No és un videojoc.

Abans d’entrar en matèria, no puc deixar passar donar la meva opinió respecte a un tema que cada vegada m’unfla més els nassos. Fins ara no havia tingut cap queixa de Tito Vilanova, que realment tampoc és una queixa, perquè ell és lliure per a posar a qui consideri millor, però a mi almenys em fa mal a la vista. El tema ve pel debat dels darrers dies sobre el central, que si ha de jugar Bartra o Song. Dic que no és una queixa perquè els arguments que ha donat Vilanova són perfectament vàlids a l’hora de posar a Song, en quan a que diu que l’han fitxat per a jugar també de central i que necessita minuts per acoblar-se a l’equip. Però aquests mateixos arguments serveixen per a Bartra, inclús està el tema de que és de la casa. Li va faltar a Vilanova dir que, havia de justificar els 20  milions del seu fitxatge i que Bartra és gratis.

L’altre dia a la xampions jo hagués posat a Bartra, entre altres coses perquè m’encanta com a central i penso que s’està sent injust amb ell precisament per ser de casa i per pujar del filial, però els que segueixin mínimament la trajectòria de Bartra saben que té una capacitat espectacular per a jugar la pilota en la construcció, que té una bona col·locació i que va molt bé per dalt, a sobre és un jugador que té una tranquil·litat i una sang freda dintre del camp difícil de trobar en un central. Però entenia l’explicació de Tito de que no havia jugat ni un minut i que Song té més experiència en partits d’aquest estil. Dic entenia, no que estigui d’acord, perquè aquell dia Song va estar totalment descol·locat i va fer unes errades i unes faltes que van posar en perill el partit, unes errades que no dic que no hagués pogut cometre Bartra, però almenys ja té la filosofia i el sistema de joc après, pitjor que Song no ho hagués fet segur.

Però bé, l’equip va remuntar i jo esperava que jugués Bartra contra el Granada segur, però la meva sorpresa va ser veure que tampoc jugava. A mi personalment em va semblar fatal, perquè de Tito (i de Pep) s’ha lloat la seva valentia per apostar per exemple per Tello, per les rotacions de Getafe, però aquest atreviment i valentia no l’està demostrant amb un central espectacular de casa. Perquè a més està el tema moral, com s’ha de sentir Bartra de veure que ni amb dos centrals lesionats, jugant contra el Granada o contra l’Spartak, si no juga, quan jugarà aquest noi?? Sobretot quan el que necessita per millorar és jugar. Perquè no pot jugar si la majoria d’equips es tanquen amb dues línies davant de l’àrea i passen 2-3 vegades del mig camp?? Per exemple ahir, contra el Granada l’equip en una jugada va poder perdre el partit, que va salvar Valdés (si aquell al que van matar per l’errada a la supercopa que ahir va donar tres punts), Bartra no jugava, a més de ser una errada greu de Song (i del linier perquè la pilota havia sortit) de no fer falta abans quan el tenia arraconat a la banda.

I que consti que ahir Song va millorar bastant respecte al primer partit com a central, però aquesta errada esmentada anteriorment va poder costar cara. No és que li tingui cap mania a Song, al contrari, però penso que Bartra mereix una oportunitat de demostrar que és molt vàlid per a jugar en aquest equip que no li estan donant precisament perquè no ha costat 20 milions i s’ha de justificar el fitxatge.

Però bé, anem al partit d’ahir. El títol de la entrada ve, perquè em fa molta gràcia la premsa, mitjans i entorn que parlen molt fàcilment des del sofà de casa o des d’una cadira a una cabina, de coses que no són precisament fàcils. Em rebenta profundament quan escolto la frase que el Barça ha de circular la pilota més fàcilment , que ha de augmentar la velocitat de circulació i que ha de crear desequilibri per les bandes, que està jugant a un ritme molt lent i que no genera espais.

Suposo que tots aquests parlen acostumats a jugar al videojoc, que prems el botó de passada i la direcció on la vols enviar i la màquina li dona perfectament, sense haver de controlar i aixecar el cap per a veure a qui li passes. Igual que els que diuen que el Barça juga caminant i que abans jugava millor perquè jugava més a l’espai, com si fos tant fàcil trobar l’espai. Com si fos tant fàcil jugar entre dues línies de 5 jugadors escalonats i pressionant amb ajudes, poder augmentar la circulació de passada. És ridícul veure com hi ha gent davant d’un micro, dient-se analista i que han estat jugadors simples per dir-ho amablement, demanar segons quines coses, quan precisament eren incapaços de donar-li en condicions al jugador que estava a dos metres de l’altre.

El Barça té autèntics problemes perquè els equips rivals (Madrid inclòs) venen al Camp Nou i planten dues línies de cinc jugadors davant de l’àrea. Es parla de que s’ha de xutar de fora de l’àrea, però resulta que per a fer-ho s’ha de xutar de 25-30 metres, com si fos tant fàcil, es parla de que els jugadors de les bandes han de generar perill amb l’un contra un, però clar no diuen que està el lateral, l’extrem o el mig al costat fent dos contra un per si marxa d’un jugador i apart un central i el mig centre defensiu fent cobertura per si marxa. Suposo que també parlen  acostumats a que al videojoc se’n va per la banda i la posa al cap d’ algú i que sempre hi ha algú per a rematar i que sempre la fot dintre. Però el futbol REAL té molts més factors.

Es parla també, quan juguen pel centre que diuen que s’ha de jugar per les bandes, però s’obliden que està jugant precisament pel centre per a que els de les bandes tinguin espais i viceversa, quan hi ha un extrem apegat a la línia de banda per a generar espais pel centre.

La primera part d’ahir no va ser la millor de la temporada, però és que no es fàcil precisament, quan el rival està més fresc, la feina és de desgast per a la segona part. A la segona part l’equip va passar per sobre del rival, malgrat que no s’aconseguia marcar, precisament perquè va aparèixer el cansament i els defensors ja no arribaven a temps. El porter va fer que el partit fos igualat i amb emoció, bé, més que el porter, els jugadors, perquè van fallar ocasions imperdonables tirant com es diu popularment “al ninot”.

