Surten dels seus amagatalls.

Totes les persones que estaven amagades tragant bilis els darrers anys, després del darrer clàssic han sortit amb més força que mai, d’una forma absurda i oportunista a pegar pals al tècnic i a l’equip blaugrana. És molt penós veure les ganes que li tenia la premsa del mateix país al Barça, plens de ràbia perquè el Barça ho guanyava tot.

Perquè com sempre, una vegada més, es basen en el resultat final del marcador per a parlar del que passa a un partit. Un equip encara més defensiu que l’anada de xampions de l’any passat, ara sembla que és la vuitena meravella mundial, un equip que no va fer alguna cosa diferent a altres equips petits i amb un pressupost vint vegades més gran. Però clar, coses de la vida, aquell dia el Barça va guanyar 0-2 al bernabeu i es va matar a Mourinho per la seva covardia en el plantejament. Dissabte va sortir amb onze defenses al seu camp i ara es parla de que li va pegar un bany tàctic a Pep i que el Madrid va guanyar amb autoritat i amb un gran joc. Quina diferència hi ha entre tots dos dies?? El resultat, que un dia va suposar gairebé la eliminació a semis i que dissabte va suposar la lliga per al Madrid. El mateix plantejament covard i miserable un dia és una merda i l’altre és meravellós. Aquesta és la “qualitat” del periodisme esportiu d’avui en dia. Qui diu el periodisme diu l’entorn de cada club.

Com es pot arribar a dir la barbaritat de que Mou ha guanyat tàcticament a Pep Guardiola?? El fàcil és fer el que va fer Mou, no el que fa Pep. El fàcil és posar dos línies de defenses, posar els teus extrems jugant de laterals i contraatacar amb la qualitat que tens davant amb tot el camp del Barça buit, bolcat al camp rival. Es parla de meravella de partit del Madrid i resulta que fa un gol il·legal en una pilota aturada i el segon gol en un contraatac, amb el Barça bolcat buscant el segon i que amb una passada i una desmarcada a l’espai (gairebé tot el camp del Barça) es queda tot sol davant de Valdés. Això és una lliçó tàctica?? Sortir amb tots darrere i aprofitar els contraatacs?? Doncs si això és una lliçó o alguna cosa per a recordar en un futur serà molt mala notícia per al futbol. Igual que la barbaritat de dir que Crc ha estat millor que Messi i que ha sigut decisiu durant el partit i el millor i fent campanya per a la pilota d’or. Com poden dir aquestes animalades?? Un jugador que s’ha passat tot el partit fent de lateral, amb tot el camp rival buit per a sortir a la contra, mentre que Messi ha jugat sempre amb 2-3 tios a sobre i amb onze defenses al seu camp. Tot i això dona tres gols que els companys no encerten a marcar. Com poden comparar el partit d’un i l’altre?? És flipant.

Jo personalment prefereixo el que ha fet el Barça els darrers anys. Els tres últims anys, el Barça s’ha jugat mitja lliga al bernabeu i ha sortit a guanyar. Dos vegades d’aquestes tres, ha sortit amb tres defenses al bernabeu i ha sortit a menjar-se al rival i a demostrar que és millor. Això és el que ha fet del Barça un equip històric que es recordarà sempre. El madrid aquest any guanyarà la lliga, serà una dada més al palmarès de Mou i del Madrid, però no passarà a la història aquest equip amb el joc que fa. El Barça amb avantatges similars hagués pogut fer el mateix aquests darrers anys, però és un equip amb un estil diferenciat i una filosofia gairebé única i admirada per tot el món. Un equip que tot i amb un empat tenir la lliga gairebé al sac i sortir a guanyar el partit al camp del segon si que és un equip d’època. En canvi el madrid surt amb la por al cos, amb un plantejament ultra defensiu i a perdre temps miserablement amb lipotímies i simulacions, amb jugadors allunyant la pilota, altres enduent-s’hi la pilota un cop xiulada la falta, altres xutant la pilota fora del camp quan ja li havia donat el recull pilotes per a sacar, etc. Aquest equip, que es va trobar amb un gol il·legal i amb la permissivitat arbitral per a frenar als davanters del Barça sense cap càstig, va jugar amb tota la tranquil·litat del món. Que se’n va Messi, el tombo que només serà falta, que hi ha un contacte, em quedo a terra com si m’hagués trencat la cama. El Madrid va fer el mateix que el Chelsea l’altre dia, però clar ara sembla que com el Barça ha perdut tots dos partits sense merèixer-ho sembla que ara només importa guanyar. El com tant se val.

La veritat és que és molt trist veure com el Barça ha perdut una lliga perquè el rival ha vingut amb un avantatge decisiu i ha pogut fer la tàctica “inter” del seu entrenador. Perquè ara es parla que per fi Mou ha guanyat a Pep, que per fi el madrid ha guanyat al Barça, finals de cicle i barbaritats per l’estil. Però la trista realitat és que ha estat l’única vegada en la qual el madrid ha pogut sortir a empatar de les vegades que ha jugat amb el Barça. Si a més es troba amb un gol il·legal que puja al marcador, encara més fàcil. Potser amb una lliga més justa (tots sabem com s’ha gestat aquesta diferència), el madrid no hagués arribat amb 4 punts davant i no hagués pogut plantar l’airbus davant la seva àrea. Perquè al final és l’únic que sap fer el seu entrenador per a guanyar alguna cosa, aconseguir el favor arbitral plorant el primer any i posant l’autobús i aprofitar la qualitat a dalt en algun contraatac. Una qualitat que ha tingut sempre amb tots els seus equips, perquè sempre ha entrenat equips punters amb diners per a fitxar. Però ara es veu que per posar davanters a jugar de laterals i dos línies de quatre defensant ha inventat el futbol.

