Com diu la dita popular, que els arbres no ens privin de
veure el bosc. És el que s’ha de fer per a analitzar el tema de la secció de
bàsquet. Perquè suposo que molts després del tercer partit haguessin fotut fora
a tots els jugadors excepte algun i ara els renovarien a tots. El mateix amb
l’entrenador. Jo volia fer aquesta entrada el dia després de la derrota
dolorosa a Madrid, però vaig pensar-ho millor i vaig veure que hagués estat
injust amb les meves opinions i haguessin estat més subjectives de l’habitual.
Per tant, ara un cop guanyada la lliga i amb el global de tot l’any toca fer la
valoració del bàsquet i si em queda un raconet també d’alguna altra secció,
sinó la deixaré per a un altre dia.
Primer que res l’entrenador. Pels meus comentaris a diversos
llocs és sabut que a mi no m’agrada Xavi Pascual com a entrenador del Barça.
Per a mi és un entrenador massa quadriculat que li costa moltíssim canviar
alguna cosa durant el partit, que no hagi previst prèviament als estudis del
rival i de com s’imagina el partit abans de començar. Tampoc m’agrada que posi
als seus jugadors massa amarrats als sistemes tàctics i que deixi molt poc a la
imaginació i les habilitats dels seus jugadors. No m’agraden aquests
entrenadors estil Dusko Ivanovic (va ser el seu mentor) que es pensen que
encara són els protagonistes del partit. Entrenadors que han de dirigir ells des
de la banqueta cada atac. A més de molts sistemes als quals no li dona
pràcticament importància als bases, que són meres comparses i que es centra tot
en Navarro. No és de sorprendre que la majoria de jugadors d’aquest estil, en
quant han arribat al Barça i s’han posat a les seves ordres els ha matat
l’alegria pel joc. A Ricky Rubio el va “matar” i va privar-nos del seu joc
espectacular a can Barça. Victor Sada al Girona tenia una bona anotació i més
importància ofensiva, ara sembla que li faci por llençar o jugar-se-la ell.
Marcelinho el mateix, va arribar com un base molt ofensiu cridat a portar
anotació des de la posició de base. Però en quant s’ha posat a les ordres de XP
el seu rendiment es simplifica a donar la pilota a un altre i anar-se’n a la
cantonada per si li passen llençar. Els únics partits bons que ha fet Huertas
es quan ha tingut protagonisme ofensiu, que a mesura que ha anat anotant s’ha
trobat millor i més confiat. Quan no té aquesta possibilitat s’encalla i busca
jugades absurdes i llançaments impossibles per l’ansietat que té per anotar.
Però ja no és només el rendiment d’alguns jugadors, és la
poca confiança que ha donat a alguns jugadors durant l’any amb presències
testimonials com ara Rabaseda. També és la reducció ofensiva que ha tingut l’equip
amb el pas de les temporades, cada cop té una mitjana anotadora més baixa. La
part defensiva fins a cert punt no li qüestiona ningú, però no està renyit
defensar bé amb després fer un joc dinàmic i atractiu per l’espectador. S’hauria
de veure per exemple la reducció que s’ha produït a les assistències al palau
en partits de la temporada (les “brillants” idees de la directiva també han
ajudat per això).
Tampoc m’agrada la seva passivitat a l’hora de truncar
ratxes dels equips rivals. Durant aquestes temporades molts partits s’han
encallat i s’ha patit molt per guanyar-los davant rivals més assequibles, per
la seva passivitat i no demanar temps morts quan tocava. Partits guanyant de
10-15 punts i esperar massa i remuntar l’equip rival fins a 4-5 punts i agafar
moral. Sense anar més lluny el partit que guanya al Palau el Madrid aquesta
sèrie. Era l’últim quart i el Barça guanyava de més de deu punts i Sergio
Rodriguez fa el partit de la seva vida i comença a clavar triples. Doncs va
demanar temps mort quan es van posar a 3 punts. Llavors el Madrid ja estava a
tope de moral i van remuntar el partit. Un partit que havien estat millors
durant tres quarts, resulta que es perd per no tallar la sangria a l’últim i
llençar la feina per la borda.