Em fa gràcia també que es digui que la victòria va ser gràcies a Xavi, quan la feina de desgast la van fer els altres durant el partit i quan va sortir ell molts defenses anaven amb la llengua fora i no arribaven a pressionar tampoc. Si va fer el gol, un golàs, però prefereixo que faci les més fàcils com la que té dos minuts abans que amb tota la porteria buida, la fot rasa i pel centre fent-li molt fàcil a Toño l’aturada. Prefereixo que faci les fàcils, perquè el golàs que va marcar ahir, en fa un per temporada com a molt, perquè els xuts de llarga distància no són precisament perillosos. Igual que les 2-3 errades de Cesc cara a porta, aquestes jugades no es poden fallar, com la de Messi després de dues parets seguides que li llença als peus de Toño. Poso totes aquestes jugades per a demostrar que no es que vegi només les de Xavi, però em toca els collons que li besin els peus pel gol quan dos minuts abans en falla una que és per a pegar-li dues clatellades. Un jugador pot fallar, com van fallar molts ahir, però posar com a heroi a “l’amic de la premsa” Xavi, em sembla molt injust pel treball que van fer la resta.

Després està el tema dels comentaristes i la realització, que ràpid van buscar la discusió al camp de Villa i Messi, una situació molt normal en un partit, com se li ha vist en diferents ocasions a Messi amb Pedro, Tello, Alexis, etc. quan els demana que aixequin el cap abans de centrar. Passa en gairebé cada partit, sense anar més lluny dimecres amb Pedro a la xampions, però clar en aquest cas van caçar-lo i els anava de perles per a intentar desestabilitzar clar. Perquè els mitjans cavernaris busquen qualsevol imatge o declaracions, sigui un mitjà fins i tot local, però clar “casualment” no els interessa el que va dir Messi a les càmeres de Barça tv clar, que el van entrevistar i va dir que no tenia cap problema que era una situació del partit. Però és que si ho fan llavors no tenen carnassa.

Em rebenta també, estar veient el partit, veure que el Granada està amb l’autobús, tallant el joc, caminant pel camp cada vegada que sacaven, fent penals sense que la realització tingui els collons de repetir, escoltar al comentarista (que sol fer els partits del Madrid i que fa més força que el president de l’equip rival quan s’apropa a l’àrea del Barça) escoltar des del minut un que si el Granada està fent un gran partit, que està mereixent el resultat, que és el millor partit de la temporada, etc. Quina manera de donar valor a la mediocritat xaic. Estava el Barça tancant al seu camp al Granada, amb tot l’equip, centrals inclosos, arriscant moltíssim i mostrant una ambició i un atreviment brutal, i semblava que el que estava jugant bé era el Granada!! En tots els partits que el Barça apreta però no encerta el gol sempre és igual, el rival està fent un partidàs, quan va guanyant el Barça deixen caure que el rival no dona tot el que pot per treure mèrit. Dona fàstics veure el Barça per aquests canals la veritat.

Per acabar comentar dues coses, la “brillant” actuació de l’àrbitre, del col·legi madrileny per cert (per a no variar la costum, és flipant el tema de les designacions, per a Sevilla Lahoz, cagat-hi lorito!!!), que va fer tot el possible per afavorir al rival. Se li’n van fotre a la cara tot el partit, bé, més ben dit, se’ls en va fotre a la cara tots dos, perquè va ser lamentable la reiteració de faltes (que també es sanciona), la poca esportivitat perdent temps tota l’estona i l’àrbitre passant de tot, deixant seguir de cara a no amonestar a jugadors, a més dels dos penals claríssims amb empat a zero que es menja. Un àrbitre desquiciant que esperem no tornar-lo a trobar en molt de temps, perquè està aprenent dels seus mentors companys de col·legi d’àrbitres.

La segona cosa és que comença a ser hora que el Barça deixi de llençar la pilota fora, perquè és lamentable com els jugadors rivals quan es queden fora de lloc es llencen a terra per a tallar el joc perquè el Barça para. Per qualsevol cosa estaven a terra i parant el partit. Tant de parlar de fair play i és al contrari, els equips s’aprofiten per a trencar el ritme i les jugades perilloses de transició. Perquè a més et tornen la pilota al porter per a col·locar-s’hi ben col·locats novament. Però la culminació del rastrerisme és quan li peguen una pilotada a Alexis que el deixen tombat a terra i van seguir la jugada que perquè Pedro va tallar el perill miraculosament, perquè no van parar la jugada amb Alexis a terra. Una cosa és fairplay i l’altra que se te’n fotin a la cara. Els jugadors saben quan algú s’ha fet mal realment i que sigui necessària l’entrada d’assistència. Comença a ser hora d’acabar de fer els passerells.

Bones notícies.

Jo he de reconèixer que no era massa partidari de donar descans a Messi d’un inici, ja que el Barça tenia una de les sortides complicades de la temporada, una d’aquestes jornades que pot tenir molta importància, en un camp on normalment li costa molt al Barça, ja que és molt petit i el Getafe es tanca molt, a més que ja va avisar guanyant al Madrid. També jo hagués posat a Villa d’inici, però clar, els que saben realment com estan els jugadors, són els tècnics i els serveis mèdics de la plantilla. Si Messi, Mascherano i Villa no van sortir d’inici probablement és perquè no estaven per a jugar 90 minuts. Al final el partit i el resultat determina que les rotacions van ser encertades, però això no sempre sortirà bé i s’haurà de tenir la mateixa comprensió sobre les rotacions. Les rotacions són necessàries per a que l’equip arribi bé al tram final. A més, amb la renda que està aconseguint respecte al penós començament de temporada del Madrid, que fa jugar al Barça amb una mica de tranquil·litat i que pugui fer, aquestes rotacions amb calma i quan pertoquen. Probablement fins a una nova parada de seleccions Messi no descansarà, suposo també que Villa serà titular a casa contra el Granada, és el que toca i el rival idoni per a que ho sigui.

La millor notícia és la tornada de Thiago després de la seva lesió, sobretot després de veure el partit que va fer ahir, del jugador del qual avui tota la premsa el posen pels núvols, ha estat un jugador completament oblidat durant la seva lesió. Però clar, ara tot són alabances, inclús perdent un parell de pilotes perilloses, però clar això només ho fan quan els interessa matar-lo quan juga en lloc de Xavi. Thiago és un jugador capaç de controlar el joc i que té la velocitat i desequilibri fantàstic per a trencar al seu defensor i aconseguir superioritat, ahir va donar mostra en vàries ocasions, llàstima del travesser que va fer, perquè la jugada, si acaba en gol hagués estat espectacular i li hagués donat molta moral al jugador que debutant aquest any. El més important és que durant el partit ha semblat que no hagi tornat de cap lesió, que és el millor que es pot dir en aquests casos.

