Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, marzo 26

Ara o mai.

És el moment decisiu i clau de la temporada, on es juguen tots els títols i on com es diu habitualment, no val a badar. És en aquest moment quan el Barça està mostrant el seu to tant físic com de velocitat mental al màxim del que portem aquesta temporada. El partit a Mallorca va ser un partit molt treballat i on el Barça va merèixer no patir en cap moment del partit perquè el Mallorca degut al joc del Barça, poc a poc van anar perdent pistonada i van pagar l’esforç quan més necessitaven l’alè després del regalet de l’àrbitre.
Un regalet, una vegada més, que no va ser just. Jo ja estic fart d’aquest tipus d’arbitratges que les targetes “de reglament” no se’n passen ni una i que després en canvi permeten tot el joc violent que poden sense amonestar als jugadors. Comença a ser exasperant veure com tens tota l’estona la pilota, que estàs intentant jugar a futbol, et cusen a patades i a la mínima que poden li treuen targeta als jugadors blaugrana de cara a la galeria. Perquè quan un equip juga contra el Barça sempre tenen un reglament i el Barça el màxim rigor?? Després de veure com els jugadors del Mallorca agafaven de la samarreta, patades per darrera i joc dur no veuen targeta i a la primera jugada susceptible del Barça li treuen groga a Thiago?? Amb això no dic que no ho sigui, perquè el jugador arriba tard i toca al rival, per tant sense voler fer mal i en una zona de poc perill va fer la falta. Fins aquí d’acord, però perquè la mateixa falta la fa Ramis quan té una targeta i no passa res?? Perquè la fa Pereira amb una targeta i no passa res?? Després a la mínima que va poder, una mà que no és i et complica el partit una barbaritat. El mateix àrbitre que no va veure la mà de Pepe a Getafe, resulta que té una visió meravellosa (quan per la posició mai podia veure si era mà o no) que sense veure la jugada, per intuïció i per les protestes rivals si que veu falta i a més l’expulsa. A Getafe també la van demanar, encara més insistentment que els mallorquins, a més estava de cara per a veure la jugada i a pocs metres. Perquè aquella no la va veure?? No ho sabrem mai. Només sabem que amb el Barça si que la va veure. També sabem que de 5 partits porta el Barça 4 expulsats. Un partit que sort que els mallorquins estaven fosos perquè sinó el Barça hagués patit i molt.
Per sort van treure l’orgull els culers i van demostrar clarament que volen guanyar aquesta lliga i sobretot no van perdre els papers com altres que van fer el ridícul al Madrigal. Es van dedicar a jugar a futbol i a conservar la pilota, intentar fer un gol i sentenciar. Llàstima de la de Messi que falla a porta buida just després de quedar-se amb deu, perquè s’hagués estalviat l’equip i el cos tècnic (i perquè no dir-ho, més d’un culer que devia estar cagat) el patiment del resultat incert. Perquè al cap i a la fi, va ser més un tema de resultat que d’ocasions perilloses o de perill real a l’àrea blaugrana.
Del partit no em van agradar un parell de coses. Primer que tot els invents que va fer Pep per la falta de laterals. Si tens a Puyol, Piqué, Mascherano, el més lògic era posar a Montoya, que ha demostrat amb escreix que pot jugar perfectament al lateral blaugrana, cosa que hagués comportat un sistema de joc més reconegut i no els problemes de si ha de baixar Busquets o si Thiago ha de jugar gairebé de lateral. Tampoc m’agrada que Messi arrisqui tant amb el tema de les faltes. Jo entenc que vulgui fer sempre gol, sempre que sigui una distància raonable, però últimament està xutant de molt lluny algunes faltes que no hauria de xutar. Igual que a vegades parlem d’esforços innecessaris d’Alexis que provoquen ruptures fibril·lars, un xut mal pegat pot provocar lesions musculars molt perilloses i amb les lesions a la davantera no està l’equip precisament per a perdre a Messi en aquestes dates tant importants. Pep hauria de frenar-lo en aquest aspecte perquè s’està passant de xutar de massa lluny.
