El Barça que ve.

Aquests dies s’ha obert la veda i comença el ball de fitxatges. Està clar que no tot el que es diu és cert, ni els preus que es parlen, ni tots els noms que es diuen vindran, però ja que no hi ha futbol serà qüestió d’analitzar el que li pot faltar al Barça, que li sobra, etc. Està clar que això és un tema molt subjectiu, tot aficionat al futbol, com es diu habitualment, porta un entrenador dintre. Per tant, és molt difícil estar d’acord tothom amb el que falta, a qui fixaria, a qui vendria, etc.

Jo la veritat és que no faria massa canvis respecte l’equip d’aquest any. Primer perquè segons fa dies que es ve dient, el Barça no té massa diners per a gastar i gran part del pressupost d’aquesta temporada se’l va gastar amb els dos fitxatges de l’any passat. També s’ha de pensar que el Barça ha lluitat fins al final en totes les competicions que ha disputat, ha guanyat 4 de 6 títols possibles i els dos que ha perdut no ho ha merescut en cap d’ells perdre. I això s’ha aconseguit amb la plantilla d’aquests darrers any però amb el handicap de que aquest any ha estat molt gafat per les lesions de llarga durada, les lesions no molt greus però continuades d’alguns jugadors i malalties importants que sempre afecten a un equip i a un vestidor. Amb tots aquests problemes, el Barça ha seguit competint perfectament, fent un joc meravellós i combinant bon joc i resultats, cosa que altres no poden dir, per molt que intentin treure pit. Així doncs, si tenim en compte tot això, no es poden preveure grans canvis, perquè els fitxatges pràcticament els tenim tots a casa ja que són jugadors que es podrà tornar a comptar amb ells, a més dels jugadors de qualitat que pujaran aquesta pretemporada i que són molt vàlids per a jugar en aquest equip en un gran número de partits. Els jugadors del filial, han demostrat aquesta temporada que barrejats amb els del primer equip no desentonen en absolut i que l’equip no nota massa la seva presència en quant al joc de conjunt. Per tant si n’han pujat uns quants, més els que es recuperen de l’any passat, més la crisis financera global i a nivell de clubs (recordar que a partir de l’any que ve, la UEFA es posarà molt més seriosa amb els clubs que no compleixin amb els requisits econòmics) la cosa no està com per a anar excedint-se amb fitxatges absurds.

L’equip és evident que necessita un lateral esquerrà per la baixa d’Abidal, que possiblement ja no jugarà més a futbol. En aquesta posició ara mateix està Adriano, però és bastant propens a les lesions. Quan està bé, per a mi és un molt bon lateral per a jugar en una defensa de quatre, ja que s’incorpora molt bé a l’atac i és ràpid com per a defensar correctament, però sempre amb defensa de quatre que li pugui fer les cobertures pel que pugui passar. De les opcions filial que pujaran aquesta temporada no n’hi ha cap que pugui jugar allà, perquè Muniesa és més central i compleix més fins i tot al mig centre que no pas de lateral i Montoya és un lateral dretà. Per tant s’ha de fitxar a un jugador per aquesta posició. Es parla de dos noms, Gareth Bale i Jordi Alba. El primer és més una il·lusió que una opció real, ja que té un preu elevadíssim, sobretot perquè el volen equips que poden pagar molts diners i en una subhasta tenen totes les de guanyar. Està clar que la preferència pel jugador podria ajudar, però no amb unes diferències d’ofertes de 20 milions aproximadament. A més el jugador gal·lès deixa algun que altre dubte, almenys a mi, de com pot sortir de rendible. Alves va costar el que podria costar aquest jugador, però la diferència és que Alves ja era un jugador contrastat a la lliga espanyola, que estava adaptat a l’estil de joc de la lliga i que havia demostrat que podia rendir tant en partits oberts com en partits complicats on la defensa es tanqui al darrera. Era (i és) un lateral que tenia molta incidència al joc del Sevilla i que ha continuat tenint al Barça, on cada any és sinó el màxim assistent, un dels que més. En el cas de Bale de moment ha demostrat ser un jugador molt ràpid, amb bona tècnica però sobretot amb un gran xut exterior. Però queda el dubte de si s’adaptaria al joc del Barça. Ara a l’equip que està juga gairebé d’extrem i li deixen tota la banda per a ell i juga a una lliga on els equips no es tanquen tant i hi ha molts més espais. És un jugador que té molt de desequilibri però quan va llençat en carrera o amb espais llargs on desenvolupar la seva potència. Però tinc dubtes de que passaria jugant al Barça, on  gran part de la temporada els equips es tanquen amb dos línies de quatre gairebé sobre l’àrea. Tinc dubtes que sense espais sigui tan desequilibrant. És un gran jugador, perquè la realitat és aquesta, però no sempre els grans jugadors s’adapten a tots els equips. Hi ha molts exemples d’això, però el més recent és el cas d’Ibrahimovic.

