Menys fumets.

Aquests darrers dies s’ha creat l’absurda polèmica al voltant de Jordi Alba i l’opinió sobre si ha d’anar als jocs o no. Em sembla perfecte, cadascú té la seva opinió, com jo donaré la meva a continuació. El que em sembla bastant penós és l’arrogància d’algunes persones que es creuen amb el dret d’imposar quan no tenen “el poder” de fer-ho o d’altres que comencen a llençar merda i a insinuar conspiracions de Villaratos i tonteries per l’estil aprofitant que ja s’ha acabat el servei prestat dels blaugranes per a la seva estimada selecció i que ara ja fan feina de cara a la temporada vinent.

El tema Jordi Alba per part de la premsa catalana s’ha tractat des del punt de vista que el jugador hauria de negar-s’hi a anar en benefici del seu club o que el club hauria d’exercir la seva postura i prohibir que el jugador vagi, perquè li suposarà problemes de cara a l’adaptació a l’equip. Per part de la gent blaugrana que no està sotmesa a limitacions editorials, jugadors i tal diuen que si ells fossin els implicats que voldrien anar.

Jo penso que si el jugador vol anar, que el club l’hauria de deixar. És un jugador molt jove i que físicament pot aguantar una temporada sense fer vacances. A més s’ha produït més d’un precedent al respecte i sempre s’ha deixat anar al jugador. El tema de l’adaptació també és bastant relatiu, perquè és un jugador que ha estat 7 anys a la pedrera i que té més que clara la forma de jugar. Apart de que no és un jugador que vingui d’una lliga diferent i d’un país estranger que no ha seguit molt l’equip. També ha jugat amb la selecció durant l’euro copa i s’ha conjuntat molt bé amb Iniesta i Pedro, jugadors del Barça on coincidirà sovint per la banda blaugrana. Per tant, té la joventut per a poder anar als jocs, té la suficient experiència a la lliga i té el que diuen quan els interessa “ADN blaugrana”. A més, és una oportunitat única a la vida que qualsevol jugador voldria aprofitar, sense anar més lluny companys d’equip seus que volien anar i que el club no havia posar cap impediment. Es parla també de que no farà vacances, quan des de que ha acabat la euro ja fa gairebé dues setmanes que està parat, més la setmana i poc després d’acabar els jocs ja fa gairebé un mes de vacances. Hi ha jugadors del Barça que fa dos anys o més que no tenen tres setmanes de vacances i són més veterans. A més hi ha que recordar per exemple que Cesc l’any passat va arribar al club a punt de començar la temporada i es va adaptar perfectament. Això sense tenir en compte que Alba ha signat per als pròxims cinc anys, no és un fitxatge per a la supercopa i després se’l torna al seu club. També el Barça té a Adriano que farà la pretemporada i estarà a disposició de l’equip i que quan ha jugat al lateral esquerre no ha desentonat mai. Per tant, jo penso que el Barça hauria de deixar al jugador viure l’experiència única de disputar uns jocs.

Però una cosa és ser bones persones i l’altra l’actitud de l’altre bàndol. Primer imposant des de la federació, el propi Milla i membres relacionats amb la selecció com el propi marqués pràcticament exigint que el jugador ha d’anar “per collons” i des de la caverna ja ho han agafat com un dels típics temes que els serveixen per a exhibir una postura de poder i demostrar de portes a fora que ells manen i fan el que volen. Molt típic de la cultura espanyola de la part central. Voler imposar-se respecte la resta i a sobre vacil·lar-t’hi de que t’ho fan.

Però hi ha un petit problema i farien bé de mirar el que ha passat en altres ocasions, perquè amb aquesta supèrbia que van, si el Barça es posa seriós, perdran més que no guanyaran. El que passa és que tenen molt poca memòria, però un cas així es va produir als jocs de Pekín 2008, quan Messi va ser convocat per als jocs i ell volia anar mentre que el seu club no, que recolzat per altres clubs europeus va acudir al TAS i va guanyar i tenia la paella mel mànec. El que passa és que Pep va decidir que Messi havia d’anar als jocs si volia i es va pactar amb la selecció argentina que Messi no hauria d’acudir a un cert número d’amistosos de l’absoluta que li interessava al Barça. Es van posar tots d’acord i Messi va guanyar la medalla d’or. Però perquè el Barça va voler i perquè es va arribar a una entesa. Per tant farien bé de no posar-se gallets com ho estan fent perquè el Barça es podria plantar i seria un efecte dominó. Perquè a la selecció olímpica per exemple van quatre jugadors bascs de l’Athletic, que es juguen la fase prèvia de la UEFA en aquelles dates, també Mata que el Chelsea podria demanar que no vagi i així un efecte dominó que disminuiria moltíssim el nivell de la selecció de cara a guanyar una de les poques medalles a les que aspiren gairebé amb seguritat si no passa res estrany.