Molt bon partit també, una vegada més, de Cesc, que ha estat bastant important en tot el partit, generant perill constant, sent decisiu en diferents gols, especialment la passada que li fa a Villa des del mig camp. Aquest és Cesc, jugador que quan està més a dalt arriba molt bé de segona línia i que quan s’endarrereix una mica té la capacitat per a donar la última passada. A més, quan està Messi al camp, aquesta parella és molt difícil de parar, perquè baixa un i puja l’altre. És a dir, quan Messi està dalt, Cesc endarrereix una mica per a fer la passada, quan baixa Messi a la mitja punta, llavors Cesc entra a l’espai i Messi fa la passada de gol, a més aquest moviment arrastra molts jugadors i deixa a l’extrem totalment sol, com les dues jugades de Tello, que segueix sent incapaç d’aixecar el cap i no acabar ell la jugada, la de Villa i una de Pedro que van rematar relativament sols. El més indignant de tot amb el tema Cesc, és veure ara tots els que el van matar el dia del València per fallar dues oportunitats clares de gol, li llepen el cul i parlen de que es va ser molt injust amb ells. Però si van ser ells els que el van matar, que parlen d’injustícies! La premsa cada dia és més surrealista. El joc de Cesc no va diferir en excés del partit contra el València, la única diferència és que l’equip estava més fresc i va fer un millor partit. El problema que té Cesc és que va arribar i va començar a fer gols com a xurros i la gent ja es pensava que marcaria en cada partit i els anàlisis dels seus partits ja són encarats a si marca o no, sense tenir en compte tot el que fa al camp. Tot el contrari que Xavi, que no fa un gol de xut de fora de l’àrea ni que li mani el metge, però que en el seu cas s’alaben les voltetes que alenteixen el joc en moltes ocasions, o es valora que hagi controlat el ritme de partit, les passades horitzontals sense error, etc. Però clar això amb Cesc no val. Una llàstima que es pressioni en excés a un jugador que probablement és el més auto exigent de tots els que hi ha ara al Barça juntament amb Messi, que treballa amb els peus a terra sent conscient del seu rol actual en aquest equip i que competeix amb els millors del món a la seva posició, fins i tot amb els futurs millors del món a la seva posició com ara Thiago, gent que apreta com Sergi Roberto, etc. Això també li passa a Alexis. Ahir Pedro va fer un partit de treball ajudant al mig camp i defensa, però va estar desaparegut en atac molts minuts, si aquest partit el fa Alexis el maten. Molt destacable també el partit de Montoya, que va complir molt correctament per la seva banda i es va incoporar en atac quan tocava i es va associar bé, jugant en un camp complicat, va demostrar que sense ser Alves (però aquest és el millor lateral dret del món) aporta coses a la banda dreta i no desentona. Molt bona notícia. La pedrera demostra cada vegada que quan els posen compleixen perfectament, ara només falta que li donin la oportunitat a Bartra, un central de moltes garanties, que podria tenir la seva oportunitat per exemple el pròxim partit contra el Granada.

El Barça va fer un molt bon partit en línies generals, va controlar la pilota i no va patir gaire en defensa, la primera part va ser pitjor que la primera, però tot això també depèn del marcador. A mesura que el partit va passant l’equip rival si té opcions o no, ha d’anar cap endavant i apareix el cansament del rival també després d’anar davant i darrera de la pilota sense tocar-la. Això fa que hi hagi més espais i amb l’aparició de Messi, que té molta més fam cara a porta i que és el millor, la segona part va tenir més joc que la primera. Encara que la primera part ja va ser bastant bona, però la frescor del rival i que estaven tots al seu camp, va dificultar molt la feina ofensiva del Barça. Tot i això es van generar moltes ocasions de gol i s’hagués pogut sentenciar a la primera part ja el partit. La primera part van jugar amb molta paciència, movent la pilota amb molt de sentit i accelerant el ritme quan hi havia una possible opció de gol.

I dic que s’hagués pogut sentenciar d’haver-hi un àrbitre mínimament decent. Ja fa dies que adverteixo d’aquesta designació, és vergonyós que aquest àrbitre segueixi xiulant al Barça. Aquest àrbitre sempre que xiula al Barça els munta el circ de faltes “tocacollons”, que no són o que si ho són tenen un criteri totalment diferenciat de les dels rivals. És un àrbitre que amb ell acaben els jugadors nerviosos i enfadats, no és normal quan són jugadors que mostren poc les seves emocions. A més dels penals i de la xuleria amb que xiula aquest personatge. A més, per si era poc, gràcies a la victòria de l’any passat en la eliminatòria de copa sobre el Madrid, va ser utilitzat pel Madrid i pel seu entorn com a culpable de la eliminació i va aconseguir que anés a la nevera i que no xiules més al Madrid. Com volen que xiuli quan ho fa amb el Barça, si ja abans era merengue i tendenciós, després de estar a punt de quedar-se sense feina “gràcies” al Barça?? Perquè el Madrid pot recusar àrbitres i que no li xiulin més (sense anar més lluny l’àrbitre català del famós “de donde es el árbitro” de Schuster, que ja no l’ha xiulat més) i el Barça ha de tragar amb àrbitres horrorosos como Velasco Carballo, Undiano Mallenco, el germans Teixeira Vitienes i uns quants més?? Que passa que no ho demanen o que no tenen el poder que té el Madrid?

