Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, septiembre 23

No és un videojoc.

Abans d’entrar en matèria, no puc deixar passar donar la meva opinió respecte a un tema que cada vegada m’unfla més els nassos. Fins ara no havia tingut cap queixa de Tito Vilanova, que realment tampoc és una queixa, perquè ell és lliure per a posar a qui consideri millor, però a mi almenys em fa mal a la vista. El tema ve pel debat dels darrers dies sobre el central, que si ha de jugar Bartra o Song. Dic que no és una queixa perquè els arguments que ha donat Vilanova són perfectament vàlids a l’hora de posar a Song, en quan a que diu que l’han fitxat per a jugar també de central i que necessita minuts per acoblar-se a l’equip. Però aquests mateixos arguments serveixen per a Bartra, inclús està el tema de que és de la casa. Li va faltar a Vilanova dir que, havia de justificar els 20  milions del seu fitxatge i que Bartra és gratis.
L’altre dia a la xampions jo hagués posat a Bartra, entre altres coses perquè m’encanta com a central i penso que s’està sent injust amb ell precisament per ser de casa i per pujar del filial, però els que segueixin mínimament la trajectòria de Bartra saben que té una capacitat espectacular per a jugar la pilota en la construcció, que té una bona col·locació i que va molt bé per dalt, a sobre és un jugador que té una tranquil·litat i una sang freda dintre del camp difícil de trobar en un central. Però entenia l’explicació de Tito de que no havia jugat ni un minut i que Song té més experiència en partits d’aquest estil. Dic entenia, no que estigui d’acord, perquè aquell dia Song va estar totalment descol·locat i va fer unes errades i unes faltes que van posar en perill el partit, unes errades que no dic que no hagués pogut cometre Bartra, però almenys ja té la filosofia i el sistema de joc après, pitjor que Song no ho hagués fet segur.
Però bé, l’equip va remuntar i jo esperava que jugués Bartra contra el Granada segur, però la meva sorpresa va ser veure que tampoc jugava. A mi personalment em va semblar fatal, perquè de Tito (i de Pep) s’ha lloat la seva valentia per apostar per exemple per Tello, per les rotacions de Getafe, però aquest atreviment i valentia no l’està demostrant amb un central espectacular de casa. Perquè a més està el tema moral, com s’ha de sentir Bartra de veure que ni amb dos centrals lesionats, jugant contra el Granada o contra l’Spartak, si no juga, quan jugarà aquest noi?? Sobretot quan el que necessita per millorar és jugar. Perquè no pot jugar si la majoria d’equips es tanquen amb dues línies davant de l’àrea i passen 2-3 vegades del mig camp?? Per exemple ahir, contra el Granada l’equip en una jugada va poder perdre el partit, que va salvar Valdés (si aquell al que van matar per l’errada a la supercopa que ahir va donar tres punts), Bartra no jugava, a més de ser una errada greu de Song (i del linier perquè la pilota havia sortit) de no fer falta abans quan el tenia arraconat a la banda.
I que consti que ahir Song va millorar bastant respecte al primer partit com a central, però aquesta errada esmentada anteriorment va poder costar cara. No és que li tingui cap mania a Song, al contrari, però penso que Bartra mereix una oportunitat de demostrar que és molt vàlid per a jugar en aquest equip que no li estan donant precisament perquè no ha costat 20 milions i s’ha de justificar el fitxatge.
Però bé, anem al partit d’ahir. El títol de la entrada ve, perquè em fa molta gràcia la premsa, mitjans i entorn que parlen molt fàcilment des del sofà de casa o des d’una cadira a una cabina, de coses que no són precisament fàcils. Em rebenta profundament quan escolto la frase que el Barça ha de circular la pilota més fàcilment , que ha de augmentar la velocitat de circulació i que ha de crear desequilibri per les bandes, que està jugant a un ritme molt lent i que no genera espais.
Suposo que tots aquests parlen acostumats a jugar al videojoc, que prems el botó de passada i la direcció on la vols enviar i la màquina li dona perfectament, sense haver de controlar i aixecar el cap per a veure a qui li passes. Igual que els que diuen que el Barça juga caminant i que abans jugava millor perquè jugava més a l’espai, com si fos tant fàcil trobar l’espai. Com si fos tant fàcil jugar entre dues línies de 5 jugadors escalonats i pressionant amb ajudes, poder augmentar la circulació de passada. És ridícul veure com hi ha gent davant d’un micro, dient-se analista i que han estat jugadors simples per dir-ho amablement, demanar segons quines coses, quan precisament eren incapaços de donar-li en condicions al jugador que estava a dos metres de l’altre.
El Barça té autèntics problemes perquè els equips rivals (Madrid inclòs) venen al Camp Nou i planten dues línies de cinc jugadors davant de l’àrea. Es parla de que s’ha de xutar de fora de l’àrea, però resulta que per a fer-ho s’ha de xutar de 25-30 metres, com si fos tant fàcil, es parla de que els jugadors de les bandes han de generar perill amb l’un contra un, però clar no diuen que està el lateral, l’extrem o el mig al costat fent dos contra un per si marxa d’un jugador i apart un central i el mig centre defensiu fent cobertura per si marxa. Suposo que també parlen  acostumats a que al videojoc se’n va per la banda i la posa al cap d’ algú i que sempre hi ha algú per a rematar i que sempre la fot dintre. Però el futbol REAL té molts més factors.
