Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



martes, junio 19

Que els arbres...

Com diu la dita popular, que els arbres no ens privin de veure el bosc. És el que s’ha de fer per a analitzar el tema de la secció de bàsquet. Perquè suposo que molts després del tercer partit haguessin fotut fora a tots els jugadors excepte algun i ara els renovarien a tots. El mateix amb l’entrenador. Jo volia fer aquesta entrada el dia després de la derrota dolorosa a Madrid, però vaig pensar-ho millor i vaig veure que hagués estat injust amb les meves opinions i haguessin estat més subjectives de l’habitual. Per tant, ara un cop guanyada la lliga i amb el global de tot l’any toca fer la valoració del bàsquet i si em queda un raconet també d’alguna altra secció, sinó la deixaré per a un altre dia.
Primer que res l’entrenador. Pels meus comentaris a diversos llocs és sabut que a mi no m’agrada Xavi Pascual com a entrenador del Barça. Per a mi és un entrenador massa quadriculat que li costa moltíssim canviar alguna cosa durant el partit, que no hagi previst prèviament als estudis del rival i de com s’imagina el partit abans de començar. Tampoc m’agrada que posi als seus jugadors massa amarrats als sistemes tàctics i que deixi molt poc a la imaginació i les habilitats dels seus jugadors. No m’agraden aquests entrenadors estil Dusko Ivanovic (va ser el seu mentor) que es pensen que encara són els protagonistes del partit. Entrenadors que han de dirigir ells des de la banqueta cada atac. A més de molts sistemes als quals no li dona pràcticament importància als bases, que són meres comparses i que es centra tot en Navarro. No és de sorprendre que la majoria de jugadors d’aquest estil, en quant han arribat al Barça i s’han posat a les seves ordres els ha matat l’alegria pel joc. A Ricky Rubio el va “matar” i va privar-nos del seu joc espectacular a can Barça. Victor Sada al Girona tenia una bona anotació i més importància ofensiva, ara sembla que li faci por llençar o jugar-se-la ell. Marcelinho el mateix, va arribar com un base molt ofensiu cridat a portar anotació des de la posició de base. Però en quant s’ha posat a les ordres de XP el seu rendiment es simplifica a donar la pilota a un altre i anar-se’n a la cantonada per si li passen llençar. Els únics partits bons que ha fet Huertas es quan ha tingut protagonisme ofensiu, que a mesura que ha anat anotant s’ha trobat millor i més confiat. Quan no té aquesta possibilitat s’encalla i busca jugades absurdes i llançaments impossibles per l’ansietat que té per anotar.
Però ja no és només el rendiment d’alguns jugadors, és la poca confiança que ha donat a alguns jugadors durant l’any amb presències testimonials com ara Rabaseda. També és la reducció ofensiva que ha tingut l’equip amb el pas de les temporades, cada cop té una mitjana anotadora més baixa. La part defensiva fins a cert punt no li qüestiona ningú, però no està renyit defensar bé amb després fer un joc dinàmic i atractiu per l’espectador. S’hauria de veure per exemple la reducció que s’ha produït a les assistències al palau en partits de la temporada (les “brillants” idees de la directiva també han ajudat per això).
Tampoc m’agrada la seva passivitat a l’hora de truncar ratxes dels equips rivals. Durant aquestes temporades molts partits s’han encallat i s’ha patit molt per guanyar-los davant rivals més assequibles, per la seva passivitat i no demanar temps morts quan tocava. Partits guanyant de 10-15 punts i esperar massa i remuntar l’equip rival fins a 4-5 punts i agafar moral. Sense anar més lluny el partit que guanya al Palau el Madrid aquesta sèrie. Era l’últim quart i el Barça guanyava de més de deu punts i Sergio Rodriguez fa el partit de la seva vida i comença a clavar triples. Doncs va demanar temps mort quan es van posar a 3 punts. Llavors el Madrid ja estava a tope de moral i van remuntar el partit. Un partit que havien estat millors durant tres quarts, resulta que es perd per no tallar la sangria a l’últim i llençar la feina per la borda.