Tampoc m’agrada el “rotllet” que porten Messi i Tello. Tello ha de saber que quan té l’opció de passada a Messi, com en totes les plantilles de tots els esports, hi ha unes jerarquies, no pot ser que Tello cada cop que té l’ocasió baixi el cap i vulgui xutar sempre. Sobretot perquè Messi està lluitant per un pitxitxi per exemple en inferioritat amb Crc (em fa gràcia quan veig que diuen lluita igualada i preciosa dels dos quan un ha xutat 7 penals més que l’altre, i no precisament perquè no li hagin fet al Barça). Al no passar-la llavors Messi s’emprenya i no li passa a ell, com es va veure amb la jugada que el té tot sol i que busca una passada a l’altra banda a Montoya. Em sembla perfecte que els nois de la pedrera siguin atrevits, encarin i generin joc, però a vegades s’ha de saber que hi ha unes jerarquies i unes necessitats per l’equip. Tello acaba de començar en això i no per fer més gols, jugarà més minuts o més partits. Algú l’hauria d’aconsellar en aquest aspecte. No dic que busqui a Messi permanentment, però hi ha jugades a les quals has d’aixecar el cap.
Un Messi que va ser una vegada més el millor del partit, juntament amb Iniesta. El primer perquè va accelerar el joc de l’equip a les zones on calia i el segon perquè dona una lliçó cada partit que juga. Tots dos van acabar fets pols per les patades rebudes, però el que va acabar amb 11 va ser el Mallorca clar. També va estar molt bé Thiago, per molt que li critiquin quan falla alguna passada, el que no arrisca no guanya. Quan fa una passada com la que li fa a Messi sense mirar i que el deixa gairebé sol tots són elogis, però després resulta que no pot perdre ni una pilota. Em sembla que s’és molt injust amb Thiago moltes vegades. Amb el Granada Xavi va perdre dos pilotes que van generar dos gols en contra, però clar en aquest cas no cal nombrar-les. Una vegada més, en aquest partit es va demostrar que la premsa cule es flipa en colors amb Xavi i que tampoc és tant indispensable per a l’equip. Jo almenys les vegades que no ha jugat no l’he trobat a faltar.
Partit espectacular, un altre cop, de Busquets, que sempre està on toca i talla un munt de pilotes a la zona de gestació del joc que sense tallar-la ell podrien acabar en ocasions molt perilloses. Un jugador que defensivament ratlla sempre la perfecció i que cada vegada combina millor amb els mitjos i davanters i accelera el ritme des de darrera com pocs poden fer avui en dia. Molt bon partit també de Piqué, Mascherano i Puyi. Piqué ha tornat des de fa dies  i només els prejudicis sobre la seva vida privada i declaracions fan que se’l critiqui injustament. Va pujar molt bé amb la pilota i per dalt les va guanyar gairebé totes. Les que no va guanyar Piqué per dalt les va guanyar Mascherano per baix, un jugador que cada dia està més assentat a la defensa i que talla moltes pilotes per anticipació i sense fer faltes, una garantia darrere i que no perd pilotes absurdes. Puyol com sempre, gran lluita i adaptació a un lateral esquerre que no és el més adient per a ell, però que cada vegada que juga allà compleix a la perfecció.
Partit una vegada més, que el rival jugant fora de casa deixa una gespa altíssima i sense regar. Després diuen que és la millor lliga del món. És flipant. Des de que es va obrir la veda que excepte el partit contra el Sevilla, a tots els camps el Barça s’ha trobat amb la mateixa història. Estaria bé que Rossell comenci a treballar en aquest sentit de cara a modificar aquest tema per a la temporada vinent, perquè això s’està tornant una moda perillosa que pot causar lesions, tant per l’estat de la gespa, com per patades rivals que al circular més lentament la bola tenen temps d’arribar a fer la falta. Comença a ser patètic això...
Respecte la polèmica sobre el partit contra l’Athletic. És increïble com la caverna es posa al costat dels equips de la lliga quan li interessa atacar al Barça. Si en lloc de jugar amb el Barça aquesta setmana, fos la vinent contra el Madrid, estarien tots calladets. Però clar, ara va molt bé per a parlar de que si el Barça i la federació, tal i qual. Resulta que s’obliden de dir, que el Barça degut a la vaga, haurà de tornar el divendres i quedar-se el dijous a Milà. Però clar això no interessa contar-ho, més val fer quedar malament al Barça...
Per acabar un apunt d’handbol. Molt bon partit del Barça contra el Montpellier. Res a dir respecte al joc de l’equip i el partit en si que va ser molt bonic i espectacular. Un Saric estelar, que li va faltar el canvi per a rebre l’aplaudiment del Palau, però sembla que “algú” no se’n va adonar per desgràcia. Però el tema ve per Rutenka. Espero que des del club li posin una sanció considerable perquè el que va fer no ho pot fer un jugador de primer nivell del Barça. De ser una festa, probablement se’l perdrà per a tota l’eliminatòria per una tonteria lamentable. També s’ha de dir que normalment els rivals van a per ell i moltes agressions encobertes després de llançament es queden en res miserablement pels àrbitres. La jugada de Rutenka no és com per a que Krabatic faci el teatre que va fer i com per a expulsar-lo, però Rutenka hauria de saber que això no es fa i menys davant de l’àrbitre. Però veient com li peguen a ell durant el partit i que es queda en res o en dos minuts quan són agressions clares et deixa molt mal sabor de boca, perquè com sempre veus que no hi ha justícia amb tots igual. Però això no treu que no sigui una acció lamentable i sancionable pel club a més del que rebi de la EHF.

