Sempre Messi.

Ahir vàrem veure una altra actuació estel·lar del petit gran jugador Leo Messi de la qual tothom en parla i que no ens sorprèn a cap culer que seguim les seves peripècies cada jornada. La revista France Football ha rebut allaus de comentaris per les xarxes, fotent-se’n de la entrega de la pilota d’or a la vedette madridista. Entenc que l’aficionat neutral o inclús alguns merengues, no puguin entendre el perquè li donen la pilota d’or a un jugador que ha guanyat xampions i eurocopa però que no ha estat determinant en cap dels dos per aconseguir-ho, entenc que no puguin comprendre com potser que un any es mirin els títols, un altre els gols i que al final cada any segueixin uns criteris diferents per a poder premiar a qui ells volen. A mi l’únic que em fa pena de tot això és que d’aquí 20-30 anys quan un aficionat mirarà cap enrere, sense haver-los vist jugar, veurà que tenen pràcticament les mateixes pilotes d’or, quan un és un geni del futbol i l’altre és un jugador que no influeix en el partit, però marca gols de penal i d’empènyer-la.

Perquè qualsevol que es pari a pensar pot entendre el perquè de tot això, el futbol ja fa temps que és un negoci i l’únic que interessa són els ingressos, el rebombori mediàtic. Si li haguessin donat a Messi tots els anys la pilota d’or, que és el que havia d’haver passat perquè no hi ha jugador que se li acosti a una mínima comparació, aquest premi hagués perdut tota mena d’interès, no en parlaria ningú als mitjans i tindria zero repercussió mediàtica. Sempre en tot hi ha un esforç per a buscar l’àngel i el dimoni, el ying i el yang, la recerca del alter ego. En aquest cas li havien de buscar un antiheroi a Messi, un jugador que no desperti les simpaties generalitzades de tothom, que sempre sembla que estigui emprenyat, egocèntric. Malauradament per a ells, no en podien trobar cap igual de bo jugant a futbol, per tant van buscar al més mediàtic. Per tant tampoc cal donar-li moltes més voltes al tema de la pilota d’or, només riure quan veus com la caverna en treu pit mentre tot el món sap que fan el ridícul.

Ahir és un dels partits que dintre de molt de temps es recordarà com el partit que Messi se’n va anar de cinc tios amb un pam de terreny i que després va fer el mateix amb tres més, que va donar un recital de futbol un cop més. Els partits que juga Messi t’obliguen a mirar-los sempre, perquè potser estàs 40 minuts sense veure res que valgui la pena, però després durant 20 minuts veus coses que segurament no les veuràs mai més en la vida, aquest jugador és irrepetible, és un geni del futbol, no hi ha explicació. És com a les pelis de ciència ficció, quan es parla de gent amb superpoders, allò que posen com si estiguessis veient el que veu el superheroi i veus que ho veu d’un altre color, o que ho veu amb codi de uns i zeros. No hi ha explicació a com una persona fa tan fàcil el que altres jugadors no fan en la vida, la capacitat per a veure jugades on no les veu ningú, la capacitat de fer un dribling al moment exacte, una definició, la capacitat per a veure la jugada abans. Aquest noi té un talent innat, després quan l’entrevisten li pregunten com ho fa i no pot donar cap explicació, és una rapidesa mental per a veure el futbol que no té ningú. Ho dèiem la setmana passada davant Osasuna, quan parlava de la passada amb l’exterior a Suárez, que ja n’hi havia prou per a donar l’entrada com a amortitzada.

Ahir qualsevol que estigués al camp i va pagar el dineral que val una entrada, al descans es devia estar cagant amb tot de com havia llençat els diners. Però després va passar el que va passar i es un partit que recordarà tota la vida i que quan estigui en una tertúlia parlant d’aquest gol, podrà dir que ell va veure’l en directe, perquè per molta repetició i molta tonteria, la velocitat real d’execució només es veu al camp.