Perquè l’arbitratge de Teixeira més dolent no va poder ser, per a començar em molesta molt que hi hagi barra lliure per a protestar i per a pegar patades per part dels rivals i que a la primera que puguin ja s’amonesta als jugadors blaugrana. Perquè només avisen a uns i als altres a la primera falta sancionable és groga? Després tot el possible que va fer per a que el partit estigués viu fins al final. El primer penal que es menja per mans dintre de l’àrea de Diego Castro, que és impossible que el linier no el vegi, ja és bastant lamentable, cosa que va compensar després amb un penal de Puyol que si el xiula no passa res, que es mengi el penal a Busquets i xiuli falta del jugador blaugrana és penós i molt injust, però és el que es sol fer als córners, que no xiuli el que li fan a Cesc quan l’agarren descaradament del coll i li impedeix fer el retall amb opcions de gol, xiulant falta de Cesc posterior, és ridícul però pot estar mig cec o mirar a un altre cantó i no veure’l, el penal de Lacen a Messi que se li penja del coll quan anava cara a barraca és surrealista, però el partit ja estava sentenciat i no és el primer àrbitre que quan el Barça guanya, es menja penals clars per a que Messi no se’n vagi de la taula de marcadors o per a que no facin golejades escandaloses, sobretot veient el rendiment esportiu al camp del seu rival per la lliga. Però és que el penal que es menja sobre Messi que xiula córner, és per a que el baixin de categoria immediatament, per a que no xiuli més a primera divisió. Com pot xiular córner, quan la pilota ja fa dos metres que no està a distància de ser jugada? Aquest error és molt important, entre altres coses perquè el marcador era d’un gol de diferència. Comencen a ser preocupants els criteris que tenen els àrbitres respecte al seu màxim rival en lliga, sort que al camp llencen els propis jugadors les ajudes per errors, perquè el partit de Sevilla que es va marcar Undiano, perdonant dues expulsions blanques a la primera part, quan veus que a l’entrenador li van deixar dir-li el que va voler a l’àrbitre i als liniers i quart àrbitre, sense expulsar-lo, se’ls veu massa el llautó. El Madrid té un reglament diferent a la resta i els rivals blaugranes tenen també, una aplicació transitòria diferent a la resta, on es pot agafar de la samarreta i tallant les jugades de qualsevol manera sense que s’amonesti i moltes vegades inclús ni es xiuli falta. Però és que a Sevilla es va veure una cosa que no havia vist mai, que un àrbitre es baixi els pantalons i un jugador que està sagnant pugui segui al camp i sacar la falta de l’últim minut de partit. Quan el reglament diu que no es pot i que els fan sortit inclús per portar la samarreta tacada, resulta que a Cristianet el deixen seguir al camp. Barra lliure blanca!!

Però bé, malgrat això, la diferència ha pujat a 8 punts i el Madrid i el seu entorn està començant a encarar la temporada, perillosament per a ells, a llençar la lliga i centrar-s’hi en la xampions. Perillosament, perquè si es queden fora de la competició europea, no els quedarà res, cosa que suposarà una temporada més que llarga, cosa que suposarà un divertiment per a tots els culers, veient com ploren tot l’any i com es barallen internament entre ells i els cavernaris. El que està clar és que Mourinho està preparant la seva escapada, el que tant bo era gestionant vestidors, el gran entrenador, resulta que és incapaç de mantenir la motivació d’un grup dos anys seguits. Ara la culpa és dels jugadors clar, com sempre que perd el Madrid. Estaria bé una derrota demà contra el City per a veure com comencen a sortir les feres al circ i van perdent els papers. El que està clar és que després d’aquesta distància que s’ha creat en lliga, que el clàssic del dia 7 del mes vinent pot gairebé sentenciar la lliga, jo crec que si es posen onze punts de diferència, no veig que el Barça pugui perdre onze punts, comptant que el Madrid no perdi cap partit més fins al final de temporada...

És la diferència entre un equip resultadista i un equip com el Barça. El Barça perdent sempre li queda la imatge al camp i l’estil de joc i la vistositat dels seus jugadors, el Madrid en canvi, quan el resultat no és favorable sempre és una guerra civil perquè no els queda res a defensar o salvar.

Segons qui ho fa.

Ja fa anys que s’està vivint el patètic doble raser a l’hora d’analitzar el que fa el Barça i els catalans, respecte als nacionalistes espanyols, que segueixen ancorats al passat més caspós.

Quan parlo de doble raser em refereixo a l’hora de decidir quan es relaciona política i esport, que es veu que només es produeix quan fa olor a nacionalisme català.

Els darrers dies s’està atacant miserablement tant a Rossell, com al Barça, com a Pep Guardiola per diferents motius. Sempre amb la doble moral clar.

Primer amb Rossell. Jo vaig posar a l’anterior entrada que no em semblava bé la neteja d’imatge, de cara a contestar als diferents sectors que l’acusaven de  poc catalanisme. Però no per un tema polític, sinó per la manipulació de mitjans, jo no entro a si és nacionalista, independentista o el que vulgui ser, cada persona pot pensar el que vulgui políticament. El que no és normal, és el que fa la part casposa espanyola, de criticar segons el costat que sigui.

Les crítiques per la seva assistència a títol personal em semblen lamentables, com les altres posteriors després de que Rossell hagi dit que si Catalunya fos independent que seguiria jugant la lliga espanyola sense cap problema. Tota la caverna s’ha tornat boja per la seva poca visió, són curtets de mires. Són molts els exemples de personalitats públiques que assisteixen a actes reivindicatius a títol personal, però clar, si és a favor del pensament nacionalista espanyol no es diu res clar. Quan el president del Madrid va a actes del partit popular o a reunions amb el govern llavors no els molesta, quan va qualsevol famós a una manifestació a favor de la família, contra els homosexuals o coses per l’estil llavors no els molesta, llavors no els molesta que un personatge públic que representa a un club o a una organització aparegui públicament.

Igual que són curtets de mires amb la típica frase “que jueguen la liga catalana”. Són tan simples, que són incapaços de veure que a tots els països hi ha equips d’altres estats que juguen a una lliga més competitiva, a la premier està el Swansea per exemple que és un equip gal·lès, a la lliga francesa juga el Mònaco, però es que són tant curtets que tenen un clar exemple a la mateixa lliga espanyola, perquè l’Andorra ha jugat tota la vida a la lliga espanyola de futbol sent un estat independent i amb una selecció participant a les eliminatòries internacionals. Però és el que sol passar amb aquest tipus de persones, que es pensen que són el melic del món i que se’ls ha d’adorar per a que ens facin el gran favor de jugar la lliga espanyola. Si es produís la independència, la mateixa lliga espanyola seria la que s’arrastraria per a que el Barça pogués jugar la seva lliga, perquè els ingressos i l’ interès en aquesta lliga cauria en picat. El Barça no tindria cap problema per a entrar a una lliga competitiva, sobretot a Europa, on el Barça és realment admirat i no com en aquest país. Qualsevol lliga voldria incorporar al Barça a la seva lliga, i més avui en dia que pot anar a qualsevol zona d’Anglaterra, inclús viatjant el mateix dia, per això Rosell estava tant tranquil i assegurava que no hi hauria cap problema. Perquè si la lliga espanyola ja té la desigualtat que té avui en dia, almenys té una bipolaritat, que si marxa el Barça ni això. I això sense tenir en compte que el Barça podria llavors estar interessat en incentivar la lliga europea, que ja té bastants partidaris d’uns ingressos majors i uns partits espectaculars cada setmana.

