Surten dels seus amagatalls.

Totes les persones que estaven amagades tragant bilis els darrers anys, després del darrer clàssic han sortit amb més força que mai, d’una forma absurda i oportunista a pegar pals al tècnic i a l’equip blaugrana. És molt penós veure les ganes que li tenia la premsa del mateix país al Barça, plens de ràbia perquè el Barça ho guanyava tot.

Perquè com sempre, una vegada més, es basen en el resultat final del marcador per a parlar del que passa a un partit. Un equip encara més defensiu que l’anada de xampions de l’any passat, ara sembla que és la vuitena meravella mundial, un equip que no va fer alguna cosa diferent a altres equips petits i amb un pressupost vint vegades més gran. Però clar, coses de la vida, aquell dia el Barça va guanyar 0-2 al bernabeu i es va matar a Mourinho per la seva covardia en el plantejament. Dissabte va sortir amb onze defenses al seu camp i ara es parla de que li va pegar un bany tàctic a Pep i que el Madrid va guanyar amb autoritat i amb un gran joc. Quina diferència hi ha entre tots dos dies?? El resultat, que un dia va suposar gairebé la eliminació a semis i que dissabte va suposar la lliga per al Madrid. El mateix plantejament covard i miserable un dia és una merda i l’altre és meravellós. Aquesta és la “qualitat” del periodisme esportiu d’avui en dia. Qui diu el periodisme diu l’entorn de cada club.

Com es pot arribar a dir la barbaritat de que Mou ha guanyat tàcticament a Pep Guardiola?? El fàcil és fer el que va fer Mou, no el que fa Pep. El fàcil és posar dos línies de defenses, posar els teus extrems jugant de laterals i contraatacar amb la qualitat que tens davant amb tot el camp del Barça buit, bolcat al camp rival. Es parla de meravella de partit del Madrid i resulta que fa un gol il·legal en una pilota aturada i el segon gol en un contraatac, amb el Barça bolcat buscant el segon i que amb una passada i una desmarcada a l’espai (gairebé tot el camp del Barça) es queda tot sol davant de Valdés. Això és una lliçó tàctica?? Sortir amb tots darrere i aprofitar els contraatacs?? Doncs si això és una lliçó o alguna cosa per a recordar en un futur serà molt mala notícia per al futbol. Igual que la barbaritat de dir que Crc ha estat millor que Messi i que ha sigut decisiu durant el partit i el millor i fent campanya per a la pilota d’or. Com poden dir aquestes animalades?? Un jugador que s’ha passat tot el partit fent de lateral, amb tot el camp rival buit per a sortir a la contra, mentre que Messi ha jugat sempre amb 2-3 tios a sobre i amb onze defenses al seu camp. Tot i això dona tres gols que els companys no encerten a marcar. Com poden comparar el partit d’un i l’altre?? És flipant.

Jo personalment prefereixo el que ha fet el Barça els darrers anys. Els tres últims anys, el Barça s’ha jugat mitja lliga al bernabeu i ha sortit a guanyar. Dos vegades d’aquestes tres, ha sortit amb tres defenses al bernabeu i ha sortit a menjar-se al rival i a demostrar que és millor. Això és el que ha fet del Barça un equip històric que es recordarà sempre. El madrid aquest any guanyarà la lliga, serà una dada més al palmarès de Mou i del Madrid, però no passarà a la història aquest equip amb el joc que fa. El Barça amb avantatges similars hagués pogut fer el mateix aquests darrers anys, però és un equip amb un estil diferenciat i una filosofia gairebé única i admirada per tot el món. Un equip que tot i amb un empat tenir la lliga gairebé al sac i sortir a guanyar el partit al camp del segon si que és un equip d’època. En canvi el madrid surt amb la por al cos, amb un plantejament ultra defensiu i a perdre temps miserablement amb lipotímies i simulacions, amb jugadors allunyant la pilota, altres enduent-s’hi la pilota un cop xiulada la falta, altres xutant la pilota fora del camp quan ja li havia donat el recull pilotes per a sacar, etc. Aquest equip, que es va trobar amb un gol il·legal i amb la permissivitat arbitral per a frenar als davanters del Barça sense cap càstig, va jugar amb tota la tranquil·litat del món. Que se’n va Messi, el tombo que només serà falta, que hi ha un contacte, em quedo a terra com si m’hagués trencat la cama. El Madrid va fer el mateix que el Chelsea l’altre dia, però clar ara sembla que com el Barça ha perdut tots dos partits sense merèixer-ho sembla que ara només importa guanyar. El com tant se val.

La veritat és que és molt trist veure com el Barça ha perdut una lliga perquè el rival ha vingut amb un avantatge decisiu i ha pogut fer la tàctica “inter” del seu entrenador. Perquè ara es parla que per fi Mou ha guanyat a Pep, que per fi el madrid ha guanyat al Barça, finals de cicle i barbaritats per l’estil. Però la trista realitat és que ha estat l’única vegada en la qual el madrid ha pogut sortir a empatar de les vegades que ha jugat amb el Barça. Si a més es troba amb un gol il·legal que puja al marcador, encara més fàcil. Potser amb una lliga més justa (tots sabem com s’ha gestat aquesta diferència), el madrid no hagués arribat amb 4 punts davant i no hagués pogut plantar l’airbus davant la seva àrea. Perquè al final és l’únic que sap fer el seu entrenador per a guanyar alguna cosa, aconseguir el favor arbitral plorant el primer any i posant l’autobús i aprofitar la qualitat a dalt en algun contraatac. Una qualitat que ha tingut sempre amb tots els seus equips, perquè sempre ha entrenat equips punters amb diners per a fitxar. Però ara es veu que per posar davanters a jugar de laterals i dos línies de quatre defensant ha inventat el futbol.