Com haureu vist estic parlant poc del partit, es que la primera part va ser una autèntica merda en quan a futbol, dos equips que estaven més pendents de no encaixar gols que de fer-los, que quan tenien la pilota la intentaven aguantar per a que no la tingués el rival però amb molt poc esperit ofensiu. És d’agrair que l’equip perico no va venir a tancar-se, cosa que va fer que es veiés una mica d’alternança de possessions però perill real zero. El Barça també estava espès i tots dos equips estaven fent molt bon treball amb la pressió avançada però després quan recuperaven no anaven cara a barraca amb ambició. De fet pràcticament no van xutar a porta cap dels dos. El gol va arribar més d’una errada dels pericos que no pas una jugada del Barça, van perdre la pilota en la sortida i la va recollir Iniesta per a fer una gran assistència des d’uns 40 metres en diagonal cap a Suárez, que com sempre la va rebre amb un control perfecte i sobretot una utilització del cos que li va servir per a sortir amb avantatge i que el defensa no pogués arribar mai a poder-li treure la pilota, és el que parlem sempre de Suárez, és el millor jugador que recordo amb 35 anys que tinc en quan a utilització del seu cos per a jugar a futbol.

La segona part ja es va animar una mica més, degut a l’aparició d’Iniesta en la creació i sobretot de Messi als metres finals, de fet la jugada meravellosa de Messi a sobre ve precedida d’una jugada individual fantàstica del manxec que li dona a l’argentí per a que s’acabi de lluir, que vaja si es va lluir!! Aquest gol va acabar amb el partit i encara més quan a següent jugada Messi se’n torna a anar de tres en un pam de terreny i li cau la pilota als peus d’Alba que la clava dintre amb un xut creuat. Llavors ja el Barça es va llençar descaradament a per la golejada i l’Español va aguantar com va poder, va fer fins i tot el gol de l’honor en una bona sortida al contraatac. L’equip perico també s’ha de dir que no va jugar amb massa violència, potser per les dos targetes primerenques d’un sorprenent Lahoz. A molts àrbitres els aniria bé entendre que el millor per a un partit no és arribar al descans sense ensenyar una targeta, perquè després es va escalfant el partit i acabes traient més targetes que de l’altra manera. El millor és treure targeta a les 2-3 primeres faltes susceptibles de ser-ho, que llavors ja poses un llistó que deixa clar als jugadors que no es poden passar amb les faltes. Per treure targetes els deu primers minuts, va tenir després un partit molt tranquil.

En l’apartat individual no hi ha molts jugadors que es puguin destacar, ja que en defensa es va exigir ben poquet a l’equip i en atac tampoc van brillar amb excés els altres jugadors. Suárez va estar una mica apagadot i Neymar no li va sortir pràcticament res del que va intentar.

Per tant destacaria a tres jugadors, a Iniesta, a Masche i a Denis Suárez. El manxec va fer un partit molt complert, va marcar el ritme de partit en tot moment i va intentar desequilibrar en jugades individuals, que a la segona part li van sortir més que a la primera, a part de fer la passada del primer gol va participar activament en les jugades posteriors. En el cas de Mascherano va fer un partit bestial a l’hora d’anticipar per a que el rival no rebés amb avantatge amb zona perillosa, es que els altres defenses pràcticament ni van tenir que intervenir, perquè ell va estar molt pendent d’on arribaria la passada important per a començar la jugada, per part dels pericos i en tot moment va estar encertadíssim, guanyant tots els encreuaments directes i a l’hora de tallar possibles contres després de serveis de pilota aturada de l’equip blaugrana. En el cas de Denis Suárez el volia destacar perquè sempre que juga dona un rendiment notable, és un jugador que pot jugar a moltes posicions i per aquest motiu el fa molt important quan està al camp. La diferència que té amb Rakitic per exemple, és que per al joc del Barça actual, on els interiors s’obren més cap a banda per a donar espais entre línies per a que entrin Messi i Neymar, el jugador gallec té més interioritzat el joc per banda, perquè tant a Sevilla com a Villareal va ocupar aquesta demarcació, llavors no pateix tant per a generar des de la banda. Amb això no estic dient que sigui millor que el croat, simplement que s’adapta millor a aquesta situació. Ahir per rendiment no mereixia sortir del camp, però la gestió de minuts per a que els suplents no perdin la forma també és necessària.