Però així, fent-se el xulet i llençant merda sobre el Barça, així generen la violència que tant els agrada contra el Barça, per a generar ambients hostils a la resta del país quan vagi el Barça.

Igual que volen posar a l’aficionat blaugrana de fora de Catalunya i de la resta del país, exclusivament, perquè fora d’Espanya, per sort, els aficionats ho són per la seva filosofia de joc i pel comportament dels seus jugadors i d’aquest club respecte al món i la seva solidaritat, no per un tema polític absurd. Tant que parlen els veïns de dir que els catalans ens tanquem i no s’obren al món, és totalment el contrari, són ells els que ho fan, potser haurien de mirar al món el que pensa internacionalment el món del Barça, en lloc de viure a una realitat paral·lela que no té res a veure. Perquè són tan hipòcrites d’acusar al Barça de barrejar política i esport, resulta que són ells els que salten perquè un club de futbol decideix lluir la bandera del seu país a la seva segona samarreta. Resulta que són ells els que parlen de provocació, intentant posar als culers espanyols en contra, llavors qui està fent política?? Qui està criticant a un equip de futbol per una decisió de màrqueting amb connotacions polítiques que no tenen res a veure amb l’esport? Perquè no ho han fet quan el València, va posar la senyera a la seva segona samarreta, quan l’Athletic es va posar la ikurriña a la seva segona equipació, el Màlaga, inclús el propi Madrid que es va posar el color de la seva comunitat autònoma a la segona equipació? Pel mateix motiu de sempre, en aquest país queda bé fer campanya anticatalanista, la típica hipocresia de la caverna, que tant que acusen al Barça i són ells els que sempre estan al punt per a utilitzar políticament al Barça per a fer les seves campanyes nacionalistes casposes, com han fet a les dues finals de la copa del rei i en cada ocasió que tenen per atacar el nacionalisme català.

Després li ha tocat a Pep Guardiola per sortir en un vídeo demanant la independència. Primer surt el “senyor” Alfonso, buscant el seu minut de glòria, atacant a Pep per tenir inquietuds polítiques respecte al seu país, relacionant-la amb la selecció espanyola i encara té la poca vergonya d’acusar a Pep de relacionar política i esport. Que li importa a Alfonso si Pep ara mateix no té cap lligam amb cap club ni selecció, ni tan sols algun càrrec públic. Encara té la poca vergonya de dir que ell era amic seu i que no en sabia res. Poc amic devia ser quan fa anys i anys que Pep forma part d’Òmnium Cultural, que ha fet campanyes pro seleccions catalanes i qualsevol declaració. Si tots ho sabem, i ell diu que era amic? Una de dos, o no era tant amic com diu, o tenia una forma de pensar que no era com per a parlar amb ell d’aquests temes. El pitjor de tot és que ho diu una persona que tota la vida ha estat al Madrid i que fitxa pel Barça (tangant una pasta per un rendiment lamentable per cert) dient que era del Barça de petit. Aquest personatge ve ara a donar lliçons de moral o de com ha d’actuar un professional?

Ara surt que si no s’alegrava dels èxits de la selecció, que si hagués hagut de renunciar a la selecció, que és un fals, que no pot ser mai seleccionador espanyol, etc. Ridícul i miserable.

Ridícul perquè qualsevol esportista d’elit vol aspirar al màxim i a jugar els tornejos més importants i si encara no ho pot fer amb la seva selecció, doncs ho haurà de fer amb el país al qual pertany, país per cert que té la absurda norma d’obligar a un jugador convocat anar amb la selecció. Ridícul perquè ben bé que aplaudeixen a Ibaka per participar amb Espanya quan ho fa perquè el Congo no té opcions de jugar aquest tornejos o almenys cap possibilitat d’aspirar a la victòria. Marcos Senna, brasiler que no optava a jugar amb Brasil i que va decidir jugar amb Espanya i va ser decisiu a la primera eurocopa. El senyor xinès de tennis taula, que va participar amb més de 40 anys amb Espanya perquè ja no anava amb Xina als jocs olímpics, o qualsevol estranger nacionalitzat que participa amb Espanya perquè no ho pot fer amb el seu país. Perquè a tots aquests no els ataquen com s’està fent amb Guardiola?? Perquè no són catalans, com es va veure amb el jugador català d’hoquei herba que va haver d’eliminar el seu twitter fins i tot.

Ridícul també que diuen que Pep no pot ser seleccionador espanyol perquè vol separar-se d’Espanya. Quants entrenadors estrangers han entrenat a diferents seleccions?? O és que Camacho per exemple no se sent espanyol i és xinès de tota la vida?? Ja comencen la campanya ja que fa temps que es diu que podria ser el següent seleccionador espanyol, si que els doldria si, que la selecció guanyés amb majoria blaugrana i entrenador inclòs, els agafaria algo.

Miserable perquè ara que queden dos anys, de cara a la pròxima competició on bé que els interessa la participació dels jugadors catalans, el debat ha derivat en atacar als jugadors de la roja de si haurien d’anar o no i rajant d’ells aprofitant que la majoria juguen al Barça, atacant a Piqué perquè va dir que tenia ganes de jugar amb la senyera, tot per atacar al Barça ara. Quan torni a haver parada de seleccions ja veurem si segueix aquest absurd debat, però clar com que només queda un mes i han de tapar les misèries del Madrid, amb la baixada de pantalons generalitzada per a que el pobre Tristiano no estigui tristó, tot val de cara a no parlar d’això.

Però és molt hipòcrita que els que aprofiten qualsevol situació del que fa el Barça o els catalans, que acusin de fer el mateix al Barça, quan l’únic que han fet és anar alguns a una manifestació a títol personal i per decidir posar la senyera a la segona samarreta, una senyera per cert que ja estava darrere del coll els darrers anys, sense que ningú digui res de res. Però clar, les dates eren propicies per a atacar perquè no hi havia lliga.

