’Atlètic. L’any passat es parlava que el Barça havia guanyat la lliga ja al gener mentre que la va tenir que lluitar fins a la darrera jornada de lliga pràcticament, quan tenia fins a 9 punts de marge abans d’acabar la primera volta. No estaria de més una mica de serenor i una mica de respecte a un equip que ha donat tant els darrers anys.

Per acabar comentar una mica la desfeta de divendres a l’Eurolliga. Entenc que perdre de 39 punts pot ser molt dolorós, sobretot davant del Madrid. Segurament si hagués estat contra un altre rival es parlaria de derrota per a oblidar, que no ha sortit res i als altres els ha entrat tot i ja està. Però clar com que és el Madrid i tant uns mitjans com els altres aprofiten qualsevol cosa per a faltar al respecte als altres doncs es munta el rebombori que es munta. Jo l’únic que els puc recriminar és que es deixessin anar tant aviat, però també entenc que hagi passat quan al descans vas perdent de vint punts i tornes a jugar i el parcial no només es redueix sinó que augmenta. Penso que l’entrenador hagués hagut de treure als suplents que juguen menys que segur s’haguessin motivat molt més que els que porten la tralla de partits que porten i que se’ls va fer el partit inacabable.

Podria ser molt dur amb l’equip, la falta de competitivitat de l’altre dia dona per a això, però entenc que hi ha uns condicionants que són els que són. Un entrenador nou, que arriba amb la plantilla ja muntada, sense incidir en cap fitxatge, que no pot treballar com voldria pels jocs olímpics i que quan té tot el grup comença la plaga de lesions, cosa que fa que hagin de jugar molts partits i molts minuts els mateixos jugadors sempre.

Fem un exercici d’imaginació, pensem que passaria si el Barça de futbol hagués de jugar un munt de partits seguits amb els mateixos jugadors, ah no calla, que ja va passar la temporada passada i es va passar un sotrac per a oblidar, eliminació de la xampions inclosa!! Aquests jugadors han hagut d’assolir quatre partits en 7 dies, que es diu aviat, sense tenir massa rotacions i havent de jugar-ho tot, amb viatges inclosos. Que van sortir malament al partit i un encert inaudit del Madrid va trencar el partit, amb 9 triples convertits de 10 llançaments abans del descans. Què fas quan vas molt limitat físicament i tens una muntanya per a pujar? Doncs el que va passar l’altre dia, ni més ni menys. Al final és un partit, en futbol es diu que un cop perdent és el mateix perdre per dos que per tres, doncs el mateix. Si a final de temporada es guanya, serà una anècdota estadística més que no recordarà ningú. El mateix passarà amb el futbol, si es guanya al final ningú recordarà les punxades al Camp Nou, se’n diu memòria selectiva o bé oblit oportunista, el que fan tots els que ara estan rajant de tot i després són els primers en pujar al carro...