Per molts anys.

Lamentablement l’aniversari del millor jugador de la història, ha coincidit amb un dia trist per a l’esport català, la mort als 24 anys de Miki Roqué després de lluitar contra el càncer. Jo no seré tan hipòcrita com molts que des d’anit tant ho lamenten i que no el coneixien de res. A mi em sap greu perquè era un noi molt jove, però no puc dir res més, lamentar-ho com la majoria de gent que tingui sentiments i donar el condol a qui el conegui i que avui ho estigui passant tant malament si llegeix el que estic escrivint.

Per tant em centraré amb l’aniversari del crack del Barça. Ahir va fer 25 anys, més de deu que està al club. Beneït el que el va portar al Barça i va apostar per ell malgrat els seus problemes físics i mentals (en el sentit de l’especial que és Messi amb la proximitat a la seva família i el seu caràcter, problemes d’adaptació,  no cap deficiència com diuen alguns miserables de la caverna cada vegada que el volen menysprear). És sense cap dubte el  millor fitxatge que ha fet el club en la seva història, tant a nivell econòmic com a nivell de resultats esportius.

El que ha donat aquest noi des de que està al Barça és un plaer per a la vista, el que fa dintre d’un camp de futbol és fantàstic i els culers que som contemporanis del seu joc podrem explicar quan siguem més vells que nosaltres l’hem gaudit en directe i hem pogut gaudir de la seva meravellosa carrera.

El millor d’aquest noi és que segueix tenint la mentalitat d’un nen quan ja és un adult multimilionari. Potser algú hauria d’aprendre una mica d’ell, intentar fer algunes coses de les que fa ell i no imitar ridículament algunes coses per a fer una neteja d’imatge, com s’està intentant des de fa temps. El millor que té aquest noi és que és feliç jugant a futbol, seria una tonteria si digues que els diners no li importen, perquè sinó no seria el futbolista més ben pagat o un dels més ben pagats. Però té una mentalitat dintre del camp d’un nen. Només li preocupa posar la pilota dintre de la porteria i guanyar els partits, no provoca quan marca gols, no pega una mala patada, sempre intenta seguir la jugada, gairebé mai es queixa, és d’un fair play espectacular.

A més, és l’actiu més important de cara a recopilar seguidors per al club, perquè tots els nens l’adoren. Té aquesta proximitat i aquesta complicitat amb els nens que tots el volen imitar i tots volen ser Messi, allà on va arrasa i la seva part solidària i les fundacions i ajudes que dona als nens fan que juntament amb les campanyes del club i d’altres jugadors sigui el club més admirat del món i més estimat fora d’aquest país. Perquè clar, el que fan una vegada a l’any algú del Madrid surt a tot drap als mitjans d’aquest país per a ensenyar al món el solidaris que són, però aquest tipus de coses no s’ensenyen, ni es fan obligades. O ho tens o no ho tens, la resta queda molt fals. Igual que a nadal que fan un partit alguns merengues i sembla que ja hagin arreglat el món. Messi planteja les vacances i en fa fins a tres de partits benèfics per ajudar a la gent i no va traient pit de tot això. A més té actes on hi ha molts nens i on es sent molt a gust i els dona una alegria per un dia i no té cap problema en fer-ho. L’altre dia mateix, tenia un acte i per un retràs de l’avió no va poder anar a un acte. Doncs el va aplaçar per al dia següent. La solidaritat no s’obliga i en el seu cas es nota que es fa de forma sincera. A mi que un jugador ajudi a un nen i que després estigui anys sense fer res més no em diu res la veritat. Però bé això són maneres de veure-ho, cadascú tindrà la seva opinió.

Però l’actiu més preuat de Leo Messi és la seva regularitat. Tots els partits dona la talla, podrà marcar o no fer-ho, donar assistències o no, però sempre deixa alguna cosa que ja val la pena pagar la entrada per veure-ho. No necessita ni taconets per a la galeria, no necessita fer excessives filigranes, ell va directe cap a barraca i punt, juga per a l’equip i juga per a fer gols. La seva temporada és flipant, jo no se com encara hi ha gent que té el poc mirament de dir que no mereix la pilota d’or. Aquest noi mentre vulgui guanyar-la i tingui l’ambició per fer-ho, la guanyarà sempre que voldrà, perquè de no fer-ho serà per un d’aquests típics tongos que passen quan no interessa que guanyi sempre el mateix. Aquest any escoltes a la majoria dels professionals del futbol i la resposta és unànime, és el millor, està per sobre de la resta, per molt que alguns vulguin vendre el contrari. És el millor jugador de la història i a poc que segueixi amb aquestes ganes per jugar a futbol serà molt difícil de superar. Ja ho va dir l’altre dia, “el dia que deixi de gaudir jugant a futbol em retiraré”. Al final és el que mou a aquest jugador, gaudir jugant a futbol com ho feia quan era petit. És la seva millor qualitat i que el fa diferent. Per això li afecta tant poc la pressió, no com a altres, que viuen més pendents d’aconseguir més i més diners i més i més contractes publicitaris i fama mundial. Per molts anys Messi i que siguin tots a can Barça.

Però hi ha altres coses de les que parlar. Com ara la tonteria que estan fent amb el tema Alba i el que han fet amb la pedrera del València. Jo entendria que t’esperis a fer algun fitxatge quan hi ha una eurocopa en joc per veure si veus algun jugador interessant que pugui ser una bona opció de futur. Però no entenc que si tant clar tens que Alba has de fitxar-lo, que no el tinguis fitxat abans del torneig, que l’únic que pot fer és encarir i molt el fitxatge. Si a això li sumes que li “tangues” a dos jugadors de la pedrera a cost zero gràcies al canvi de residència, encara l’estàs cagant més. L’únic que pots fer és encarir encara més el preu. Aquesta operació s’ha portat fatal. Ja començant malament quan se sap des de mitjans de temporada, motiu pel qual és ridícul que encara no estigui signat. Però és que a més, els que tant presumien de discreció i de fer les coses sense filtrar res, resulta que es té que aplaçar una reunió amb el president del València perquè tota la premsa s’està esperant a les portes del restaurant. És de conya la veritat.