Ara partit de copa i aturada per nadal, una aturada que ve al pitjor moment possible perquè el Barça estava tornant a agafar velocitat de creuer, esperem que no pesin massa els torrons perquè toca un partit molt difícil a camp del Villareal, coses del calendari, però bé si van a l’assemblea de compromissaris i ningú li recrimina res al president, serà que estan tots els socis contents de que al Barça se li’n fotin a la cara.

Progressa adequadament.

El Barça va jugar probablement el millor partit fora de casa de la temporada, també s’ha de tenir en compte que jugaven contra un dels cuers, però aquest any sense anar més lluny s’ha tingut molts problemes davant aquest tipus d’equips, inclús a casa. Va ser el millor partit de la temporada perquè va ser un Barça totalment reconeixedor del que acostumava a fer quan era imparable, una pressió avançada, un control total del partit i moviments constants a dalt per a descol·locar al rival i que es generin espais. No sabrem mai si realment va ser per un gran treball del Barça o per les limitacions dels jugadors navarresos, però el partit, excepte els primers 7-8 minuts de la segona part, va estar totalment controlat per part del Barça.

Al control posicional i a la pressió avançada per a poder recuperar a camp contrari, se li va sumar un moviment tàctic molt determinant al partit, ja que tant Arda com Messi entraven en diagonals cap al centre i generaven una superioritat total al mig camp, si li sumem que els dos laterals es van projectar ofensivament contínuament, això va generar que el domini fos total, a més els dos centrals, sobretot Umtiti, van fer molt bones conduccions que van generar encara més superioritats.

Ofensivament va ser un dels partits on més ocasions es van generar, als quinze minuts ja podien anar guanyant perfectament 0-3, però veient el partit generava una mica d’incertesa perquè s’apropava perillosament a ser el típic partit que generes ocasions claríssimes per a golejar i la manca d’encert fa que es vagi generant ansietat i que amb una jugada aïllada et marquin un gol de xurro i et toqui anar a remolc, llavors amb el rival amb l’autobús posat davant l’àrea. Quan ja n’havien fallat unes quantes una jugada aïllada acaba amb un xut de De las Cuevas que per poc no clava de rebot Oriol Riera. Després es generen moltes més ocasions i arriba el pal de Sergio León. Que només van ser dues ocasions que comparades amb les moltíssimes del Barça són una anècdota, en tot moment el Barça va donar sensació de marcar, però la falta d’encert hagués pogut complicar molt el partit, com va passar davant equips com l’Alavés. Sort que va arribar la jugada marca de la casa de Messi que va decidir el partit i ja tot va ser molt més fàcil, el gol va arribar quan Osasuna estava més envalentonat i els va tallar les ales de cop.