Tampoc ajuda el seleccionador Milla, que resulta que només ha convocat a Alba com a lateral esquerrà. I no serà perquè no tingui per exemple a Dídac Vila i altres jugadors aprofitables. Més que res perquè és un jugador que ha jugat tots els minuts de l’euro copa i no estaria de més que ja que està la polèmica, t’endus un lateral esquerre i dosifiques a Jordi Alba, inclús si el partit és més assequible pots donar-li descans. Però no, el senyor Milla havia de fer-se el xulet encara i convocar només a ell com a lateral. Són detalls que no ajuden a que el Barça sigui benvolent però que en canvi queda molt valent i molt bonic de cara a la galeria espanyolista. S’hauria d’estar una mica més agraïts al Barça després dels èxits de les seleccions de futbol, on sempre s’aprofiten de la seva pedrera per a presumir d’èxits.

Després estan els cavernaris que comencen a treure pestes per la boca, que tenen els pebrots d’amenaçar amb treure el Villarato que han aparcat aquesta temporada passada que el Madrid ha estat clarament beneficiat. Però clar aquest any s’han guanyat les coses al camp i no als despatxos. Però amenacen novament amb parlar de villaratos si Jordi Alba no va als jocs. Però que s’han cregut aquesta gentussa?? S’atreveixen a mentir també amb les seves suspicàcies respecte a les lesions de jugadors del Barça, com ara la de Thiago, quan els serveis mèdics de la selecció han tingut la cara dura de viatjar a Barcelona com a senyal de dubte respecte als diagnòstics blaugrana. Igual que fan sempre amb els jugadors blaugrana que els fan viatjar a Madrid quan hi ha un lesionat. Cosa que no fan amb altres equips. Encara tenen la cara dura de recordar una lesió de Silva a la copa confederacions i que Iniesta no va anar per lesió per a corroborar les seves paranoies de tractes de favor respecte al Barça com fan sempre, treuen un cas dels molts que ha passat interessadament per a defensar les seves conspiracions a l’ombra. Com fan amb qualsevol cosa que passa durant l’any arbitralment per a dir que el Barça juga amb xarxa vaja. Però casualment s’obliden de que fan viatjar a Puyol quan està lesionat i el fan entrenar a ple rendiment i es lesiona als 5 minuts d’entrenament. Però clar només tenen memòria per al que volen.

De l’actualitat més recent hi ha tres notícies per a mi molt bones. La primera és que sembla que la cosa va en serio amb el tema Javi Martínez. Un fitxatge molt bo per la seva polivalència i la seva capacitat per al joc aeri, per la seva curta edat i per la seva qualitat humana de cara al grup. Jo personalment hagués donat més confiança a Bartra i més galons, però si el club està emperrat en fitxar a un central per a mi la millor opció és aquesta.

L’altra bona notícia és la marxa de Keyta. Primer perquè deixa un bloc de minuts de cara a repartir entre els diferents mitjos blaugrana, cosa que farà que jugadors que l’any passat en van tindre menys de minuts per l’obsessió de premiar a Keyta, com va fer al final de temporada. Un jugador al que se li ha d’agrair la seva personalitat dintre del vestidor i la seva professionalitat. Però que per a mi sempre ha desentonat en el joc d’aquest equip i en quant a la qualitat respecte la resta. El que no m’ha agradat són les veus discordants que han llençat amb bala acusant-lo de pesseter. Que fàcil és parlar de la resta de gent!! Un jugador amb 33 anys que li ofereixen el triple del que guanya ara, una titularitat assegurada i encara el critiquen. És molt penós la veritat com una persona té la poca vergonya de criticar la vida dels jugadors sense tenir en compte que són gent que als 35 anys aproximadament se’ls acaba la seva carrera. Hi ha molta hipocresia de l’entorn a l’hora d’opinar. A veure tots aquests que l’han posat a caure d’un burro, que haguessin fet en la seva situació. Penós.

La tercera bona notícia és la renovació de Lorbek en cas de confirmar-se la notícia d’avui del Mundo Deportivo. La pedra angular sobre la que ha de girar el futur blaugrana juntament amb Navarro i Mickael, però aquests dos ja comencen a tindre una edat i Lorbek assegura el futur de la secció. L’equip blaugrana està començant a prendre forma i una vegada més Creus està fent una bona feina, a priori està signant molt bons jugadors, ara falta per veure com els utilitza l’entrenador, el que em genera més dubtes.

També estan molt bé els fitxatges de Aiccardo per a la secció de futbol sala, encara que personalment segueixi cabrejat amb el tema Javi Rodríguez i el mal tracte rebut i com han estat de desagraïts amb aquest emblema del club i del futbol sala català, però Aiccardo és un molt bon fitxatge, jugador internacional amb un molt bon xut exterior.

Igual de bon fitxatge Stranovsky per a l’extrem blaugrana, igual que els dos laterals esquerrans nacionals que ha signat. Veurem també si l’entrenador els sap utilitzar, perquè té equip per a guanyar la xampions, ja que la lliga és molt més assequible, sobretot ara que està produint-se una estampida als països on els poden pagar.