No són els punts.

Després d’aquesta jornada inesperada en quan a la punxada del Madrid davant el  Màlaga a casa s’ha obert un nou escenari de cara als entorns de tots dos clubs. Uns són molt més optimistes i parlen ja de remuntada i de canguelos i els altres li intenten treure importància a la punxada i una vegada més (com cada vegada que han perdut aquest any, supercopa espanyola, copa del rei, les punxades a la lliga, etc), han culpat als àrbitres i tot segueix igual.

Aquests últims dies Pep Guardiola deia que l’entorn del Barça s’oblidés de guanyar la lliga, una postura fins a cert punt intel·ligent de cara a “picar” als seus jugadors i de treure una mica de pressió mediàtica de la caverna a l’equip blaugrana. Els primers per una qüestió d’orgull professional d’un equip històric i els altres perquè veient que el Barça “llençava” la lliga ja no feia falta la campanya constant contra l’equip blaugrana. Però la postura real és anar a guanyar tots els partits i al final ja es veurà com acaben les coses. Un dels motius també pels quals Pep deia que no es guanyaria és perquè aquest any, cada cop que el Madrid ha patit, ha rebut una ajuda per part dels àrbitres per a seguir sumant. És l’únic que ha canviat respecte els altres partits on el Barça ha patit. Per això, després de 6 mesos el Barça ha pogut retallar punts. Veurem si la tendència segueix pel mateix camí de que s’ho hagin de guanyar al camp com fa el Barça o si ha estat un miratge d’una jornada en concret.

L’esperança, baix el meu  punt de vista, no està en que siguin 8 punts de diferència. Qualsevol cule signaria ara mateix estar 8 punts per davant i tenir el calendari que tenen tots dos equips, encara que fos més complicat. L’esperança està en la diferència evident de tendències entre tots dos equips.

El Madrid ja fa bastants partits que li costa guanyar-los, sobretot fora de casa. Gran part dels partits fora han patit molt i els han ajudat però els darrers és molt més evident que estan patint el desgast de la competició i de no fer rotacions. Ara surten amb l’excusa que el Madrid va acabar millor el partit que el Màlaga i que per això es parla d’un tema físic. El que no expliquen és que el Màlaga és el que va fer tot el treball a la primera part i que el Madrid es va dedicar a esperar darrere i sortir en passades llargues. Normal que acabessin millor si el  desgast el fa un equip mentre tu esperes al teu camp. Però el tema no ve només pel partit d’ahir, és una cosa que va més enllà perquè els darrers partits han patit molt i diversos motius han propiciat que guanyessin els partits sense merèixer els tres punts, inclús el mateix entrenador merengue ho va reconèixer després dels partits. És evident que hi ha jugadors que estan cansats, més que físicament mentalment, cosa que fa que l’equip no tingui tanta frescor a l’hora de jugar amb la pilota. Però clar, com tenen autoexigència 0 i tenen l’obsessió de derrocar al Barça, els serveix tot sempre i quan es guanyi. Si l’equip habitualment ja juga a esperar al rival i sortir a la contra, en els darrers partits encara s’ha fet més evident. Inclús el dia de xampions el Madrid va jugar molt malament, però per sort per a ells tenien el rival un porter horrible i eren molt tendrets, però inclús així es va xiular a l’equip. Però després guanyen i surten tots contentíssims i a les enquestes posteriors són tot optimisme i tot és meravellós. Perquè tenen tanta barcelonitis que només són capaços de mirar només el resultat. Després empaten un partit (on són xiulats també) i ja sembla la fi del món. Ahir la indignació era espectacular. És el que passa quan bases l’anàlisi en el resultat final, que quan és negatiu no et pots agarrar a res més.

L’altra cara de la moneda i que invita a l’optimisme és el Barça. Un Barça que ha recuperat la frescor d’alguns homes i que poc a poc va recuperant efectius, malgrat la terrible notícia del tema Abidal. Però Afellay avui ja ha entrenat amb el grup, Pedro sembla que torna a agafar la forma i genera ocasions de gol. Ja entraran, no entenc la pressió que se li posa a Pedro per a que faci gols, sembla que és l’únic que interessi amb aquest jugador. Em sembla molt penós per part dels mitjans.