Com és de conya la barbaritat aquesta ara de fotre mala maror amb Alves perquè va jugar una estona el partit benèfic que va organitzar Messi l’altre dia sense tenir l’alta mèdica. Ara avui he llegit que si el Barça estudia denunciar al jugador per jugar sense l’alta. Estem de conya o que?? Estan parlant d’un partit benèfic, el que col·loquialment es diu una “patxanga” i va jugar al voltant de quinze minuts. El jugador probablement no té l’alta perquè no hi ha partits per a jugar, no perquè no estigui bé. Si es va dir fa dies ja que podria anar als jocs si el seleccionador brasiler volia, que estava perfectament ja. Cada dia fa més fàstics la premsa. Igual que la campanya contra Laporta que semblen més crònica rosa que diaris esportius. Qui són els mitjans per a treure una foto privada de Laporta a una boda?? Que passa que era l’únic que estava dintre de la piscina?? Quina relació té això amb el futbol?? La “gestió” que li estan fent a Rossell de tot el que li interessa al president és lamentable. Ara demà se suposa que Rossell farà l’habitual resum del que ha estat la temporada, veurem fins a quin punt la caga o fins a quin punt s’acovardi de dir segons quines coses. Espero no haver de fer una nova entrada demà després de les seves paraules.

Però tornant al nivell de la eurocopa, fins ara el nivell ha estat molt baix en quant a joc i en quant a nivell de jugadors. De moment no hi ha cap “ganga” que valgui la pena fitxar que sigui producte del seu joc durant el torneig que no es tingués present ja per la seva qualitat. Primer perquè el Barça busca un central i fins al moment el millor central ha estat Hummels i en principi hauria d’estar ja més que controlat, ja que porta 2-3 anys destacant al Borussia juntament amb el seu company Subotic. De la resta els dos centrals de la República Txeca, Sivoc i Kadlec, han mostrat bones maneres, especialment Kadlec. Però no hi ha res que hagi sorprès en excés. S’ha parlar de Mandzukic per al Barça, perquè els mitjans estan emperrats amb el pla B i és un davanter alt i que ha fet gols, però jo no crec que tingui qualitat ara mateix per a jugar al Barça. Per tant faria bé el Barça si ha de fitxar un central (que jo no el fitxaria) de fer-ho abans d’acabar l’eurocopa perquè no li cal esperar a veure si destaca algú.

Per acabar, avui el Barça de futbol sala és juga la lliga al cinquè partit, un cinquè partit que s’ha arribat gràcies a l’ interès de que s’arribi a un cinquè partit, perquè la tangada de dissabte va ser bastant penosa. Jo no entenc perquè el Barça quan té el factor camp molts cops jugant a casa els rivals fan el que volen amb la connivència dels àrbitres i que quan el Barça jugui fora hi hagi un autèntic “factor pista”. El gol de l’altre dia que un àrbitre deixa sacar mentre el porter està parlant amb l’altre àrbitre és flipant, igual com el penal que es mengen un minut abans d’acabar el partit, que “casualment” fa el mateix jugador que marca el gol a l’últim segon, que ja tenia una groga i era la segona perquè li pega una hòstia a la cara a Lozano quan aquest està dintre de l’àrea. Però bé, si els àrbitres ja van posar el llistó als primers minuts que un jugador agredeix a un del Barça quan ja havien xiulat falta i no passa res. La barra lliure va ser lamentable. Esperem que avui guanyi el millor i no haguem de recordar aquest quart partit tangat. Si guanya el Barça serà la primera vegada que totes les seccions professionals del Barça guanyen la lliga el mateix any. El Barça, més que un club, encara que li pesi a molta gent i a molta gent li molesti per exemple que el Barça superi a històrics com Elpozo o Interviu.

Que els arbres...

Com diu la dita popular, que els arbres no ens privin de veure el bosc. És el que s’ha de fer per a analitzar el tema de la secció de bàsquet. Perquè suposo que molts després del tercer partit haguessin fotut fora a tots els jugadors excepte algun i ara els renovarien a tots. El mateix amb l’entrenador. Jo volia fer aquesta entrada el dia després de la derrota dolorosa a Madrid, però vaig pensar-ho millor i vaig veure que hagués estat injust amb les meves opinions i haguessin estat més subjectives de l’habitual. Per tant, ara un cop guanyada la lliga i amb el global de tot l’any toca fer la valoració del bàsquet i si em queda un raconet també d’alguna altra secció, sinó la deixaré per a un altre dia.