Es parla també, quan juguen pel centre que diuen que s’ha de jugar per les bandes, però s’obliden que està jugant precisament pel centre per a que els de les bandes tinguin espais i viceversa, quan hi ha un extrem apegat a la línia de banda per a generar espais pel centre.
La primera part d’ahir no va ser la millor de la temporada, però és que no es fàcil precisament, quan el rival està més fresc, la feina és de desgast per a la segona part. A la segona part l’equip va passar per sobre del rival, malgrat que no s’aconseguia marcar, precisament perquè va aparèixer el cansament i els defensors ja no arribaven a temps. El porter va fer que el partit fos igualat i amb emoció, bé, més que el porter, els jugadors, perquè van fallar ocasions imperdonables tirant com es diu popularment “al ninot”.
Em fa gràcia també que es digui que la victòria va ser gràcies a Xavi, quan la feina de desgast la van fer els altres durant el partit i quan va sortir ell molts defenses anaven amb la llengua fora i no arribaven a pressionar tampoc. Si va fer el gol, un golàs, però prefereixo que faci les més fàcils com la que té dos minuts abans que amb tota la porteria buida, la fot rasa i pel centre fent-li molt fàcil a Toño l’aturada. Prefereixo que faci les fàcils, perquè el golàs que va marcar ahir, en fa un per temporada com a molt, perquè els xuts de llarga distància no són precisament perillosos. Igual que les 2-3 errades de Cesc cara a porta, aquestes jugades no es poden fallar, com la de Messi després de dues parets seguides que li llença als peus de Toño. Poso totes aquestes jugades per a demostrar que no es que vegi només les de Xavi, però em toca els collons que li besin els peus pel gol quan dos minuts abans en falla una que és per a pegar-li dues clatellades. Un jugador pot fallar, com van fallar molts ahir, però posar com a heroi a “l’amic de la premsa” Xavi, em sembla molt injust pel treball que van fer la resta.
Després està el tema dels comentaristes i la realització, que ràpid van buscar la discusió al camp de Villa i Messi, una situació molt normal en un partit, com se li ha vist en diferents ocasions a Messi amb Pedro, Tello, Alexis, etc. quan els demana que aixequin el cap abans de centrar. Passa en gairebé cada partit, sense anar més lluny dimecres amb Pedro a la xampions, però clar en aquest cas van caçar-lo i els anava de perles per a intentar desestabilitzar clar. Perquè els mitjans cavernaris busquen qualsevol imatge o declaracions, sigui un mitjà fins i tot local, però clar “casualment” no els interessa el que va dir Messi a les càmeres de Barça tv clar, que el van entrevistar i va dir que no tenia cap problema que era una situació del partit. Però és que si ho fan llavors no tenen carnassa.
Em rebenta també, estar veient el partit, veure que el Granada està amb l’autobús, tallant el joc, caminant pel camp cada vegada que sacaven, fent penals sense que la realització tingui els collons de repetir, escoltar al comentarista (que sol fer els partits del Madrid i que fa més força que el president de l’equip rival quan s’apropa a l’àrea del Barça) escoltar des del minut un que si el Granada està fent un gran partit, que està mereixent el resultat, que és el millor partit de la temporada, etc. Quina manera de donar valor a la mediocritat xaic. Estava el Barça tancant al seu camp al Granada, amb tot l’equip, centrals inclosos, arriscant moltíssim i mostrant una ambició i un atreviment brutal, i semblava que el que estava jugant bé era el Granada!! En tots els partits que el Barça apreta però no encerta el gol sempre és igual, el rival està fent un partidàs, quan va guanyant el Barça deixen caure que el rival no dona tot el que pot per treure mèrit. Dona fàstics veure el Barça per aquests canals la veritat.
Per acabar comentar dues coses, la “brillant” actuació de l’àrbitre, del col·legi madrileny per cert (per a no variar la costum, és flipant el tema de les designacions, per a Sevilla Lahoz, cagat-hi lorito!!!), que va fer tot el possible per afavorir al rival. Se li’n van fotre a la cara tot el partit, bé, més ben dit, se’ls en va fotre a la cara tots dos, perquè va ser lamentable la reiteració de faltes (que també es sanciona), la poca esportivitat perdent temps tota l’estona i l’àrbitre passant de tot, deixant seguir de cara a no amonestar a jugadors, a més dels dos penals claríssims amb empat a zero que es menja. Un àrbitre desquiciant que esperem no tornar-lo a trobar en molt de temps, perquè està aprenent dels seus mentors companys de col·legi d’àrbitres.
La segona cosa és que comença a ser hora que el Barça deixi de llençar la pilota fora, perquè és lamentable com els jugadors rivals quan es queden fora de lloc es llencen a terra per a tallar el joc perquè el Barça para. Per qualsevol cosa estaven a terra i parant el partit. Tant de parlar de fair play i és al contrari, els equips s’aprofiten per a trencar el ritme i les jugades perilloses de transició. Perquè a més et tornen la pilota al porter per a col·locar-s’hi ben col·locats novament. Però la culminació del rastrerisme és quan li peguen una pilotada a Alexis que el deixen tombat a terra i van seguir la jugada que perquè Pedro va tallar el perill miraculosament, perquè no van parar la jugada amb Alexis a terra. Una cosa és fairplay i l’altra que se te’n fotin a la cara. Els jugadors saben quan algú s’ha fet mal realment i que sigui necessària l’entrada d’assistència. Comença a ser hora d’acabar de fer els passerells.

No hay comentarios:

Publicar un comentario