lunes, marzo 19

No són els punts.

Després d’aquesta jornada inesperada en quan a la punxada del Madrid davant el  Màlaga a casa s’ha obert un nou escenari de cara als entorns de tots dos clubs. Uns són molt més optimistes i parlen ja de remuntada i de canguelos i els altres li intenten treure importància a la punxada i una vegada més (com cada vegada que han perdut aquest any, supercopa espanyola, copa del rei, les punxades a la lliga, etc), han culpat als àrbitres i tot segueix igual.
Aquests últims dies Pep Guardiola deia que l’entorn del Barça s’oblidés de guanyar la lliga, una postura fins a cert punt intel·ligent de cara a “picar” als seus jugadors i de treure una mica de pressió mediàtica de la caverna a l’equip blaugrana. Els primers per una qüestió d’orgull professional d’un equip històric i els altres perquè veient que el Barça “llençava” la lliga ja no feia falta la campanya constant contra l’equip blaugrana. Però la postura real és anar a guanyar tots els partits i al final ja es veurà com acaben les coses. Un dels motius també pels quals Pep deia que no es guanyaria és perquè aquest any, cada cop que el Madrid ha patit, ha rebut una ajuda per part dels àrbitres per a seguir sumant. És l’únic que ha canviat respecte els altres partits on el Barça ha patit. Per això, després de 6 mesos el Barça ha pogut retallar punts. Veurem si la tendència segueix pel mateix camí de que s’ho hagin de guanyar al camp com fa el Barça o si ha estat un miratge d’una jornada en concret.
L’esperança, baix el meu  punt de vista, no està en que siguin 8 punts de diferència. Qualsevol cule signaria ara mateix estar 8 punts per davant i tenir el calendari que tenen tots dos equips, encara que fos més complicat. L’esperança està en la diferència evident de tendències entre tots dos equips.
El Madrid ja fa bastants partits que li costa guanyar-los, sobretot fora de casa. Gran part dels partits fora han patit molt i els han ajudat però els darrers és molt més evident que estan patint el desgast de la competició i de no fer rotacions. Ara surten amb l’excusa que el Madrid va acabar millor el partit que el Màlaga i que per això es parla d’un tema físic. El que no expliquen és que el Màlaga és el que va fer tot el treball a la primera part i que el Madrid es va dedicar a esperar darrere i sortir en passades llargues. Normal que acabessin millor si el  desgast el fa un equip mentre tu esperes al teu camp. Però el tema no ve només pel partit d’ahir, és una cosa que va més enllà perquè els darrers partits han patit molt i diversos motius han propiciat que guanyessin els partits sense merèixer els tres punts, inclús el mateix entrenador merengue ho va reconèixer després dels partits. És evident que hi ha jugadors que estan cansats, més que físicament mentalment, cosa que fa que l’equip no tingui tanta frescor a l’hora de jugar amb la pilota. Però clar, com tenen autoexigència 0 i tenen l’obsessió de derrocar al Barça, els serveix tot sempre i quan es guanyi. Si l’equip habitualment ja juga a esperar al rival i sortir a la contra, en els darrers partits encara s’ha fet més evident. Inclús el dia de xampions el Madrid va jugar molt malament, però per sort per a ells tenien el rival un porter horrible i eren molt tendrets, però inclús així es va xiular a l’equip. Però després guanyen i surten tots contentíssims i a les enquestes posteriors són tot optimisme i tot és meravellós. Perquè tenen tanta barcelonitis que només són capaços de mirar només el resultat. Després empaten un partit (on són xiulats també) i ja sembla la fi del món. Ahir la indignació era espectacular. És el que passa quan bases l’anàlisi en el resultat final, que quan és negatiu no et pots agarrar a res més.
L’altra cara de la moneda i que invita a l’optimisme és el Barça. Un Barça que ha recuperat la frescor d’alguns homes i que poc a poc va recuperant efectius, malgrat la terrible notícia del tema Abidal. Però Afellay avui ja ha entrenat amb el grup, Pedro sembla que torna a agafar la forma i genera ocasions de gol. Ja entraran, no entenc la pressió que se li posa a Pedro per a que faci gols, sembla que és l’únic que interessi amb aquest jugador. Em sembla molt penós per part dels mitjans.