Perquè també han aprofitat per a passar factura a Pep. Però el més penós de tot és que no ha estat sols per part del biliosos de la caverna, també aquí li han pegat més d’un pal i l’han acusat de llençar la lliga. I l’han acusat per posar a dos xavals de la casa a jugar, dos xavals que per cert van ser del milloret del partit, amb errades com tots, però dels que van donar més la cara. Perquè la jugada decisiva del partit (ja no parlo del gol en fora de joc, perquè ho va veure tothom, el més penós és que encara tenen la cara dura de dir que l’àrbitre no va influir) i per a no patir ansietats ni presses era l’un contra un de Xavi amb Casillas, que va rematar gairebé dintre de l’àrea petita, on Casillas deixa un forat espectacular al primer pal i li tapa el segon i Xavi no té els collons de tirar-la pel forat, el senyor ha de buscar la part més difícil. Una jugada clau perquè era l’empat abans del descans i la tranquil·litat per a seguir amb el mateix pla de cara a fer un segon gol a la segona part. Un gol que hagués posat nerviós al madrid, sabedor que un altre gol suposava quedar-se a un punt. Perquè l’empat quan el van marcar, amb el que faltava, l’equip ja estava desdibuixat buscant el gol a la desesperada. Tello també en va fallar una de clara i va prendre alguna mala decisió, però va ser l’únic que va encarar i buscar alguna cosa apart de Messi. Perquè Alves en algun partit puntual pot jugar d’extrem, o quan ja ha sortit a l’onze i s’ha de passar a defensa de tres sense haver de fer cap canvi. Però sortir d’entrada d’extrem a mi em sembla que no és el més adient, perquè no té dribling en sec. Jo hagués preferit treure a un extrem pur i deixar a Alves a la defensa de tres en lloc d’Adriano. Però bé, Pep sabrà. El que no pot ser es criticar-li un cop ha acabat el partit, perquè si arriba a guanyar tots haguessin dit que era un geni. Jo penso també que en lloc de Xavi havia de jugar Cesc i no pel partit de dissabte, sinó perquè ja fa dies que resta més que sumar.

Però em sembla molt penós que es critiqui la tàctica emprada, perquè començant per la valentia i acabant per la urgència del partit, era la més adequada. El Barça necessitava guanyar i el Madrid va sortir a empatar. Aquest va ser el problema. Perquè amb tanta gent acumulada, és molt difícil tocar amb precisió i velocitat. Que fàcil és parlar de la cadira de retransmissió o del sofà de casa. Embotellar al madrid al seu camp no ho fa qui vol i es pensen que amb els davanters que tenen i amb tot el camp propi del Barça buit de jugadors que no atacarien gens el Madrid. Hi ha analistes i periodistes que són molt simples la veritat. Que fàcil és dir que al Barça li falta velocitat a la circulació o precisió a les passades. Que fàcil és dir que l’equip és previsible quan hi ha onze tios en molts pocs metres davant l’àrea rival amb el perill que tenen a la contra defensant el marcador regalat per l’àrbitre.

Perquè es parla molt que l’àrbitre no va influir en el partit. Collons!! un gol en fora de joc a favor de l’equip, que ja de per si estava defensant al seu camp amb onze tios, no és decisiu?? Permetre a l’equip que defensa el resultat del minut 1 perdre tot el temps del món, simular lesions i fotre-se’n d’ell a la cara no és important al partit?? Permetre que es talli el ritme constantment no influeix en el partit?? Deixar pegar cada cop que hi ha un desequilibri individual per tallar la jugada amb falta sense amonestar no influeix a l’hora de defensar i tallar el ritme?? L’àrbitre apart del gol il·legal que els dona no va influir a l’hora de xiular penals a les àrees, però ja ho crec que va influir al partit. Igual que cada pilota aturada del Barça xiulava falta en atac. No he vist mai xiular en un partit tantes faltes en atac al mateix equip. Però bé, és el seu àrbitre, amb l’únic que poden igualar els partits. Tots ho sabem i tots sabem com va guanyar la copa del rei l’any passat amb ell. Amb un linier que va tenir molt bona vista anul·lant el gol de Pedro però que no la va tenir tant bona a l’hora d’anul·lar un gol tant important a favor del Madrid. Que hi farem, la lliga dels atracaments blancs, havia d’acabar com va començar, afavorint al Madrid. El que volia Mou, aconseguir un avantatge durant la lliga suficient per a poder posar l’airbus al Camp Nou. I vaja si els ho van aconseguir durant l’any amb actuacions arbitrals sonades. Missió complerta, suposo que a la celebració de la lliga aniran Arminio i els seus sicaris, perquè tenen una part molt important d’aquesta.