Un altre cop Messi, Messi dependència, diuen els de la caverna. Com no has de tenir dependència quan tens al millor jugador de la història al teu equip? Entenc que ells, que tenen a la vedette que no genera res de joc i que fa gols de passada de la mort o de penal, no entenguin que pugui haver un jugador tan determinant que trenqui els partits per ell mateix, però quan el tens, és totalment normal que passin aquestes coses. La jugada marca de la casa que es casca per assistir a Jordi Alba és fabulosa, igual que el gol que fa que se’n va de quatre jugadors per a marcar amb tota la tranquil·litat del món. Si aquest gol i el partit que va fer, el fa qualsevol altre, estem tota la setmana veient repeticions i articles parlant-ne, però és al que ens ha acostumat aquest geni del futbol, ho fa tan sovint i cada cop fa tantes coses, que ens ho prenem com una cosa normal. La passada amb l’exterior que li fa a Suárez, els primers minuts de partit, que el deixa tot sol davant el porter, només per aquesta jugada l’aficionat navarrès ja va poder donar l’entrada per amortitzada, apart de tot el que va venir després, que va fer un autèntic recital. Els partits de Messi per la tele són una passada, però on es veu realment el que és Messi és en directe, a velocitat real. Ara que li tornaran a donar una pilota d’or comprada a la vedette madridista, suposo que li donaran la pilota mirant al terra, de la vergonya que els hi deu fer donar-li quan l’argentí està donant recitals de futbol partit rere partit. De veritat que no s’entén que aquest personatge tingui quatre pilotes d’or, sobretot quan no tenen la més mínima lògica, quan li van donar sense guanyar cap títol en tota la temporada quan Ribery havia fet triplet. Ara que no està fent res, que a la xampions no va aparèixer per a res ni a semis ni a la final, quan a l’eurocopa va jugar deu minuts de la final i tampoc va fer res a les semis, resulta que li donen perquè els seus equips han guanyat la xampions i la eurocopa. Se suposa que t’ho han de donar si ets decisiu a la consecució del títol, perquè sinó perquè no li van donar a Ribery? Aquests tipus de trofeus la gent se’ls ha de prendre com una pantomima, perquè no tenen cap tipus de coherència, per a començar quan donen un trofeu individual a un jugador perquè hagin guanyat títols els seus equips. Però bé, tots sabem com van aquestes coses, només importa el negoci, l’única llàstima de tot això és que d’aquí uns anys, quan la gent mirarà les estadístiques, la gent que no els haurà vist jugar, els posaran a la mateixa alçada a tots dos, quan no li arriba ni a la sola de la sabata. Com li expliques llavors a aquesta gent que era per un tema de màrqueting i no per mèrits reals? Igual que com expliques d’aquí uns anys, als que diuen que el Madrid té 11 xampions, com van guanyar les cinc primeres consecutives?

Però bé tornem al partit, la millor notícia possible és que alguns jugadors teòricament suplents estan fent un pas endavant i estan demostrant que poden donar relleus de garanties als titulars, alguns inclús poden competir amb els titulars per a que no s’acomodin. Ja vàrem veure els dos darrers partits que Aleix Vidal si el posen pot donar un molt bon rendiment, encara que no entenc perquè després al següent partit no va ni convocat, a no ser que hagi de tenir minuts els dos darrers partits de l’any. El que està passant amb aquest jugador no s’entén, algun dia ho haurà d’explicar algú, encara que té pinta de ser un nou “cas Bartra”. Els altres dos que feia referència són Arda i André Gomes. El turc va fer un partit molt correcte, igual que el dia de xampions, és un jugador que pot donar descans a Neymar i que en un moment donat també ho pot fer amb Iniesta, partint des de banda és on està rendint millor al Barça, ja no parlo dels gols, parlo de la influència al joc quan entra cap al centre i ajuda al joc de creació o entra a la zona de rematada. En el cas de Gomes, el portuguès va jugar el millor partit amb diferència des que està al Barça, encara que continuo veient-lo una mica desganat, va fer un molt bon partit, tant en la zona creativa com sobretot a l’hora de recuperar pilotes per col·locació quan el rival estava sortint al contracop. Està bé que es vagi integrant perquè així li posarà les piles a Rakitic.

El millor evidentment va ser Messi, va ser el que cada cop trencava l’entramat defensiu amb una conducció, driblings i a l’hora de filtrar passades, tampoc m’estendré massa perquè ja he parlat abans, simplement esperar que continuï al màxim nivell i sobretot que s’impliqui a l’hora del treball col·lectiu perquè és molt necessari. El va acompanyar un Suárez que sempre està al lloc que toca i que cada partit dona lliçons tàctiques a futurs davanters, va mancar-li una mica d’encert al començament de partit però ho intenta fins a l’extenuació i la seva gana a l’hora de buscar el gol i a l’hora de recuperar pilotes és indispensable en aquest Barça.  

El mig camp va funcionar a un molt bon nivell també, van ajudar a la pressió avançada als davanters i van fer que l’equip estigués molt junt i ben col·locat quan perdia la pilota, a base d’ordenar l’equip amb la pilota, una cosa que saben fer com ningú Iniesta i Busquets. Quan ajuden els de dalt un mica i estan tots dos al camp, es veu un Barça totalment diferent, un Barça més dominador i que rep moltes menys ocasions.

