Mercenaris no...

Ja ha tornat a sortir el personatge aquest, el “senyor” Godall, a dir subnormalitats que no tenen cap sentit per a sortir als mitjans no se amb quins interessos realment, perquè poc el poden ajudar aquest tipus de declaracions. Primer que res, perquè un mercenari és una persona que es ven per diners per a fer un treball determinat, cosa que en aquest cas ataca a jugadors del Barça que són convocats pel seu país ara mateix i que estan obligats a anar-hi perquè sinó tenen greus sancions. Sembla mentida que una persona que hagi estat set anys a la junta directiva del Barça no ho sàpiga. Però sense estar d’acord amb el que diu aquest personatge si que s’apropa a una realitat dels nostres jugadors. Jo no diria mercenaris però si jornalers o il·legals. Perquè és com els tracta el propi país. Faig aquesta comparativa perquè en aquest país, els habitants d’aquest no tenen cap problema quan els “sense papers” venen a treballar al camp segons la temporada, després un cop tot recollit i cobrant una misèria volen que se’n tornin cap als seus països. Doncs amb els futbolistes catalans i sobretot els del Barça, fan una cosa similar. És a dir, aguanten que vagin amb la seva volguda roja per a aconseguir l’objectiu que tenen marcat, per a poder treure pit com a “nous rics” del futbol, però després quan ja tenen el títol al sarró, ja es torna a obrir la veda contra els nostres jugadors, després la resta de l’any són incapaços d’alabar res del que fan i són incapaços de no atacar i llençar merda sobre ells. Perquè ahir la nit per exemple, els jugadors catalans, com alguns van treure la bandera d’Astúries, d’Andalusia, de la comunitat de Madrid, etc. els jugadors catalans van treure la senyera. Llavors és quan es van obrir les hostilitats contra ells per portar-la. Es veu que les altres banderes no les van veure (o no les van voler veure) però van començar a atacar als jugadors pel twitter. Igual que durant tot el torneig els comentaristes han atacat sistemàticament a alguns jugadors durant els partits i els mitjans han fet les respectives campanyes per a que posessin als seus estimats jugadors. Perquè des del primer partit d’aquesta euro copa, no s’ha escoltat ni un debat sobre el doble pivot, ni sobre estar jugant amb un lateral dret mediocre, sobretot en atac, al que inclús “flotaven” com fan al basquet per la seva poca perillositat. No van debatre en tot el torneig que s’hagués de treure a Navas per a compensar la nul·la capacitat ofensiva d’Arbeloa. El primer debat, com no, va ser que s’havia de treure a Cesc de la posició de fals nou perquè no donava profunditat i que feia falta un nou (casualment el nou que feia falta era Torres, jugador que no ha merescut anar per la seva temporada i que és un dels jugadors que va per decret). Fins que el marquès es va abaixar els pantalons i al següent partit va decidir treure a Cesc per a posar de titular a Torres. Ni es va nombrar la possibilitat de treure al madridista Alonso i acabar amb el doble pivot absurd i covard. Deu mon guardi!! No feia falta debatre que, amb la presència d’Alonso per decret, la resta de jugadors estaven desplaçats respecte el que estaven habituats a fer al seu club d’origen i que estava curtcircuitant-ho tot. Perquè si alguna cosa sap fer bé el marqués és aprofitar el treball dels altres i després deixar content a qui “interessa”. Aprofita els automatismes de molts jugadors del Barça i al mateix temps col·loca a dos jugadors més del Madrid a l’onze titular, encara que desentonin, perquè així la caverna està contenta. Perquè a la caverna si li toca els ous alguna cosa es que des de fora es compari a la roja amb el Barça, que se li doni gairebé tot el mèrit al tiki-taka i a l’estil blaugrana. Ara com que n’hi ha 4 del Madrid doncs està la caverna més tranquil·leta, així quan es diu això poden contraatacar amb que hi ha 4 merengues, encara que només en mereixin estar 2 com a molt.

El següent pas va ser demanar la suplència de Xavi i Silva i treure extrems, amb un nou que pogués rematar. Era igual que Alonso li hagi tret el protagonisme a Xavi, desplaçant-lo a la mitja punta on els marcatges eren més forts, ni que Iniesta hagués de jugar a la banda, igual que Silva. Al final el millor partit que ha fet la selecció ha estat el partit que Alonso s’ha quedat al darrera i ha deixat combinar i la importància de la pilota als que realment en saben de jugar en curt i associar-se. Després de la final tot era una meravella, quan era el mateix equip que el primer partit, Cesc ja era el millor quan el van matar al primer partit, Xavi tornava a ser l’amo de l’estil i el millor de tots els temps, Iniesta pilota d’or. Un cop aconseguit l’objectiu tot era meravellós.

Encara que els patètics comentaristes s’hagin dedicat a fer una competició de a veure qui era més fan de la roja i qui era el que més recolzava i es pujava al carro primer que tots. Han estat unes retransmissions lamentables, on d’una jugada a l’altra es passava a les incoherències totals segons si sortia bé o no (la mateixa jugada), cada vegada que pixaven tenien un pensament. Patètica la retransmissió dels partits, tant a les ràdios com a la tele, on fins i tot van arribar a demanar que les repeticions no es traguessin. On un mateix penal, a les semis el fa Xavi i Ramos i no era res i en canvi a la final a favor era un penal claríssim. El mateix amb les faltes. No se, em sembla que el millor es que sigui algú que expliqui el que està passant, per a escoltar desitjos i comentaris de bar ja te’n vas al bar. Ha sigut insofrible veure els partits amb aquesta gent la veritat.