Però bé, almenys aquest partit ha servit d’entrenament de cara al Chelsea. A la final de Munich, el Barça no haurà de sortir a arriscar per a guanyar si o si i ja veurem llavors que passa.

Per cert, el Barça ha perdut la lliga, però segueix optant a guanyar 5 dels 6 títols possibles. Tres ja els té, el quart està a la final i el cinquè ja veurem demà que passa. Ho dic perquè escoltes tonteries com canvis de cicle i tal que no pots fer més que posar-te les mans al cap. Al Barça li queda corda per a molt temps i l’any que ve tornarà a lluitar per tot. Però clar, si el Barça guanya els 5 de 6, la lliga serà el títol més important de la temporada, com l’any passat amb la copa.

Sempre la paguen els mateixos.

És la conclusió que se’n pot treure després del partit del Barça al camp del Levante. Les crítiques sempre van cap als mateixos, encara que la culpa sigui compartida, però clar, suposo que és millor posar-se amb els xavals o els recent arribats que amb les “vaques sagrades” o els mimats de l’entrenador.

És evident que el Barça no va jugar el seu millor partit de la temporada, tampoc és fàcil amb 9 tios tancats al seu camp, bé més que al seu camp a la seva àrea, deixant les bandes i tapant els passadissos interiors. He escoltat que des d’alguns sectors es parla que el Llevant no va ser inferior al Barça i que si no arriba a ser per l’àrbitre el Barça no hagués guanyat. El típic quan els entra la rabieta perquè ja es veien campions de lliga i al final els queda una mica més per a patir encara. Com poden dir que el Llevant no va ser inferior si des del minut 1 juga amb 9 tios tancats a la seva àrea? Des del primer moment que surts amb aquesta tàctica ja estàs demostrant una inferioritat no tant sols evident, sinó que tu mateix l’estàs reconeixent. Un Llevant que va parar una trampa al Barça deixant un petit buit entre les dos línies per a quan intentaven combinar per aquella zona tancar-los i robar la pilota. Després pilotada llarga a Kone i a aguantar la pilota per a la sortida en velocitat de Valdo i Barkero per les bandes. Una jugada que els va funcionar durant gran part del partit, entre altres coses perquè el Barça no va tenir la sort de “gaudir” de la habitual èpica del Madrid (és a dir, menjar-se el xiulet i no xiular ni una falta dels defenses al davanter encarregat de fer la funció que dissabte feia Kone) i havia de lluitar amb el jugador marfileny sense haver de fer faltes.

I això que el plantejament inicial semblava que era l’adequat, ja que el Barça va gaudir de 3-4 rematades clares que va parar el porter. Però llavors va arribar la jugada desgraciada, que per a mi és errada de Valdés, que estrenava guants de la seva nova marca. Vull pensar que no és culpa d’aquests nous guants i la falta d’adaptació, però l’error va ser greu, tant greu com Busquets que mou els braços cap al pit en lloc de deixar que li toqui al pit el xut, però va ser un moviment instintiu i amb el partit que va fer tampoc és per a criticar en excés.

Però clar, com sempre, la lectura del partit és que Cesc no va estar bé i que Thiago encara no pot substituir a Xavi i que perd pilotes perilloses. El típic vaja, que a Cesc si no marca i no té ocasions ja es consideri que ha fet un mal partit i a Thiago per una jugada de malentès amb Mascherano ja sigui el culpable de tot el perill generat al Barça. L’anàlisi fàcil vaja. Aquests meravellosos analistes no veuen que la pèrdua de Thiago va ser per no arrencar-li el cap a Masche, que alguna vegada és passa de ganes de recuperar pilotes, és culpa exclusivament de Thiago perquè a la nineta dels ulls de Pep no se la pot tocar. Un Mascherano que va fer un partidas, però que va fer una errada greu als darrers minuts que se’n va a pressionar a un jugador al mig camp com un boig i es llença a terra i deixa la zona descoberta. I qui va salvar la jugada amb un “tackling” decisiu?? Doncs si, el jugador que com no va fer gol ja va fer un mal partit. Perquè Cesc els darrers partits està actuant més en la construcció del joc, el que se suposava que venia a fer per a començar a donar descans a Xavi, però com va començar fent molts gols ara sembla que hagi de marcar en cada partit, sinó no val res el que fa. Però clar, és més fàcil criticar a Cesc que acaba d’arribar que a Xavi que fa mesos que no està gens fi. Si Thiago la perd és imperdonable, si Xavi la perd callem tots.

Fins i tot els mitjans tots cagats de si el canvi de Xavi era per lesió. És que no quedava clar que era el canvi que havia de marxar durant la primera part?? Molt d’estrenar botes noves, però va fer un partit horrible. El problema ja no és que faci un partit horrible, el problema és que va pel camp al trot i en més d’una jugada de contraatac del rival se’l va veure baixant a mig gas quan era l’encarregat d’ajudar al doble pivot a Busquets. Hi va haver una jugada fins i tot que se’l va veure parat mirant sense moure’s a la frontal de l’àrea blaugrana. Però el senyor Xavi sembla intocable. A mi em va encantar el canvi perquè ja comença a ser hora que algú li digui que ha de treballar com la resta. Thiago i Cesc ho fan, podran estar millor o pitjor en atac, però el seu treball cap enrere no els hi pot discutir ningú. Un Thiago que per a mi va fer un partidas, donant velocitat a la circulació a l’igual que Cesc i que es van sacrificar per a deixar un espai pel mig per a Messi. Dos jugadors que no necessiten fer la volteta cada cop que tenen la pilota i que poden obrir una pilota a la banda o a l’espai de primeres o amb molt pocs tocs.

