Tornant als orígens.

El Barça ahir va desaprofitar una ocasió per a retallar punts i apropar-se al Madrid a la classificació, en un partit que es va deixar empatar al minut 90 quan ja tenien tota la feina feta, un empat que fa mal tal i com va anar el partit.

Perquè el Barça es va deixar dos punts per no resoldre amb un altre gol el moment que tenien al Madrid estabornit al terra i que només faltava rematar-lo. Per això fa mal l’empat, perquè si et passa com a Anoeta que no ets superior i al final encara empates et queda un millor regust de boca, però ahir quan pots guanyar folgadament i acabes empatant per errors teus, la cosa es va molt més difícil de digerir.

Perquè per molt que escoltem alguns “periodistes” i “analistes” dir que el Madrid va ser millor és una autèntica milonga. Es basen amb els números estadístics freds, sense recolzar-ho amb imatges i a partir dels números fan una teoria. Diuen per exemple que el Madrid va ser millor que el Barça a la primera part perquè segons ells va xutar 7 vegades a porta, 4 entre els tres pals. És el que té agafar dades estadístiques i ja està, quan d’aquests quatre xuts a porta, l’únic realment que ha d’aturar Ter Stegen és un xut potent que fa escorat la vedette madridista que va al pal del porter, que Stegen atura sense problemes, els altres “xuts a porta” l’únic risc que tenia per al Barça és que a Stegen li agafés una lumbàlgia de tant d’acotxar-se a agafar les pilotes que arribaven mansament. Però clar, això no importa, es diu que van xutar X cops a porta i que per això un equip és millor que l’altre, així no cal mirar res més, anem a lo fàcil.

També es parla que el Madrid va donar més sensació de perill en aquesta primera part. Home, és una qüestió d’estils. Si el Barça va a pel partit i a jugar en camp contrari i el Madrid surt a la contra, sempre donarà més sensació de perill, perquè quan ataca al contraatac surt amb superioritat numèrica i tot el camp per córrer. Clar que sembla més perillós a la vista del espectador, si el Barça ataca contra deu jugadors davant la seva àrea i el Madrid ataca en superioritat a camp obert, evidentment que la sensació és de més perill. Però la trista realitat per als merengues és que el Madrid va sortir a jugar com un equip petitet que lluita pel descens, a defensar tots al seu camp posicionalment i a preparar petits paranys per a poder sortir a la contra, petits paranys de dos contra un i pressió intensa quan un dels dos laterals estava en zona ofensiva o quan la passada arribava entre línies a un jugador al mig del camp. D’aquests paranys va arribar l’únic perill del Madrid que va aprofitar per a sortir en contraatac. Si un equip que se suposava que venia a finiquitar la lliga, que tant bons són i que tant bé estan, ve a jugar com un equip que es juga el descens, no se quin mèrit té, ni tàctic ni tècnic. Però clar, estem en un moment on el periodisme està sota mínims i la crònica canvia un 100% si el resultat acaba 1-0 que no pas si al final empata Ramos al minut 90.

El Madrid perdent 1-0 i amb la necessitat d’empatar, va fer el “brillant” canvi tàctic de treure a Isco i posar a Casemiro. Un canvi lamentable que explica la qualitat com a tècnic de Zidane, un Madrid que perdent 1-0 es va continuar defensant amb tots els jugadors a camp propi intentant mantenir el marcador per atacar els darrers deu minuts de partit. Però es que a més aquests darrers deu minuts no va fer un canvi tàctic ni va variar en excés el seu joc, va treure un davanter més i es va dedicar a bombardejar l’àrea blaugrana des dels dos laterals. Però bé, com tenen la flor al cul i la pilota va acabar entrant, doncs ja tot és meravellós. El partit que va fer el Madrid aquí és per a ser molt optimistes, perquè porta dies que està guanyant o empatant per la seva flor al cul, però no sempre es pot tenir aquesta sort i llavors ve quan es punxa, perquè el joc que despleguen és molt mediocre.