El Barça va fer possiblement la millor primera part de la temporada, en un camp on li sol costar moltíssim guanyar i que va demostrar una superioritat i una claredat de joc que feia temps que no es veia. També és d’agrair, que el Sevilla, un equip acostumat a fer totes les trampes legals possibles (perdre temps, llençar pilotes al camp, amagar pilotes els que les recullen, etc), va presentar el camp en unes condicions fantàstiques per a jugar a futbol, a diferència del que fan la majoria d’equips que després es diuen grans d’aquesta lliga i que quan ha anat a jugar el Barça han presentat camps amb una gespa altíssima i seca. L’únic però, va ser la falta de punteria davant el gol, perquè la segona part el Sevilla va apretar bastant. D’anar-te’n a la segona part amb un 0-5 (sense exagerar) te’n vas amb un 0-2 que sense deixar el partit obert, amb un gol pots patir bastant.
Però tot l’equip va estar molt bé. Cesc comença a adaptar-se en condicions a la posició que li toca jugar i està sent molt important al joc, encara que no hagi fet gols darrerament està en molt bon estat de forma. De Messi no cal dir massa, ja que està igual que sempre, és una animalada el que està fent aquest jugador, només podem donar-li les gràcies i ja està, perquè és que cada setmana fa una obra d’art. Xavi bona primera part, golas i la segona part va desaparèixer del partit, encara el va canviar massa tard Pep. El que no m’agrada és aquesta mania que se li ha agafat a Piqué, ara tot el que passa a l’equip és culpa d’ell i no es té en compte que és un joc d’equip. La jugada de la primera part, és tanta culpa d’ell com de Valdés, perquè aquest comença la sortida i quan el veu sortir li deixa i després es frena de cop i sorprèn a Piqué per darrera. El que havien de fer és parlar tots dos. Però clar la culpa de tot ara és de Piqué. Doncs jo el vull sempre de titular al meu equip. No es diu res que va treure per dalt totes les pilotes perilloses a pilota aturada, tampoc que Kanuté no en va guanyar ni una per dalt per a segones jugades, ni la sortida del darrere amb la pilota. Ens quedem només amb el que interessa. És un jugador vital per a la defensa del Barça. Adriano també va fer un molt bon partit, amb alguna errada com tothom, encara que va poder costar cara.
Per acabar una menció especial per a Iniesta, un jugador que cada vegada que salta al camp és un recital de futbol i que li falta un pel d’encert cara a porta per a ser el segon de la pilota d’or cada any darrere de Messi. El jugador que no entenc como pot quedar a les votacions darrere de Xavi quan li pega tres voltes, té la capacitat de Xavi per a controlar l’equip i a més té un desequilibri brutal i uns canvis de ritme imparable si no es a base de pegar patades.  Es parla de fer rotacions i de si l’equip ho nota molt o poc. El Barça si estan al camp en condicions Iniesta i Messi, que passi que vulgui que no hi ha color.
Respecte al tema institucional, per sort aquesta setmana ha passat totalment desapercebut, la millor noticia que es pot tenir. Bé, ha parlat una vegada més el personatge de Godall, millor que torni a la cova on estava amagat des de les eleccions i que no torni més.
Per sort aquesta jornada, ha manat el futbol per sobre de les polèmiques i dels problemes institucionals. Una jornada en la que s’ha demostrat que, acabi com acabi la lliga, es pot estar orgullós d’aquest Barça que no dona un partit per perdut i el més important de tot, que té un estil propi i admirat internacionalment que no canvien passi el que passi al camp. Un Barça clarament a l’alça i un Madrid que està patint les conseqüències de forçar tant als mateixos jugadors, esperem que les darreres setmanes els passi factura. La lliga és possible si no es posen els del xiulet pel mig.

lunes, marzo 12

Fins quan??