L’altra opció Jordi Alba, un jugador que ja està adaptat de sobres a la lliga espanyola, que s’ha criat a can Barça, que sent els colors i que en principi no tindria gaires problemes d’adaptació a l’equip, menys inclús si tenim en compte que al jugar a la selecció espanyola amb tants jugadors del Barça encara ho tindria més fàcil. També és important que val tres cops menys que Bale i que també es bastant jove i té molt de recorregut i marge de millora. És el que més s’està parlant els darrers dies i per a mi és la millor opció de les que s’han parlat. Amb ell i Adriano, més algun cop eventual de Muniesa el lloc estaria ben cobert. En aquest cas penso que estan encertant amb el seu fitxatge.

Després està el tema del central. Aquest és el que em planteja més dubtes i “m’encabrona” més. Perquè els darrers anys estic fart d’escoltar que els jugadors que fitxa el Barça, han de demostrar que volen venir i fer un esforç i ajudar per al seu fitxatge. S’ha parlat d’això amb el cas de Masche, que es va rebaixar la fitxa per a vindre, igual amb Alexis i Cesc, que a més no van escoltar ofertes d’altres clubs i escollint el Barça van facilitar les negociacions, etc.

Resulta que estan obsessionats amb el Thiago Silva aquest. Un central que per molt que diguin que és el millor del món, els partits que ha jugat contra el Barça no ha demostrat res i la resta dels partits que li he vist tampoc massa. És un bon central, tranquil amb la pilota amb un acceptable canvi de joc, bon joc aeri. Però pagar els 40 milions que s’està parlant és una barbaritat. Per posar dos exemples, el Chelsea pagarà 40 milions per un dels jugadors emergents amb més talent de la nova fornada, que és Hazard del Lille. Per Hulk tenen previst pagar també entre 40 i 45 milions. El mateix preu pel qual el Milà està posant com a un mínim per a negociar. Estem parlant d’un pla d’austeritat i volen pagar una milionada per un central?? No se’ls omple la boca amb la Masia, amb que donen una oportunitat a la gent de la pedrera, que tenen una filosofia de donar oportunitats als joves?? Després resulta que es pugen a dos centrals del filial aquest any, sumat a Fontàs que s’ha recuperat ja de cara a l’any vinent i vas buscant un central pagant 40 milions?? Quin missatge els estàs donant a Bartra i Muniesa.

Això sense comptar que Bartra sobretot, és un central plenament de garanties de cara a jugar en aquest Barça. Un jugador que abans de renovar se’l rifava mitja Europa, que li va costar moltíssim al Barça retenir-lo degut a les ofertes boníssimes que estava rebent el noi. No se si és que els encarregats de fer la plantilla de cara a l’any vinent no han anat a veure el filial o que, però Bartra està ja per a jugar al primer equip. És un central amb una classe espectacular, amb molt bon joc aeri, amb una capacitat molt bona per a treure la pilota jugada i sobretot amb una tranquil·litat i una confiança en les seves possibilitats que tenen pocs jugadors a la seva edat. Un jugador que mostra una suficiència al camp que jo feia temps que no li veia a un central de les categories inferiors. En el cas de Muniesa, no és tant bo encara com Bartra, però té molt de criteri amb la pilota, és bastant bo tàcticament i és un molt bon projecte de central. Tots dos tenen capacitat per a jugar al Barça, a més es pot anar combinant amb els pesos pesants del primer equip i tindrien una adaptació més que fàcil. Per a que t’has de gastar 40 milions en un central brasiler, que t’ha menyspreat públicament i que se li’n fot el Barça. Per a mi és un greu error insistir en aquest jugador, més encara quan s’està parlant de cordar-s’hi el cinturó a l’hora de fer fitxatges.

Se que molts pensaran, és que no tenen experiència. I quina experiència tenia Piqué quan signa amb el Barça si ni jugava al Manchester i Ferguson gairebé el va regalar?? Quina experiència tenien Busquets i Pedro?? A més estem parlant d’un equip com el Barça, que un 80% dels equips se li tanquen al darrere i pràcticament no passen del mig camp. Tenint a Masche, Piqué i Puyol, amb Bartra i Muniesa per anar donant descans en partits teòricament més assequibles, per a que vols gastar-te 40 milions en un central?? La veritat és que no ho entenc. Jo posats a gastar-te diners me’ls gastaria amb Javi Martínez que pot jugar tant de central com de mig centre i ja tens aquest triangle defensiu més el pivot defensiu més que cobert, amb un conjunt de jugadors polivalents que poden jugar tant al mig, com a la defensa. Inclús si no vols fitxar a Javi, Muniesa ha jugat mitja temporada al pivot al Barça B i té capacitat per fer-ho perquè veu el futbol molt fàcil, cosa que per a jugar en aquesta posició és important.

