Bé Tito.

Divendres, encara que com no va donar peu a començar la guerra no va interessar massa mediàticament parlant, es va presentar al nou entrenador del Barça, Tito Vilanova.

Va ser una roda de premsa on se’l va veure nerviós mentre llegia el discurs que portava escrit, no se si de casa o per algú altre. Però quan va començar el torn de preguntes es on es va veure al verdader Tito, una persona molt tranquil·la i molt normal, allunyada de l’estereotip egocèntric que té un altre entrenador, que inclús necessita anar a comentar l’eurocopa per a un canal estranger per a poder pegar canya als jugadors del Barça i per a treure pit de la seva victòria a la lliga i dels membres del seu equip a la selecció. És igual que siguin els que emmerden el joc de la selecció, però això ja és un altre tema. Com va dir molt bé Tito, a la seva roda de premsa no li volia donar protagonisme, per tant jo tampoc ho faré en una entrada que parli d’aquesta.

Per a començar una cosa molt mal feta, igual que a la roda de premsa de comiat de Pep. No per part de Tito, sinó per part del que sembla que no sàpiga qui és el veritable protagonista del dia. No se que pinta el senyor Rossell al mig de la taula, quan el que havia d’estar és el protagonista. Però bé, ja ho va fer el dia de comiat de Pep i malgrat les crítiques ho ha tornat a fer. Sembla que aquest personatge no aprèn del errors.

La roda de premsa va ser molt tranquil·la, com sembla ser Tito. Una cosa que m’agrada molt perquè amb tot el que va dir i la manera de dir-ho, em sembla que aquest no es cremarà com l’altre. Està clar que els resultats i sobretot el joc de l’equip marcarà el seu futur, però el veig amb un tarannà que m’agrada per a un entrenador del Barça, com més tranquil sigui menys perdrà els papers.

Del que va dir, el que més em va agradar va ser la seva ferma decisió de la continuïtat d’Alves, públicament i per acabar amb el culebrot. Ara si el venen ja no li podran carregar el mort a ell. Em va agradar també veure que en un principi seguirà la mateixa metodologia de treball i les mateixes innovacions que ha fet el club els darrers anys, igual que va explicar molt bé els motius pels quals ha escollit a Jordi Roura com al seu segon. M’ha agradat també la seva forma de contestar algunes de les típiques preguntes xorres que fa algun que altre periodista, que no se per a que va per a fer segons quines preguntes. Les va contestar fins i tot algunes d’elles de forma “campetxana” i divertida.

També em va agradar que els hi hagi parat els peus als de la caverna, que en un dia de presentació sembla que els interessava més començar a crear conflicte amb el seu estimat impresentable entrenador que amb el que realment passava ahir a la sala de premsa. Potser per això s’ha passat bastant d’aquesta roda de premsa als mitjans nacionals no catalans, perquè ja volien treure el primer titular i se’n van anar amb la cua entre les cames.

El que no em va agradar va ser el missatge respecte els canterans que aquest any pugen al primer equip. Més que res pel fet que va comentar que alguns pugen per contracte i que ja veurem si es queden o no. O el que va dir també que vol un central, perquè em sembla que amb això el que fas es treure il·lusions a Bartra o Muniesa. Però bé, suposo que si ho fan bé a la pretemporada es quedaran tots dos. Però al dir que dependrà dels diners del club i si es pot fitxar a un central o no ja els deixes una mica en un segon pla.

Em va agradar molt també la forma que té d’encarar aquest nou projecte, tenint clar que qualsevol comparació serà en va perquè sortirà perdent, amb la filosofia d’una persona que acaba de vèncer un càncer i que té una forma de relativitzar les coses que molts no tenen. La tranquil·litat amb la que diu que afrontarà tot això i sobretot, el més important, que té més “mala hòstia” del que aparenta des de fora, segons les declaracions de molta gent entrevistada els darrers temps des de que es sap que serà el nou entrenador. Per tant només queda que donar-li l’enhorabona i desitjar-li molt sort.

Ara ve la part crítica, no sobre Tito, sinó sobre el president. Ja que aquests darrers dies s’ha complert el segon any del seu mandat i m’ha repugnat bastant l’exercici de llepaculs en el que s’ha convertit aquests darrers dies. Encara té la poca vergonya de pegar un palet a l’entorn blaugrana quan li van preguntar ahir a ell i a Tito. Mentre Tito va dir que li era igual, ell va posar la pota i va tindre la cara dura de llençar amb bala sobre algun entorn que no sigui afí a la seva persona. Però dels que tens al costadet no vas dir res oi Rossell??