Com diria Carod Rovira, fins quan ha de durar la broma?? És la pregunta que es fa qualsevol cule quan acaben els partits de la jornada. Estaria bé que Florentino digués públicament quina jornada li va bé guanyar la lliga, així Pep jugaria amb el filial fins que el Madrid fos campió matemàticament i els jugadors del primer equip podrien anar descansant de cara a partits importants de xampions. Que passa que com fa uns quants anyets que el Madrid és humiliat al seu camp i el Barça guanya la lliga a casa seva, aquest any s’ha de tornar com sigui el dels darrers anys i no pararan fins que li hagi de fer el passadís al Camp Nou per a que la caverna pugui vacil·lar i treure la bilis que acumulen els darrers anys?? No en tenen prou amb aquest avantatge per a estar tranquils que cada partit que tenen problemes els ha d’ajudar el del xiulet?? O es que com el Barça està superant tots els rècords els darrers anys han de tornar a posar per sobre al seu estimat Madrid?? La veritat és que no s’entén perquè després de tots els regals segueix la cosa pel mateix camí. Està cantat des de la primera jornada qui ha de guanyar aquesta lliga i ho estan fent sense cap tipus de rubor per part dels que manen, amb designacions lamentables i orientades i arbitratges covards gràcies a la “feina” feta la darrera temporada. Ara aquesta temporada, els que partit rere partit es queixaven i parlaven de villaratos, aquest any demanen que no es parli dels àrbitres i que s’hauria de valorar el futbol que es fa. Patètic.
Per part del Barça ningú ha parlat de villaratos ni coses per l’estil, no son tant miserables com la caverna. Però està clar que els àrbitres després de l’infern de l’any passat xiulen molt condicionats i saben que si s’equivoquen a favor del Madrid estaran tota la setmana als diaris i programes de tele. Com que al que foten ara és al Barça aquest any és tot una bassa d’oli, tant per part dels mitjans com de l’hipòcrita que ara no parla dels arbitratges.
Volen parlar de futbol. De quin futbol volen parlar, si juguen descaradament al contraatac contra els equips petits aprofitant que tenen més qualitat a dalt que aquests equips. Quin futbol volen parlar si el Betis els va passar per sobre i de no ser per un arbitratge lamentable perden el partit?? Si només fos el partit contra el Betis podrien parlar de futbol, però és que la majoria de visites fora de casa ha passat el mateix. Em fa gràcia quan se’ls omple la boca que el Barça hauria de fer autocrítica i que està perdent la lliga per les punxades fora de casa i perquè no juguen tant bé com al Camp Nou. Però resulta que ells moltes de les sortides han jugat pitjor encara però els han ajudat els del xiulet a no punxar. Si quan jugues bé guanyes i quan jugues malament t’ajuden a guanyar normal que no perdin cap partit. Però després resulta que mires el partit a Mallorca i si no és per l’àrbitre (que abans del partit es feia fotos amb Mourinho) aquest partit el perds o com a molt empates, si no és per l’àrbitre el partit a Mestalla acaba en empat, si no és per l’àrbitre el partit a Getafe acaba amb empat, el de Vallecas penal i expulsió al minut 15 i expulsió també de Pepe (a veure amb 9 i perdent com remuntes el partit), el del Betis un altre partit i n’hi ha més i no acabaríem mai. Encara tenen la cara dura de dir que és que han sigut més regulars. Si per robar cada vegada que juguen fora s’ha de mirar segur que són els més regulars. Després mires els arbitratges fora al Barça i la cosa encara és més sagnant. Però clar segons ells és per  joc...si si.
Després de mirar el partit de dissabte, veus el del barça i encara flipes més. És llavors quan te n’adones que aquesta lliga està impossible. Ahir el Barça va guanyar, però hagués pogut pagar un peatge molt gran. El peatge en forma de lesions per culpa del lamentable àrbitre del col·legi madrileny. Partint d’un partit on una vegada més, li toca jugar al Barça en un camp horrible, amb la gespa altíssima i per a regar. Que el Racing de Santander, amb els prats que tenen allà, presenti un camp tant horrible és lamentable. Comença a ser hora que això es reguli d’alguna manera. Això ho fan per dos motius, per a alentir el joc i sobretot per a poder arribar a pegar-los les patades, perquè amb una gespa decent no arriben. L’arbitratge va ser lamentable i asquerosament permissiu. Però si a la primera jugada de partit permets que Colsa agafi a Puyi i a sobre li clavi els tacs al bessó estàs donant un missatge ben clar al rival, barra lliure. Després veus com Francis es llença com un animal amb els dos peus per davant i només es groga, després veus que el davanter li clava els tacs al turmell a Busquets que és de vermella clara i només és groga. Un àrbitre que té la poca vergonya de posar a l’acta que són dues entrades temeràries!!! Una entrada temerària des de quan és només groga?? Després encara tenen la barra de queixar-se del penal a Cesc quan un minut abans li fan un de clar a Alves, a la primera part un de claríssim a Busquets en un corner i el penal més clar de la història del futbol que li fan a Iniesta, on l’aixequen del terra amb una patada per darrera quan el jugador no té ni la pilota!! Flipant que encara es vagin queixant de l’àrbitre.