Però passem al mig camp, perquè també és una posició totalment coberta, més amb la pujada al primer equip de Dos Santos, un jugador que pot jugar a les tres posicions del mig camp, amb molt bon toc de pilota i capaç d’accelerar el joc molt fàcilment. Un jugador al qual he estat seguint amb el filial i la segona divisió se li ha quedat molt petita.

Al mig camp tot apunta a que marxa Keyta. Però és que tens en nòmina a Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc i Thiago. A més de Dos Santos i Afellay que també pot jugar al mig camp perfectament. Sumant també que tens a Mascherano i que en un moment donat pots pujar a Sergi Roberto, un jugador també molt pretès per grans clubs i que té traces de jugador de futur esplendorós.

Després davant tens un atac més que bo, amb Villa (com l’han trobat a faltar la seva feina fosca i els seus gols aquest any els que tant parlaven malament d’ell), Messi, Pedro, Alexis, Cuenca i Tello. També pots posar a Afellay i en algun partit concret, com a recurs d’urgència pots posar a Iniesta. Amb la incorporació dels dos xavals Cuenca i Tello tens dos extrems purs i amb la resta tens jugadors que entrin cap al gol i que donin profunditat a l’equip como són Villa, Afellay, Pedro i Alexis. Amb Messi al fals nou i donant-los pilotes a l’espai.

El Barça té una plantilla bastant complerta i molt competitiva, amb jugadors que tenen una edat ideal per a jugar a futbol i per a facilitar l’arribada dels nous jugadors. Perquè a tots aquests s’ha de sumar la joia de la corona, que és Deulofleu. Un jugador que vinc seguint des de fa temps quan televisen el filial i només necessita aprendre a escollir la jugada adient, és a dir, quan l’ha de passar i quan ha de fer la jugada personal. Una cosa que li passava a Messi fins que va fer el salt de qualitat. Però en el seu segon any de juvenil ha estat el màxim golejador del filial i el màxim assistent, a més de ser un jugador totalment desequilibrant a una categoria tant dura com la segona divisió. Un jugador per a tenir molt en compte de cara al futur i per a anar donant-li minuts poc a poc al primer equip. Un jugador destinat a fer grans coses.

Com haureu notat, no he mencionat per a res el lateral dret. Penso que és una de les posicions més sòlides i més ben cobertes, tant de cara al present com de cara al futur. Al present perquè tenim al millor lateral del món, que seria absurd malvendre’l i que té moltes coses encara a donar al Barça. Un jugador del qual el futur del lateral té moltes coses a aprendre i moltes coses a millorar, que és Montoya. Un jugador cridat a ser el lateral dret del Barça els pròxims deu anys si aprofita l’oportunitat i no perd la paciència.

Per tant, com podeu veure jo faria de moment només un fitxatge. Ja que falten diners i tenim una gran pedrera per a que gastar?? Es parla d’un pla B. On trobes un jugador corpulent, que pugui acoplar-se al joc del Barça i que tingui la professionalitat d’assumir que vindria al Barça a jugar poc o gairebé res, que sigui barat. Jo no en conec a cap.

Quan miro l’equip penso, quin jugador hi ha ara mateix que pugui millorar el que hi ha ara a l’equip o aportar alguna cosa diferent. A mi només em ve un nom al cap. Aquest jugador és David Silva, un jugador que pot jugar per tot el mig camp, que pot jugar de fals nou i que pot jugar als dos extrems. Que cada cop que el veig jugar amb els cules a la selecció em dic, és ideal per a jugar al Barça. És el jugador que millor es complementa amb els mitjos del Barça. Un jugador que seria molt més barat que Neymar i Aguero, per exemple i que és molt més polivalent que tots dos. A més el Madrid està molt interessat i és un jugador que no pot anar al Madrid, perquè és precisament el jugador que li fa falta. Mates dos pardals d’un tret, t’endus al millor migcampista que hi ha ara mateix que no estigui al Barça, li impedeixes que doni un salt de qualitat l’etern rival i tens un jugador que no tindria problemes per adaptar-s’hi.

Per tant jo només fitxaria a dos jugadors, Jordi Alba i David Silva. Sempre i quan no marxi Adriano clar, perquè llavors s’hauria de fitxar un altre lateral esquerrà.