Brots verds.

Tampoc és una qüestió de tocar campanes a can Barça, ja que estan començant a caure lesionats alguns jugadors importantíssims a l’esquema blaugrana, però sí que podem dir que estem començant a veure molts brots verds del que estàvem acostumats a veure quan veiem un partit del Barça. El més important de tot és que sembla que el trident atacant torna a estar en forma, ja ha passat el sotrac de nadal i ha recuperat l’olfacte de gol i la connexió habitual. Si tots tres responen, els mals blaugrana quan mires cap enrere ja es veuen d’una altra manera, amb un equip que estigui ordenat i que treballin col·lectivament el Barça pot aspirar a tot. Malauradament per les errades del començament no depenen d’ells mateixos i han d’esperar vàries punxades del Madrid, perquè hem de ser positius però no cecs, el Barça no guanyarà tots els partits que queden de lliga, el Madrid tampoc, així doncs serà una qüestió de veure qui en falla menys, amb un enfrontament directe pel mig i el Madrid té cinc punts d’avantatge més un bon resultat al Camp Nou, que de no empatar a més d’un gol o guanyar al Bernabeu, seran sis punts d’avantatge, perquè en cas d’empat es perdrà la lliga. També hem de tenir en compte que aquesta lliga és com la que va guanyar Mourinho per decret, s’està sortint a més d’una ajuda arbitral per partit de mitjana per a l’equip blanc, per tant hem de ser conscients que el Madrid punxarà molt poquet, perquè molts dels partits que no li arribi el futbol, arribaran els del xiulet. No és una excusa, si el Barça no guanya serà per les punxades inesperades que s’acostuma a dir que no es guanyen lligues en aquests partits però que es poden perdre.

S’ha de ser optimistes, ja que els dos grans estan en dinàmiques oposades, la teoria dels vasos comunicants, quan un està bé, la crisi viatja amb pont aeri cap a l’altre. El Madrid sembla que comença a acusar la planificació per a poder arribar al màxim al mundial de clubs, amb lesionats i pobre rendiment d’alguns dels seus jugadors. És una cosa que no podré entendre mai, amb el Barça passa el mateix, que es planifiqui la temporada donant importància a un títol molt menor, que no fa massa es deia copa Toyota i que ara adquireix importància segons qui la guanya. El Barça sembla que ja ha passat el sotrac i comença a jugar molt millor de com va acabar l’any i el va començar. Perquè malgrat els resultats anaven relativament bé, el joc estava sent molt dolent i cada jugador feia la guerra pel seu compte, es guanyava a base d’individualitats i perquè es tenia a Messi, però es veia vindre que per a partits importants no seria suficient, el Barça patia molt amb la pressió avançada dels rivals, la qual cosa generava moltes pèrdues que suposaven ocasions o gols en contra.

Ahir es va veure una mica el mateix al camp de l’Eibar, els primers minuts el Barça es va veure totalment dominat per l’equip basc, que per sort no tenen la qualitat a dalt com per aprofitar-ho, però va haver-hi massa oportunitats per al meu gust. Unes oportunitats que en part va donar l’entrenador amb l’alineació, posant de titular a Mathieu. Tant bé que n’estàvem amb una defensa sòlida amb jugadors fiables, que ja ha tornat el paquet francès per a que la defensa fos un flam i donés més oportunitats de les que deuria. La primera ocasió clara ve d’una errada clamorosa del francès amb una pedrada a ningú que acaba amb recuperació del rival i xut a porta que per sort va parar Stegen, dic per sort perquè ahir es va tornar a veure a un bon Ter Stegen i no el germà bessó dels darrers partits. La majoria d’errades van arribar per cagades individuals de col·locació o de pedrades impròpies d’un jugador de primera. La veritat és que no puc entendre quines ganes de complicar-se la vida, sobretot quan es podia fer rotacions a la copa i Mascherano ja hagués complert el partit de sanció i Piqué hagués pogut descansar davant els donostiarres.

Si el problema ja no és que hagués jugat Mathieu, que per a mi no hauria de seguir a can Barça després del mercat d’hivern, però clar per a això hauria d’haver una direcció tècnica que se’n desfés i en portés a un altre de competent per a suplir-lo. El problema de l’alineació és que surts amb dos centrals que són esquerrans i has de treure de la posició de confort a un dels dos, treure a Mathieu impossible, si ja és lamentable jugant al seu costat “bo” no vull ni pensar a cama canviada, però el partit va ser molt incòmode per a Umtiti, que rebia la pressió i tenia que fer peripècies per a donar-la amb condicions i evitar donar-li molt a Mathieu.