Perquè aquests darrers dies als mitjans blaugranes, no faig més que veure notables alts a la seva gestió aquests darrers anys. Quan va fer el primer any ja vaig fer una entrada al respecte, per tant em centraré en aquest darrer any. Li posen un notable alt pels èxits esportius, dels quals ell no té res a veure i dels èxits econòmics, uns èxits que ha aconseguit carregant-li tot a la motxilla de l’anterior junta, com es va avançar l’any passat per part d’aquests, que ho feien per a treure grans números econòmics de cara a l’any vinent. I així ha estat.

Tots li posen un notable, notable alt i fins i tot excel·lent, quan aquest any ha tingut moltes coses criticables en la seva gestió. Fins i tot alguns s’han remuntat als fitxatges de Deco i Ronnie. Però tota la mala maror que va posar amb el seu entorn més favorable no han dit res es clar. Tampoc han dit que se’n va anar perquè volia més poder i fer ell els equips. Però això no interessa dir-ho.

Primer que res, ha permès que Florentino l’avanci per l’esquerra amb les relacions amb la federació, cosa que ha costat una lliga que li pertocava per cicle i joc al Barça, com va passar amb la lliga de Calderón fa uns anys (que no va ser culpa d’ell clar). Ha permès que el millor entrenador de la història del Barça se’n vagi perquè està fins als collons de fer d’entrenador i de president a l’hora.

Perquè amb el seu afany venjatiu s’ha enfurrunyat amb denunciar a l’anterior junta i fotre-li un marró a molts amics de Pep per a fotre a Laporta. Ha fet del club un circ durant l’època d’aquest tema als mitjans. Fins al punt de la famosa roda de premsa de Pep criticant el que s’estava fent.

S’ha amagat miserablement de tots els atacs que s’han produït cap al club i ha permès que ho hagués d’afrontar tot Pep, que com Tito va dir molt bé ahir, el que li agrada és fer d’entrenador, no fer la feina dels altres.

Ha anat molt de viatgets cap aquí i cap allà per a recollir premis que li donaven al Barça però com a president ha exercit ben poc. S’ha amagat darrere de Pep i sempre ha esperat que parlés ell primer per a que hagués de marcar la línia a seguir l’entrenador i aprofitar el seu escut.

Tant que parla de la premsa, ha utilitzat a la premsa per a fotre merder amb el tema d’Alves. Ha fotut tant de merder que ha desquiciat al jugador els darrers partits que ha jugat. Ara encara han tingut la caradura d’utilitzar a la premsa l’altre dia per atacar a Alves. Quan l’únic que va fer és demanar que si l’havien de vendre que anessin de cara. Ja van sortir de seguida els sicaris de la ploma de Rossell a dir que perquè ho havia dit si el club comptava amb ell i que per part del club estaven molt empipats. Si era el club el que filtrava les ofertes i els periodistes de la corda de Rossell els que han anat “venent” a Alves pels platós de televisió. Lamentable.

Com lamentable el que ha passat amb la COPE i la tebiesa amb que Rossell ha capejat aquest tema. Lamentable el departament de comunicació, que canvia cada pocs dies i que no saps qui ho ha fet pitjor a l’hora de comunicar les coses. Com ara el tema de Qatar foundation.

Lamentable que digui públicament que controlarà el tema de les entrades de copa i que resulta que després se’n fotin del Barça a la cara. Lamentable el poc que ha fet per aconseguir el bernabeu de cara a la final, que ni es va dignar a anar a les reunions. Ha estat gairebé un president invisible, excepte per a sortir a les fotos clar. Ara avui anirà al palau, però ben bé que ha retallat el pressupost de les seccions.

La gestió del contracte de Tito també ha sigut bastant penosa, gairebé intentant deixar a tito com un pesseter, amb l’ajut dels seus sicaris de la ploma, amb tantes negociacions i coses per tancar que feia dies que estava fet el contracte i es va muntar tot “l’espectacle” per a que l’últim dia el gran Rossell arribi com a salvador i per arreglar-ho tot.

Hi ha moltes coses que ha fet malament, però no es veuran a cap diari, ni als de la caverna, que estan molt contents de que segueixi Rossell al capdavant. Jo quan es van fer les eleccions em va sorprendre que la caverna estes clarament a favor de Rossell quan a priori era el candidat amb més opcions. Però veient com s’ha comportat aquests dos anys i com han canviat les coses en molts àmbits del futbol i del Barça, ara entenc perquè el volien. Perquè per quedar bé amb tothom, al final fa que el Barça en surti perjudicat.

Jo personalment, que no em dona regalets per a que faci cupons i cartilles, que no tinc cap interès econòmic amb quedar bé amb ell, per a mi ha suspès clarament des de que és president. Principalment perquè ha heretat uns equips meravellosos tant de futbol com de seccions i que des de que està ell que les coses han anat a pitjor. I ja si mirem el que ha fet fora de l’àmbit específic de l’esport en si, ja és un fracàs total.