Sobretot si els defenses es coordinen amb les altres dues línies i no trenquen l’equip per acular-se per la por d’encaixar un gol, el partit de dissabte tenia el perill de tenir molt espai al darrera de la defensa, però amb dos laterals com Alba i Sergi i dos centrals que no són excessivament lents, es poden perdre aquest tipus de riscos. Tant Alba com Sergi Roberto van pujar constantment a l’atac i van ajudar molt a l’hora d’obrir espais al centre del camp, per a que els dos extrems poguessin aprofitar els espais entre línies, apart no van sofrir massa en defensa. Els dos centrals van guanyar tots els duels aeris i cada cop que tenien la pilota la jugaven amb criteri, de Piqué no cal dir molt més, està a un nivell de millor central del món, si al costat té a un Mascherano que el coneix molt bé o en el cas d’ahir a un Umtiti que s’ha adaptat fantàsticament a can Barça, només podem esperar coses bones a nivell defensiu. L’únic problema serà quan torni Mathieu que els partits que jugui serà tot un desastre, però almenys ara podem dir que hi ha tres centrals decents per a poder anar rotant i per a poder competir entre ells per a ser titulars en partits importants. Ara només falta trobar un central jove amb projecció que vagi tenint minuts i es vagi adaptant al sistema Barça acompanyat de jugadors de garanties com aquest.

La millor notícia és que els darrers partits s’està veient el Barça que hem vist els darrers anys i que torna a les seves arrels futbolístiques, un Barça que no està partit entre els que ataquen i defensen i que estan jugant tots col·lectivament.

Per últim comentar el tema del sorteig de xampions d’avui. No crec que tingués cap dubte ningú que al Madrid quedant segon li tocaria un dels rivals més febles que van quedar primers i que al Barça li tocaria un segon temible. A mi ja no em sorprèn res en absolut, ni quan manava Blatter soci d’honor del Madrid, ni quan ho va fer Infantino ni ara que ho fa un seguidor declarat del Madrid i reconegut fan de Cristiano Ronaldo. Estava cantat que passaria, ja portem massa anys seguits de tanta sort d’uns i mala sort d’altres, curiosament des que va marxar Laporta i Rosell es va posar al capdavant de la ECA. Que hi farem, s’haurà de lluitar contra tot i contra tots, per a guanyar una xampions hi ha dos camins, o ser millor que la resta o que t’ajudin a guanyar-la jugant contra l’equip més fàcil de cada eliminatòria, el Barça com ja fa anys, haurà d’intentar guanyar-la per la primera opció, com la darrera que va jugar contra els campions de totes les lligues potents pel camí. A mi el que m’indigna profundament és l’actitud del club, que encara després del sorteig surt a criticar el sorteig i posant a la web el vídeo de Lucho dient que ens tocaria el pitjor possible, com dient que tot això està preparat. Si penses que està preparat, el que has de fer és lluitar per a que la bola calenta sigui la del teu rival, no anar plorant mentre no fas la feina per la qual t’han votat els socis i et passes els dies buscant negocis per a les teves empreses privades a costelles del Barça.

Tornant als orígens.

El Barça ahir va desaprofitar una ocasió per a retallar punts i apropar-se al Madrid a la classificació, en un partit que es va deixar empatar al minut 90 quan ja tenien tota la feina feta, un empat que fa mal tal i com va anar el partit.

Perquè el Barça es va deixar dos punts per no resoldre amb un altre gol el moment que tenien al Madrid estabornit al terra i que només faltava rematar-lo. Per això fa mal l’empat, perquè si et passa com a Anoeta que no ets superior i al final encara empates et queda un millor regust de boca, però ahir quan pots guanyar folgadament i acabes empatant per errors teus, la cosa es va molt més difícil de digerir.