Una lliga on per cert, una vegada més, hi ha jornada de designacions més que sospitoses a la lliga, el Madrid jugant a Sevilla li posen a un dels ajudants habituals Undiano Mallenco i al Barça a Getafe que li posen a Teixeira Vitienes, un àrbitre que ja va tangar al Barça a Getafe l’any passat i que porta mesos a la nevera després de que anés per petició del Madrid, que quan va quedar eliminat de la copa a mans del Barça el va culpar de la derrota. Un àrbitre marcadament madridista i que sempre que xiula al Barça la lia, “casualment” el posen a xiular un partit tant important per al Barça.

Catalanitat.

Porto uns quants dies, escoltant als diferents mitjans qüestionar la catalanitat de Rosell i del Barça des de que està al càrrec, resulta que avui he agafat el diari i m’he partit una mica amb les diferents coses que he vist.

La veritat és que ja em prenc amb humor la qualitat periodística, la imparcialitat i les publicacions sense cap tipus d’interès i de condicionant. Suposo que s’ha degut captar la ironia. Lo que passa és que això és el típic me’n ric per no plorar, perquè cada vegada són més patètics.

Resulta que avui ha sortir la notícia (en primícia clar, sinó no té cap gràcia besar per on xafa el que mana) al diari Sport avançant que el Barça per a l’any que ve, està treballant de cara a que la segona samarreta estarà inspirada amb  la de la senyera. La decisió a mi personalment em sembla perfecta, entre altres coses perquè quan va sortir la samarreta especial del València ja vaig dir que m’encantaria que el Barça la seva segona samarreta fos la senyera.

El que em toca una mica la fibra és la filtració interessada respecte a la nova samarreta de l’any que ve i tota la campanya de neteja d’imatge que li han fet al president del Barça. Em fa molta gràcia que segons el que passa amb el club, si és dolent o no la forma de publicar-ho. Quan són coses negatives s’assenyala al respectiu culpable, però mai és el president, o bé es parla del club o bé es parla de l’entrenador, directiu responsable, etc. Però en aquest cas, el “responsable” segons Sport és la junta directiva presidida per Sandro Rossell (en negreta clar el seu nom), a més del pertinent repàs històric i els pertinents articles dient que és el president que ha posat la senyera a la samarreta, cosa que no ha fet ningú, posant-lo d’històric i tal.

És ben evident que és una campanya de neteja d’imatge, com sempre que la caga Rossell. Ara avui diu que assistirà a títol personal a la manifestació, em sembla perfecte, però si ho dius del primer moment no fot el merder que ha fotut als sectors més catalanistes que porten dies parlant-ne.

Per a mi el tema està bastant clar. El president del Barça s’ha de comportar com a tal, a mi em dona igual que sigui catalanista o no, d’esquerres o de dretes perquè hi ha hagut de tot presidint aquest club i el club no ha perdut la seva catalanitat, perquè la catalanitat d’aquest club li donen els socis no el president. També penso que el club ha de formar part de tot acte que necessiti una mica de força per part de les institucions catalanes perquè és la millor publicitat que es pot aconseguir per part d’aquest país.

A mi em sembla perfecte que el senyor Rossell hagi anar a la manifestació, com em semblaria perfecte que no hagués anat, però ha de tenir clar en quina direcció ha anat sempre el club i un dels motius pels quals és més que un club. Des de fora de Catalunya, tret de l’estat veí, ningú qüestiona el que fa aquest club en aquest aspecte, així que s’ha de seguir igual, ja que faci el que faci sempre s’atacarà per aquest motiu al Barça des d’Espanya i sempre els menjarà la bola tota la maquinària cavernària posant en contra als socis de fora de Catalunya. Això passa sempre que es fa un acte en català, una roda de premsa, qualsevol cosa que sigui en català com a idioma vehicular. Si volen ser seguidors d’aquest club, aquí no se li tanca la porta a ningú, però si a sobre s’ha d’imposar sobre el pensament d’aquest club i d’aquest país, que es facin del Madrid, ja està bé la broma home.

A mi em preocupa més, per part del president del Barça, que es segueixi passant la mà per la cara al club tant a les institucions com per part de les seleccions. Perquè no entenc, per exemple, que tant que s’alaba a Rossell per les seves connexions a Brasil, amb la federació brasilera, que si “birlant” a Neymar al Madrid gràcies a les seves connexions ha fet un gran treball, que Dani Alves després de no jugar la segona part a la lliga per precaució per una lesió o molèsties que està arrastrant els darrers partits, que el jugador jugui els 90 minuts de dos amistosos amb la seva selecció. Si no té influència com per a exigir que un jugador no jugui els dos partits amistosos no se qui la tindrà ja.

Igual com els 9 jugadors que s’ha endut Del Bosque, igual com el tema Messi a Perú, que esperem que torni amb condicions per a jugar, però em sembla que quan es reuneixen els clubs amb FIFA i UEFA haurien d’exigir algunes coses a més de buscar només els diners.

Igual com el tema arbitral amb el senyor Villar que a la supercopa ja ens han passat per la cara, l’any passat els van robar una lliga al cicle i aquest any la cosa va pel mateix camí. Els arbitratges els darrers partits estan donant molt que desitjar i les suspicàcies cada cop són més evidents. Primera sortida complicada del Madrid al camp del Sevilla i resulta que ja li posen al seu sicari principal Undiano Mallenco, ja podem pronosticar barra lliure als merengues com cada partit que els xiula. Ja va ajudar molt a la semifinal de la copa del rei que van guanyar fa dos anys anul·lant un gol de Luis Fabiano i la final de les trepitjades i les agressions contra el Barça. Ara té una nova missió, aconseguir que el Madrid no punxi de cara a ampliar la diferència abans del clàssic. És evident que Florentino li ha passat la mà per la cara.

D’altra banda, m’ha semblat patètica la campanya des de que ha sortit la notícia respecte la segona equipació, menjant la bola dels que se la deixen menjar amb tertúlies cavernàries parlant de provocacions. No entenc perquè un club orgullós dels seus orígens no ho pot demostrar amb els seus colors a la segona equipació. Hi ha bastants equips que han inclòs els colors de les seves comunitats a la segona samarreta, la diferència està com sempre en que en aquest cas és Catalunya. Sense anar més lluny, l’español va portar la bandera de Barcelona a la segona equipació i no vaig veure cap campanya parlant de provocació als seguidors de fora de Catalunya. Només passa quan és el Barça perquè així desestabilitzen per dues bandes. Però bé, el millor és passar d’aquestes tertúlies i campanyes perquè passaran faci el que faci tant el Barça com Catalunya i no se’n traurà res de bo.