Primer que res l’entrenador. Pels meus comentaris a diversos llocs és sabut que a mi no m’agrada Xavi Pascual com a entrenador del Barça. Per a mi és un entrenador massa quadriculat que li costa moltíssim canviar alguna cosa durant el partit, que no hagi previst prèviament als estudis del rival i de com s’imagina el partit abans de començar. Tampoc m’agrada que posi als seus jugadors massa amarrats als sistemes tàctics i que deixi molt poc a la imaginació i les habilitats dels seus jugadors. No m’agraden aquests entrenadors estil Dusko Ivanovic (va ser el seu mentor) que es pensen que encara són els protagonistes del partit. Entrenadors que han de dirigir ells des de la banqueta cada atac. A més de molts sistemes als quals no li dona pràcticament importància als bases, que són meres comparses i que es centra tot en Navarro. No és de sorprendre que la majoria de jugadors d’aquest estil, en quant han arribat al Barça i s’han posat a les seves ordres els ha matat l’alegria pel joc. A Ricky Rubio el va “matar” i va privar-nos del seu joc espectacular a can Barça. Victor Sada al Girona tenia una bona anotació i més importància ofensiva, ara sembla que li faci por llençar o jugar-se-la ell. Marcelinho el mateix, va arribar com un base molt ofensiu cridat a portar anotació des de la posició de base. Però en quant s’ha posat a les ordres de XP el seu rendiment es simplifica a donar la pilota a un altre i anar-se’n a la cantonada per si li passen llençar. Els únics partits bons que ha fet Huertas es quan ha tingut protagonisme ofensiu, que a mesura que ha anat anotant s’ha trobat millor i més confiat. Quan no té aquesta possibilitat s’encalla i busca jugades absurdes i llançaments impossibles per l’ansietat que té per anotar.

Però ja no és només el rendiment d’alguns jugadors, és la poca confiança que ha donat a alguns jugadors durant l’any amb presències testimonials com ara Rabaseda. També és la reducció ofensiva que ha tingut l’equip amb el pas de les temporades, cada cop té una mitjana anotadora més baixa. La part defensiva fins a cert punt no li qüestiona ningú, però no està renyit defensar bé amb després fer un joc dinàmic i atractiu per l’espectador. S’hauria de veure per exemple la reducció que s’ha produït a les assistències al palau en partits de la temporada (les “brillants” idees de la directiva també han ajudat per això).

Tampoc m’agrada la seva passivitat a l’hora de truncar ratxes dels equips rivals. Durant aquestes temporades molts partits s’han encallat i s’ha patit molt per guanyar-los davant rivals més assequibles, per la seva passivitat i no demanar temps morts quan tocava. Partits guanyant de 10-15 punts i esperar massa i remuntar l’equip rival fins a 4-5 punts i agafar moral. Sense anar més lluny el partit que guanya al Palau el Madrid aquesta sèrie. Era l’últim quart i el Barça guanyava de més de deu punts i Sergio Rodriguez fa el partit de la seva vida i comença a clavar triples. Doncs va demanar temps mort quan es van posar a 3 punts. Llavors el Madrid ja estava a tope de moral i van remuntar el partit. Un partit que havien estat millors durant tres quarts, resulta que es perd per no tallar la sangria a l’últim i llençar la feina per la borda.

A més del tema de les zones. La zona va molt bé per a tancar la teva cistella de cara al rebot, per a que no facin moltes faltes els teus jugadors, per a arribar més fàcilment a tapar als llançadors exteriors, per a agafar els teus rebots i controlar el ritme, etc. Però la part més important (i més si alternes zones 1-3-1, caixa +1, 2-3, mixta, etc) és que fas pensar als jugadors rivals en aquella mateixa jugada i si pressiones la pujada de la pilota encara tenen menys temps. Perquè aquestes zones, es poden trencar si tens bons passadors i moltes vegades queda gent molt sola per a tirar, però el que els has fet pensar prèviament i canviar el xip fa que fallin quan estan més sols que amb individual. És més un tema mental que res, però funciona en moments determinats i segons els equips. El Madrid durant tot l’any ha tingut problemes amb aquest tipus de defenses.

Però el senyor XP aquestes coses (alliçonat pel quadriculat de Dusko Ivanovic) mai ha cregut en elles, no les ha entrenat ni aplicat durant tot l’any. Per això em fa una mica de gràcia que es parli de lliçó tàctica de XP quan ha sigut per un tema de necessitat. Ha recorregut a aquest tipus de defenses, després de la lesió d’Ndong, en els tres partits anteriors (i el més important de l’any a la F4) no va tindre els nassos de fer-ho i es van menjar al Barça perquè li van “robar” el ritme del partit. També s’ha de dir que XP la va cagar clarament a l’hora de descartar un jugador de cara a la final, perquè jugava amb un equip amb 5 pivots i dos d’ells per sobre dels 2.15 m. Va descartar a Perovic, total per a fer jugar molt pocs minuts a Ingles per exemple. Per tant va tindre molta sort XP a l’hora de decidir fer aquestes diferents defenses zonals perquè ho va fer mogut  per la necessitat.

Per això em costa bastant analitzar el tema dels jugadors, perquè molts d’ells són jugadors que als seus clubs anteriors han destacat moltíssim i em costa saber si el seu rendiment és com per a que els facin fora o bé ha estat una conseqüència de tot. Però anem als jugadors. I per aquests jugadors penso que és la temporada més important per al responsable de la secció Joan “chichi” Creus, perquè si no passa res haurà de canviar molts jugadors i ha d’encertar i molt si no vol que l’equip vagi en picat.

Comencem pel tema més greu, Erazem Lorbek. És un jugador indiscutible i és el millor quatre que hi ha ara mateix a Europa i que pot tenir el Barça o qualsevol club. Però per desgràcia sembla que marxa als San Antonio Spurs. Una autèntica llàstima i el motiu pel qual penso que el Barça de cara a l’any vinent baixarà bastant (espero equivocar-me). Perquè ara mateix no hi ha un jugador que se li acosti i que es pugui signar de cara a la temporada vinent. Aquí és on estarà la clau de tot, perquè si no s’encerta en aquest substitut les passarem magres. Jo intentaria fitxar a Lampe que té una molt bona mà des de fora i un acceptable joc de peus, però evidentment no és Lorbek ni se li acosta. També estaria bé Tomic del Madrid, però li haurien de fer una transfusió de sang de Pete Mickael, perquè és el que realment li falta a aquest noi per a ser un dels cincs més dominadors a nivell europeu. A veure quina sol·lució planteja Creus a aquest tema, estic bastant impacient per veure com acaba el tema de seccions.