El partit del Barça va ser més que acceptable venint d’on venien. Jo entenc que l’afició pugui voler més, però no és fàcil jugar contra un equip com el Madrid que té els jugadors que té i que qualsevol petit error et pot costar un gol. Des del sofà és molt fàcil demanar que es generin més ocasions, que s’arrisqui més i que es vagi descaradament a l’atac, però després tens un mal dia amb la passada i et passa com la segona part davant el City a Manchester. No és fàcil jugar amb la tensió que saps que no pots perdre cap pilota en zona de creació, generar ocasions quan tot el teu rival està tancat al seu propi camp esperant l’errada per a sortir com a llamps al contraatac. Malgrat això el Barça va sortir molt concentrat, sense arriscar en la passada i contenent prou bé els contraatacs blancs, no generava massa perill però competia sense cap problema, amb un Messi movent-se per tot el camp i rebent les “carícies” dels jugadors blancs, que no desaprofitaven l’oportunitat de cascar-lo cada cop que el tenien a tir, amb la corresponent barra lliure de l’àrbitre que va sortir a passar desapercebut.

La segona part va arrancar igual, amb igualtat, donava la sensació que el partit es resoldria amb algun petit detall, ja fos amb una errada defensiva, una pilota aturada o una genialitat individual. D’una pilota aturada va arribar el gol de Suárez, que va ser un cop bastant fort per al Madrid i una pujada moral per al Barça, que va jugar els millors minuts del partit i va generar ocasions de sobres per a guanyar folgadament. De tant perdonar li va donar ales al Madrid, que els darrers deu minuts es van dedicar a penjar pilotes des de tots els racons possibles, cosa que va fer que el Barça s’acabés tancant amb excés. Quan passa això és habitual que el rival s’acabi tancant, perquè els refusos aèries cauen als peus dels jugadors que estan intentant empatar, refusos que van a corner, faltes que et xiulen, etc. L’equip que defensa estan al seu camp refusant pilotes i llavors quan la controlen no hi ha gent al davant per a poder fer-los les passades, això fa que es perdi molt ràpidament la pilota. El Barça va caure en el parany de voler sentenciar en una contra, quan el que havia de fer és joc de possessió i que passessin els minuts, sobretot faltant tant poc per al final, però bé també és fàcil de dir des del sofà. Ahir però es va veure un equip conjuntat i es va veure un Barça solidari en la pressió que feia temps que no es veia, perquè per això es necessita que els de dalt s’impliquin com ho van fer ahir, es va recuperar la pressió avançada i això va suposar moltes recuperacions de pilota i moltes jugades que es van avortar abans que arribés a ser jugada de perill del rival. La sortida d’Iniesta també va suposar una diferència enorme a l’hora de jugar amb criteri i de donar la velocitat adient al partit en tot moment, llàstima que els darrers minuts no hi havia 4 o 5 Iniestes al camp. És la diferència quan hi ha un jugador al mig camp, amb la pausa suficient per a parar la pilota aguantar o fer dos o tres passades, a priori que no valen per a res, però que suposen un tot dintre del funcionament col·lectiu.

Es parla també d’errades de Lucho amb els canvis de Gomes per Arda i de Neymar per Dennis. Resulta que tots dos són per molèsties físiques, però clar és més fàcil acusar a l’entrenador sense saber una merda. Com passa amb el gol del Madrid, que assenyalen als jugadors que estan a la frontal dient que s’inhibeixen de la jugada, sense tenir ni puta idea si estan per a defensar el refús i per a sortir a la contra o quina és la seva funció. El gol ve perquè se li fa un blocatge de bàsquet a Piqué que no pot seguir a Ramos, no per una errada de marcatges, uns blocatges que se suposava que els àrbitres havien de perseguir, però clar, segons l’equip que el faci. També assenyalen Arda per la falta que provoca el gol rival, com si no haguessin hagut altres faltes laterals i corners els altres vuit minuts anteriors i que si que es van treure sense problemes. Però clar, s’ha de trobar explicació i culpables i és el més fàcil culpar als “dèbils”.

Sota el meu punt de vista l’única possible errada de Lucho amb els canvis va ser escollir a Rakitic en lloc d’André Gomes quan surt Iniesta. Possible perquè no se si va ser perquè estava tocat o si era per un tema tàctic, però per a mi estava jugant molt millor que Gomes, tant a l’hora de jugar la pilota com sobretot a l’hora d’ajudar en la pressió i defensivament. Gomés tindrà tota la qualitat que sigui, és jove i té marge de millora, però el que ha de millorar més és la intensitat amb que surt als partits. Se li pot perdonar gairebé qualsevol cosa, acaba d’arribar i necessita temps d’adaptació, però no es pot permetre sota cap concepte l’apatia i la poca sang amb la que juga, un jugador que costa el que ha costat s’ha de menjar la gespa i en el seu cas és com si no anés amb ell la cosa. Què vols més que jugar un clàssic per a jugar totalment motivat i a plena intensitat? No ho entenc la veritat.