Perquè per molt que escoltem alguns “periodistes” i “analistes” dir que el Madrid va ser millor és una autèntica milonga. Es basen amb els números estadístics freds, sense recolzar-ho amb imatges i a partir dels números fan una teoria. Diuen per exemple que el Madrid va ser millor que el Barça a la primera part perquè segons ells va xutar 7 vegades a porta, 4 entre els tres pals. És el que té agafar dades estadístiques i ja està, quan d’aquests quatre xuts a porta, l’únic realment que ha d’aturar Ter Stegen és un xut potent que fa escorat la vedette madridista que va al pal del porter, que Stegen atura sense problemes, els altres “xuts a porta” l’únic risc que tenia per al Barça és que a Stegen li agafés una lumbàlgia de tant d’acotxar-se a agafar les pilotes que arribaven mansament. Però clar, això no importa, es diu que van xutar X cops a porta i que per això un equip és millor que l’altre, així no cal mirar res més, anem a lo fàcil.

També es parla que el Madrid va donar més sensació de perill en aquesta primera part. Home, és una qüestió d’estils. Si el Barça va a pel partit i a jugar en camp contrari i el Madrid surt a la contra, sempre donarà més sensació de perill, perquè quan ataca al contraatac surt amb superioritat numèrica i tot el camp per córrer. Clar que sembla més perillós a la vista del espectador, si el Barça ataca contra deu jugadors davant la seva àrea i el Madrid ataca en superioritat a camp obert, evidentment que la sensació és de més perill. Però la trista realitat per als merengues és que el Madrid va sortir a jugar com un equip petitet que lluita pel descens, a defensar tots al seu camp posicionalment i a preparar petits paranys per a poder sortir a la contra, petits paranys de dos contra un i pressió intensa quan un dels dos laterals estava en zona ofensiva o quan la passada arribava entre línies a un jugador al mig del camp. D’aquests paranys va arribar l’únic perill del Madrid que va aprofitar per a sortir en contraatac. Si un equip que se suposava que venia a finiquitar la lliga, que tant bons són i que tant bé estan, ve a jugar com un equip que es juga el descens, no se quin mèrit té, ni tàctic ni tècnic. Però clar, estem en un moment on el periodisme està sota mínims i la crònica canvia un 100% si el resultat acaba 1-0 que no pas si al final empata Ramos al minut 90.

El Madrid perdent 1-0 i amb la necessitat d’empatar, va fer el “brillant” canvi tàctic de treure a Isco i posar a Casemiro. Un canvi lamentable que explica la qualitat com a tècnic de Zidane, un Madrid que perdent 1-0 es va continuar defensant amb tots els jugadors a camp propi intentant mantenir el marcador per atacar els darrers deu minuts de partit. Però es que a més aquests darrers deu minuts no va fer un canvi tàctic ni va variar en excés el seu joc, va treure un davanter més i es va dedicar a bombardejar l’àrea blaugrana des dels dos laterals. Però bé, com tenen la flor al cul i la pilota va acabar entrant, doncs ja tot és meravellós. El partit que va fer el Madrid aquí és per a ser molt optimistes, perquè porta dies que està guanyant o empatant per la seva flor al cul, però no sempre es pot tenir aquesta sort i llavors ve quan es punxa, perquè el joc que despleguen és molt mediocre.

El partit del Barça va ser més que acceptable venint d’on venien. Jo entenc que l’afició pugui voler més, però no és fàcil jugar contra un equip com el Madrid que té els jugadors que té i que qualsevol petit error et pot costar un gol. Des del sofà és molt fàcil demanar que es generin més ocasions, que s’arrisqui més i que es vagi descaradament a l’atac, però després tens un mal dia amb la passada i et passa com la segona part davant el City a Manchester. No és fàcil jugar amb la tensió que saps que no pots perdre cap pilota en zona de creació, generar ocasions quan tot el teu rival està tancat al seu propi camp esperant l’errada per a sortir com a llamps al contraatac. Malgrat això el Barça va sortir molt concentrat, sense arriscar en la passada i contenent prou bé els contraatacs blancs, no generava massa perill però competia sense cap problema, amb un Messi movent-se per tot el camp i rebent les “carícies” dels jugadors blancs, que no desaprofitaven l’oportunitat de cascar-lo cada cop que el tenien a tir, amb la corresponent barra lliure de l’àrbitre que va sortir a passar desapercebut.