Després està Mickael, jugador necessari i decisiu per al Barça i que en principi té contracte i espero que es quedi. Per a mi intransferible.

Navarro el mateix que els altres dos, però en aquest cas hi ha un però. Entenc que el jugador vulgui anar als jocs olímpics, però espero que aquests siguin el final de cicle de la selecció i es comenci a dedicar al club que li paga. No pot ser que per anar amb la selecció els estius i no fer les vacances que hauria de fer, després ho hagi de pagar el club com aquest any. L’entenc però espero que aquest sigui l’últim any que ho fa.

Després estan els casos de Sada i Vazquez. El primer sembla que hi ha problemes per a que renovi perquè no estan d’acord amb el tema econòmic (pel que es diu als mitjans) i sembla que té ofertes nba. Jo soc partidari de que es quedi, però amb la temporada que ha fet encara ha d’exigir massa diners i té ofertes millors de la nba doncs que hi farem, gràcies i fins una altra. No crec que hagi fet una temporada com per a exigir moltes coses. El cas de Vazquez és similar, però aquest té el problema que en molts de trams de la temporada ha jugat molt poc, no se si com a mesura de coacció o per problemes amb XP però quan ha tingut minuts ha donat la talla. Jo també me’l quedaria, entre altres coses perquè s’ha de mirar el tema dels nacionals, el mateix que amb Sada.

En aquest tema crec que va encaminat el més que probable fitxatge d’Abrines de Unicaja. Un jugador que és una de les perles nacionals però que encara està una mica verd per a tindre la exigència blaugrana, però és una “ganga” que ofereix el mercat i és nacional, de cara al nombre de jugadors nacionals que exigeix l’ACB.

Per aquí també pot vindre la continuïtat de Rabaseda. Un altre dels jugadors que tinc dubtes de si no dona la talla o és per culpa de l’entrenador. Els trams de la temporada que es va lesionar Eidson i Navarro i ha tingut minuts i confiança ho ha fet molt bé, però després XP l’ha relegat a l’ostracisme. Si la cosa ha de seguir igual que el cedeixin perquè aquest noi té molta projecció i necessita minuts.

Uns minuts que li ha tret per exemple Ingles. Uns minuts que li ha tret perquè Ingles va ser una aposta personal de XP quan l’any passat va haver-hi la plaga de lesions. Per això aquest any li ha tret minuts a Rabaseda i a Eidson. És un jugador amb moltes condicions per a ser important, té un físic privilegiat. Però li falla la concentració en moments clau i falla entrades a cistella que sent esquerrà no hauria de fallar. Li manca també una mica de sang.  Té contracte en vigor, complicat el que pot passar amb ell.

El cas de Wallace em sembla que també ha estat un tema d’entrenador. Perquè el seu paper s’ha limitat a molts pocs minuts durant l’any i de cara a donar descans a la resta de pivots. Al tindre poc temps i ganes de demostrar molts cops ha caigut en la tendència de fer massa faltes en poc temps o de jugar massa pressionat. Els partits que ha sabut d’un començament que seria important i ha tingut minuts, ha fet molt bons partits. Sense anar més lluny el quart jugat a Madrid i el tercer partit a València quant els valencians ens van treure el factor pista. Ha tingut partits que ha fet una feina poc vistosa però clau per a l’equip. Jo me’l quedaria també.

El tema d’Ndong és el més sorprenent, entre altres coses perquè avui he llegit que potser no continua ja que l’any passat ja va costar la seva renovació i que aquest any potser marxa. Molt sorprenent ja que ha estat el millor pivot  després de Lorbek aquest any. A més ha demostrat en tot moment la seva professionalitat i és un jugador encara molt útil per al Barça. Si marxa jo almenys no ho entendré massa.

Per últim està el tema Eidson. Confesso que no puc ser molt objectiu amb aquest jugador. Ja que és un jugador que a mi m’encanta des de la seva època a Lietuvos Rytas,  després a Maccabi. És un jugador que el volia tota Europa l’any passat i el Barça va fer una jugada mestra al fitxar-lo. Va començar relativament bé, aportant fins que es va lesionar a la copa i que va perdre una mica. Tot i això feia al voltant dels deu punts per partit, molt bona defensa, rebots, assistències, en definitiva bona aportació. Però des de la F4 ha caigut en picat, està trencat anímicament i ja veurem que passa perquè cobra bastant. Un jugador que li ha costat adaptar-s’hi al seu nou rol on Navarro acapara moltes pilotes. Però li ha afectat sobretot haver de repartir minuts amb Ingles i Rabaseda. Jo me’l quedaria, ja veurem com acaba la cosa, però penso que té moltes coses per a donar i simplement li manca confiança. El que no tinc tant clar és si XP és la persona adient per a donar-li.

Total que jo aniria a per Obradovic i canviaria l’entrenador, però te pinta de que no el faran fora. Després fitxaria a un “3” similar a Pete Mickeal però amb una mica més d’alçada i li donaria la importància en quant a minuts i joc a Eidson. Ja la cosa dependrà de qui marxi, substituir-lo. Ja anirem comentant més endavant com es mou la cosa però jo faria una neteja important aquest any, Perovic, Ingles i Rabaseda, Huertas i Wallace sempre i quan segueixi XP...

Bé Tito.

Divendres, encara que com no va donar peu a començar la guerra no va interessar massa mediàticament parlant, es va presentar al nou entrenador del Barça, Tito Vilanova.

