No s'ho mereixen.

És el que pensava ahir quan estava veient el partit del Barça i escoltava el run run cada cop que Valdés arriscava en una passada, alguns xiulets quan la tocava Cesc i sobretot alguna xiulada que vaig escoltar durant el partit. El soci del Barça no mereix aquest equip que tantes alegries els ha donat i que tant els ha fet gaudir. Aquest soci que té el privilegi d’assistir a cada partit quan hi ha una llista d’espera espectacular de gent que aniria totes les setmanes. Ahir per exemple 77 mil espectadors de cent mil que hi caben, el primer dia de lliga no es va arribar als 60 mil, mentre gent que voldria anar cada setmana i que és soci també i no pot. Però bé, es pot acceptar fins i tot que hi hagi un cúmul de 30 mil persones que per diferents motius no puguin anar, però el que no pot ser és que les 77 mil persones que vagin sembli que estiguin al teatre i que en lloc d’animar als moments complicats, amb el seus xiulets i el xiuxiueig segons qui la tocava, o segons la jugada. No se, suposo que jo si fos jugador del Barça, després d’un projecte espectacular, seguint amb gairebé els mateixos però amb el dubte que és humà que es tingui, no m’agradaria que el meu públic en lloc d’animar-me quan estic una mica neguitós per com va el partir, a sobre m’estigués mirant amb lupa per veure si em pot xiular en lloc d’aplaudir-me i donar-me confiança quan erro una passada o una ocasió de gol. Sobretot quan aquesta afició després del partit de la supercopa de tornada deia que estava tant orgullosa de l’equip per com va jugar amb deu jugadors al bernabeu. Però clar, ahir ja no se’n recordaven que aquest partit va ser tres dies abans i que porten una tralla de partits en un començament de temporada frenètic. Potser aquesta afició el que es mereix és un equip amb fracassos esportius, amb un joc més que discret i amb jugadors de segon nivell on es guanyava una copa del rei i era ja una temporada meravellosa. Així es sentirien més còmodes, podent criticar a qualsevol jugador i traient mocadorades i dinamitant des de la grada la tranquil·litat dels jugadors i del cos tècnic i directiva.

Tampoc es mereix l’entorn que té el Barça tenir aquest equip i aquests jugadors, ni tenir els privilegis que tenen respecte a les entrevistes, privilegis a l’hora d’anar a la llotja o a localitats privilegiades pel fet de ser subdirector d’un diari o d’un programa esportiu, o les famoses filtracions i les notícies exclusives, tampoc es mereixen les promocions de qualsevol producte de merchandising, per a guanyar encara més diners amb les cartilles i venent els productes, o les entrades que després poden sortejar als programes. Potser no es mereixen tenir un club amb aquesta massa social i amb un èxit espectacular de cara a poder vendre diaris i poder guanyar molts calerons i potser no es mereixen poder anar a molts llocs del món acompanyant aquest equip. Potser es mereixen menjar-se els mocs.

Perquè aquest famós entorn és el primer que va dir que s’havia d’ajudar a Tito, que s’havia de tenir paciència, els mateixos que porten dient que tot segueix igual i que és herència de Pep. Doncs bé, s’haurà de recordar al famós i cancerigen entorn, que amb Pep Guardiola i un equip molt similar, molts partits al Camp Nou tampoc es van guanyar 5-0, molts partits es van haver de treballar amb resultats molt justos perquè l’eficàcia golejadora no estava  en el seu millor moment. Estic parlant fins i tot de partits on teníem al millor davanter centre que jo recordi a can Barça des dels Romarios, Ronaldos, etc. que és Samuel Eto’o. Estic parlant fins i tot de partits amb Henry, Eto’o i Messi al trident. Perquè aquest entorn lamentable, els darrers partits s’ha hagut de veure com de paciència precisament no n’han tingut i que ja han tirat amb bala a sobre d’uns quants jugadors. Però clar són tan “valents” que les dianes sempre són els mateixos, és igual que estiguin millor que altres, l’important és si són la nineta dels ulls de la premsa o si són fitxatges “guardiolans” fitxats en contra del desig del president. Perquè casualment les bales van contra Cesc i Alexis, fitxatges demanats expressament per Pep i que sembla que “interessi” als mitjans atacar-los de cara a cobrir les esquenes del que ho controla tot i que ho ha après molt bé del seu amic i homòleg Florentino.

Perquè la conclusió segons la premsa d’ahir és que va ser un partit pobríssim, un partit per a oblidar i que es va acabar demanant l’hora i tal i qual, que Alexis està fatal i que Cesc és un desastre. Els mateixos que fa quatre dies deien que Alexis estava fent un començament de temporada espectacular, que s’entenia amb Messi millor que mai i que deien que Cesc estava trobant el seu lloc i que anava a més. Però clar, al final acaben sucumbint com sempre a l’error del resultat.

És molt fàcil dir que Cesc va estar molt malament i que Xavi va estar molt bé, perquè Cesc va fallar dues ocasions clares i Xavi va fer un taló a la banda per a driblar a un jugador, però clar s’obliden que aquesta jugada hagués pogut ser una molt bona contra però que en canvi després de regatejar va donar 5-6 tocs inútils a la pilota en lloc de passar-la de primeres i que va alentir el contraatac i permetre que la defensa de dues línies es tornés a col·locar al seu lloc. Ho va fer vàries vegades això d’entorpir la contra a la segona part. Però clar Xavi és el “metrònom” del Barça i controla el ritme i quan no dona una passada decent i li passa el partit per sobre llavors és que els de davant no se li movien. Però clar Cesc és un desastre per fallar dos gols, en canvi Xavi és un crack per xutar des de fora de l’àrea dos metres per dalt del travesser perquè acaba la jugada i s’atreveix a xutar. Xuts que no faria tan malament i tant desviats ni un juvenil, però que de Xavi no es pot dir. En canvi Cesc, perquè fa més gols ja no pot fallar ni una ocasió, és pecat i si falla tot el seu treball ja no val per a res. És igual que amb els seus moviments faci que Xavi estigui més alliberat per a poder tocar la pilota, és igual que generi espais per a que Messi pugui rebre a la frontal. El mateix que passava amb Villa clar, que ara resulta que és el salvador i la clau del Barça, però que quan jugava li portaven els comptes de les jugades que fallava, les ratxes sense gols, etc.

