Lliga bruta.

Aquest any, el que està passant a la lliga que no te res a veure amb el futbol, està fent que sigui la lliga més bruta dels últims anys. Que cada dos per tres estiguin perjudicant al Barça amb errors arbitrals, tant si guanya com si no, mentre que al Madrid quan guanya per inferioritat dels rivals no passa res, però quan té problemes sempre l’ajuden a sumar, fa que, del que menys es parli és de futbol.

D’una lliga que podria tenir una emoció espectacular, amb dos equips que ho estan guanyant tot amb dos estils diametralment diferents, s’ha passat a una lliga on gràcies als errors arbitrals s’han ampliat unes distancies que no tenen res a veure amb el joc i els mèrits de tots dos equips. Per culpa d’aquest estament del que menys es parla és de futbol i tot són conspiracions i mans negres.

Perquè resulta que del partit del Barça, al final l’únic que ha quedat és l’actuació arbitral i les paraules de Piqué només acabar el partit davant de les càmeres. Un partit on el Barça va jugar per a no haver de patir però que “factors externs” es van haver de posar pel mig per a un partit plàcid transformar-lo en un polvorí. El Barça tenia el dubte de com afrontaria el partit sense la presència de Messi, més de cara a l’entorn que no pas els dubtes que pogués generar l’equip davant l’afició. Un partit on tothom sabia que l’Sporting, més amb Clemente, sortiria amb l’autobús al darrera i buscaria el contraatac i semblava un partit on faria molta falta Messi. Un Sporting que va sortir amb els onze a defensar en 20 metres del camp propi i un marcatge individual a Cesc. El partit semblava molt estancat, però no era perquè el Barça no ho intentés de totes les maneres. Donava la sensació que costaria però que era una qüestió de temps. Però clar, el Barça no té la sort que quan el partit va empatat i no es pot marcar li xiulen un penal inexistent en moltes ocasions, com fan amb altres. Així doncs, el Barça tenia que fer el gol en jugada, ja que “el millor àrbitre espanyol” (és el que va a l’eurocopa i el més ben valorat per part dels que manen) no li va donar la gana donar-li al Barça el que si que mereixia. Però bé malgrat això, una paret molt ben executada, va acabar amb el primer gol que donava la tranquil·litat de cara a la segona part. La segona part va començar de forma horrible, amb un rebuig afortunat que acaba als peus de l’únic davanter asturià, acaba amb un xoc entre el jugador i Piqué. Es pot xiular falta i es pot expulsar a Piqué perfectament, però s’ha de mirar el criteri. Aquí és on entren les famoses paraules ja de Piqué. Perquè si la que fa ell és falta, perquè als dos minuts d’expulsar-lo no en xiula una de encara més clara de Adriano sobre Mendy al corner, que li fa una càrrega i el jugador cau davant del linier mateix?? Perquè no xiula el penal que li fan a Alves a la primera part?? Està clar que li tenia jurada. Hi ha àrbitres que no els pots ni mirar, que sembla que surtin ja amb una mala hòstia que no és normal. El que diu Piqué, no és que l’àrbitre madrileny va viatjar des de Madrid ja pensant en expulsar-lo o en fer un mal arbitratge, però si que és un dels àrbitres que se la guarden i a la mínima se la cobren. N’hi ha molts d’aquestos, tant al futbol, com al bàsquet, handbol, etc. que tens una petita discusió amb ells o li protestes alguna jugada i potser llavors no t’amonesten, però després a la mínima que poden si que te la treuen. I Velasco Carballo va demostrar ser d’aquestos. Perquè si tu tens un criteri, el que no pots fer és canviar-lo totalment segons qui ho fa, encara és més casualitat que sigui el jugador amb el que has discutit a la primera part. Ja a punt d’acabar la primera part, li xiula una planxa ridícula al jugador que només veu ell i a la segona part es va cobrar el que buscava. Si arriba a xiular el penal sobre Alves i Keyta no hi hagués hagut res a dir, perquè hagués mantingut un criteri igual. Però quan no ho fas és quan entren les suspicàcies.

Però bé, malgrat això, va aparèixer el millor jugador del món després de Messi, aquell que en moments complicats es posa l’equip a l’esquena, malgrat que després els elogis se’ls emporti un altre perquè és més amiguet de la premsa. Estic parlant evidentment d’Andrés Iniesta. Un jugador que mai ho fa malament, que té una classe espectacular i que no necessita unes condicions enormes físicament per a desequilibrar, simplement veu el futbol millor i més ràpid que els altres. No necessita ser el més ràpid, ni el més tècnic (encara que deu n’hi do la tècnica que té), ni el més desequilibrant en quant a driblings. Només necessita un control orientat per a marxar d’un jugador i trencar tot l’entramat defensiu. Un jugador que és la classe personificada en un camp de futbol i que és indispensable en aquest equip, juntament amb Messi. La resta és secundari, per molt que després es voti a un altre i la premsa cule li doni tots els elogis. El partit de dissabte el trenca Iniesta quan es posa al mig del camp i agafa tota la responsabilitat del joc. També la responsabilitat de totes les patades rebudes, perquè l’Sporting va ser d’agrair la primera part que fa amb una defensa armada però sense patades continuades, però quan empata el partit i juga amb un més, la duresa va augmentar i molt, aquí és on l’àrbitre es va cagar i anava ensenyant targetes a qui no en tenia, però al que ja en tenia una tenia barra lliure. El més indignant però, és la facilitat amb que poden perdre temps els equips que juguen amb el Barça. Aquesta temporada he vist amonestar a un porter al minut 20 de partit al bernabeu. En canvi quan juguen contra el Barça cada vegada que surt la pilota fora poden fer-se els “longuis” mirant a un altre lloc quan ja tenen la pilota parada a l’àrea petita. Els jugadors poden endur-se la pilota amb les mans fins que estan posicionats novament en defensa, poden allunyar la pilota un cop xiulada la falta. Fan el que els dona la gana. Després resulta que veus que Valdés tots els anys s’endu un parell o tres de targetes per perdre temps. Penós.