Va ser una roda de premsa on se’l va veure nerviós mentre llegia el discurs que portava escrit, no se si de casa o per algú altre. Però quan va començar el torn de preguntes es on es va veure al verdader Tito, una persona molt tranquil·la i molt normal, allunyada de l’estereotip egocèntric que té un altre entrenador, que inclús necessita anar a comentar l’eurocopa per a un canal estranger per a poder pegar canya als jugadors del Barça i per a treure pit de la seva victòria a la lliga i dels membres del seu equip a la selecció. És igual que siguin els que emmerden el joc de la selecció, però això ja és un altre tema. Com va dir molt bé Tito, a la seva roda de premsa no li volia donar protagonisme, per tant jo tampoc ho faré en una entrada que parli d’aquesta.

Per a començar una cosa molt mal feta, igual que a la roda de premsa de comiat de Pep. No per part de Tito, sinó per part del que sembla que no sàpiga qui és el veritable protagonista del dia. No se que pinta el senyor Rossell al mig de la taula, quan el que havia d’estar és el protagonista. Però bé, ja ho va fer el dia de comiat de Pep i malgrat les crítiques ho ha tornat a fer. Sembla que aquest personatge no aprèn del errors.

La roda de premsa va ser molt tranquil·la, com sembla ser Tito. Una cosa que m’agrada molt perquè amb tot el que va dir i la manera de dir-ho, em sembla que aquest no es cremarà com l’altre. Està clar que els resultats i sobretot el joc de l’equip marcarà el seu futur, però el veig amb un tarannà que m’agrada per a un entrenador del Barça, com més tranquil sigui menys perdrà els papers.

Del que va dir, el que més em va agradar va ser la seva ferma decisió de la continuïtat d’Alves, públicament i per acabar amb el culebrot. Ara si el venen ja no li podran carregar el mort a ell. Em va agradar també veure que en un principi seguirà la mateixa metodologia de treball i les mateixes innovacions que ha fet el club els darrers anys, igual que va explicar molt bé els motius pels quals ha escollit a Jordi Roura com al seu segon. M’ha agradat també la seva forma de contestar algunes de les típiques preguntes xorres que fa algun que altre periodista, que no se per a que va per a fer segons quines preguntes. Les va contestar fins i tot algunes d’elles de forma “campetxana” i divertida.

També em va agradar que els hi hagi parat els peus als de la caverna, que en un dia de presentació sembla que els interessava més començar a crear conflicte amb el seu estimat impresentable entrenador que amb el que realment passava ahir a la sala de premsa. Potser per això s’ha passat bastant d’aquesta roda de premsa als mitjans nacionals no catalans, perquè ja volien treure el primer titular i se’n van anar amb la cua entre les cames.

El que no em va agradar va ser el missatge respecte els canterans que aquest any pugen al primer equip. Més que res pel fet que va comentar que alguns pugen per contracte i que ja veurem si es queden o no. O el que va dir també que vol un central, perquè em sembla que amb això el que fas es treure il·lusions a Bartra o Muniesa. Però bé, suposo que si ho fan bé a la pretemporada es quedaran tots dos. Però al dir que dependrà dels diners del club i si es pot fitxar a un central o no ja els deixes una mica en un segon pla.

Em va agradar molt també la forma que té d’encarar aquest nou projecte, tenint clar que qualsevol comparació serà en va perquè sortirà perdent, amb la filosofia d’una persona que acaba de vèncer un càncer i que té una forma de relativitzar les coses que molts no tenen. La tranquil·litat amb la que diu que afrontarà tot això i sobretot, el més important, que té més “mala hòstia” del que aparenta des de fora, segons les declaracions de molta gent entrevistada els darrers temps des de que es sap que serà el nou entrenador. Per tant només queda que donar-li l’enhorabona i desitjar-li molt sort.

Ara ve la part crítica, no sobre Tito, sinó sobre el president. Ja que aquests darrers dies s’ha complert el segon any del seu mandat i m’ha repugnat bastant l’exercici de llepaculs en el que s’ha convertit aquests darrers dies. Encara té la poca vergonya de pegar un palet a l’entorn blaugrana quan li van preguntar ahir a ell i a Tito. Mentre Tito va dir que li era igual, ell va posar la pota i va tindre la cara dura de llençar amb bala sobre algun entorn que no sigui afí a la seva persona. Però dels que tens al costadet no vas dir res oi Rossell??

Perquè aquests darrers dies als mitjans blaugranes, no faig més que veure notables alts a la seva gestió aquests darrers anys. Quan va fer el primer any ja vaig fer una entrada al respecte, per tant em centraré en aquest darrer any. Li posen un notable alt pels èxits esportius, dels quals ell no té res a veure i dels èxits econòmics, uns èxits que ha aconseguit carregant-li tot a la motxilla de l’anterior junta, com es va avançar l’any passat per part d’aquests, que ho feien per a treure grans números econòmics de cara a l’any vinent. I així ha estat.

Tots li posen un notable, notable alt i fins i tot excel·lent, quan aquest any ha tingut moltes coses criticables en la seva gestió. Fins i tot alguns s’han remuntat als fitxatges de Deco i Ronnie. Però tota la mala maror que va posar amb el seu entorn més favorable no han dit res es clar. Tampoc han dit que se’n va anar perquè volia més poder i fer ell els equips. Però això no interessa dir-ho.

Primer que res, ha permès que Florentino l’avanci per l’esquerra amb les relacions amb la federació, cosa que ha costat una lliga que li pertocava per cicle i joc al Barça, com va passar amb la lliga de Calderón fa uns anys (que no va ser culpa d’ell clar). Ha permès que el millor entrenador de la història del Barça se’n vagi perquè està fins als collons de fer d’entrenador i de president a l’hora.

Perquè amb el seu afany venjatiu s’ha enfurrunyat amb denunciar a l’anterior junta i fotre-li un marró a molts amics de Pep per a fotre a Laporta. Ha fet del club un circ durant l’època d’aquest tema als mitjans. Fins al punt de la famosa roda de premsa de Pep criticant el que s’estava fent.