La bona notícia és que va tornar el Ter Stegen atrevit amb la pilota als peus i que el mig centre va ajudar molt posicionant-se entre els dos centrals, sobretot quan va posar-se Rakitic en aquella posició que va fer un autèntic partides, ahir va demostrar que el substitut de Busquets quan aquest no està, sempre i quan no vulgui posar a Mascherano, ha de ser ell, va donar una velocitat a la circulació i un treball defensiu espectacular. També va ajudar molt que tant Neymar com sobretot Messi van baixar una mica al mig camp a rebre per ajudar a la sortida. Gran noticia és que Neymar sembla que torna a estar a to, encara que no estigui del tot encertat, ni afortunat, però almenys és una bona opció quan l’equip està patint i està sent molt pressionat, per a poder donar-li i que en tregui alguna solució.

Però la millor notícia és el rendiment que està oferint Messi ja des de fa mesos que està en pla salvador i que dona recitals dia rere dia. El partit d’ahir va ser insultant la superioritat que va mostrar el jugador argentí, les seves constants passades que generaven moltíssim perill i que l’equip basc no podia evitar de cap manera. Apart de tot això, li va sumar un desequilibri individual al mig camp que marxava com volia i de qui volia i que només el podien parar amb falta. L’argentí ja fa temps que ha mutat el seu joc i ha passat a ser l’organitzador del Barça des de l’extrem. Va cap enrere en diagonal i agafa la pilota on pot fer més mal, on pot driblar i generar-se els espais i que té tot el camp obert davant seu, per assistir a Neymar entrant per banda, per assistir a Suárez quan fa les desmarcades a l’espai o bé esperant que tots dos facin els moviments i arribin a zona de rematada i que la basculació defensiva faci que el lateral entri tot sol per la banda. Si amb això no n’hi ha prou, pot aprofitar també els moviments que fa la defensa i aprofitar els espais que es generen pel desordre defensiu que generen els altres atacants.

Els partits com el d’ahir, on el rival posa la línia defensiva a deu metres de la seva àrea, acompanyant la pressió avançada de l’equip, si el Barça està bé i surten amb facilitat des del darrera, és un autèntic suïcidi, perquè amb la qualitat amb el dribling de Neymar i Messi i els moviments a l’espai de Suárez, amb la qualitat que té Messi per a posar-la on vol, és un avantatge massa gran si estan en forma. És d’agrair que els equips surtin així, hi ha dies que el Barça no està bé i et pot passar com a la primera part a San Mamés de copa, però ahir no era el cas. Perquè no era el cas? Perquè ahir hi va haver jugadors valents que van arriscar amb la pilota, començant pel porter i seguint pel mig centre i els interiors, ja que quan trenques al teu defensor, es genera un ventall de possibilitats amplíssim per a fer mal al rival.

En l’apartat individual podríem destacar a tot l’equip perfectament, jo voldria destacar sobretot a Rakitic pel seu rendiment al partit d’ahir, tant a l’hora de generar joc en la sortida de pilota com el bé que es va adaptar a la posició, una posició que coneix bé de quan jugava a Alemanya. Perquè el rendiment dels tres de dalt ja se’ls pressuposa, la capacitat de desequilibri de Neymar, la lluita i els moviments de Suárez i la màgia del petitó. L’únic però que volia dir del trident és un petit retret a Neymar, ja que penso que hauria de ser un pel més egoista en algunes jugades que pot fer més mal i es limita a intentar fer la passada cap enrere, aquest tipus de situacions dintre de l’àrea en un contra un quan juga amb Brasil assumeix més responsabilitats, penso que podria marcar més gols i guanyar amb confiança i sobretot perillositat de cara al contrari, si busqués més el desequilibri quan està prop de barraca.

També va ser molt destacable el treball que va fer Arda a la posició d’interior, que va demostrar que són autèntiques xorrades el que alguns periodistes i analistes publiquen que no pot jugar d’interior, ahir va aportar una pausa al joc molt necessària i sobretot va aportar un treball de cobertura al lateral i un treball de recuperació, que li va treure molt desgast a Neymar per a que es pogués centrar en atac. El mateix podem dir de Dennis Suárez, apart del gol va ajudar molt amb la sortida de pilota i es va entendre molt bé amb Messi a l’hora d’ocupar espais, apart del treball que va fer de tapar les bandes i ajudar a Sergi Roberto. Tots dos jugadors estan demostrant cada cop que juguen que per mèrits estan molt per sobre d’André Gomes, que ara mateix està jugant pel que ha costat i perquè és un fitxatge que no feia falta i era un caprici del cos tècnic quan no feia falta per aquesta temporada, generant un overbooking innecessari i que s’hagués hagut d’invertir en altres posicions.

Per últim destacar a Ter Stegen, igual que l’he posat a parir els darrers partits per la seva parsimònia, he de dir que ahir va fer un partit molt complert, ja no parant amb seguretat la majoria de pilotes que eren parables, va fer dues parades de molt mèrit i sobretot va recuperar la valentia a l’hora de jugar amb els peus, va estar molt més precís en les passades obertes als laterals per a superar la línia de pressió, esperem que sigui el punt d’inflexió i veiem d’aquí a final de temporada al Ter Stegen que es va guanyar la renovació i que es vengués a Claudio Bravo per a que jugui ell de titular.