La sort dels campions.

És el que va tenir el Barça dissabte a la Romareda, perquè fins al moment que el porter del Saragossa no li regala el gol a Puyol el Barça era incapaç de generar cap ocasió de perill, ni tan sols de dominar el partit. Suposo que hi haurà els oportunistes de sempre que diran que és perquè no estava Xavi ni Iniesta al camp. Amb ells probablement hagués passat el mateix perquè el problema estava en que la pilota no rodava i això permetia als jugadors del Saragossa arribar a “contactar” amb els jugadors del Barça, que havien d’estar més pendents d’esquivar el “recadet” quan soltaven la pilota que de jugar a futbol. És aquest el principal motiu pel qual els rivals fora de casa deixen una gespa lamentable, perquè al cap i a la fi, el camp perjudica a tots dos a l’hora de jugar. Però clar, depèn del joc que fas. Perquè el Saragossa va sortir amb tots els jugadors al seu camp defensant i a pegar pilotada cap a Aranda. Però si no hi ha un camp lent, no poden deixar un recadet a cada jugador quan ja ha amollat la pilota. És penós i antiesportiu, però lamentablement el primer aspecte està permès per la federació i la lliga professional (més preocupats de dinarets i de recaptar pasta que de vetllar perquè els camps de la que diuen millor lliga del món siguin aptes per a jugar a futbol), mentre que el segon aspecte està permès per l’àrbitre. Si al segon recadet pares el partit i amenaces al jugador d’expulsar-lo (perquè al final aquests recadets són patades quan la pilota no està en disposició de ser jugada) i si segueixen igual treus targeta a algú, totes aquestes coses no passarien. Però és el que hi ha en aquesta lliga per desgràcia, que en lloc d’anar a favor del futbol ofensiu es mengen el xiulet per a que els equips mediocres puguin plantar cara. La pressió que estan rebent els àrbitres des de que el Barça domina la lliga estan sent insuportables, s’ha arribat a un estat de psicosis que no beneficia per a res al futbol. Això és culpa, primer que res, perquè el futbol està ple de paletos ignorants que són incapaços de decidir per si mateixos si una jugada és un error o no. Semblen lloros repetint el que veuen que diuen a les tertúlies i a les columnes d’opinió. Així ara resulta que tot són conspiracions i dubtes quan juga un partit el Barça. Els rivals del Barça i els seus públics, surten amb una crispació espectacular i amb una actitud que més d’un s’hauria de fer mirar.

Els partits del Barça són tot atracaments segons ells i un partit en el qual no t’han beneficiat per a res. Sembla que t’hagi donat la victòria l’àrbitre. És flipant, com busquen fins a l’última coma del reglament, com busquen imatges per a poder vendre les seves teories, per a poder acusar sempre de beneficis arbitrals al Barça per a intentar minimitzar el que fa al camp. Estan tant desquiciats que inclús treuen una imatge casolana per a demostrar que en la jugada del gol de Puyol el linier donava sacada de porteria i l’àrbitre va donar corner. Resulta que la caga el porter, en un corner aparentment sense perill i ara la culpa és de l’àrbitre perquè ha donat el corner!! Flipant. Si almenys la jugada hagués passat prop del banderí de corner podrien dir que és censurable que l’àrbitre no faci cas del linier. Però és que la jugada està més prop l’àrbitre que el linier. Surrealista vaja. Tan surrealista com la manera que es posen per la jugada en la que Messi, endarrereix un metre la pilota perquè l’àrbitre és tant inútil que no sap ni posar la tanca a la distància, que van tots com a bojos demanant una targeta a Messi. Que demanen un penal de Keyta quan el jugador va a saltar i Lafita li clava el colze al coll i li impedeix saltar i li toca al braça la pilota estant d’esquena el jugador blaugrana i sense veure que remata. Que demanen un penal que només veuen ells sobre Postiga quan fa un salt de trampolí dintre de l’àrea. Molt patètic.

Però el més surrealista és queixar-se de l’expulsió d’Abraham quan la primera targeta que veu tomba a un jugador quan ja l’ha desbordat per darrera (el reglament que només miren quan els “interessa” és bastant clar) i la segona encara és més surrealista que la protestin. Resulta que un jugador que ja té una groga, és tant simple, que agafa i tomba a Alexis quan se n’anava davant mateix del linier. Ara resulta que un jugador amb una groga s’hi auto expulsa i la culpa és de l’àrbitre per aplicar el reglament. És flipant. Igual que el “senyor” Jiménez, que s’hi auto expulsa per a encendre encara més els ànims i després a la roda de premsa ho justifica tot arbitralment.

Però curiosament, aquests que es queixen, no diuen res de que el gol d’Aranda és en fora de joc, que aquest mateix linier que no veu el fora de joc, després a la segona part es veu que li entren problemes a la vista i en xiula dos a Pedro que no eren i eren jugada de gol. Però clar, aquestes coses no es poden dir, igual que el penal claríssim sobre Thiago, que casualment també es queda en res, quan el jugador blaugrana va a rematar i el jugador del Saragossa el tomba per darrera.