S’ha amagat miserablement de tots els atacs que s’han produït cap al club i ha permès que ho hagués d’afrontar tot Pep, que com Tito va dir molt bé ahir, el que li agrada és fer d’entrenador, no fer la feina dels altres.

Ha anat molt de viatgets cap aquí i cap allà per a recollir premis que li donaven al Barça però com a president ha exercit ben poc. S’ha amagat darrere de Pep i sempre ha esperat que parlés ell primer per a que hagués de marcar la línia a seguir l’entrenador i aprofitar el seu escut.

Tant que parla de la premsa, ha utilitzat a la premsa per a fotre merder amb el tema d’Alves. Ha fotut tant de merder que ha desquiciat al jugador els darrers partits que ha jugat. Ara encara han tingut la caradura d’utilitzar a la premsa l’altre dia per atacar a Alves. Quan l’únic que va fer és demanar que si l’havien de vendre que anessin de cara. Ja van sortir de seguida els sicaris de la ploma de Rossell a dir que perquè ho havia dit si el club comptava amb ell i que per part del club estaven molt empipats. Si era el club el que filtrava les ofertes i els periodistes de la corda de Rossell els que han anat “venent” a Alves pels platós de televisió. Lamentable.

Com lamentable el que ha passat amb la COPE i la tebiesa amb que Rossell ha capejat aquest tema. Lamentable el departament de comunicació, que canvia cada pocs dies i que no saps qui ho ha fet pitjor a l’hora de comunicar les coses. Com ara el tema de Qatar foundation.

Lamentable que digui públicament que controlarà el tema de les entrades de copa i que resulta que després se’n fotin del Barça a la cara. Lamentable el poc que ha fet per aconseguir el bernabeu de cara a la final, que ni es va dignar a anar a les reunions. Ha estat gairebé un president invisible, excepte per a sortir a les fotos clar. Ara avui anirà al palau, però ben bé que ha retallat el pressupost de les seccions.

La gestió del contracte de Tito també ha sigut bastant penosa, gairebé intentant deixar a tito com un pesseter, amb l’ajut dels seus sicaris de la ploma, amb tantes negociacions i coses per tancar que feia dies que estava fet el contracte i es va muntar tot “l’espectacle” per a que l’últim dia el gran Rossell arribi com a salvador i per arreglar-ho tot.

Hi ha moltes coses que ha fet malament, però no es veuran a cap diari, ni als de la caverna, que estan molt contents de que segueixi Rossell al capdavant. Jo quan es van fer les eleccions em va sorprendre que la caverna estes clarament a favor de Rossell quan a priori era el candidat amb més opcions. Però veient com s’ha comportat aquests dos anys i com han canviat les coses en molts àmbits del futbol i del Barça, ara entenc perquè el volien. Perquè per quedar bé amb tothom, al final fa que el Barça en surti perjudicat.

Jo personalment, que no em dona regalets per a que faci cupons i cartilles, que no tinc cap interès econòmic amb quedar bé amb ell, per a mi ha suspès clarament des de que és president. Principalment perquè ha heretat uns equips meravellosos tant de futbol com de seccions i que des de que està ell que les coses han anat a pitjor. I ja si mirem el que ha fet fora de l’àmbit específic de l’esport en si, ja és un fracàs total.

El Barça que ve.

Aquests dies s’ha obert la veda i comença el ball de fitxatges. Està clar que no tot el que es diu és cert, ni els preus que es parlen, ni tots els noms que es diuen vindran, però ja que no hi ha futbol serà qüestió d’analitzar el que li pot faltar al Barça, que li sobra, etc. Està clar que això és un tema molt subjectiu, tot aficionat al futbol, com es diu habitualment, porta un entrenador dintre. Per tant, és molt difícil estar d’acord tothom amb el que falta, a qui fixaria, a qui vendria, etc.

Jo la veritat és que no faria massa canvis respecte l’equip d’aquest any. Primer perquè segons fa dies que es ve dient, el Barça no té massa diners per a gastar i gran part del pressupost d’aquesta temporada se’l va gastar amb els dos fitxatges de l’any passat. També s’ha de pensar que el Barça ha lluitat fins al final en totes les competicions que ha disputat, ha guanyat 4 de 6 títols possibles i els dos que ha perdut no ho ha merescut en cap d’ells perdre. I això s’ha aconseguit amb la plantilla d’aquests darrers any però amb el handicap de que aquest any ha estat molt gafat per les lesions de llarga durada, les lesions no molt greus però continuades d’alguns jugadors i malalties importants que sempre afecten a un equip i a un vestidor. Amb tots aquests problemes, el Barça ha seguit competint perfectament, fent un joc meravellós i combinant bon joc i resultats, cosa que altres no poden dir, per molt que intentin treure pit. Així doncs, si tenim en compte tot això, no es poden preveure grans canvis, perquè els fitxatges pràcticament els tenim tots a casa ja que són jugadors que es podrà tornar a comptar amb ells, a més dels jugadors de qualitat que pujaran aquesta pretemporada i que són molt vàlids per a jugar en aquest equip en un gran número de partits. Els jugadors del filial, han demostrat aquesta temporada que barrejats amb els del primer equip no desentonen en absolut i que l’equip no nota massa la seva presència en quant al joc de conjunt. Per tant si n’han pujat uns quants, més els que es recuperen de l’any passat, més la crisis financera global i a nivell de clubs (recordar que a partir de l’any que ve, la UEFA es posarà molt més seriosa amb els clubs que no compleixin amb els requisits econòmics) la cosa no està com per a anar excedint-se amb fitxatges absurds.