A més del tema de les zones. La zona va molt bé per a tancar la teva cistella de cara al rebot, per a que no facin moltes faltes els teus jugadors, per a arribar més fàcilment a tapar als llançadors exteriors, per a agafar els teus rebots i controlar el ritme, etc. Però la part més important (i més si alternes zones 1-3-1, caixa +1, 2-3, mixta, etc) és que fas pensar als jugadors rivals en aquella mateixa jugada i si pressiones la pujada de la pilota encara tenen menys temps. Perquè aquestes zones, es poden trencar si tens bons passadors i moltes vegades queda gent molt sola per a tirar, però el que els has fet pensar prèviament i canviar el xip fa que fallin quan estan més sols que amb individual. És més un tema mental que res, però funciona en moments determinats i segons els equips. El Madrid durant tot l’any ha tingut problemes amb aquest tipus de defenses.
Però el senyor XP aquestes coses (alliçonat pel quadriculat de Dusko Ivanovic) mai ha cregut en elles, no les ha entrenat ni aplicat durant tot l’any. Per això em fa una mica de gràcia que es parli de lliçó tàctica de XP quan ha sigut per un tema de necessitat. Ha recorregut a aquest tipus de defenses, després de la lesió d’Ndong, en els tres partits anteriors (i el més important de l’any a la F4) no va tindre els nassos de fer-ho i es van menjar al Barça perquè li van “robar” el ritme del partit. També s’ha de dir que XP la va cagar clarament a l’hora de descartar un jugador de cara a la final, perquè jugava amb un equip amb 5 pivots i dos d’ells per sobre dels 2.15 m. Va descartar a Perovic, total per a fer jugar molt pocs minuts a Ingles per exemple. Per tant va tindre molta sort XP a l’hora de decidir fer aquestes diferents defenses zonals perquè ho va fer mogut  per la necessitat.
Per això em costa bastant analitzar el tema dels jugadors, perquè molts d’ells són jugadors que als seus clubs anteriors han destacat moltíssim i em costa saber si el seu rendiment és com per a que els facin fora o bé ha estat una conseqüència de tot. Però anem als jugadors. I per aquests jugadors penso que és la temporada més important per al responsable de la secció Joan “chichi” Creus, perquè si no passa res haurà de canviar molts jugadors i ha d’encertar i molt si no vol que l’equip vagi en picat.
Comencem pel tema més greu, Erazem Lorbek. És un jugador indiscutible i és el millor quatre que hi ha ara mateix a Europa i que pot tenir el Barça o qualsevol club. Però per desgràcia sembla que marxa als San Antonio Spurs. Una autèntica llàstima i el motiu pel qual penso que el Barça de cara a l’any vinent baixarà bastant (espero equivocar-me). Perquè ara mateix no hi ha un jugador que se li acosti i que es pugui signar de cara a la temporada vinent. Aquí és on estarà la clau de tot, perquè si no s’encerta en aquest substitut les passarem magres. Jo intentaria fitxar a Lampe que té una molt bona mà des de fora i un acceptable joc de peus, però evidentment no és Lorbek ni se li acosta. També estaria bé Tomic del Madrid, però li haurien de fer una transfusió de sang de Pete Mickael, perquè és el que realment li falta a aquest noi per a ser un dels cincs més dominadors a nivell europeu. A veure quina sol·lució planteja Creus a aquest tema, estic bastant impacient per veure com acaba el tema de seccions.
Després està Mickael, jugador necessari i decisiu per al Barça i que en principi té contracte i espero que es quedi. Per a mi intransferible.
Navarro el mateix que els altres dos, però en aquest cas hi ha un però. Entenc que el jugador vulgui anar als jocs olímpics, però espero que aquests siguin el final de cicle de la selecció i es comenci a dedicar al club que li paga. No pot ser que per anar amb la selecció els estius i no fer les vacances que hauria de fer, després ho hagi de pagar el club com aquest any. L’entenc però espero que aquest sigui l’últim any que ho fa.
Després estan els casos de Sada i Vazquez. El primer sembla que hi ha problemes per a que renovi perquè no estan d’acord amb el tema econòmic (pel que es diu als mitjans) i sembla que té ofertes nba. Jo soc partidari de que es quedi, però amb la temporada que ha fet encara ha d’exigir massa diners i té ofertes millors de la nba doncs que hi farem, gràcies i fins una altra. No crec que hagi fet una temporada com per a exigir moltes coses. El cas de Vazquez és similar, però aquest té el problema que en molts de trams de la temporada ha jugat molt poc, no se si com a mesura de coacció o per problemes amb XP però quan ha tingut minuts ha donat la talla. Jo també me’l quedaria, entre altres coses perquè s’ha de mirar el tema dels nacionals, el mateix que amb Sada.