De l’actualitat blaugrana, molt bona notícia la recuperació de Thiago plenament, un jugador que feia falta per a donar relleu a Xavi i donar fluïdesa en molts partits de lliga, és el jugador que està predestinat a ser el relleu de Xavi en aquest Barça i com més aviat agafi “galons” molt millor.

Però la nota negativa de sempre, l’entrenador del segon equip Eusebio. Està portant molt malament el tema Deulofeu, no pots tractar a un xaval així castigant-lo i matant-lo públicament. Com no està sent gens just quan està jugant el paquet del Lombán aquest, que no és jugador per al Barça i que està jugant perquè és una aposta personal seva. Tampoc pots demanar deu fitxatges i després fer jugar als jugadors que tenies l’any passat. No entenc perquè Lobato ha de jugar d’interior esquerrà quan has demanat fitxar a dos jugadors per aquesta posició. Aquest entrenador s’està carregant l’escaló entre la pedrera i el primer equip i li està fent bastant de mal al Barça, espero que sigui la seva última campanya i que no afecti a l’equip en quant a baixar de categoria i que no sigui ja massa tard.

No s'ho mereixen.

És el que pensava ahir quan estava veient el partit del Barça i escoltava el run run cada cop que Valdés arriscava en una passada, alguns xiulets quan la tocava Cesc i sobretot alguna xiulada que vaig escoltar durant el partit. El soci del Barça no mereix aquest equip que tantes alegries els ha donat i que tant els ha fet gaudir. Aquest soci que té el privilegi d’assistir a cada partit quan hi ha una llista d’espera espectacular de gent que aniria totes les setmanes. Ahir per exemple 77 mil espectadors de cent mil que hi caben, el primer dia de lliga no es va arribar als 60 mil, mentre gent que voldria anar cada setmana i que és soci també i no pot. Però bé, es pot acceptar fins i tot que hi hagi un cúmul de 30 mil persones que per diferents motius no puguin anar, però el que no pot ser és que les 77 mil persones que vagin sembli que estiguin al teatre i que en lloc d’animar als moments complicats, amb el seus xiulets i el xiuxiueig segons qui la tocava, o segons la jugada. No se, suposo que jo si fos jugador del Barça, després d’un projecte espectacular, seguint amb gairebé els mateixos però amb el dubte que és humà que es tingui, no m’agradaria que el meu públic en lloc d’animar-me quan estic una mica neguitós per com va el partir, a sobre m’estigués mirant amb lupa per veure si em pot xiular en lloc d’aplaudir-me i donar-me confiança quan erro una passada o una ocasió de gol. Sobretot quan aquesta afició després del partit de la supercopa de tornada deia que estava tant orgullosa de l’equip per com va jugar amb deu jugadors al bernabeu. Però clar, ahir ja no se’n recordaven que aquest partit va ser tres dies abans i que porten una tralla de partits en un començament de temporada frenètic. Potser aquesta afició el que es mereix és un equip amb fracassos esportius, amb un joc més que discret i amb jugadors de segon nivell on es guanyava una copa del rei i era ja una temporada meravellosa. Així es sentirien més còmodes, podent criticar a qualsevol jugador i traient mocadorades i dinamitant des de la grada la tranquil·litat dels jugadors i del cos tècnic i directiva.

Tampoc es mereix l’entorn que té el Barça tenir aquest equip i aquests jugadors, ni tenir els privilegis que tenen respecte a les entrevistes, privilegis a l’hora d’anar a la llotja o a localitats privilegiades pel fet de ser subdirector d’un diari o d’un programa esportiu, o les famoses filtracions i les notícies exclusives, tampoc es mereixen les promocions de qualsevol producte de merchandising, per a guanyar encara més diners amb les cartilles i venent els productes, o les entrades que després poden sortejar als programes. Potser no es mereixen tenir un club amb aquesta massa social i amb un èxit espectacular de cara a poder vendre diaris i poder guanyar molts calerons i potser no es mereixen poder anar a molts llocs del món acompanyant aquest equip. Potser es mereixen menjar-se els mocs.

Perquè aquest famós entorn és el primer que va dir que s’havia d’ajudar a Tito, que s’havia de tenir paciència, els mateixos que porten dient que tot segueix igual i que és herència de Pep. Doncs bé, s’haurà de recordar al famós i cancerigen entorn, que amb Pep Guardiola i un equip molt similar, molts partits al Camp Nou tampoc es van guanyar 5-0, molts partits es van haver de treballar amb resultats molt justos perquè l’eficàcia golejadora no estava  en el seu millor moment. Estic parlant fins i tot de partits on teníem al millor davanter centre que jo recordi a can Barça des dels Romarios, Ronaldos, etc. que és Samuel Eto’o. Estic parlant fins i tot de partits amb Henry, Eto’o i Messi al trident. Perquè aquest entorn lamentable, els darrers partits s’ha hagut de veure com de paciència precisament no n’han tingut i que ja han tirat amb bala a sobre d’uns quants jugadors. Però clar són tan “valents” que les dianes sempre són els mateixos, és igual que estiguin millor que altres, l’important és si són la nineta dels ulls de la premsa o si són fitxatges “guardiolans” fitxats en contra del desig del president. Perquè casualment les bales van contra Cesc i Alexis, fitxatges demanats expressament per Pep i que sembla que “interessi” als mitjans atacar-los de cara a cobrir les esquenes del que ho controla tot i que ho ha après molt bé del seu amic i homòleg Florentino.

Perquè la conclusió segons la premsa d’ahir és que va ser un partit pobríssim, un partit per a oblidar i que es va acabar demanant l’hora i tal i qual, que Alexis està fatal i que Cesc és un desastre. Els mateixos que fa quatre dies deien que Alexis estava fent un començament de temporada espectacular, que s’entenia amb Messi millor que mai i que deien que Cesc estava trobant el seu lloc i que anava a més. Però clar, al final acaben sucumbint com sempre a l’error del resultat.