L’equip és evident que necessita un lateral esquerrà per la baixa d’Abidal, que possiblement ja no jugarà més a futbol. En aquesta posició ara mateix està Adriano, però és bastant propens a les lesions. Quan està bé, per a mi és un molt bon lateral per a jugar en una defensa de quatre, ja que s’incorpora molt bé a l’atac i és ràpid com per a defensar correctament, però sempre amb defensa de quatre que li pugui fer les cobertures pel que pugui passar. De les opcions filial que pujaran aquesta temporada no n’hi ha cap que pugui jugar allà, perquè Muniesa és més central i compleix més fins i tot al mig centre que no pas de lateral i Montoya és un lateral dretà. Per tant s’ha de fitxar a un jugador per aquesta posició. Es parla de dos noms, Gareth Bale i Jordi Alba. El primer és més una il·lusió que una opció real, ja que té un preu elevadíssim, sobretot perquè el volen equips que poden pagar molts diners i en una subhasta tenen totes les de guanyar. Està clar que la preferència pel jugador podria ajudar, però no amb unes diferències d’ofertes de 20 milions aproximadament. A més el jugador gal·lès deixa algun que altre dubte, almenys a mi, de com pot sortir de rendible. Alves va costar el que podria costar aquest jugador, però la diferència és que Alves ja era un jugador contrastat a la lliga espanyola, que estava adaptat a l’estil de joc de la lliga i que havia demostrat que podia rendir tant en partits oberts com en partits complicats on la defensa es tanqui al darrera. Era (i és) un lateral que tenia molta incidència al joc del Sevilla i que ha continuat tenint al Barça, on cada any és sinó el màxim assistent, un dels que més. En el cas de Bale de moment ha demostrat ser un jugador molt ràpid, amb bona tècnica però sobretot amb un gran xut exterior. Però queda el dubte de si s’adaptaria al joc del Barça. Ara a l’equip que està juga gairebé d’extrem i li deixen tota la banda per a ell i juga a una lliga on els equips no es tanquen tant i hi ha molts més espais. És un jugador que té molt de desequilibri però quan va llençat en carrera o amb espais llargs on desenvolupar la seva potència. Però tinc dubtes de que passaria jugant al Barça, on  gran part de la temporada els equips es tanquen amb dos línies de quatre gairebé sobre l’àrea. Tinc dubtes que sense espais sigui tan desequilibrant. És un gran jugador, perquè la realitat és aquesta, però no sempre els grans jugadors s’adapten a tots els equips. Hi ha molts exemples d’això, però el més recent és el cas d’Ibrahimovic.

L’altra opció Jordi Alba, un jugador que ja està adaptat de sobres a la lliga espanyola, que s’ha criat a can Barça, que sent els colors i que en principi no tindria gaires problemes d’adaptació a l’equip, menys inclús si tenim en compte que al jugar a la selecció espanyola amb tants jugadors del Barça encara ho tindria més fàcil. També és important que val tres cops menys que Bale i que també es bastant jove i té molt de recorregut i marge de millora. És el que més s’està parlant els darrers dies i per a mi és la millor opció de les que s’han parlat. Amb ell i Adriano, més algun cop eventual de Muniesa el lloc estaria ben cobert. En aquest cas penso que estan encertant amb el seu fitxatge.

Després està el tema del central. Aquest és el que em planteja més dubtes i “m’encabrona” més. Perquè els darrers anys estic fart d’escoltar que els jugadors que fitxa el Barça, han de demostrar que volen venir i fer un esforç i ajudar per al seu fitxatge. S’ha parlat d’això amb el cas de Masche, que es va rebaixar la fitxa per a vindre, igual amb Alexis i Cesc, que a més no van escoltar ofertes d’altres clubs i escollint el Barça van facilitar les negociacions, etc.

Resulta que estan obsessionats amb el Thiago Silva aquest. Un central que per molt que diguin que és el millor del món, els partits que ha jugat contra el Barça no ha demostrat res i la resta dels partits que li he vist tampoc massa. És un bon central, tranquil amb la pilota amb un acceptable canvi de joc, bon joc aeri. Però pagar els 40 milions que s’està parlant és una barbaritat. Per posar dos exemples, el Chelsea pagarà 40 milions per un dels jugadors emergents amb més talent de la nova fornada, que és Hazard del Lille. Per Hulk tenen previst pagar també entre 40 i 45 milions. El mateix preu pel qual el Milà està posant com a un mínim per a negociar. Estem parlant d’un pla d’austeritat i volen pagar una milionada per un central?? No se’ls omple la boca amb la Masia, amb que donen una oportunitat a la gent de la pedrera, que tenen una filosofia de donar oportunitats als joves?? Després resulta que es pugen a dos centrals del filial aquest any, sumat a Fontàs que s’ha recuperat ja de cara a l’any vinent i vas buscant un central pagant 40 milions?? Quin missatge els estàs donant a Bartra i Muniesa.

Això sense comptar que Bartra sobretot, és un central plenament de garanties de cara a jugar en aquest Barça. Un jugador que abans de renovar se’l rifava mitja Europa, que li va costar moltíssim al Barça retenir-lo degut a les ofertes boníssimes que estava rebent el noi. No se si és que els encarregats de fer la plantilla de cara a l’any vinent no han anat a veure el filial o que, però Bartra està ja per a jugar al primer equip. És un central amb una classe espectacular, amb molt bon joc aeri, amb una capacitat molt bona per a treure la pilota jugada i sobretot amb una tranquil·litat i una confiança en les seves possibilitats que tenen pocs jugadors a la seva edat. Un jugador que mostra una suficiència al camp que jo feia temps que no li veia a un central de les categories inferiors. En el cas de Muniesa, no és tant bo encara com Bartra, però té molt de criteri amb la pilota, és bastant bo tàcticament i és un molt bon projecte de central. Tots dos tenen capacitat per a jugar al Barça, a més es pot anar combinant amb els pesos pesants del primer equip i tindrien una adaptació més que fàcil. Per a que t’has de gastar 40 milions en un central brasiler, que t’ha menyspreat públicament i que se li’n fot el Barça. Per a mi és un greu error insistir en aquest jugador, més encara quan s’està parlant de cordar-s’hi el cinturó a l’hora de fer fitxatges.