El canvi tàctic també el va fer una mica tard Pep, perquè es va veure des del minut 1 que deixaven les bandes lliures i Messi necessitava algú pel mig per a descarregar el joc en parets, als pocs minuts de encaixar el gol i veure l’autobús granota ja hagués pogut modificar l’equip, però també és comprensible que treure un jugador abans de la mitja part és una mica delicat. La conclusió és que el Barça va aconseguir el seu objectiu, amb un Messi estel·lar quant va veure que o el salvava ell el partit o no ho faria ningú. Un Messi molt ben ajudat per Alexis, que sembla que no va fer res i va ser decisiu en les dues jugades de gol (al primer aguanta el temps per a que Messi es col·loqui per a marcar el golas i el segon la paret amb Cuenca que no era gens fàcil perquè estaven molt prop un de l’altre i es necessitava de molta precisió).

Però el més ridícul del partit és veure com encara tenen els pebrots de queixar-se de l’actuació arbitral. Aquestes campanyes absurdes des de la caverna, han propiciat que ara qualsevol equip quan perd, li faci la culpa a l’àrbitre i no faci cap mena d’autocrítica, és lamentable. Com poden queixar-se de l’àrbitre si aquest es menja tres penals a favor del Barça a la segona part. El primer una mà de Pedro Lopez, el segon una “zamorana” descarada de Cabral i el tercer un penal claríssim de Ballesteros a Iniesta. Però clar, els mateixos que deien que el penal de Godin sobre Higuain l’altre dia era clar, ara diuen que el penal sobre Cuenca no ho és i ni s’han dignat a comentar el de Ballesteros que és increïble com s’emporta per davant al jugador. El penal de Botelho que algú li hauria d’explicar que si vols empentar o guanyar la posició amb un rival s’ha de fer amb el cos, no empenyent al jugador amb els dos braços i més davant mateix del linier. Un penal que era la segona de Botelho, però clar això no interessa dir-ho. Un Botelho que ja no havia d’estar al camp, perquè la patada que li pega a Messi, sense opció de tocar la pilota i per darrere, és de vermella directa, però és molt barat pegar als jugadors del Barça, agafar-los, etc. Es veu que hi ha un reglament alternatiu. Que el Llevant acabés el partit amb 11 diu molt de la permissivitat asquerosa que té el “senyor” Teixeira quan xiula al Barça.

Un Teixeira que cada cop que xiula al Barça se li nota la ràbia que li té. Està esperant a la més mínima acció amb candeletes de poder xiular en contra del Barça. Les estadístiques són escandaloses, els últims dos partits (i ja no vaig al partit contra el Villareal, el de Mestalla de la mà d’Higuain, etc) que li ha xiulat al Barça, li ha xiulat tres penals en contra i li ha deixat de xiular sis penals a favor. És diu aviat eh?? Sis penals clars i el de Cuenca perquè li xiula el linier, sinó serien set penals no xiulats. És escandalós. Un àrbitre que té “l’estranya habilitat” de desquiciar sempre que xiula als blaugranes. Fins i tot a un Messi que després del gol es cagava amb tot i se li van llegir els llavis que deia “con este siempre igual, siempre pasa lo mismo”. Un àrbitre que habitualment és una metralladora de targetes i que “sorprenentment” quan xiula al Barça és tot el contrari. Que permet miserablement que els equips que juguen contra el Barça perdin el temps descaradament, sense dignar-s’hi ni a avisar-los o amenaçar-los. Una vergonya.

Però bé, després de la reunió de Florentino i Villar i els seus treballets a l’ombra dels despatxos ja ens podem preparar perquè les designacions seran més “a la carta” que mai. Un fet que també hem pogut comprovar de cara a la xampions. A veure a quin cap entra que els àrbitres designats siguin del país d’un dels semifinalistes de cada part del quadre. El partit contra el Bayern que juga el Madrid a Howard Webb, un àrbitre que com hem pogut comprovar molts cops és molt permissiu i el qual Mourinho ha alabat en més d’una ocasió. Àrbitre ideal per a que els gossos de presa blancs Ramos, Pepe, Khedira, Arbeloa i cia puguin pegar patades a tort i a dret i així evitar encaixar gols sense el més mínim càstig.

Però el que realment fa por és el que li ha tocat al Barça. Perquè Webb deixa pegar, però els alemanys ja saben que podran fer el mateix. Però la designació de l’àrbitre alemany de cara a Stamford Bridge és més que sospitosa. Primer perquè no pots posar un àrbitre alemany quan a l’altra part del quadre juga l’organitzador de la final, que és del mateix país i que han dit durant tota la xampions que li tenen por al Barça. Però és que a més, si tu decideixes posar un àrbitre alemany, se suposa que has de posar l’àrbitre que tu consideres més capacitat no?? Perquè doncs posen a l’àrbitre alemany que no està escollit de cara a xiular l’europeu?? Si poses a un àrbitre alemany, almenys posa al millor que tens al país no?? Hi ha moltes coses estranyes que estan envoltant aquesta eliminatòria, s’està recordant massa a Obrevo i hi ha alguns indicis que no inviten a l’optimisme. El Barça ja sap que serà una ensarronada en tota regla. Esperem que no vulguin tornar l’afronta que segons els anglesos tenen que cobrar-s’hi aquest any...

