Era d’esperar.

Era d’esperar, després de tota la setmana parlant que si el Madrid punxaria a Pamplona, que el Madrid tindria un dels partits més fàcils de la temporada. El Madrid quan durant la setmana es va avisant de la importància del partit, igual que quan juga amb un dels de dalt de la taula de classificació, que després són els partits que menys li costen guanyar. Perquè per a començar li porten un àrbitre amic els que designen, un àrbitre com el gomines Muñiz Fernandez, àrbitre que és fill del linier de Diaz Vega (els aficionats culers no cal que els recordi qui era aquest personatge i l’equip al qual era aficionat) i que sempre està disposat a donar un cop de mà. Un àrbitre que des del primer minut de partit es va veure de quin pal aniria perquè una agafada de Granero després d’una pèrdua de pilota quan Osasuna muntava la contra, es queda amb només falta i una falta al mig camp exactament igual sobre Crc al minut següent va suposar la primera targeta del partit. Un àrbitre que es va dedicar a mirar cap a un altre lloc durant tot el partit i que va permetre al Madrid el que va voler sense sanció alguna, que a la banda va permetre a Marcelo i Ramos fer el que van voler davant mateix del linier sense xiular res. Molt similar al arbitratge que va fer a l’últim clàssic contra el Barça. Un àrbitre que xiula una falta, està col·locant la tanca i abans de xiular Crc xuta i fa gol. En circumstancies normals la jugada hagués acabat amb targeta per al sacador, perquè es va veure clarament com l’àrbitre va col·locar la tanca a la distància i no es va escoltar el xiulet. Però aquí és on ve la “curiositat”, Crc té quatre targetes grogues, el proper partit és contra el tercer classificat. Que passava si amonestava al jugador, tots ho sabem, per a “arreglar-ho” resulta que dona gol i li dona gol a ell quan clarament és a pròpia porta, perquè la pilota anava fora i el rebot amb el jugador d’Osasuna la fa entrar. No només li estalvia la sanció, sinó que a més li dona un gol que no és seu de cara a la lluita contra el pitxitxi. El més sagnant és que a sobre amonesta al porter. Però és que el mateix àrbitre, quan anaven 1-0, es menja un penal descarat sobre Damià d’Arbeloa, que arriba tard, el jugador català toca la pilota i Arbeloa li pega a la cama i el trava. Però com havia de xiular penal a favor de l’Osasuna?? Un àrbitre que al bernabeu al minut 15 va amonestar a un porter rival per perdre temps i que va permetre que Alonso, Casillas, Arbeloa i cia se li’n van fotre a la cara. Com s’hagués enfadat el seu “mentor” el que l’ha protegit cagada rere cagada i que està a la cúpula arbitral el senyor Diaz Vega!!

Doncs bé, a la ajudeta arbitral designada, se li suma la campanya mediàtica per a que aquest partit es guanyi com sigui. Així el senyor Mou té barra lliure per a encular el seu equip i jugar a la patada i a sortir al contraatac. Així van arribar els gols i les jugades de perill. Amb passades llargues a l’espai contra un Osasuna que es veu que no va escarmentar a l’anada i li va cedir tot el seu camp a l’esquena de la seva defensa, amb dos centrals que no són precisament Usain Bolt i un lateral a cama canviada i un central de metre noranta de lateral a tapar a Crc. Suïcidi tàctic que va acabar amb una golejada ja que el Madrid amb “lliçencia per a contraatacar” i “llicencia per a tallar qualsevol jugada amb una patada” va tenir un dels partits més plàcids. Un Osasuna que presumeix de jugar molt ofensivament i que no canvia de jugar, però que en canvi contra el Barça es van penjar del travesser. El mateix passarà el dia del València o el del derbi contra l’Atletico. Li designaran una “xarxa de protecció arbitral” (xiularà Clos Gómez, l’àrbitre que va expulsar a Pep al camp de l’Almeria i que va falsejar una acta per a poder expulsar-lo, una tripleta que després a l’hotel els van enganxar celebrant un gol del Madrid i lamentant-se d’un pal, mentre veien el partit per televisió, el mateix àrbitre que aquest any li va xiular un penal al bernabeu quan va jugar contra el Getafe que era fora de l’àrea) i la premsa li donarà barra lliure per a tancar-se i matxacar al rival a la contra. El Barça si vol guanyar la lliga haurà d’esperar una punxada contra un equip teòricament assequible per al Madrid i guanyar al Camp Nou, els camps on presumiblement pot punxar no ho farà pels motius esmentats anteriorment.

Del partit del Barça hi ha moltes coses a analitzar. Primer el senyor Piqué, que va fer un partit excepcional i que com més juga i agafa la forma millor ho està fent. Un jugador que des de començament de temporada que s’està matxacant i ara avui la premsa li està llepant el cul. La mateixa premsa que en qualsevol gol o jugada de perill li feia culpa a ell de la jugada (encara que fos compartida amb altres) exclusivament i que per a justificar-ho es posaven miserablement amb la seva vida privada. Doncs bé, un Piqué que ha demostrat ja no la qualitat que ha tingut sempre, sinó una personalitat per a fer la seva feina malgrat estar mirat amb lupa per tothom, un jugador que sense tenir el ritme de partits l’han posat a defensar als millors davanters del món i ha donat la talla en tots els partits. Esperem que segueixi així. Jugador indispensable per al Barça, tant per l’ambient al vestidor com pel que aporta al camp.