Se que molts pensaran, és que no tenen experiència. I quina experiència tenia Piqué quan signa amb el Barça si ni jugava al Manchester i Ferguson gairebé el va regalar?? Quina experiència tenien Busquets i Pedro?? A més estem parlant d’un equip com el Barça, que un 80% dels equips se li tanquen al darrere i pràcticament no passen del mig camp. Tenint a Masche, Piqué i Puyol, amb Bartra i Muniesa per anar donant descans en partits teòricament més assequibles, per a que vols gastar-te 40 milions en un central?? La veritat és que no ho entenc. Jo posats a gastar-te diners me’ls gastaria amb Javi Martínez que pot jugar tant de central com de mig centre i ja tens aquest triangle defensiu més el pivot defensiu més que cobert, amb un conjunt de jugadors polivalents que poden jugar tant al mig, com a la defensa. Inclús si no vols fitxar a Javi, Muniesa ha jugat mitja temporada al pivot al Barça B i té capacitat per fer-ho perquè veu el futbol molt fàcil, cosa que per a jugar en aquesta posició és important.

Però passem al mig camp, perquè també és una posició totalment coberta, més amb la pujada al primer equip de Dos Santos, un jugador que pot jugar a les tres posicions del mig camp, amb molt bon toc de pilota i capaç d’accelerar el joc molt fàcilment. Un jugador al qual he estat seguint amb el filial i la segona divisió se li ha quedat molt petita.

Al mig camp tot apunta a que marxa Keyta. Però és que tens en nòmina a Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc i Thiago. A més de Dos Santos i Afellay que també pot jugar al mig camp perfectament. Sumant també que tens a Mascherano i que en un moment donat pots pujar a Sergi Roberto, un jugador també molt pretès per grans clubs i que té traces de jugador de futur esplendorós.

Després davant tens un atac més que bo, amb Villa (com l’han trobat a faltar la seva feina fosca i els seus gols aquest any els que tant parlaven malament d’ell), Messi, Pedro, Alexis, Cuenca i Tello. També pots posar a Afellay i en algun partit concret, com a recurs d’urgència pots posar a Iniesta. Amb la incorporació dels dos xavals Cuenca i Tello tens dos extrems purs i amb la resta tens jugadors que entrin cap al gol i que donin profunditat a l’equip como són Villa, Afellay, Pedro i Alexis. Amb Messi al fals nou i donant-los pilotes a l’espai.

El Barça té una plantilla bastant complerta i molt competitiva, amb jugadors que tenen una edat ideal per a jugar a futbol i per a facilitar l’arribada dels nous jugadors. Perquè a tots aquests s’ha de sumar la joia de la corona, que és Deulofleu. Un jugador que vinc seguint des de fa temps quan televisen el filial i només necessita aprendre a escollir la jugada adient, és a dir, quan l’ha de passar i quan ha de fer la jugada personal. Una cosa que li passava a Messi fins que va fer el salt de qualitat. Però en el seu segon any de juvenil ha estat el màxim golejador del filial i el màxim assistent, a més de ser un jugador totalment desequilibrant a una categoria tant dura com la segona divisió. Un jugador per a tenir molt en compte de cara al futur i per a anar donant-li minuts poc a poc al primer equip. Un jugador destinat a fer grans coses.

Com haureu notat, no he mencionat per a res el lateral dret. Penso que és una de les posicions més sòlides i més ben cobertes, tant de cara al present com de cara al futur. Al present perquè tenim al millor lateral del món, que seria absurd malvendre’l i que té moltes coses encara a donar al Barça. Un jugador del qual el futur del lateral té moltes coses a aprendre i moltes coses a millorar, que és Montoya. Un jugador cridat a ser el lateral dret del Barça els pròxims deu anys si aprofita l’oportunitat i no perd la paciència.

Per tant, com podeu veure jo faria de moment només un fitxatge. Ja que falten diners i tenim una gran pedrera per a que gastar?? Es parla d’un pla B. On trobes un jugador corpulent, que pugui acoplar-se al joc del Barça i que tingui la professionalitat d’assumir que vindria al Barça a jugar poc o gairebé res, que sigui barat. Jo no en conec a cap.

Quan miro l’equip penso, quin jugador hi ha ara mateix que pugui millorar el que hi ha ara a l’equip o aportar alguna cosa diferent. A mi només em ve un nom al cap. Aquest jugador és David Silva, un jugador que pot jugar per tot el mig camp, que pot jugar de fals nou i que pot jugar als dos extrems. Que cada cop que el veig jugar amb els cules a la selecció em dic, és ideal per a jugar al Barça. És el jugador que millor es complementa amb els mitjos del Barça. Un jugador que seria molt més barat que Neymar i Aguero, per exemple i que és molt més polivalent que tots dos. A més el Madrid està molt interessat i és un jugador que no pot anar al Madrid, perquè és precisament el jugador que li fa falta. Mates dos pardals d’un tret, t’endus al millor migcampista que hi ha ara mateix que no estigui al Barça, li impedeixes que doni un salt de qualitat l’etern rival i tens un jugador que no tindria problemes per adaptar-s’hi.

Per tant jo només fitxaria a dos jugadors, Jordi Alba i David Silva. Sempre i quan no marxi Adriano clar, perquè llavors s’hauria de fitxar un altre lateral esquerrà.