La sort dels campions.

És el que va tenir el Barça dissabte a la Romareda, perquè fins al moment que el porter del Saragossa no li regala el gol a Puyol el Barça era incapaç de generar cap ocasió de perill, ni tan sols de dominar el partit. Suposo que hi haurà els oportunistes de sempre que diran que és perquè no estava Xavi ni Iniesta al camp. Amb ells probablement hagués passat el mateix perquè el problema estava en que la pilota no rodava i això permetia als jugadors del Saragossa arribar a “contactar” amb els jugadors del Barça, que havien d’estar més pendents d’esquivar el “recadet” quan soltaven la pilota que de jugar a futbol. És aquest el principal motiu pel qual els rivals fora de casa deixen una gespa lamentable, perquè al cap i a la fi, el camp perjudica a tots dos a l’hora de jugar. Però clar, depèn del joc que fas. Perquè el Saragossa va sortir amb tots els jugadors al seu camp defensant i a pegar pilotada cap a Aranda. Però si no hi ha un camp lent, no poden deixar un recadet a cada jugador quan ja ha amollat la pilota. És penós i antiesportiu, però lamentablement el primer aspecte està permès per la federació i la lliga professional (més preocupats de dinarets i de recaptar pasta que de vetllar perquè els camps de la que diuen millor lliga del món siguin aptes per a jugar a futbol), mentre que el segon aspecte està permès per l’àrbitre. Si al segon recadet pares el partit i amenaces al jugador d’expulsar-lo (perquè al final aquests recadets són patades quan la pilota no està en disposició de ser jugada) i si segueixen igual treus targeta a algú, totes aquestes coses no passarien. Però és el que hi ha en aquesta lliga per desgràcia, que en lloc d’anar a favor del futbol ofensiu es mengen el xiulet per a que els equips mediocres puguin plantar cara. La pressió que estan rebent els àrbitres des de que el Barça domina la lliga estan sent insuportables, s’ha arribat a un estat de psicosis que no beneficia per a res al futbol. Això és culpa, primer que res, perquè el futbol està ple de paletos ignorants que són incapaços de decidir per si mateixos si una jugada és un error o no. Semblen lloros repetint el que veuen que diuen a les tertúlies i a les columnes d’opinió. Així ara resulta que tot són conspiracions i dubtes quan juga un partit el Barça. Els rivals del Barça i els seus públics, surten amb una crispació espectacular i amb una actitud que més d’un s’hauria de fer mirar.

Els partits del Barça són tot atracaments segons ells i un partit en el qual no t’han beneficiat per a res. Sembla que t’hagi donat la victòria l’àrbitre. És flipant, com busquen fins a l’última coma del reglament, com busquen imatges per a poder vendre les seves teories, per a poder acusar sempre de beneficis arbitrals al Barça per a intentar minimitzar el que fa al camp. Estan tant desquiciats que inclús treuen una imatge casolana per a demostrar que en la jugada del gol de Puyol el linier donava sacada de porteria i l’àrbitre va donar corner. Resulta que la caga el porter, en un corner aparentment sense perill i ara la culpa és de l’àrbitre perquè ha donat el corner!! Flipant. Si almenys la jugada hagués passat prop del banderí de corner podrien dir que és censurable que l’àrbitre no faci cas del linier. Però és que la jugada està més prop l’àrbitre que el linier. Surrealista vaja. Tan surrealista com la manera que es posen per la jugada en la que Messi, endarrereix un metre la pilota perquè l’àrbitre és tant inútil que no sap ni posar la tanca a la distància, que van tots com a bojos demanant una targeta a Messi. Que demanen un penal de Keyta quan el jugador va a saltar i Lafita li clava el colze al coll i li impedeix saltar i li toca al braça la pilota estant d’esquena el jugador blaugrana i sense veure que remata. Que demanen un penal que només veuen ells sobre Postiga quan fa un salt de trampolí dintre de l’àrea. Molt patètic.

Però el més surrealista és queixar-se de l’expulsió d’Abraham quan la primera targeta que veu tomba a un jugador quan ja l’ha desbordat per darrera (el reglament que només miren quan els “interessa” és bastant clar) i la segona encara és més surrealista que la protestin. Resulta que un jugador que ja té una groga, és tant simple, que agafa i tomba a Alexis quan se n’anava davant mateix del linier. Ara resulta que un jugador amb una groga s’hi auto expulsa i la culpa és de l’àrbitre per aplicar el reglament. És flipant. Igual que el “senyor” Jiménez, que s’hi auto expulsa per a encendre encara més els ànims i després a la roda de premsa ho justifica tot arbitralment.

Però curiosament, aquests que es queixen, no diuen res de que el gol d’Aranda és en fora de joc, que aquest mateix linier que no veu el fora de joc, després a la segona part es veu que li entren problemes a la vista i en xiula dos a Pedro que no eren i eren jugada de gol. Però clar, aquestes coses no es poden dir, igual que el penal claríssim sobre Thiago, que casualment també es queda en res, quan el jugador blaugrana va a rematar i el jugador del Saragossa el tomba per darrera.