Perquè també han aprofitat per a passar factura a Pep. Però el més penós de tot és que no ha estat sols per part del biliosos de la caverna, també aquí li han pegat més d’un pal i l’han acusat de llençar la lliga. I l’han acusat per posar a dos xavals de la casa a jugar, dos xavals que per cert van ser del milloret del partit, amb errades com tots, però dels que van donar més la cara. Perquè la jugada decisiva del partit (ja no parlo del gol en fora de joc, perquè ho va veure tothom, el més penós és que encara tenen la cara dura de dir que l’àrbitre no va influir) i per a no patir ansietats ni presses era l’un contra un de Xavi amb Casillas, que va rematar gairebé dintre de l’àrea petita, on Casillas deixa un forat espectacular al primer pal i li tapa el segon i Xavi no té els collons de tirar-la pel forat, el senyor ha de buscar la part més difícil. Una jugada clau perquè era l’empat abans del descans i la tranquil·litat per a seguir amb el mateix pla de cara a fer un segon gol a la segona part. Un gol que hagués posat nerviós al madrid, sabedor que un altre gol suposava quedar-se a un punt. Perquè l’empat quan el van marcar, amb el que faltava, l’equip ja estava desdibuixat buscant el gol a la desesperada. Tello també en va fallar una de clara i va prendre alguna mala decisió, però va ser l’únic que va encarar i buscar alguna cosa apart de Messi. Perquè Alves en algun partit puntual pot jugar d’extrem, o quan ja ha sortit a l’onze i s’ha de passar a defensa de tres sense haver de fer cap canvi. Però sortir d’entrada d’extrem a mi em sembla que no és el més adient, perquè no té dribling en sec. Jo hagués preferit treure a un extrem pur i deixar a Alves a la defensa de tres en lloc d’Adriano. Però bé, Pep sabrà. El que no pot ser es criticar-li un cop ha acabat el partit, perquè si arriba a guanyar tots haguessin dit que era un geni. Jo penso també que en lloc de Xavi havia de jugar Cesc i no pel partit de dissabte, sinó perquè ja fa dies que resta més que sumar.

Però em sembla molt penós que es critiqui la tàctica emprada, perquè començant per la valentia i acabant per la urgència del partit, era la més adequada. El Barça necessitava guanyar i el Madrid va sortir a empatar. Aquest va ser el problema. Perquè amb tanta gent acumulada, és molt difícil tocar amb precisió i velocitat. Que fàcil és parlar de la cadira de retransmissió o del sofà de casa. Embotellar al madrid al seu camp no ho fa qui vol i es pensen que amb els davanters que tenen i amb tot el camp propi del Barça buit de jugadors que no atacarien gens el Madrid. Hi ha analistes i periodistes que són molt simples la veritat. Que fàcil és dir que al Barça li falta velocitat a la circulació o precisió a les passades. Que fàcil és dir que l’equip és previsible quan hi ha onze tios en molts pocs metres davant l’àrea rival amb el perill que tenen a la contra defensant el marcador regalat per l’àrbitre.

Perquè es parla molt que l’àrbitre no va influir en el partit. Collons!! un gol en fora de joc a favor de l’equip, que ja de per si estava defensant al seu camp amb onze tios, no és decisiu?? Permetre a l’equip que defensa el resultat del minut 1 perdre tot el temps del món, simular lesions i fotre-se’n d’ell a la cara no és important al partit?? Permetre que es talli el ritme constantment no influeix en el partit?? Deixar pegar cada cop que hi ha un desequilibri individual per tallar la jugada amb falta sense amonestar no influeix a l’hora de defensar i tallar el ritme?? L’àrbitre apart del gol il·legal que els dona no va influir a l’hora de xiular penals a les àrees, però ja ho crec que va influir al partit. Igual que cada pilota aturada del Barça xiulava falta en atac. No he vist mai xiular en un partit tantes faltes en atac al mateix equip. Però bé, és el seu àrbitre, amb l’únic que poden igualar els partits. Tots ho sabem i tots sabem com va guanyar la copa del rei l’any passat amb ell. Amb un linier que va tenir molt bona vista anul·lant el gol de Pedro però que no la va tenir tant bona a l’hora d’anul·lar un gol tant important a favor del Madrid. Que hi farem, la lliga dels atracaments blancs, havia d’acabar com va començar, afavorint al Madrid. El que volia Mou, aconseguir un avantatge durant la lliga suficient per a poder posar l’airbus al Camp Nou. I vaja si els ho van aconseguir durant l’any amb actuacions arbitrals sonades. Missió complerta, suposo que a la celebració de la lliga aniran Arminio i els seus sicaris, perquè tenen una part molt important d’aquesta.

Però bé, almenys aquest partit ha servit d’entrenament de cara al Chelsea. A la final de Munich, el Barça no haurà de sortir a arriscar per a guanyar si o si i ja veurem llavors que passa.

Per cert, el Barça ha perdut la lliga, però segueix optant a guanyar 5 dels 6 títols possibles. Tres ja els té, el quart està a la final i el cinquè ja veurem demà que passa. Ho dic perquè escoltes tonteries com canvis de cicle i tal que no pots fer més que posar-te les mans al cap. Al Barça li queda corda per a molt temps i l’any que ve tornarà a lluitar per tot. Però clar, si el Barça guanya els 5 de 6, la lliga serà el títol més important de la temporada, com l’any passat amb la copa.