Tampoc em va agradar gens el partit de Neymar, ja no parlo de l’ocasió que no pot fallar mai de la vida, perquè Messi també en va fallar una i és el millor jugador de la història, es que va oferir la seva pitjor versió, sense cap desequilibri, perdent els papers amb facilitat, més pendent de protestar que de jugar, però el pitjor de tot van ser les errades que un jugador de la seva categoria no pot tenir, com controls i tocs de pilota incorrectes. Em sembla que quan exigeixes cobrar a preu de supercrack, després al camp també has d’oferir un rendiment d’acord amb el que cobres. Molt mal partit la veritat, encara que fes la passada del gol de Suárez, va influir molt poc amb el joc de l’equip.

Els seus companys de davantera van estar bastant millor, Messi va baixar a rebre i va intentar generar joc, es va moure per tot el camp i gairebé tot el perill va sortir de les seves botes, va estar desencertat cara a porta amb una jugada important però no va ser un partit apàtic i de no participació en el joc. En el cas de Suárez va mossegar com sempre, va treballar per l’equip i la que va tenir la va clavar. L’únic però a tots dos potser va ser que no van resoldre bé jugades que haguessin pogut ser molt més perilloses, per aguantar massa la pilota o per errar una passada. Almenys ahir tant ells dos com Neymar van treballar molt en la pressió i les cobertures, que és el que haurien de fer cada partit si realment es vol guanyar una lliga.

Els dos millors jugadors del partit van ser Iniesta i Busquets, amb bastanta diferència respecte la resta. El manxec es va notar moltíssim la seva sortida al camp, va aportar tranquil·litat a la circulació de pilota i sobretot senti, molts cops juguen dos jugadors de perfil molt similar i no acaben de quallar junts, com el cas d’ahir, Rakitic i Gomes juguen al mateix. Es necessita un jugador que tingui sobretot la calma per a poder aguantar la pilota i que tot l’equip es col·loqui ofensivament. Molts jugadors en quan veuen una mica de pressió se la treuen de sobre, ahir Iniesta l’aguantava fins que li venien dos jugadors i li facilitava la sortida al company del costat, donant-la al moment exacte i eliminant als dos tres jugadors que el pressionaven, de la jugada següent. Aquesta pausa ara mateix és l’únic que la pot aportar quan no està el manxec, la resta són molt directes i de joc d’anada i tornada, Denis la podria assolir també amb el pas del temps, però els altres no tenen aquesta qualitat.

Busquets va ser el millor del partit, va tornar a recordar al millor Busquets, també ajuda que l’equip va pressionar i que va estar molt més junt entre línies, que tots van treballar plegats, cosa que li fa la vida més fàcil al de Badia. Partit completíssim que demostra que Busquets no té cap problema físic ni mental, el que passa és que quan l’equip no acompanya no pot fer miracles.

La defensa va estar a un molt bon nivell també, van concedir molt poques ocasions de gol i van replegar molt bé quan perdien la pilota al davant, Piqué al nivell habitual i els dos laterals van complir amb escreix quan tenien la feina més complicada, ja que el Madrid té dos laterals molt ofensius. Mascherano també va estar a un nivell molt alt, el que acostuma en partits importants, l’argentí pot tenir alguna errada durant el partit, però la intensitat i el compromís no hi falta mai.

Ter Stegen va alternar llums i ombres. En realitat no va tenir massa feina, ja que el Madrid no va inquietar amb excés durant gran part del partit, amb els peus va cometre poques errades encara que no va arriscar massa. Sota el meu punt de vista hagués pogut sortir a la jugada del gol, li rematen de molt a prop i probablement si hagués estat un metre més endavant pot arribar a blocar la pilota, però si un porter no té aquesta qualitat costa que la millori, depèn molt de la confiança del moment i ara no se’l veu massa confiat. El gol la pot aturar perquè la toca, però li rematen de molt a prop i no es pot considerar una errada seva.

La millor notícia del partit és que el Barça va demostrar que pot seguir competint i fent un bon futbol i es va veure que el Madrid té la flor al cul i jugant així no serà ni el primer ni el darrer partit que empatarà. Queda molta lliga i molts de punts en joc, veurem a final de temporada qui acabà rient.