Total que al final la conclusió per part dels mitjans no culers i de l’entrenador rival, és que el Saragossa és greument perjudicat. El senyor Jiménez potser en lloc de tapar-se miserablement en una mentida, podria explicar perquè decideix substituir l’únic perill del Saragossa en aquest partit que era Aranda, que estava complicant molt la vida als centrals del Barça i aguantant la pilota d’esquenes per a que els seus companys sortissin, per un Postiga totalment apàtic. Quan va fer el canvi jo almenys vaig pensar que era la gran cagada.

Però per desgràcia és el que està passant des de que s’ha instaurat la crispació i el constant dubte a les victòries blaugrana. En lloc de parlar del que passa al camp, es mira el partit en funció de l’àrbitre. Lamentable.

Perquè el Saragossa fins al gol de Puyol s’estava menjant al Barça amb les seves armes, joc brut i pilota a Aranda. El Barça era incapaç de controlar el joc i el partit estava molt perillós. En gran part “gràcies” a Keyta, que és incapaç de donar fluïdesa al joc quan juga de mig centre defensiu i que va propiciar que el Barça no controles el partit.  Però va aparèixer el moment de la sort dels campions, on Roberto li regala el gol a Puyol i tot va tornar a la normalitat, el Barça es va tranquil·litzar i va començar a dominar el partit. D’una jugada espectacular d’Alexis (caldria explicar a alguns “analistes” que Alexis el Barça no el va fitxar pels gols perquè no ha estat mai un jugador golejador) on recupera una pilota per “collons” es pega una correguda de gairebé mig camp i li dona una passada que Messi acaba com només sap fer ell, fa el segon i s’acaba el partit amb l’expulsió d’Abraham.

Moments més tard Pep va donar entrada a Busquets i es va acabar definitivament el partit, que poc noten alguns el treball del jugador de Badia i com es troba a faltar quan no juga. Va sortir al camp i va donar una lliçó de com controlar el partit i com donar fluïdesa a l’equip sense necessitat de passades de gol ni entre línies. Simplement fent les coses fàcils, a un o dos tocs i allunyant la pilota de les aglomeracions que provocava el Saragossa. Un Saragossa que era més una sensació de perill pel marcador ajustat que el que realment van fer sobre la porteria de Valdes. Perquè des del gol, el Saragossa no va xutar més a porteria.

Partit molt destacable d’Alexis, que sense marcar cap gol va ser decisiu, en les recuperacions i a l’hora d’assistir a Messi, que va fer un partit novament espectacular.

La jugada que fa Messi que “caga” Adriano (com pot fallar una passada de gol tant clara un jugador de primera divisió??) quan havia ballat a quatre jugadors i trobat un forat on no n’hi havia és brutal, va provocar fins i tot un “oh” i uns aplaudiments a tot l’estadi. Sense comptar que hagués pogut marcar 2-3 gols més apart dels dos que va fer. Messi és una obra d’art contínua quan salta a un camp, sempre fa coses que justifiquen una entrada a un camp, no com altres que fan bicicletes i taconets moltes vegades estèrils. Messi tots els partits juga bé i és decisiu, una regularitat que si no passa res el portarà a la seva quarta pilota d’or consecutiva, és que no hi ha color.

Molt bona noticia també el partit de Pedro, que poc a poc va recuperant el que era, que va marcar un gol que li anirà molt bé de cara al futur, que va treballar moltíssim a les dues bandes del camp.

Molt bon partit també de Thiago, malgrat molts tinguin el prejudicis previs, que si perd pilotes i coses per l’estil. Cada partit que juga demostra que ara mateix està molt més dinàmic i treballa molt més que Xavi, el que passa és que no té la premsa del de Terrassa. Jugador que té molt bona visió de joc, que té un desequilibri molt millor i que sobretot té la capacitat de sacrifici per a recuperar pilotes, no perd la pilota i es queda parat o no arriba mai com altres.

Menció també per a Valdés, que va parar un penal i que va tenir mala sort amb el gol, però que ja li havia parat també el xut a Aranda previ al gol. A més de la fluïdesa que va donar al darrera amb les combinacions amb els defenses, en lloc de pegar xuts llargs.

L’única llàstima la petita lesió d’Alves, que porta uns quants partits ja al nivell que estava i que es menja tota la banda ell solet, que sembla que torna a tenir el cap a lloc i que va fer novament un partidas. No cal preocupar-s’hi massa tampoc perquè va sortir Montoya, un jugador que si no fos perquè juga Alves ja faria dos anys que seria el lateral dret titular al Barça i un jugador internacional absolut, per tant preocupació 0 de cara al pròxim partit. De cara a dimarts, a veure si Piqué està recuperat i li poden donar descans a Puyi, que ja té una edat i que serà decisiu al tram final.

La conclusió del partit, malgrat que uns ho volen tapar amb arbitratges, va ser partit igualat fins al gol de Puyol, on el Barça es va tranquil·litzar i va dominar clarament el partit i on hagués pogut marcar molts més gols d’estar encertats els de davant.