Menció especial també per Mascherano que està fent uns partits per a emmarcar en una posició a la que no havia jugat mai i que cada dia està millor. Un jugador que està demostrant una superioritat insultant a l’hora d’anticipar-se als davanters i a l’hora de fer cobertures als companys. Un jugador a més (creuem els dits) que no es lesiona mai i que té una capacitat física espectacular. Els dos jugadors juntament amb el capi Puyol estan donant una seguretat bestial a l’equip i fa que Alves pugui fer el que fa millor , menjar-se la banda amunt i avall. El partit contra l’Athletic semblava que n’hi havia dos al camp, gràcies a moltes de les pilotes que va lluitar l’Athletic no va tenir temps de muntar els atacs.

De Busquets que hem de dir, si cada partit que juga és una classe magistral de com col·locar-se al camp i llegir el joc. Demostra una superioritat insultant al mig camp i llença per terra tots els mites dels dobles pivots per aguantar un equip. A més cada cop està millorant més en les passades entre línies i obertures a banda. Espectacular.

De la resta de migcampistes a mi m’agradaria destacar a Thiago, no perquè Iniesta no ho mereixi, perquè va fer un partidas també, però Thiago a mi és un jugador que m’encanta. Que perd alguna pilota per arriscar alguna passada, d’altres també en perden i no se’ls diu res. Un jugador que té un desequilibri espectacular al mig camp i que és capaç de crear superioritats fàcilment. Juntament amb Iniesta va portar de corcoll a l’Athletic, a més té una visió de joc molt bona i un atreviment a l’hora dels passes que no té ningú més a l’equip. Per a mi en aquests moments Thiago és titular indiscutible, per davant de Xavi. Thiago aporta una cosa que no aporta Xavi, que quan la perd, té un físic que li permet córrer enrere i recuperar la pilota o una velocitat en segons quines jugades que Xavi no ha tingut mai i menys ara que està tocat físicament.

La davantera com la majoria de partits, Messi espectacular com sempre i només un arbitratge lamentable i un molt bon partit de Javi Martinez va fer que només marqués un gol de penal. Alexis molt bé amb el treball que fa, però encara li manca una mica de combinació i sobretot atreviment amb l’un contra un. Però això ja ho anirà agafant, és el primer any. Tello treballador però va entrar molt poc en joc. El motiu principal per a mi és que està Messi una mica picat amb ell perquè en moltes jugades li ha pogut fer la passada de la mort i no ho ha fet. Com que Messi és el que fa aquestes obertures quan li venen 2- jugadors a sobre li està restant una mica de protagonisme a Tello. També al estar els dos extrems oberts, l’espai estava al centre i per això no va entrar molt en joc tampoc, perquè eren passades a Iniesta i Thiago que entraven de segona línia. Jo prefereixo que jugui Pedro la veritat, els del filial ja tindran temps i minuts per jugar, quan hi ha hagut lesions han donat la talla, però ara que van tornant els titulars penso que hauria de jugar Pedro, malgrat no estigui entonat cara a porta. Espero veure’l contra el Milan.

Un partit que la gent està encaparrada en posar el canguelo al cos dels blaugranes. No se de que s’ha de patir, si amb un camp horrible i ells amb tots els titulars el Barça va merèixer golejar a San Siro i va dominar tot el partit, no se perquè jugant a casa la gent té tanta por. El que han de fer és animar i ja està, jo penso que es guanyarà fàcil, per molt que Pep vulgui posar prudència.  

Però tornant al partit contra l’Athletic, el Barça va jugar un partit molt seriós. Amb un gran desgast físic però que va dominar en tot moment. Ja està clar que segons la caverna l’Athletic li va regalar el partit, com diuen sempre quan el Barça fa un partidas, però la realitat és que l’Athletic va plantar molta cara i malgrat el desgast físic que portaven va fer un molt bon partit. Però al final van ser més sensacions de perill que el que realment van fer, van xutar una vegada a porta amb perill i el Barça va tenir ocasions com per a golejar, però es van fallar o el porter va fer aturades sensacionals (cosa que no podem dir del porter d’Osasuna, que es veu que no havia dinat el dissabte).

Un partit on s’ha parlat més del penal que del bon joc del Barça. Un penal que és claríssim i que és vermella perquè el jugador està per a xutar davant del porter, que al final es queda en groga per a Javi Martinez, un jugador que en aquell moment ja no havia d’estar al camp. No havia d’estar al camp perquè d’haver-hi un àrbitre decent estaria expulsat. Estic cansat de veure com alaben a Lahoz com a àrbitre. És dels pitjors de la categoria, un àrbitre que es passa el reglament pel forro i que un dia hi haurà un disgust. La caça sobre Messi els darrers partits, asquerosament permesa per l’estament arbitral, ja comença a ser més que sospitosa. L’altre dia contra el Milan va ser encara més escandalós, em preocupa seriosament la integritat física de Messi, fins ara ha tingut sort, però hi haurà un dia que l’enganxaran amb la cama recolzada a terra i li partiran la tíbia. Llavors tots es lamentaran. Una vergonya.