El Barça va fer possiblement la millor primera part de la temporada, en un camp on li sol costar moltíssim guanyar i que va demostrar una superioritat i una claredat de joc que feia temps que no es veia. També és d’agrair, que el Sevilla, un equip acostumat a fer totes les trampes legals possibles (perdre temps, llençar pilotes al camp, amagar pilotes els que les recullen, etc), va presentar el camp en unes condicions fantàstiques per a jugar a futbol, a diferència del que fan la majoria d’equips que després es diuen grans d’aquesta lliga i que quan ha anat a jugar el Barça han presentat camps amb una gespa altíssima i seca. L’únic però, va ser la falta de punteria davant el gol, perquè la segona part el Sevilla va apretar bastant. D’anar-te’n a la segona part amb un 0-5 (sense exagerar) te’n vas amb un 0-2 que sense deixar el partit obert, amb un gol pots patir bastant.

Però tot l’equip va estar molt bé. Cesc comença a adaptar-se en condicions a la posició que li toca jugar i està sent molt important al joc, encara que no hagi fet gols darrerament està en molt bon estat de forma. De Messi no cal dir massa, ja que està igual que sempre, és una animalada el que està fent aquest jugador, només podem donar-li les gràcies i ja està, perquè és que cada setmana fa una obra d’art. Xavi bona primera part, golas i la segona part va desaparèixer del partit, encara el va canviar massa tard Pep. El que no m’agrada és aquesta mania que se li ha agafat a Piqué, ara tot el que passa a l’equip és culpa d’ell i no es té en compte que és un joc d’equip. La jugada de la primera part, és tanta culpa d’ell com de Valdés, perquè aquest comença la sortida i quan el veu sortir li deixa i després es frena de cop i sorprèn a Piqué per darrera. El que havien de fer és parlar tots dos. Però clar la culpa de tot ara és de Piqué. Doncs jo el vull sempre de titular al meu equip. No es diu res que va treure per dalt totes les pilotes perilloses a pilota aturada, tampoc que Kanuté no en va guanyar ni una per dalt per a segones jugades, ni la sortida del darrere amb la pilota. Ens quedem només amb el que interessa. És un jugador vital per a la defensa del Barça. Adriano també va fer un molt bon partit, amb alguna errada com tothom, encara que va poder costar cara.

Per acabar una menció especial per a Iniesta, un jugador que cada vegada que salta al camp és un recital de futbol i que li falta un pel d’encert cara a porta per a ser el segon de la pilota d’or cada any darrere de Messi. El jugador que no entenc como pot quedar a les votacions darrere de Xavi quan li pega tres voltes, té la capacitat de Xavi per a controlar l’equip i a més té un desequilibri brutal i uns canvis de ritme imparable si no es a base de pegar patades.  Es parla de fer rotacions i de si l’equip ho nota molt o poc. El Barça si estan al camp en condicions Iniesta i Messi, que passi que vulgui que no hi ha color.

Respecte al tema institucional, per sort aquesta setmana ha passat totalment desapercebut, la millor noticia que es pot tenir. Bé, ha parlat una vegada més el personatge de Godall, millor que torni a la cova on estava amagat des de les eleccions i que no torni més.

Per sort aquesta jornada, ha manat el futbol per sobre de les polèmiques i dels problemes institucionals. Una jornada en la que s’ha demostrat que, acabi com acabi la lliga, es pot estar orgullós d’aquest Barça que no dona un partit per perdut i el més important de tot, que té un estil propi i admirat internacionalment que no canvien passi el que passi al camp. Un Barça clarament a l’alça i un Madrid que està patint les conseqüències de forçar tant als mateixos jugadors, esperem que les darreres setmanes els passi factura. La lliga és possible si no es posen els del xiulet pel mig.