A més del tema de les zones. La zona va molt bé per a tancar
la teva cistella de cara al rebot, per a que no facin moltes faltes els teus
jugadors, per a arribar més fàcilment a tapar als llançadors exteriors, per a
agafar els teus rebots i controlar el ritme, etc. Però la part més important (i
més si alternes zones 1-3-1, caixa +1, 2-3, mixta, etc) és que fas pensar als
jugadors rivals en aquella mateixa jugada i si pressiones la pujada de la
pilota encara tenen menys temps. Perquè aquestes zones, es poden trencar si
tens bons passadors i moltes vegades queda gent molt sola per a tirar, però el
que els has fet pensar prèviament i canviar el xip fa que fallin quan estan més
sols que amb individual. És més un tema mental que res, però funciona en
moments determinats i segons els equips. El Madrid durant tot l’any ha tingut
problemes amb aquest tipus de defenses.
Però el senyor XP aquestes coses (alliçonat pel quadriculat
de Dusko Ivanovic) mai ha cregut en elles, no les ha entrenat ni aplicat durant
tot l’any. Per això em fa una mica de gràcia que es parli de lliçó tàctica de
XP quan ha sigut per un tema de necessitat. Ha recorregut a aquest tipus de
defenses, després de la lesió d’Ndong, en els tres partits anteriors (i el més
important de l’any a la F4) no va tindre els nassos de fer-ho i es van menjar
al Barça perquè li van “robar” el ritme del partit. També s’ha de dir que XP la
va cagar clarament a l’hora de descartar un jugador de cara a la final, perquè
jugava amb un equip amb 5 pivots i dos d’ells per sobre dels 2.15 m. Va
descartar a Perovic, total per a fer jugar molt pocs minuts a Ingles per
exemple. Per tant va tindre molta sort XP a l’hora de decidir fer aquestes
diferents defenses zonals perquè ho va fer mogut per la necessitat.
Per això em costa bastant analitzar el tema dels jugadors,
perquè molts d’ells són jugadors que als seus clubs anteriors han destacat
moltíssim i em costa saber si el seu rendiment és com per a que els facin fora
o bé ha estat una conseqüència de tot. Però anem als jugadors. I per aquests
jugadors penso que és la temporada més important per al responsable de la
secció Joan “chichi” Creus, perquè si no passa res haurà de canviar molts
jugadors i ha d’encertar i molt si no vol que l’equip vagi en picat.
Comencem pel tema més greu, Erazem Lorbek. És un jugador
indiscutible i és el millor quatre que hi ha ara mateix a Europa i que pot
tenir el Barça o qualsevol club. Però per desgràcia sembla que marxa als San
Antonio Spurs. Una autèntica llàstima i el motiu pel qual penso que el Barça de
cara a l’any vinent baixarà bastant (espero equivocar-me). Perquè ara mateix no
hi ha un jugador que se li acosti i que es pugui signar de cara a la temporada
vinent. Aquí és on estarà la clau de tot, perquè si no s’encerta en aquest
substitut les passarem magres. Jo intentaria fitxar a Lampe que té una molt
bona mà des de fora i un acceptable joc de peus, però evidentment no és Lorbek
ni se li acosta. També estaria bé Tomic del Madrid, però li haurien de fer una
transfusió de sang de Pete Mickael, perquè és el que realment li falta a aquest
noi per a ser un dels cincs més dominadors a nivell europeu. A veure quina
sol·lució planteja Creus a aquest tema, estic bastant impacient per veure com
acaba el tema de seccions.
Després està Mickael, jugador necessari i decisiu per al
Barça i que en principi té contracte i espero que es quedi. Per a mi
intransferible.
Navarro el mateix que els altres dos, però en aquest cas hi
ha un però. Entenc que el jugador vulgui anar als jocs olímpics, però espero
que aquests siguin el final de cicle de la selecció i es comenci a dedicar al
club que li paga. No pot ser que per anar amb la selecció els estius i no fer
les vacances que hauria de fer, després ho hagi de pagar el club com aquest
any. L’entenc però espero que aquest sigui l’últim any que ho fa.
Després estan els casos de Sada i Vazquez. El primer sembla
que hi ha problemes per a que renovi perquè no estan d’acord amb el tema
econòmic (pel que es diu als mitjans) i sembla que té ofertes nba. Jo soc
partidari de que es quedi, però amb la temporada que ha fet encara ha d’exigir
massa diners i té ofertes millors de la nba doncs que hi farem, gràcies i fins
una altra. No crec que hagi fet una temporada com per a exigir moltes coses. El
cas de Vazquez és similar, però aquest té el problema que en molts de trams de
la temporada ha jugat molt poc, no se si com a mesura de coacció o per
problemes amb XP però quan ha tingut minuts ha donat la talla. Jo també me’l
quedaria, entre altres coses perquè s’ha de mirar el tema dels nacionals, el
mateix que amb Sada.