Però tornant al partit, una vegada més, amb empat al marcador, es mengen un altre penal claríssim per mans a l’àrea de l’Sporting. Com havia de xiular un àrbitre madrileny un penal a favor del Barça i després anar a fer un cafè tranquil·lament al seu bar habitual?? Perquè és la sensació que dona, ja que en dos partits s’ha menjat 5 penals a favor del Barça. Molt normal la veritat és que no és. Però per si en teníem poc, al camp del Racing que es juga la vida, resulta que aquesta setmana toca un altre àrbitre madrileny. Aquest cop toca el dolent, el recent promocionat a primera. Un àrbitre que és com Mateu Lahoz, però encara més dolent. Esperem no haver de lamentar cap lesió.

Respecte al partit d’ahir, potser un dels millors que ha jugat Keyta al Camp Nou. Jo no soc partidari de fer-lo jugar quan els equips es tanquen tant, però dissabte va fer un molt bon partit i va ser decisiu als dos primers gols i el treball que va fer després de l’expulsió de Piqué. A més de marcar un golas clar, probablement el més bonic amb el Barça.

Com a punt negatiu, el maleït virus FIFA. Els jugadors haurien de saber que es deuen al seu club i més en un amistós. Perquè Abidal ha vingut tocat i resulta que juga els 90 minuts. Thiago segons el marquès podria jugar sense problemes, que no tenia res i resulta que és dubte fins i tot per al de xampions. Alexis que es va trencar ahir. Ja està bé la broma. El cas d’Alexis és encara més sagnant, perquè va haver de jugar a Filadèlfia en un amistós molt mal organitzat i que va resultar ser una paròdia on no van ni cobrar tampoc i on els jugadors rivals no volien sortir a la segona part a jugar. Un ridícul espantós que va provocar que el jugador arribes a Barcelona el dia abans del partit. També Alexis ha d’aprendre una mica a seleccionar, que és per on anava Pep quan va dir que era jove i havia d’aprendre del seu cos. Perquè està clar que lluiti molt i que tingui moltes ganes d’agradar, però hi ha moments que has de pensar una mica. No es pot córrer al màxim per a totes les pilotes. La lesió que es produeix en un esforç al minut que va ser per una pilota sense aparent perill no era necessària, i més després del cansament acumulat. Sort que només seran uns quinze dies perquè tothom pensàvem que era un més com a mínim...

Per acabar un parell de cosetes, que diria un patètic de la junta. El tema Piqué és una vergonya, ja no entraré en comparacions perquè ho han fet tots els mitjans, fins i tot els de Madrid, que ara que van per davant, no tenen cap mirament en reconèixer el que està passant arbitralment aquest any, encara se’n foten a la cara i tot. Per a mi el més indignant és el que ha publicat a twitter el personatge de la junta del Barça. En lloc de fer el tontet pel twitter, el que hauria de fer es defensar al barça on toca. Quan va a les juntes de copa i coses d’aquest estil, no posa un twitter “superguai” criticant la decisió. Comença a ser hora que els que manen al Barça defensin al club com a tal. Totes aquestes tonteries amb Laporta no haguessin passat, ni la de la copa del rei ni els arbitratges ni totes les que la federació se n’ha ris de Rossell el que vol quedar bé amb tothom.

En lloc de tantes tonteries per les xarxes socials i per les ràdios el que han de fer és parlar amb qui toca, com fa el president del Madrid, que va dir que restabliria relacions amb la federació i, de quina manera que ho ha fet!! Igual que ahir sospitosament estava una delegació de la UEFA invitada a la llotja del bernabeu. Menys twitters i més pensar amb els socis, quan et menyspreen a la teva massa social i tu encara vols donar benefici a la ciutat de Madrid demanant jugar al Calderón. Urrutia, això és un president....

Del tema espanyol hi ha molt a dir també però ja n’hi ha prou per avui. Només demano que quan vinguin a jugar al Camp Nou que vinguin amb 5 vegades més intensitat que al bernabeu. Perquè fins i tot amb 5 vegades més, no hi haurà color. Jo si fos perico estaria avergonyit i indignat avui, però com que gran part de la massa perica és merengue doncs tot queda a casa. La falta d’intensitat d’ahir va ser una vergonya, només espero que aquests tres punts els facin falta per a jugar a Europa.