La segona part va arrancar igual, amb igualtat, donava la sensació que el partit es resoldria amb algun petit detall, ja fos amb una errada defensiva, una pilota aturada o una genialitat individual. D’una pilota aturada va arribar el gol de Suárez, que va ser un cop bastant fort per al Madrid i una pujada moral per al Barça, que va jugar els millors minuts del partit i va generar ocasions de sobres per a guanyar folgadament. De tant perdonar li va donar ales al Madrid, que els darrers deu minuts es van dedicar a penjar pilotes des de tots els racons possibles, cosa que va fer que el Barça s’acabés tancant amb excés. Quan passa això és habitual que el rival s’acabi tancant, perquè els refusos aèries cauen als peus dels jugadors que estan intentant empatar, refusos que van a corner, faltes que et xiulen, etc. L’equip que defensa estan al seu camp refusant pilotes i llavors quan la controlen no hi ha gent al davant per a poder fer-los les passades, això fa que es perdi molt ràpidament la pilota. El Barça va caure en el parany de voler sentenciar en una contra, quan el que havia de fer és joc de possessió i que passessin els minuts, sobretot faltant tant poc per al final, però bé també és fàcil de dir des del sofà. Ahir però es va veure un equip conjuntat i es va veure un Barça solidari en la pressió que feia temps que no es veia, perquè per això es necessita que els de dalt s’impliquin com ho van fer ahir, es va recuperar la pressió avançada i això va suposar moltes recuperacions de pilota i moltes jugades que es van avortar abans que arribés a ser jugada de perill del rival. La sortida d’Iniesta també va suposar una diferència enorme a l’hora de jugar amb criteri i de donar la velocitat adient al partit en tot moment, llàstima que els darrers minuts no hi havia 4 o 5 Iniestes al camp. És la diferència quan hi ha un jugador al mig camp, amb la pausa suficient per a parar la pilota aguantar o fer dos o tres passades, a priori que no valen per a res, però que suposen un tot dintre del funcionament col·lectiu.

Es parla també d’errades de Lucho amb els canvis de Gomes per Arda i de Neymar per Dennis. Resulta que tots dos són per molèsties físiques, però clar és més fàcil acusar a l’entrenador sense saber una merda. Com passa amb el gol del Madrid, que assenyalen als jugadors que estan a la frontal dient que s’inhibeixen de la jugada, sense tenir ni puta idea si estan per a defensar el refús i per a sortir a la contra o quina és la seva funció. El gol ve perquè se li fa un blocatge de bàsquet a Piqué que no pot seguir a Ramos, no per una errada de marcatges, uns blocatges que se suposava que els àrbitres havien de perseguir, però clar, segons l’equip que el faci. També assenyalen Arda per la falta que provoca el gol rival, com si no haguessin hagut altres faltes laterals i corners els altres vuit minuts anteriors i que si que es van treure sense problemes. Però clar, s’ha de trobar explicació i culpables i és el més fàcil culpar als “dèbils”.

Sota el meu punt de vista l’única possible errada de Lucho amb els canvis va ser escollir a Rakitic en lloc d’André Gomes quan surt Iniesta. Possible perquè no se si va ser perquè estava tocat o si era per un tema tàctic, però per a mi estava jugant molt millor que Gomes, tant a l’hora de jugar la pilota com sobretot a l’hora d’ajudar en la pressió i defensivament. Gomés tindrà tota la qualitat que sigui, és jove i té marge de millora, però el que ha de millorar més és la intensitat amb que surt als partits. Se li pot perdonar gairebé qualsevol cosa, acaba d’arribar i necessita temps d’adaptació, però no es pot permetre sota cap concepte l’apatia i la poca sang amb la que juga, un jugador que costa el que ha costat s’ha de menjar la gespa i en el seu cas és com si no anés amb ell la cosa. Què vols més que jugar un clàssic per a jugar totalment motivat i a plena intensitat? No ho entenc la veritat.