Del partit en si molt poca cosa a dir, perquè el Racing directament no va ser rival, no va inquietar en cap moment i es veia clar que era qüestió de temps. Llàstima que Messi no en va marcar un parellet més (si xiulen els penals o la jugada que té d’un contra un) i el porter va fer un molt bon partit per a evitar la golejada. Més que res perquè així hagués agafat al privilegiat de la lliga, Crc, privilegiat perquè té tots els elogis per portar els gols que porta quan li regalen penals a tort i a dret, quan si li treus els penals portaria els mateixos gols gairebé que Llorente, Cesc o Soldado. Però clar s’ha de posar pels núvols a aquest personatge, perquè si no se li compten els gols la influència al joc és nul·la, com es va veure a Sevilla, que va estar desaparegut i li van caure dos gols pràcticament de passada de la mort.
Molt bon partit dels jugadors del Barça i els lesionats que tornaran aviat. Molt bona noticia també la de Pedro, que poc a poc va recuperant el to físic, els gols ja arribaran, el que no entenc és perquè els mitjans i la premsa li han de posar la pressió afegida del gol, quan ell és extrem. L’important és que tingui ocasions i el treball que fa per a l’equip, com va passar ahir, el gol ja arribarà. Em sembla molt injust que segons a qui se’l valori pels gols i segons d’altres pel seu joc. Però bé és la merda de premsa que tenim que analitza segons uns paràmetres estadístics i resultadistes. Així li va al futbol.
Per acabar el tema institucional. Lamentable el que estan fent els de l’anterior junta directiva llençant tots els mèrits del Barça i donant carnassa a la caverna que ja parla de que el personatge del Godall ha confirmat el villarato. Tots els que han parlat d’aquest tema han demostrat que són una merda de barcelonistes, tant que tenien la boca plena de ser-ho i de treballar per al Barça. Tant retrassat es pot arribar a ser per a veure que el que estàs dient per a voler enaltir l’anterior gestió el que fa és fer un mal increïble al club?? Em sembla que no era tant difícil de veure, només havia de pensar-ho. Però clar, li havien de tornar el favor a Laporta i han escollit la pitjor manera per a fer-ho. No es poden dir aquest tipus  de coses del club que suposadament has defensat durant anys. Que passa, que ja estan preparant la nova estratègia?? Si queden 4 anys encara per a les noves eleccions?? Que volen rebentar-ho tot per aconseguir novament el poder?? Aquests personatges es diuen barcelonistes?? No se que espera la junta a denunciar-los per les barbaritats que han dit sobre el Barça i sobretot no se que esperen a treure el carnet de socis a aquesta gentussa que té els pebrots de llençar merda sobre el club. No era necessari dir el que han dit. Tothom sabia que Laporta es va treballar bé el tema amb la federació, però d’aquí a dir que gràcies d’això el Barça ha sigut molt beneficiat és una animalada, una burrada imperdonable. Després encara surt aquest personatge demanant perdó si algun barcelonista s’ha sentit ofès. Com vols que es sentin miserable?? Si has insinuat que el Barça ho va guanyar tot gràcies a les gestions de Laporta amb el poder?? Lamentable.

lunes, marzo 5

Lliga bruta.

Aquest any, el que està passant a la lliga que no te res a veure amb el futbol, està fent que sigui la lliga més bruta dels últims anys. Que cada dos per tres estiguin perjudicant al Barça amb errors arbitrals, tant si guanya com si no, mentre que al Madrid quan guanya per inferioritat dels rivals no passa res, però quan té problemes sempre l’ajuden a sumar, fa que, del que menys es parli és de futbol.
D’una lliga que podria tenir una emoció espectacular, amb dos equips que ho estan guanyant tot amb dos estils diametralment diferents, s’ha passat a una lliga on gràcies als errors arbitrals s’han ampliat unes distancies que no tenen res a veure amb el joc i els mèrits de tots dos equips. Per culpa d’aquest estament del que menys es parla és de futbol i tot són conspiracions i mans negres.
