Sempre Messi.

Ahir vàrem veure una altra actuació estel·lar del petit gran jugador Leo Messi de la qual tothom en parla i que no ens sorprèn a cap culer que seguim les seves peripècies cada jornada. La revista France Football ha rebut allaus de comentaris per les xarxes, fotent-se’n de la entrega de la pilota d’or a la vedette madridista. Entenc que l’aficionat neutral o inclús alguns merengues, no puguin entendre el perquè li donen la pilota d’or a un jugador que ha guanyat xampions i eurocopa però que no ha estat determinant en cap dels dos per aconseguir-ho, entenc que no puguin comprendre com potser que un any es mirin els títols, un altre els gols i que al final cada any segueixin uns criteris diferents per a poder premiar a qui ells volen. A mi l’únic que em fa pena de tot això és que d’aquí 20-30 anys quan un aficionat mirarà cap enrere, sense haver-los vist jugar, veurà que tenen pràcticament les mateixes pilotes d’or, quan un és un geni del futbol i l’altre és un jugador que no influeix en el partit, però marca gols de penal i d’empènyer-la.

Perquè qualsevol que es pari a pensar pot entendre el perquè de tot això, el futbol ja fa temps que és un negoci i l’únic que interessa són els ingressos, el rebombori mediàtic. Si li haguessin donat a Messi tots els anys la pilota d’or, que és el que havia d’haver passat perquè no hi ha jugador que se li acosti a una mínima comparació, aquest premi hagués perdut tota mena d’interès, no en parlaria ningú als mitjans i tindria zero repercussió mediàtica. Sempre en tot hi ha un esforç per a buscar l’àngel i el dimoni, el ying i el yang, la recerca del alter ego. En aquest cas li havien de buscar un antiheroi a Messi, un jugador que no desperti les simpaties generalitzades de tothom, que sempre sembla que estigui emprenyat, egocèntric. Malauradament per a ells, no en podien trobar cap igual de bo jugant a futbol, per tant van buscar al més mediàtic. Per tant tampoc cal donar-li moltes més voltes al tema de la pilota d’or, només riure quan veus com la caverna en treu pit mentre tot el món sap que fan el ridícul.

Ahir és un dels partits que dintre de molt de temps es recordarà com el partit que Messi se’n va anar de cinc tios amb un pam de terreny i que després va fer el mateix amb tres més, que va donar un recital de futbol un cop més. Els partits que juga Messi t’obliguen a mirar-los sempre, perquè potser estàs 40 minuts sense veure res que valgui la pena, però després durant 20 minuts veus coses que segurament no les veuràs mai més en la vida, aquest jugador és irrepetible, és un geni del futbol, no hi ha explicació. És com a les pelis de ciència ficció, quan es parla de gent amb superpoders, allò que posen com si estiguessis veient el que veu el superheroi i veus que ho veu d’un altre color, o que ho veu amb codi de uns i zeros. No hi ha explicació a com una persona fa tan fàcil el que altres jugadors no fan en la vida, la capacitat per a veure jugades on no les veu ningú, la capacitat de fer un dribling al moment exacte, una definició, la capacitat per a veure la jugada abans. Aquest noi té un talent innat, després quan l’entrevisten li pregunten com ho fa i no pot donar cap explicació, és una rapidesa mental per a veure el futbol que no té ningú. Ho dèiem la setmana passada davant Osasuna, quan parlava de la passada amb l’exterior a Suárez, que ja n’hi havia prou per a donar l’entrada com a amortitzada.

Ahir qualsevol que estigués al camp i va pagar el dineral que val una entrada, al descans es devia estar cagant amb tot de com havia llençat els diners. Però després va passar el que va passar i es un partit que recordarà tota la vida i que quan estigui en una tertúlia parlant d’aquest gol, podrà dir que ell va veure’l en directe, perquè per molta repetició i molta tonteria, la velocitat real d’execució només es veu al camp.