Total que al final la conclusió per part dels mitjans no culers i de l’entrenador rival, és que el Saragossa és greument perjudicat. El senyor Jiménez potser en lloc de tapar-se miserablement en una mentida, podria explicar perquè decideix substituir l’únic perill del Saragossa en aquest partit que era Aranda, que estava complicant molt la vida als centrals del Barça i aguantant la pilota d’esquenes per a que els seus companys sortissin, per un Postiga totalment apàtic. Quan va fer el canvi jo almenys vaig pensar que era la gran cagada.

Però per desgràcia és el que està passant des de que s’ha instaurat la crispació i el constant dubte a les victòries blaugrana. En lloc de parlar del que passa al camp, es mira el partit en funció de l’àrbitre. Lamentable.

Perquè el Saragossa fins al gol de Puyol s’estava menjant al Barça amb les seves armes, joc brut i pilota a Aranda. El Barça era incapaç de controlar el joc i el partit estava molt perillós. En gran part “gràcies” a Keyta, que és incapaç de donar fluïdesa al joc quan juga de mig centre defensiu i que va propiciar que el Barça no controles el partit.  Però va aparèixer el moment de la sort dels campions, on Roberto li regala el gol a Puyol i tot va tornar a la normalitat, el Barça es va tranquil·litzar i va començar a dominar el partit. D’una jugada espectacular d’Alexis (caldria explicar a alguns “analistes” que Alexis el Barça no el va fitxar pels gols perquè no ha estat mai un jugador golejador) on recupera una pilota per “collons” es pega una correguda de gairebé mig camp i li dona una passada que Messi acaba com només sap fer ell, fa el segon i s’acaba el partit amb l’expulsió d’Abraham.

Moments més tard Pep va donar entrada a Busquets i es va acabar definitivament el partit, que poc noten alguns el treball del jugador de Badia i com es troba a faltar quan no juga. Va sortir al camp i va donar una lliçó de com controlar el partit i com donar fluïdesa a l’equip sense necessitat de passades de gol ni entre línies. Simplement fent les coses fàcils, a un o dos tocs i allunyant la pilota de les aglomeracions que provocava el Saragossa. Un Saragossa que era més una sensació de perill pel marcador ajustat que el que realment van fer sobre la porteria de Valdes. Perquè des del gol, el Saragossa no va xutar més a porteria.

Partit molt destacable d’Alexis, que sense marcar cap gol va ser decisiu, en les recuperacions i a l’hora d’assistir a Messi, que va fer un partit novament espectacular.

La jugada que fa Messi que “caga” Adriano (com pot fallar una passada de gol tant clara un jugador de primera divisió??) quan havia ballat a quatre jugadors i trobat un forat on no n’hi havia és brutal, va provocar fins i tot un “oh” i uns aplaudiments a tot l’estadi. Sense comptar que hagués pogut marcar 2-3 gols més apart dels dos que va fer. Messi és una obra d’art contínua quan salta a un camp, sempre fa coses que justifiquen una entrada a un camp, no com altres que fan bicicletes i taconets moltes vegades estèrils. Messi tots els partits juga bé i és decisiu, una regularitat que si no passa res el portarà a la seva quarta pilota d’or consecutiva, és que no hi ha color.

Molt bona noticia també el partit de Pedro, que poc a poc va recuperant el que era, que va marcar un gol que li anirà molt bé de cara al futur, que va treballar moltíssim a les dues bandes del camp.

Molt bon partit també de Thiago, malgrat molts tinguin el prejudicis previs, que si perd pilotes i coses per l’estil. Cada partit que juga demostra que ara mateix està molt més dinàmic i treballa molt més que Xavi, el que passa és que no té la premsa del de Terrassa. Jugador que té molt bona visió de joc, que té un desequilibri molt millor i que sobretot té la capacitat de sacrifici per a recuperar pilotes, no perd la pilota i es queda parat o no arriba mai com altres.

Menció també per a Valdés, que va parar un penal i que va tenir mala sort amb el gol, però que ja li havia parat també el xut a Aranda previ al gol. A més de la fluïdesa que va donar al darrera amb les combinacions amb els defenses, en lloc de pegar xuts llargs.

L’única llàstima la petita lesió d’Alves, que porta uns quants partits ja al nivell que estava i que es menja tota la banda ell solet, que sembla que torna a tenir el cap a lloc i que va fer novament un partidas. No cal preocupar-s’hi massa tampoc perquè va sortir Montoya, un jugador que si no fos perquè juga Alves ja faria dos anys que seria el lateral dret titular al Barça i un jugador internacional absolut, per tant preocupació 0 de cara al pròxim partit. De cara a dimarts, a veure si Piqué està recuperat i li poden donar descans a Puyi, que ja té una edat i que serà decisiu al tram final.

La conclusió del partit, malgrat que uns ho volen tapar amb arbitratges, va ser partit igualat fins al gol de Puyol, on el Barça es va tranquil·litzar i va dominar clarament el partit i on hagués pogut marcar molts més gols d’estar encertats els de davant.