En aquest tema crec que va encaminat el més que probable fitxatge d’Abrines de Unicaja. Un jugador que és una de les perles nacionals però que encara està una mica verd per a tindre la exigència blaugrana, però és una “ganga” que ofereix el mercat i és nacional, de cara al nombre de jugadors nacionals que exigeix l’ACB.
Per aquí també pot vindre la continuïtat de Rabaseda. Un altre dels jugadors que tinc dubtes de si no dona la talla o és per culpa de l’entrenador. Els trams de la temporada que es va lesionar Eidson i Navarro i ha tingut minuts i confiança ho ha fet molt bé, però després XP l’ha relegat a l’ostracisme. Si la cosa ha de seguir igual que el cedeixin perquè aquest noi té molta projecció i necessita minuts.
Uns minuts que li ha tret per exemple Ingles. Uns minuts que li ha tret perquè Ingles va ser una aposta personal de XP quan l’any passat va haver-hi la plaga de lesions. Per això aquest any li ha tret minuts a Rabaseda i a Eidson. És un jugador amb moltes condicions per a ser important, té un físic privilegiat. Però li falla la concentració en moments clau i falla entrades a cistella que sent esquerrà no hauria de fallar. Li manca també una mica de sang.  Té contracte en vigor, complicat el que pot passar amb ell.
El cas de Wallace em sembla que també ha estat un tema d’entrenador. Perquè el seu paper s’ha limitat a molts pocs minuts durant l’any i de cara a donar descans a la resta de pivots. Al tindre poc temps i ganes de demostrar molts cops ha caigut en la tendència de fer massa faltes en poc temps o de jugar massa pressionat. Els partits que ha sabut d’un començament que seria important i ha tingut minuts, ha fet molt bons partits. Sense anar més lluny el quart jugat a Madrid i el tercer partit a València quant els valencians ens van treure el factor pista. Ha tingut partits que ha fet una feina poc vistosa però clau per a l’equip. Jo me’l quedaria també.
El tema d’Ndong és el més sorprenent, entre altres coses perquè avui he llegit que potser no continua ja que l’any passat ja va costar la seva renovació i que aquest any potser marxa. Molt sorprenent ja que ha estat el millor pivot  després de Lorbek aquest any. A més ha demostrat en tot moment la seva professionalitat i és un jugador encara molt útil per al Barça. Si marxa jo almenys no ho entendré massa.
Per últim està el tema Eidson. Confesso que no puc ser molt objectiu amb aquest jugador. Ja que és un jugador que a mi m’encanta des de la seva època a Lietuvos Rytas,  després a Maccabi. És un jugador que el volia tota Europa l’any passat i el Barça va fer una jugada mestra al fitxar-lo. Va començar relativament bé, aportant fins que es va lesionar a la copa i que va perdre una mica. Tot i això feia al voltant dels deu punts per partit, molt bona defensa, rebots, assistències, en definitiva bona aportació. Però des de la F4 ha caigut en picat, està trencat anímicament i ja veurem que passa perquè cobra bastant. Un jugador que li ha costat adaptar-s’hi al seu nou rol on Navarro acapara moltes pilotes. Però li ha afectat sobretot haver de repartir minuts amb Ingles i Rabaseda. Jo me’l quedaria, ja veurem com acaba la cosa, però penso que té moltes coses per a donar i simplement li manca confiança. El que no tinc tant clar és si XP és la persona adient per a donar-li.
Total que jo aniria a per Obradovic i canviaria l’entrenador, però te pinta de que no el faran fora. Després fitxaria a un “3” similar a Pete Mickeal però amb una mica més d’alçada i li donaria la importància en quant a minuts i joc a Eidson. Ja la cosa dependrà de qui marxi, substituir-lo. Ja anirem comentant més endavant com es mou la cosa però jo faria una neteja important aquest any, Perovic, Ingles i Rabaseda, Huertas i Wallace sempre i quan segueixi XP...

No hay comentarios:

Publicar un comentario