El mateix passa amb Alexis. Alexis ahir no va fer pitjor partit que Pedro o que Messi, però clar, no és el mateix Alexis que ha vingut fitxat de Xile i que el va demanar Pep. Pedro l’altre dia va fallar una ocasió a la supercopa cantada, però clar el seu treball i sacrifici ho compensa, encara que va tindre la supercopa als peus. Ahir no se’n va anar de ningú i en quant a ocasions de gol o generar jugades de gol també va estar molt per sota, mentre que Alexis va fer almenys dos jugades de donar el gol fet que els companys no van aprofitar, fa un treball espectacular també i té la seva funció de moure’s per a generar espais. I que consti que a mi Pedro m’encanta, és un dels meus preferits, ho he dit en més d’una ocasió, però no podem dir que amb partits molt similars, inclús per a mi va jugar millor Alexis ahir, dir que un fantàstic i que l’altre porta un inici de temporada horrible. No es diu perquè no interessa i el mèrit se’l va endur Messi i Xavi a Pamplona, però el primer gol el dona Alexis, ahir en va donar dos que no es van marcar, però els va generar i els va donar. No entenc que es passin els dies dient que demanen per a ell desequilibri i que en canvi quan ho fa demanin gols. Moltes de les coses que estan dient, no s’atrevien amb Guardiola, cosa que demostra fins a quin punt l’entorn mira pels seus interessos i els del president i no pel bé de l’equip, per molt que després se’ls ompli la boca d’anar amb el Barça.

El Barça no va fer el partit de la seva vida, sobretot a la segona part, això és innegable, però a la primera part es van generar ocasions com per a sentenciar amb claredat i amb un joc prou ràpid i de combinació. L’únic problema és que no es va marcar, és així de senzill. Els jugadors blaugranes van sortir a per totes com el dia de la Reial Societat perquè no estan encara a tope físicament per a no patir a la segona part on ja fallarien les forces. Ahir, van fer el mateix i venien de la tornada de supercopa de jugar 60 minuts amb un home menys. Tot i això van poder sentenciar el partit.

El que passa és que entre que els comentaristes que tenen més ganes que els propis valencians de que marqui el València, la sensació que transmet la graderia i el record de que hi ha una errada al temps de descompte que podia costar l’empat sembla que hagi acabat demanant l’hora el Barça. Però la realitat és que el València va xutar una vegada a la primera part i una a la segona, que va estar 80 minuts amb dues línies defensives davant de la seva àrea malgrat anar perdent, que van arriscar una mica més quan ja no tenien res a perdre perquè havien aguantat 80 minuts amb el partit encara viu. Em fa gràcia quan veig que diuen que si Alexis no desborda, quan driblava a un jugador i després encara en tenia dos per a regatejar i que la opció de passada més clara era a un mig que estava endarrerit uns quants metres, el mateix Pedro, que demanen a Cesc que doni gols o en faci quan està envoltat de defenses, Messi igual. Però clar, es veu que volien que el Barça guanyant el partit, amb el físic més malament que el València que va tenir tota la setmana per a preparar el partit, que anés a l’atac sense cap mirament arriscant-se a que els matin a la contra en una passada llarga, l’únic que estava provant el València. El partit fins al minut 80 ningú del Barça que sigui sincer estava patint en absolut, el Barça atacava ordenadament amb la pilota, sense perdre-la i xocant cada vegada amb el mur de dues línies, però estava guanyant el partit. Entendria les queixes si fos mitjans de temporada i amb el partit empatat, però no entenc aquestes crítiques la veritat. Els partits de guanyar 5-0 al descans, ja fa temps que s’han acabat, la gent hauria de començar a acostumar-se que fins i tot el Madrid ve a jugar-li al Barça com un equip petit i que malgrat perdre per la mínima segueix defensant esperant la seva oportunitat. No és una qüestió de que el Barça jugui pitjor o que el sistema no sigui vàlid, és una qüestió lògica d’espai. Si no hi ha espai darrera de la defensa rival, ni tampoc n’hi entre línies davant de l’àrea, costa molt. Però és que encara costa més si la teva afició està muda i fent soroll només quan falles. L’únic que jo li veig malament al Barça, és que hi ha cops que està la passada clara i que es facin dos o tres tocs per a fer la passada que ja es veia abans de tocar-la, en això Xavi és un especialista, com al canyo meravellós a Guardado, però clar en el seu cas és que marca el ritme de partit.

Del partit, la nota positiva va ser el partit de Song, li falta una mica físicament encara i sobretot de coneixement dels sistemes i tal, perquè en algunes jugades se’l va veure una mica perdut, gairebé xocant fins i tot amb algun mig durant els típics moviments posicionals que fan amb triangulacions els blaugranes. Però en línies generals va fer un bon partit a l’hora de combinar i de cobrir els forats, jugant al seu debut al Camp Nou contra un rival com el València. Evidentment no crec que li tregui el lloc a Busquets, però per a donar-li minuts de descans sembla que complirà correctament la funció. Ofensivament a mi no em generava cap dubte, ara falta veure’l en un partit on el rival ataqui bastant més que el València per exemple.