Però bé, deixem el tema selecció perquè per als seguidors del Barça en podem treure ben poques coses positives, alegrar-nos pels jugadors del nostre equip que fan història, ja que a partir d’aixecar la copa per als mitjans ja tornen a ser una merda. Una altra cosa positiva és veure com Alba s’entén bastant amb els culés. Poca cosa més, en una competició on el nivell futbolístic ha brillat per la seva absència. En clau Barça poca cosa fitxable de cara a millorar el que hi ha i cap sorpresa que sigui barata de portar. Ja que per a mi centrals interessants per al Barça Chiellini i Hummels i ja són prou coneguts i carets. Tot el destacable ja està a clubs grans sense ganes de vendre’ls i no hi ha hagut cap revelació que es pugui fitxar excepte Alba que ja el tenim.

Una euro copa on han arribat a la final les dues seleccions que tenen més jugadors d’un equip, ja que en tornejos curts poc es poden treballar els equips. Itàlia tenia 7 jugadors de la Juventus i la roja 7 del Barça. Jugadors que ja fa anys que juguen junts i que han estat clau en el joc de les dues seleccions. Altres amb moltes individualitats els ha faltat això i és el que està donant tants èxits a la selecció espanyola. Que s’estan aprofitant del bloc blaugrana que fa tant de temps que juguen junts, amb incorporacions de jugadors com Silva. Ni el marquès ni hòsties.

Del Barça poc a dir, la cosa està molt parada. Avui he llegit la noticia de que volen vendre a Villa, perquè per molt que diguin que no, fan el mateix que amb Alves, dir que no el volen vendre però que dependrà d’ell si vol marxar. Si no el vols vendre, no es filtra a la premsa per a polsar a veure que n’opina la gent. El que més m’ha sorprès de la notícia en si, és una cosa que m’ha preocupat i molt. He llegit que el preu que el Barça va pactar amb el Santos per Neymar és de 50 milions. Aquest és un tema que necessita d’una explicació pertinent. Si està fitxat, els socis mereixen saber els números de la negociació, perquè pagar 50 milions per Neymar és una barbaritat. Aquest tema a mi cada cop em té més mosca el secretisme que es porta. El tema Keyta per a mi està molt clar, no se que esperen a obrir-li la porta i que se’n vagi amb l’overbooking de mitjos que té el Barça, més els que venen per darrera.

Per acabar la roda de premsa de l’altre dia de Rossell. Molt malament sota la meva opinió. Primer que res intentant vendre la moto que és una temporada excel·lent, extraordinària, parlant de títols en general per titllar d’històrica quan és una temporada que s’ha perdut lliga i xampions. Quan és una temporada que ens han tangat una lliga que per cicle havíem de tenir. Molt discret i molt poc atrevit a l’hora de qualificar el tema arbitral aquest any, quan l’atracament ha estat descarat. Penós perquè ell ni ho va nombrar al discurset llegit i escrit pels altres, va haver de preguntar-li un periodista pel tema quan ell va dir a mitjans de temporada que al final en faria una valoració. Se’n volia anar de rosetes el covard. Però inclús preguntant-li es va amagar miserablement. Com pot dir que és que van tenir mala sort els àrbitres a la primera volta i els van perjudicar una mica?? El partit que el Madrid tanga al Madrigal, al Benito Villamarín, a Vallecas, a Getafe, al mateix Camp Nou, etc. Tots aquests partits van ser a la segona volta. Això és tot el que havia de dir sobre els arbitratges, que es que no han tingut sort? Va home va!!

Igual que el tema sanció sobre el dit a l’ull. Comença fent-se l’indignat i resulta que després de tot això diu que si no tenen els mitjans legals per a impedir-ho només els quedarà fer el bravucón. Com?? Aquesta paraula es veu que algun dels il·luminats que l’assessoren li van deure dir que feia gràcia. Perquè ja la va fer servir a un congrés de penyes i la va tornar a fer servir. A sobre explica que fer el bravucón serà queixar-se. Ridícul. Com no se n’han de fotre del Barça Villar i cia amb aquest president que tenim?? Després de fer el gallet resulta que després reconeixes que igual al final només et queixes públicament i ja està?? No ho entenc la veritat.

Bravucón i un president que realment defensa al club, el que hagués tingut que dir (per a començar ja hagués hagut de reaccionar quan va passar, però bé amb l’excusa que era consensuat s’ha passat per sobre quan és penós) és: el Barça, si mourinho s’asseu a la supercopa d’Espanya a la banqueta, com que creiem que no és just, que ni ha mostrat penediment ni ha demanat perdó ni públicament ni en privat, si se’l perdona i pot seure a la banqueta a la supercopa el Barça no disputarà aquesta copa com a protesta a la injustícia de perdonar la sanció. I com que és una mesura de gràcia del senyor Villar, esperem que seguint el mateix criteri el Barça no rebi cap sanció perquè entenem que també se’ns ha de perdonar seguint els mateixos criteris. Això és fer el bravucón Rossell, no la tonteria que dius tu. Igual si poses en perill el tema econòmic i d’audiències a lo millor s’ho pensa dues vegades el “senyor” Villar.