Perquè resulta que del partit del Barça, al final l’únic que ha quedat és l’actuació arbitral i les paraules de Piqué només acabar el partit davant de les càmeres. Un partit on el Barça va jugar per a no haver de patir però que “factors externs” es van haver de posar pel mig per a un partit plàcid transformar-lo en un polvorí. El Barça tenia el dubte de com afrontaria el partit sense la presència de Messi, més de cara a l’entorn que no pas els dubtes que pogués generar l’equip davant l’afició. Un partit on tothom sabia que l’Sporting, més amb Clemente, sortiria amb l’autobús al darrera i buscaria el contraatac i semblava un partit on faria molta falta Messi. Un Sporting que va sortir amb els onze a defensar en 20 metres del camp propi i un marcatge individual a Cesc. El partit semblava molt estancat, però no era perquè el Barça no ho intentés de totes les maneres. Donava la sensació que costaria però que era una qüestió de temps. Però clar, el Barça no té la sort que quan el partit va empatat i no es pot marcar li xiulen un penal inexistent en moltes ocasions, com fan amb altres. Així doncs, el Barça tenia que fer el gol en jugada, ja que “el millor àrbitre espanyol” (és el que va a l’eurocopa i el més ben valorat per part dels que manen) no li va donar la gana donar-li al Barça el que si que mereixia. Però bé malgrat això, una paret molt ben executada, va acabar amb el primer gol que donava la tranquil·litat de cara a la segona part. La segona part va començar de forma horrible, amb un rebuig afortunat que acaba als peus de l’únic davanter asturià, acaba amb un xoc entre el jugador i Piqué. Es pot xiular falta i es pot expulsar a Piqué perfectament, però s’ha de mirar el criteri. Aquí és on entren les famoses paraules ja de Piqué. Perquè si la que fa ell és falta, perquè als dos minuts d’expulsar-lo no en xiula una de encara més clara de Adriano sobre Mendy al corner, que li fa una càrrega i el jugador cau davant del linier mateix?? Perquè no xiula el penal que li fan a Alves a la primera part?? Està clar que li tenia jurada. Hi ha àrbitres que no els pots ni mirar, que sembla que surtin ja amb una mala hòstia que no és normal. El que diu Piqué, no és que l’àrbitre madrileny va viatjar des de Madrid ja pensant en expulsar-lo o en fer un mal arbitratge, però si que és un dels àrbitres que se la guarden i a la mínima se la cobren. N’hi ha molts d’aquestos, tant al futbol, com al bàsquet, handbol, etc. que tens una petita discusió amb ells o li protestes alguna jugada i potser llavors no t’amonesten, però després a la mínima que poden si que te la treuen. I Velasco Carballo va demostrar ser d’aquestos. Perquè si tu tens un criteri, el que no pots fer és canviar-lo totalment segons qui ho fa, encara és més casualitat que sigui el jugador amb el que has discutit a la primera part. Ja a punt d’acabar la primera part, li xiula una planxa ridícula al jugador que només veu ell i a la segona part es va cobrar el que buscava. Si arriba a xiular el penal sobre Alves i Keyta no hi hagués hagut res a dir, perquè hagués mantingut un criteri igual. Però quan no ho fas és quan entren les suspicàcies.
Però bé, malgrat això, va aparèixer el millor jugador del món després de Messi, aquell que en moments complicats es posa l’equip a l’esquena, malgrat que després els elogis se’ls emporti un altre perquè és més amiguet de la premsa. Estic parlant evidentment d’Andrés Iniesta. Un jugador que mai ho fa malament, que té una classe espectacular i que no necessita unes condicions enormes físicament per a desequilibrar, simplement veu el futbol millor i més ràpid que els altres. No necessita ser el més ràpid, ni el més tècnic (encara que deu n’hi do la tècnica que té), ni el més desequilibrant en quant a driblings. Només necessita un control orientat per a marxar d’un jugador i trencar tot l’entramat defensiu. Un jugador que és la classe personificada en un camp de futbol i que és indispensable en aquest equip, juntament amb Messi. La resta és secundari, per molt que després es voti a un altre i la premsa cule li doni tots els elogis. El partit de dissabte el trenca Iniesta quan es posa al mig del camp i agafa tota la responsabilitat del joc. També la responsabilitat de totes les patades rebudes, perquè l’Sporting va ser d’agrair la primera part que fa amb una defensa armada però sense patades continuades, però quan empata el partit i juga amb un més, la duresa va augmentar i molt, aquí és on l’àrbitre es va cagar i anava ensenyant targetes a qui no en tenia, però al que ja en tenia una tenia barra lliure. El més indignant però, és la facilitat amb que poden perdre temps els equips que juguen amb el Barça. Aquesta temporada he vist amonestar a un porter al minut 20 de partit al bernabeu. En canvi quan juguen contra el Barça cada vegada que surt la pilota fora poden fer-se els “longuis” mirant a un altre lloc quan ja tenen la pilota parada a l’àrea petita. Els jugadors poden endur-se la pilota amb les mans fins que estan posicionats novament en defensa, poden allunyar la pilota un cop xiulada la falta. Fan el que els dona la gana. Després resulta que veus que Valdés tots els anys s’endu un parell o tres de targetes per perdre temps. Penós.
