Inexplicable.

El partit d’ahir no té explicació possible, és el que es parla sempre de camps maleïts i històries diferents que no tenen explicació, Ja van començar escollint camp de forma diferent que anteriors partits, per superstició, però es que van sortir com si ja tinguessin clar que es perdria, derrotats, sense ànims i sense cap tipus de ganes de guanyar.

La entrada d’aquesta setmana segurament serà la més curta que escriuré mai, perquè té poquíssimes coses dignes de menció en quant a aspectes positius. El partit d’ahir és un més dels que es trobarà el Barça aquesta temporada, que vindrà de jugar un partit entre setmana exigent de xampions i que el seu rival estarà tota la setmana preparant específicament aquest partit. Quina diferència hi ha amb enfrontar-te a aquests o d’altres que juguen a Europa? Doncs coses com les que vàrem veure ahir, els equips que juguen competicions durant la setmana, surten igual de forts que els altres, però arriba un moment del partit, normalment faltant 20-30 minuts, on es produeix la davallada física a la pressió i el Barça pot jugar una mica més còmode perquè ja no es veuen tant amenaçats amb la pèrdua perillosa.

En el cas d’ahir, la Reial no juga res i va poder arribar fins al 90 amb capacitat per a pressionar molt a dalt. També es va diferenciar de la resta de partits que el Barça ha punxat amb què molts cops es produeix una pressió avançada i el rival quan recupera ataca també molt ràpid, llavors es genera un partit d’intercanvi de cops on hi ha molts més espais i on els de dalt poden tenir presència al partit. En el cas d’ahir la Reial quan recuperava no atacava ràpid, jugava amb paciència i amb molt de sentit la pilota, fins al punt que va tenir més possessió que l’equip blaugrana. L’equip basc ahir va jugar com ho feia el Barça de Pep, atacant amb molt de criteri i ordre, pressionant moltíssim i de forma avançada quan perdien la pilota. Això va fer que el Barça no es podia fer amb el control del partit i tampoc podia trencar a l’esquena de la defensa, perquè quan tenien la pilota molts cops se la treien de sobre i quan la perdien tampoc la podien recuperar perquè no estaven jugant de forma ordenada.

Tampoc vull fer sang de forma individual perquè el problema d’ahir va ser col·lectiu. Molts assenyalen jugadors de forma equivocada, perquè ho fan de forma molt interessada. Uns culpen a defenses perquè van perdre moltes pilotes i en van recuperar poques, d’altres acusen als del mig camp de no donar opcions als de dalt i de fallar moltes passades i altres que els de dalt no van estar a l’alçada.

Realment és tot una conseqüència de que no va bé ningú, perquè els defenses se la treien de sobre perquè no tenien opcions de passada, els davanters no van rascar bola perquè no els van donar pilotes en condicions i els del mig quan baixaven a rebre els passava la pilota per sobre dels caps. De la forma que va pressionar la Reial, haguessin hagut de baixar tant els de dalt com els mitjos a ajudar a la defensa a sortir, arriscar una mica les passades i fer-se amb el control de l’esfèric. Però clar, si tots estan a camp propi, es produeix un embús dels que pressionen amb els que intenten controlar la pilota i no hi ha espai físic per a jugar. Llavors és quan havien d’aparèixer els de dalt per a trencar amb jugades individuals, realment només ho van poder fer a la jugada del gol.

Però no es pot acusar a la defensa quan els de dalt no baixen a tapar espais, ni es pot culpar al mig només quan no té opcions de passada, ni als davanters quan no reben pilotes. No pots dir que Messi ha fet un mal partit quan s’ha tornat boig buscant espais per a jugar i no rebia pilotes, o a Suárez que feia els moviments a l’espai i quan el veien ja estava en fora de joc.

Quan el Barça no juga com a equip i juguen amb les línies partides, el Barça és un equip molt vulnerable, Busquets no pot cobrir tots els espais, els mitjos es troben massa separats dels davanters i els defenses es troben molt indefensos i sense sortides clares de pilota, això fa que li passin el marró a Ter Stegen, que com la va cagar a camp del Celta ara no es complica la vida.

En aquest tipus de partits es necessita que arrisqui tothom, des del porter als davanters. Clar si no ho fa ningú i s’està molt imprecís amb la passada, es genera un seguit de pèrdues de pilota que fa que no tinguis el ritme de partit, si a sobre agafes un equip en ratxa que està amb la confiança pels núvols i en un molt bon moment de joc et trobes coses com la d’ahir.

Però bé estem a novembre i queda molt de cara a la lliga, sense anar més lluny aquesta setmana si es guanya el clàssic et pots posar a tir d’un partit. També es veurà un altre Barça, ja que aquest equip té el problema amb la MSN que també té el Madrid amb la BBC, que no tenen la capacitat de treball que es necessitaria per a que tot l’equip rutllés més en quant a la pressió i la capacitat defensiva i de recuperació. Quan tens aquest tipus de davanters es juga molt a la carta, perquè realment corren i pressionen quan ells volen, jo espero que al clàssic mostrin una mica més de ganes i d’implicació a l’hora de treballar quan es perdi la pilota. Ahir va ser una mica emprenyador veure com Neymar es quedava protestant en lloc de perseguir al seu marcador, que atacava amb superioritat al lateral blaugrana. Si li sumem que André Gomes ahir va fer un partit vergonyós, sense cap sang de res, doncs es generava un colador immens per la banda d’Alba. Clar, els mitjans li fan la culpa al lateral i diuen que no està bé i que és culpa d’ell, sempre és més fàcil que atacar al crack i al fitxatge nou. Per això deia que no vull personalitzar, perquè és tot una cadena. Messi tots sabem que es dosifica i el treball queda per a Rakitic i Sergi Roberto, però clar la culpa és per a tots dos, no atacaran a Messi. És molt complicat personalitzar quan un equip juga tant malament tothom, quan ningú fa la seva feina.

Ara també han sortit els il·luminats que diuen que repetir onze es va notar físicament i que hagués hagut de fer canvis. Són els mateixos que després quan es punxa amb el Màlaga diuen que les rotacions són un mal invent. Al final és un mai estar content i el fotre merder per a vendre paper i minuts mediàtics.

Només ens queda seguir confiant amb aquest equip que tant ens ha donat als amants del futbol i que seguirà donant, si es guanya fantàstic i si no es guanya doncs s’haurà de donar les gràcies pels anys oferts fins ara. Jo de moment em resisteixo a matar a ningú per un partit dolent, molt dolent, el pitjor en anys, però que no deixa de ser un partit, dissabte a emplenar el camp i animar com si s’anés deu punts davant. L'important és que els jugadors han fet autocrítica i tenen clar on estan els errors, temps n'hi ha de sobres per a solucionar-ho.