Era d’esperar.

Era d’esperar, després de tota la setmana parlant que si el Madrid punxaria a Pamplona, que el Madrid tindria un dels partits més fàcils de la temporada. El Madrid quan durant la setmana es va avisant de la importància del partit, igual que quan juga amb un dels de dalt de la taula de classificació, que després són els partits que menys li costen guanyar. Perquè per a començar li porten un àrbitre amic els que designen, un àrbitre com el gomines Muñiz Fernandez, àrbitre que és fill del linier de Diaz Vega (els aficionats culers no cal que els recordi qui era aquest personatge i l’equip al qual era aficionat) i que sempre està disposat a donar un cop de mà. Un àrbitre que des del primer minut de partit es va veure de quin pal aniria perquè una agafada de Granero després d’una pèrdua de pilota quan Osasuna muntava la contra, es queda amb només falta i una falta al mig camp exactament igual sobre Crc al minut següent va suposar la primera targeta del partit. Un àrbitre que es va dedicar a mirar cap a un altre lloc durant tot el partit i que va permetre al Madrid el que va voler sense sanció alguna, que a la banda va permetre a Marcelo i Ramos fer el que van voler davant mateix del linier sense xiular res. Molt similar al arbitratge que va fer a l’últim clàssic contra el Barça. Un àrbitre que xiula una falta, està col·locant la tanca i abans de xiular Crc xuta i fa gol. En circumstancies normals la jugada hagués acabat amb targeta per al sacador, perquè es va veure clarament com l’àrbitre va col·locar la tanca a la distància i no es va escoltar el xiulet. Però aquí és on ve la “curiositat”, Crc té quatre targetes grogues, el proper partit és contra el tercer classificat. Que passava si amonestava al jugador, tots ho sabem, per a “arreglar-ho” resulta que dona gol i li dona gol a ell quan clarament és a pròpia porta, perquè la pilota anava fora i el rebot amb el jugador d’Osasuna la fa entrar. No només li estalvia la sanció, sinó que a més li dona un gol que no és seu de cara a la lluita contra el pitxitxi. El més sagnant és que a sobre amonesta al porter. Però és que el mateix àrbitre, quan anaven 1-0, es menja un penal descarat sobre Damià d’Arbeloa, que arriba tard, el jugador català toca la pilota i Arbeloa li pega a la cama i el trava. Però com havia de xiular penal a favor de l’Osasuna?? Un àrbitre que al bernabeu al minut 15 va amonestar a un porter rival per perdre temps i que va permetre que Alonso, Casillas, Arbeloa i cia se li’n van fotre a la cara. Com s’hagués enfadat el seu “mentor” el que l’ha protegit cagada rere cagada i que està a la cúpula arbitral el senyor Diaz Vega!!

Doncs bé, a la ajudeta arbitral designada, se li suma la campanya mediàtica per a que aquest partit es guanyi com sigui. Així el senyor Mou té barra lliure per a encular el seu equip i jugar a la patada i a sortir al contraatac. Així van arribar els gols i les jugades de perill. Amb passades llargues a l’espai contra un Osasuna que es veu que no va escarmentar a l’anada i li va cedir tot el seu camp a l’esquena de la seva defensa, amb dos centrals que no són precisament Usain Bolt i un lateral a cama canviada i un central de metre noranta de lateral a tapar a Crc. Suïcidi tàctic que va acabar amb una golejada ja que el Madrid amb “lliçencia per a contraatacar” i “llicencia per a tallar qualsevol jugada amb una patada” va tenir un dels partits més plàcids. Un Osasuna que presumeix de jugar molt ofensivament i que no canvia de jugar, però que en canvi contra el Barça es van penjar del travesser. El mateix passarà el dia del València o el del derbi contra l’Atletico. Li designaran una “xarxa de protecció arbitral” (xiularà Clos Gómez, l’àrbitre que va expulsar a Pep al camp de l’Almeria i que va falsejar una acta per a poder expulsar-lo, una tripleta que després a l’hotel els van enganxar celebrant un gol del Madrid i lamentant-se d’un pal, mentre veien el partit per televisió, el mateix àrbitre que aquest any li va xiular un penal al bernabeu quan va jugar contra el Getafe que era fora de l’àrea) i la premsa li donarà barra lliure per a tancar-se i matxacar al rival a la contra. El Barça si vol guanyar la lliga haurà d’esperar una punxada contra un equip teòricament assequible per al Madrid i guanyar al Camp Nou, els camps on presumiblement pot punxar no ho farà pels motius esmentats anteriorment.

Del partit del Barça hi ha moltes coses a analitzar. Primer el senyor Piqué, que va fer un partit excepcional i que com més juga i agafa la forma millor ho està fent. Un jugador que des de començament de temporada que s’està matxacant i ara avui la premsa li està llepant el cul. La mateixa premsa que en qualsevol gol o jugada de perill li feia culpa a ell de la jugada (encara que fos compartida amb altres) exclusivament i que per a justificar-ho es posaven miserablement amb la seva vida privada. Doncs bé, un Piqué que ha demostrat ja no la qualitat que ha tingut sempre, sinó una personalitat per a fer la seva feina malgrat estar mirat amb lupa per tothom, un jugador que sense tenir el ritme de partits l’han posat a defensar als millors davanters del món i ha donat la talla en tots els partits. Esperem que segueixi així. Jugador indispensable per al Barça, tant per l’ambient al vestidor com pel que aporta al camp.