Però tornant al partit, una vegada més, amb empat al marcador, es mengen un altre penal claríssim per mans a l’àrea de l’Sporting. Com havia de xiular un àrbitre madrileny un penal a favor del Barça i després anar a fer un cafè tranquil·lament al seu bar habitual?? Perquè és la sensació que dona, ja que en dos partits s’ha menjat 5 penals a favor del Barça. Molt normal la veritat és que no és. Però per si en teníem poc, al camp del Racing que es juga la vida, resulta que aquesta setmana toca un altre àrbitre madrileny. Aquest cop toca el dolent, el recent promocionat a primera. Un àrbitre que és com Mateu Lahoz, però encara més dolent. Esperem no haver de lamentar cap lesió.
Respecte al partit d’ahir, potser un dels millors que ha jugat Keyta al Camp Nou. Jo no soc partidari de fer-lo jugar quan els equips es tanquen tant, però dissabte va fer un molt bon partit i va ser decisiu als dos primers gols i el treball que va fer després de l’expulsió de Piqué. A més de marcar un golas clar, probablement el més bonic amb el Barça.
Com a punt negatiu, el maleït virus FIFA. Els jugadors haurien de saber que es deuen al seu club i més en un amistós. Perquè Abidal ha vingut tocat i resulta que juga els 90 minuts. Thiago segons el marquès podria jugar sense problemes, que no tenia res i resulta que és dubte fins i tot per al de xampions. Alexis que es va trencar ahir. Ja està bé la broma. El cas d’Alexis és encara més sagnant, perquè va haver de jugar a Filadèlfia en un amistós molt mal organitzat i que va resultar ser una paròdia on no van ni cobrar tampoc i on els jugadors rivals no volien sortir a la segona part a jugar. Un ridícul espantós que va provocar que el jugador arribes a Barcelona el dia abans del partit. També Alexis ha d’aprendre una mica a seleccionar, que és per on anava Pep quan va dir que era jove i havia d’aprendre del seu cos. Perquè està clar que lluiti molt i que tingui moltes ganes d’agradar, però hi ha moments que has de pensar una mica. No es pot córrer al màxim per a totes les pilotes. La lesió que es produeix en un esforç al minut que va ser per una pilota sense aparent perill no era necessària, i més després del cansament acumulat. Sort que només seran uns quinze dies perquè tothom pensàvem que era un més com a mínim...
Per acabar un parell de cosetes, que diria un patètic de la junta. El tema Piqué és una vergonya, ja no entraré en comparacions perquè ho han fet tots els mitjans, fins i tot els de Madrid, que ara que van per davant, no tenen cap mirament en reconèixer el que està passant arbitralment aquest any, encara se’n foten a la cara i tot. Per a mi el més indignant és el que ha publicat a twitter el personatge de la junta del Barça. En lloc de fer el tontet pel twitter, el que hauria de fer es defensar al barça on toca. Quan va a les juntes de copa i coses d’aquest estil, no posa un twitter “superguai” criticant la decisió. Comença a ser hora que els que manen al Barça defensin al club com a tal. Totes aquestes tonteries amb Laporta no haguessin passat, ni la de la copa del rei ni els arbitratges ni totes les que la federació se n’ha ris de Rossell el que vol quedar bé amb tothom.
En lloc de tantes tonteries per les xarxes socials i per les ràdios el que han de fer és parlar amb qui toca, com fa el president del Madrid, que va dir que restabliria relacions amb la federació i, de quina manera que ho ha fet!! Igual que ahir sospitosament estava una delegació de la UEFA invitada a la llotja del bernabeu. Menys twitters i més pensar amb els socis, quan et menyspreen a la teva massa social i tu encara vols donar benefici a la ciutat de Madrid demanant jugar al Calderón. Urrutia, això és un president....
Del tema espanyol hi ha molt a dir també però ja n’hi ha prou per avui. Només demano que quan vinguin a jugar al Camp Nou que vinguin amb 5 vegades més intensitat que al bernabeu. Perquè fins i tot amb 5 vegades més, no hi haurà color. Jo si fos perico estaria avergonyit i indignat avui, però com que gran part de la massa perica és merengue doncs tot queda a casa. La falta d’intensitat d’ahir va ser una vergonya, només espero que aquests tres punts els facin falta per a jugar a Europa.