És molt fàcil dir que Cesc va estar molt malament i que Xavi va estar molt bé, perquè Cesc va fallar dues ocasions clares i Xavi va fer un taló a la banda per a driblar a un jugador, però clar s’obliden que aquesta jugada hagués pogut ser una molt bona contra però que en canvi després de regatejar va donar 5-6 tocs inútils a la pilota en lloc de passar-la de primeres i que va alentir el contraatac i permetre que la defensa de dues línies es tornés a col·locar al seu lloc. Ho va fer vàries vegades això d’entorpir la contra a la segona part. Però clar Xavi és el “metrònom” del Barça i controla el ritme i quan no dona una passada decent i li passa el partit per sobre llavors és que els de davant no se li movien. Però clar Cesc és un desastre per fallar dos gols, en canvi Xavi és un crack per xutar des de fora de l’àrea dos metres per dalt del travesser perquè acaba la jugada i s’atreveix a xutar. Xuts que no faria tan malament i tant desviats ni un juvenil, però que de Xavi no es pot dir. En canvi Cesc, perquè fa més gols ja no pot fallar ni una ocasió, és pecat i si falla tot el seu treball ja no val per a res. És igual que amb els seus moviments faci que Xavi estigui més alliberat per a poder tocar la pilota, és igual que generi espais per a que Messi pugui rebre a la frontal. El mateix que passava amb Villa clar, que ara resulta que és el salvador i la clau del Barça, però que quan jugava li portaven els comptes de les jugades que fallava, les ratxes sense gols, etc.

El mateix passa amb Alexis. Alexis ahir no va fer pitjor partit que Pedro o que Messi, però clar, no és el mateix Alexis que ha vingut fitxat de Xile i que el va demanar Pep. Pedro l’altre dia va fallar una ocasió a la supercopa cantada, però clar el seu treball i sacrifici ho compensa, encara que va tindre la supercopa als peus. Ahir no se’n va anar de ningú i en quant a ocasions de gol o generar jugades de gol també va estar molt per sota, mentre que Alexis va fer almenys dos jugades de donar el gol fet que els companys no van aprofitar, fa un treball espectacular també i té la seva funció de moure’s per a generar espais. I que consti que a mi Pedro m’encanta, és un dels meus preferits, ho he dit en més d’una ocasió, però no podem dir que amb partits molt similars, inclús per a mi va jugar millor Alexis ahir, dir que un fantàstic i que l’altre porta un inici de temporada horrible. No es diu perquè no interessa i el mèrit se’l va endur Messi i Xavi a Pamplona, però el primer gol el dona Alexis, ahir en va donar dos que no es van marcar, però els va generar i els va donar. No entenc que es passin els dies dient que demanen per a ell desequilibri i que en canvi quan ho fa demanin gols. Moltes de les coses que estan dient, no s’atrevien amb Guardiola, cosa que demostra fins a quin punt l’entorn mira pels seus interessos i els del president i no pel bé de l’equip, per molt que després se’ls ompli la boca d’anar amb el Barça.

El Barça no va fer el partit de la seva vida, sobretot a la segona part, això és innegable, però a la primera part es van generar ocasions com per a sentenciar amb claredat i amb un joc prou ràpid i de combinació. L’únic problema és que no es va marcar, és així de senzill. Els jugadors blaugranes van sortir a per totes com el dia de la Reial Societat perquè no estan encara a tope físicament per a no patir a la segona part on ja fallarien les forces. Ahir, van fer el mateix i venien de la tornada de supercopa de jugar 60 minuts amb un home menys. Tot i això van poder sentenciar el partit.

El que passa és que entre que els comentaristes que tenen més ganes que els propis valencians de que marqui el València, la sensació que transmet la graderia i el record de que hi ha una errada al temps de descompte que podia costar l’empat sembla que hagi acabat demanant l’hora el Barça. Però la realitat és que el València va xutar una vegada a la primera part i una a la segona, que va estar 80 minuts amb dues línies defensives davant de la seva àrea malgrat anar perdent, que van arriscar una mica més quan ja no tenien res a perdre perquè havien aguantat 80 minuts amb el partit encara viu. Em fa gràcia quan veig que diuen que si Alexis no desborda, quan driblava a un jugador i després encara en tenia dos per a regatejar i que la opció de passada més clara era a un mig que estava endarrerit uns quants metres, el mateix Pedro, que demanen a Cesc que doni gols o en faci quan està envoltat de defenses, Messi igual. Però clar, es veu que volien que el Barça guanyant el partit, amb el físic més malament que el València que va tenir tota la setmana per a preparar el partit, que anés a l’atac sense cap mirament arriscant-se a que els matin a la contra en una passada llarga, l’únic que estava provant el València. El partit fins al minut 80 ningú del Barça que sigui sincer estava patint en absolut, el Barça atacava ordenadament amb la pilota, sense perdre-la i xocant cada vegada amb el mur de dues línies, però estava guanyant el partit. Entendria les queixes si fos mitjans de temporada i amb el partit empatat, però no entenc aquestes crítiques la veritat. Els partits de guanyar 5-0 al descans, ja fa temps que s’han acabat, la gent hauria de començar a acostumar-se que fins i tot el Madrid ve a jugar-li al Barça com un equip petit i que malgrat perdre per la mínima segueix defensant esperant la seva oportunitat. No és una qüestió de que el Barça jugui pitjor o que el sistema no sigui vàlid, és una qüestió lògica d’espai. Si no hi ha espai darrera de la defensa rival, ni tampoc n’hi entre línies davant de l’àrea, costa molt. Però és que encara costa més si la teva afició està muda i fent soroll només quan falles. L’únic que jo li veig malament al Barça, és que hi ha cops que està la passada clara i que es facin dos o tres tocs per a fer la passada que ja es veia abans de tocar-la, en això Xavi és un especialista, com al canyo meravellós a Guardado, però clar en el seu cas és que marca el ritme de partit.

Del partit, la nota positiva va ser el partit de Song, li falta una mica físicament encara i sobretot de coneixement dels sistemes i tal, perquè en algunes jugades se’l va veure una mica perdut, gairebé xocant fins i tot amb algun mig durant els típics moviments posicionals que fan amb triangulacions els blaugranes. Però en línies generals va fer un bon partit a l’hora de combinar i de cobrir els forats, jugant al seu debut al Camp Nou contra un rival com el València. Evidentment no crec que li tregui el lloc a Busquets, però per a donar-li minuts de descans sembla que complirà correctament la funció. Ofensivament a mi no em generava cap dubte, ara falta veure’l en un partit on el rival ataqui bastant més que el València per exemple.