Tampoc em va agradar gens el partit de Neymar, ja no parlo de l’ocasió que no pot fallar mai de la vida, perquè Messi també en va fallar una i és el millor jugador de la història, es que va oferir la seva pitjor versió, sense cap desequilibri, perdent els papers amb facilitat, més pendent de protestar que de jugar, però el pitjor de tot van ser les errades que un jugador de la seva categoria no pot tenir, com controls i tocs de pilota incorrectes. Em sembla que quan exigeixes cobrar a preu de supercrack, després al camp també has d’oferir un rendiment d’acord amb el que cobres. Molt mal partit la veritat, encara que fes la passada del gol de Suárez, va influir molt poc amb el joc de l’equip.

Els seus companys de davantera van estar bastant millor, Messi va baixar a rebre i va intentar generar joc, es va moure per tot el camp i gairebé tot el perill va sortir de les seves botes, va estar desencertat cara a porta amb una jugada important però no va ser un partit apàtic i de no participació en el joc. En el cas de Suárez va mossegar com sempre, va treballar per l’equip i la que va tenir la va clavar. L’únic però a tots dos potser va ser que no van resoldre bé jugades que haguessin pogut ser molt més perilloses, per aguantar massa la pilota o per errar una passada. Almenys ahir tant ells dos com Neymar van treballar molt en la pressió i les cobertures, que és el que haurien de fer cada partit si realment es vol guanyar una lliga.

Els dos millors jugadors del partit van ser Iniesta i Busquets, amb bastanta diferència respecte la resta. El manxec es va notar moltíssim la seva sortida al camp, va aportar tranquil·litat a la circulació de pilota i sobretot senti, molts cops juguen dos jugadors de perfil molt similar i no acaben de quallar junts, com el cas d’ahir, Rakitic i Gomes juguen al mateix. Es necessita un jugador que tingui sobretot la calma per a poder aguantar la pilota i que tot l’equip es col·loqui ofensivament. Molts jugadors en quan veuen una mica de pressió se la treuen de sobre, ahir Iniesta l’aguantava fins que li venien dos jugadors i li facilitava la sortida al company del costat, donant-la al moment exacte i eliminant als dos tres jugadors que el pressionaven, de la jugada següent. Aquesta pausa ara mateix és l’únic que la pot aportar quan no està el manxec, la resta són molt directes i de joc d’anada i tornada, Denis la podria assolir també amb el pas del temps, però els altres no tenen aquesta qualitat.

Busquets va ser el millor del partit, va tornar a recordar al millor Busquets, també ajuda que l’equip va pressionar i que va estar molt més junt entre línies, que tots van treballar plegats, cosa que li fa la vida més fàcil al de Badia. Partit completíssim que demostra que Busquets no té cap problema físic ni mental, el que passa és que quan l’equip no acompanya no pot fer miracles.

La defensa va estar a un molt bon nivell també, van concedir molt poques ocasions de gol i van replegar molt bé quan perdien la pilota al davant, Piqué al nivell habitual i els dos laterals van complir amb escreix quan tenien la feina més complicada, ja que el Madrid té dos laterals molt ofensius. Mascherano també va estar a un nivell molt alt, el que acostuma en partits importants, l’argentí pot tenir alguna errada durant el partit, però la intensitat i el compromís no hi falta mai.

Ter Stegen va alternar llums i ombres. En realitat no va tenir massa feina, ja que el Madrid no va inquietar amb excés durant gran part del partit, amb els peus va cometre poques errades encara que no va arriscar massa. Sota el meu punt de vista hagués pogut sortir a la jugada del gol, li rematen de molt a prop i probablement si hagués estat un metre més endavant pot arribar a blocar la pilota, però si un porter no té aquesta qualitat costa que la millori, depèn molt de la confiança del moment i ara no se’l veu massa confiat. El gol la pot aturar perquè la toca, però li rematen de molt a prop i no es pot considerar una errada seva.

La millor notícia del partit és que el Barça va demostrar que pot seguir competint i fent un bon futbol i es va veure que el Madrid té la flor al cul i jugant així no serà ni el primer ni el darrer partit que empatarà. Queda molta lliga i molts de punts en joc, veurem a final de temporada qui acabà rient.