Menció especial també per Mascherano que està fent uns partits per a emmarcar en una posició a la que no havia jugat mai i que cada dia està millor. Un jugador que està demostrant una superioritat insultant a l’hora d’anticipar-se als davanters i a l’hora de fer cobertures als companys. Un jugador a més (creuem els dits) que no es lesiona mai i que té una capacitat física espectacular. Els dos jugadors juntament amb el capi Puyol estan donant una seguretat bestial a l’equip i fa que Alves pugui fer el que fa millor , menjar-se la banda amunt i avall. El partit contra l’Athletic semblava que n’hi havia dos al camp, gràcies a moltes de les pilotes que va lluitar l’Athletic no va tenir temps de muntar els atacs.

De Busquets que hem de dir, si cada partit que juga és una classe magistral de com col·locar-se al camp i llegir el joc. Demostra una superioritat insultant al mig camp i llença per terra tots els mites dels dobles pivots per aguantar un equip. A més cada cop està millorant més en les passades entre línies i obertures a banda. Espectacular.

De la resta de migcampistes a mi m’agradaria destacar a Thiago, no perquè Iniesta no ho mereixi, perquè va fer un partidas també, però Thiago a mi és un jugador que m’encanta. Que perd alguna pilota per arriscar alguna passada, d’altres també en perden i no se’ls diu res. Un jugador que té un desequilibri espectacular al mig camp i que és capaç de crear superioritats fàcilment. Juntament amb Iniesta va portar de corcoll a l’Athletic, a més té una visió de joc molt bona i un atreviment a l’hora dels passes que no té ningú més a l’equip. Per a mi en aquests moments Thiago és titular indiscutible, per davant de Xavi. Thiago aporta una cosa que no aporta Xavi, que quan la perd, té un físic que li permet córrer enrere i recuperar la pilota o una velocitat en segons quines jugades que Xavi no ha tingut mai i menys ara que està tocat físicament.

La davantera com la majoria de partits, Messi espectacular com sempre i només un arbitratge lamentable i un molt bon partit de Javi Martinez va fer que només marqués un gol de penal. Alexis molt bé amb el treball que fa, però encara li manca una mica de combinació i sobretot atreviment amb l’un contra un. Però això ja ho anirà agafant, és el primer any. Tello treballador però va entrar molt poc en joc. El motiu principal per a mi és que està Messi una mica picat amb ell perquè en moltes jugades li ha pogut fer la passada de la mort i no ho ha fet. Com que Messi és el que fa aquestes obertures quan li venen 2- jugadors a sobre li està restant una mica de protagonisme a Tello. També al estar els dos extrems oberts, l’espai estava al centre i per això no va entrar molt en joc tampoc, perquè eren passades a Iniesta i Thiago que entraven de segona línia. Jo prefereixo que jugui Pedro la veritat, els del filial ja tindran temps i minuts per jugar, quan hi ha hagut lesions han donat la talla, però ara que van tornant els titulars penso que hauria de jugar Pedro, malgrat no estigui entonat cara a porta. Espero veure’l contra el Milan.

Un partit que la gent està encaparrada en posar el canguelo al cos dels blaugranes. No se de que s’ha de patir, si amb un camp horrible i ells amb tots els titulars el Barça va merèixer golejar a San Siro i va dominar tot el partit, no se perquè jugant a casa la gent té tanta por. El que han de fer és animar i ja està, jo penso que es guanyarà fàcil, per molt que Pep vulgui posar prudència.  

Però tornant al partit contra l’Athletic, el Barça va jugar un partit molt seriós. Amb un gran desgast físic però que va dominar en tot moment. Ja està clar que segons la caverna l’Athletic li va regalar el partit, com diuen sempre quan el Barça fa un partidas, però la realitat és que l’Athletic va plantar molta cara i malgrat el desgast físic que portaven va fer un molt bon partit. Però al final van ser més sensacions de perill que el que realment van fer, van xutar una vegada a porta amb perill i el Barça va tenir ocasions com per a golejar, però es van fallar o el porter va fer aturades sensacionals (cosa que no podem dir del porter d’Osasuna, que es veu que no havia dinat el dissabte).

Un partit on s’ha parlat més del penal que del bon joc del Barça. Un penal que és claríssim i que és vermella perquè el jugador està per a xutar davant del porter, que al final es queda en groga per a Javi Martinez, un jugador que en aquell moment ja no havia d’estar al camp. No havia d’estar al camp perquè d’haver-hi un àrbitre decent estaria expulsat. Estic cansat de veure com alaben a Lahoz com a àrbitre. És dels pitjors de la categoria, un àrbitre que es passa el reglament pel forro i que un dia hi haurà un disgust. La caça sobre Messi els darrers partits, asquerosament permesa per l’estament arbitral, ja comença a ser més que sospitosa. L’altre dia contra el Milan va ser encara més escandalós, em preocupa seriosament la integritat física de Messi, fins ara ha tingut sort, però hi haurà un dia que l’enganxaran amb la cama recolzada a terra i li partiran la tíbia. Llavors tots es lamentaran. Una vergonya.