Com haureu vist estic parlant poc del partit, es que la primera part va ser una autèntica merda en quan a futbol, dos equips que estaven més pendents de no encaixar gols que de fer-los, que quan tenien la pilota la intentaven aguantar per a que no la tingués el rival però amb molt poc esperit ofensiu. És d’agrair que l’equip perico no va venir a tancar-se, cosa que va fer que es veiés una mica d’alternança de possessions però perill real zero. El Barça també estava espès i tots dos equips estaven fent molt bon treball amb la pressió avançada però després quan recuperaven no anaven cara a barraca amb ambició. De fet pràcticament no van xutar a porta cap dels dos. El gol va arribar més d’una errada dels pericos que no pas una jugada del Barça, van perdre la pilota en la sortida i la va recollir Iniesta per a fer una gran assistència des d’uns 40 metres en diagonal cap a Suárez, que com sempre la va rebre amb un control perfecte i sobretot una utilització del cos que li va servir per a sortir amb avantatge i que el defensa no pogués arribar mai a poder-li treure la pilota, és el que parlem sempre de Suárez, és el millor jugador que recordo amb 35 anys que tinc en quan a utilització del seu cos per a jugar a futbol.

La segona part ja es va animar una mica més, degut a l’aparició d’Iniesta en la creació i sobretot de Messi als metres finals, de fet la jugada meravellosa de Messi a sobre ve precedida d’una jugada individual fantàstica del manxec que li dona a l’argentí per a que s’acabi de lluir, que vaja si es va lluir!! Aquest gol va acabar amb el partit i encara més quan a següent jugada Messi se’n torna a anar de tres en un pam de terreny i li cau la pilota als peus d’Alba que la clava dintre amb un xut creuat. Llavors ja el Barça es va llençar descaradament a per la golejada i l’Español va aguantar com va poder, va fer fins i tot el gol de l’honor en una bona sortida al contraatac. L’equip perico també s’ha de dir que no va jugar amb massa violència, potser per les dos targetes primerenques d’un sorprenent Lahoz. A molts àrbitres els aniria bé entendre que el millor per a un partit no és arribar al descans sense ensenyar una targeta, perquè després es va escalfant el partit i acabes traient més targetes que de l’altra manera. El millor és treure targeta a les 2-3 primeres faltes susceptibles de ser-ho, que llavors ja poses un llistó que deixa clar als jugadors que no es poden passar amb les faltes. Per treure targetes els deu primers minuts, va tenir després un partit molt tranquil.

En l’apartat individual no hi ha molts jugadors que es puguin destacar, ja que en defensa es va exigir ben poquet a l’equip i en atac tampoc van brillar amb excés els altres jugadors. Suárez va estar una mica apagadot i Neymar no li va sortir pràcticament res del que va intentar.

Per tant destacaria a tres jugadors, a Iniesta, a Masche i a Denis Suárez. El manxec va fer un partit molt complert, va marcar el ritme de partit en tot moment i va intentar desequilibrar en jugades individuals, que a la segona part li van sortir més que a la primera, a part de fer la passada del primer gol va participar activament en les jugades posteriors. En el cas de Mascherano va fer un partit bestial a l’hora d’anticipar per a que el rival no rebés amb avantatge amb zona perillosa, es que els altres defenses pràcticament ni van tenir que intervenir, perquè ell va estar molt pendent d’on arribaria la passada important per a començar la jugada, per part dels pericos i en tot moment va estar encertadíssim, guanyant tots els encreuaments directes i a l’hora de tallar possibles contres després de serveis de pilota aturada de l’equip blaugrana. En el cas de Denis Suárez el volia destacar perquè sempre que juga dona un rendiment notable, és un jugador que pot jugar a moltes posicions i per aquest motiu el fa molt important quan està al camp. La diferència que té amb Rakitic per exemple, és que per al joc del Barça actual, on els interiors s’obren més cap a banda per a donar espais entre línies per a que entrin Messi i Neymar, el jugador gallec té més interioritzat el joc per banda, perquè tant a Sevilla com a Villareal va ocupar aquesta demarcació, llavors no pateix tant per a generar des de la banda. Amb això no estic dient que sigui millor que el croat, simplement que s’adapta millor a aquesta situació. Ahir per rendiment no mereixia sortir del camp, però la gestió de minuts per a que els suplents no perdin la forma també és necessària.

Ara partit de copa i aturada per nadal, una aturada que ve al pitjor moment possible perquè el Barça estava tornant a agafar velocitat de creuer, esperem que no pesin massa els torrons perquè toca un partit molt difícil a camp del Villareal, coses del calendari, però bé si van a l’assemblea de compromissaris i ningú li recrimina res al president, serà que estan tots els socis contents de que al Barça se li’n fotin a la cara.