En aquest tema crec que va encaminat el més que probable
fitxatge d’Abrines de Unicaja. Un jugador que és una de les perles nacionals
però que encara està una mica verd per a tindre la exigència blaugrana, però és
una “ganga” que ofereix el mercat i és nacional, de cara al nombre de jugadors
nacionals que exigeix l’ACB.
Per aquí també pot vindre la continuïtat de Rabaseda. Un
altre dels jugadors que tinc dubtes de si no dona la talla o és per culpa de l’entrenador.
Els trams de la temporada que es va lesionar Eidson i Navarro i ha tingut
minuts i confiança ho ha fet molt bé, però després XP l’ha relegat a l’ostracisme.
Si la cosa ha de seguir igual que el cedeixin perquè aquest noi té molta
projecció i necessita minuts.
Uns minuts que li ha tret per exemple Ingles. Uns minuts que
li ha tret perquè Ingles va ser una aposta personal de XP quan l’any passat va
haver-hi la plaga de lesions. Per això aquest any li ha tret minuts a Rabaseda
i a Eidson. És un jugador amb moltes condicions per a ser important, té un
físic privilegiat. Però li falla la concentració en moments clau i falla
entrades a cistella que sent esquerrà no hauria de fallar. Li manca també una
mica de sang. Té contracte en vigor,
complicat el que pot passar amb ell.
El cas de Wallace em sembla que també ha estat un tema d’entrenador.
Perquè el seu paper s’ha limitat a molts pocs minuts durant l’any i de cara a
donar descans a la resta de pivots. Al tindre poc temps i ganes de demostrar
molts cops ha caigut en la tendència de fer massa faltes en poc temps o de
jugar massa pressionat. Els partits que ha sabut d’un començament que seria
important i ha tingut minuts, ha fet molt bons partits. Sense anar més lluny el
quart jugat a Madrid i el tercer partit a València quant els valencians ens van
treure el factor pista. Ha tingut partits que ha fet una feina poc vistosa però
clau per a l’equip. Jo me’l quedaria també.
El tema d’Ndong és el més sorprenent, entre altres coses
perquè avui he llegit que potser no continua ja que l’any passat ja va costar
la seva renovació i que aquest any potser marxa. Molt sorprenent ja que ha
estat el millor pivot després de Lorbek
aquest any. A més ha demostrat en tot moment la seva professionalitat i és un
jugador encara molt útil per al Barça. Si marxa jo almenys no ho entendré
massa.
Per últim està el tema Eidson. Confesso que no puc ser molt
objectiu amb aquest jugador. Ja que és un jugador que a mi m’encanta des de la
seva època a Lietuvos Rytas, després a
Maccabi. És un jugador que el volia tota Europa l’any passat i el Barça va fer
una jugada mestra al fitxar-lo. Va començar relativament bé, aportant fins que
es va lesionar a la copa i que va perdre una mica. Tot i això feia al voltant
dels deu punts per partit, molt bona defensa, rebots, assistències, en
definitiva bona aportació. Però des de la F4 ha caigut en picat, està trencat
anímicament i ja veurem que passa perquè cobra bastant. Un jugador que li ha
costat adaptar-s’hi al seu nou rol on Navarro acapara moltes pilotes. Però li
ha afectat sobretot haver de repartir minuts amb Ingles i Rabaseda. Jo me’l
quedaria, ja veurem com acaba la cosa, però penso que té moltes coses per a
donar i simplement li manca confiança. El que no tinc tant clar és si XP és la
persona adient per a donar-li.
Total que jo aniria a per Obradovic i canviaria l’entrenador,
però te pinta de que no el faran fora. Després fitxaria a un “3” similar a Pete
Mickeal però amb una mica més d’alçada i li donaria la importància en quant a
minuts i joc a Eidson. Ja la cosa dependrà de qui marxi, substituir-lo. Ja
anirem comentant més endavant com es mou la cosa però jo faria una neteja
important aquest any, Perovic, Ingles i Rabaseda, Huertas i Wallace sempre i
quan segueixi XP...
No hay comentarios:
Publicar un comentario