Ja falta poc.

Només queda que l’Atlètic comenci a defallir una mica de cara a tenir mitja lliga al sac. Esperem però, que ens faci als culers el darrer favor per a la causa, que seria empatar o guanyar al bernabeu i posar al Madrid més lluny encara del que ho està. La gent podria pensar que el que dic és molt arriscat perquè l’equip matalasser és el que està a 3 punts del Barça i no el Madrid. Però l’autèntic rival del Barça per a la lliga al final acabarà sent el Madrid. Sobretot perquè aquest mercat d’hivern és molt probable que Falcao marxi a la premier i que encara que faci algun fitxatge el seu equip, la cosa ja no serà la mateixa, seguiran sent un equip molt rocós defensivament, però els faltarà el seu jugador desequilibrant. Es parla de Cavani, de que torni Torres i d’altres noms, falta per veure també si el City entra a la subhasta perquè pot oferir un parell de davanters que no utilitzi molt o que siguin suplents que li puguin resultar molt apetitosos al club matalasser, però que tenen salaris molt elevats. Perquè penso que marxarà al mercat d’hivern? Molt fàcil, perquè si es queda tot el que resta de temporada marxarà al Madrid i l’Atlètic perdut per perdut, millor vendre’l a la premier com va fer amb Aguero que al màxim rival. Perquè si el Madrid es queda en blanc aquesta temporada (lliga o xampions) el seu president necessitarà un cop d’efecte de cara a calmar les aigües revoltes i per diners no serà, a més que pot vendre per exemple a Higuain i regalar a Kaka i ja gairebé té els diners. Llavors l’Atlètic no podrà fer res, perquè si paga la clàusula no el pot vendre a cap altre club.

Per tot això penso que l’Atlètic no serà un rival seriós de cara a la lliga. De moment, espero equivocar-me, perquè seria una passada per als culers veure com es torna boja la caverna al mes de novembre amb el seu equip a 13-14 punts del Barça i 11 del seu rival ciutadà, però al final és sempre la mateixa història, primers quinze minuts ja guanya el Madrid, fan el segon en una altra cagada defensiva matalassera i aquests marquen el gol de l’honor i donen emoció els últims cinc minuts de partit. L’any passat semblava diferent, va marcar primer i no estava  passant per angoixes, però va arribar el penal i expulsió de Curtois sobre Benzema i es va acabar el partit. El millor per al Barça seria que empatessin (estem partint de que el Barça guanyarà a casa a l’Athletic, que sempre ens posa problemes) perquè tots dos perdrien dos punts. Però no em negaran els culers que una setmana amb la caverna rabiosa i els matalassers mofant-s’hi per la ciutat i pels platós no seria fantàstica.

El que passa és que amb tot això s’està corrent el risc de que marxin el posturetes i el ploramiques i que llavors el Madrid pugui millorar, tant a nivell col·lectiu de joc com d’imatge cara a la resta de rivals. Ara ens va molt bé aquest rol que té el Madrid d’equip odiat i amb aquest estil individualista i egoista de la majoria de jugadors. No ens convé que arribi un entrenador que faci jugar a l’equip, perquè té molt bons jugadors, de forma més col·lectiva i més ofensiva, ja que tots els equips que se li tanquen és incapaç de reaccionar si no és una pilota aturada o un contraatac. A més de la motivació extra per a Messi de superar a Cristiano any rere any i de superar a Mourinho. Però bé, el que sigui serà.

Parlem del Barça que és una bassa d’oli. Un equip amb onze canterans que pugui guanyar de forma tan sobrada al sisè classificat de la lliga en un camp on els darrers anys ha costat molt. Per molt que diguin des de la caverna, la darrera excusa que els queda, quan no els val l’arbitratge o la sort, que els equips quan juguen amb el Barça no ho donen tot. Entenc que la ràbia els faci dir aquestes coses, però ja fa temps que va la cosa i malgrat haver fet inclús un 5-0 al propi Madrid, segueixen sense aprendre la lliçó. No és que es deixin guanyar, que posin menys intensitat, inclús que facin menys faltes. Volen comparar tots dos partits amb el mateix rival partint de premisses molt incomparables. Per a començar no es pot comparar l’actitud dels jugadors del Madrid i els del Levante els darrers anys (sobretot des que es van mofar als vestidors després del 8-0 en copa i tot el que ha anat passant) amb la que tenen els jugadors del Barça. No es pot comparar la prepotència d’un equip ple de mercenaris, amb un equip que treballa la pedrera i que està ple de campions del món i d’Europa amb la selecció, als que fa quatre dies aplaudien i estimaven. Després no es pot comparar el joc d’uns i dels altres. Es parla de que es deixen guanyar i no es mira que és precisament el joc del Barça el que fa que semblin menys del que són. El Llevant va estar tota la primera part defensant amb deu tios damunt la seva àrea pràcticament, però no arribaven a fer les faltes perquè el Barça juga molt ràpid, és la pilota la que corre i no el jugador amb ella gran part del partit. No poden comparar les faltes rebudes, perquè el Madrid té un joc de conducció i de contraatac i de jugada individual, mentre que el Barça té un joc col·lectiu de passades a un i dos tocs. Prou van fer la primera part en aguantar la porteria a zero i en crear alguna de perill a l’àrea blaugrana. Perquè el Barça va xutar dos cops a porta la primera part, però en va tenir tres jugades de combinació que era passada de la mort i que van poder treure els defensors. Es veia venir que era qüestió de temps. Primera part de desgast per a evolucionar la segona, cosa que sembla que no entengui més d’un dels analistes experts. Ja no parlo només dels de la caverna sinó de la premsa cule que dona pena. He arribat a llegir que va ser una primera part anodina. Si home si. Baixa tu i aveure si ho fas millor, és lamentable.

Després clar, diuen que la segona part l’equip va sortir de diferent manera i bla bla bla. Perquè van marcar gols ràpidament i es va obrir el partit. Però no els entra al cap que per a fer la segona part, primer s’ha de fer la primera com es va fer, desgastant al rival corrent darrere la pilota. Llavors és quan es veu la qualitat enorme dels jugadors del Barça, perquè a la primera part els rivals estan frescs i arriben a totes les cobertures i a tapar-ho tot. Però a partir del 15 o així de la segona part és quan no s’arriba a tapar una paret, quan no s’arriba a tallar una pilota i quan el cansament et comença a fer perdre una mica de concentració.

El primer gol de Messi, per exemple, ve d’una mala coordinació defensiva que lateral i central de la part esquerra, estan tres metres més enrere que els altres dos. Això provoca que una passada a l’espai d’Iniesta la pugui aprofitar Messi, per a fer un gol que sembla fàcil quan el fa ell, però que és de gran definidor d’àrea, és d’atrevir-se a fer-ho. A partir del gol ja es trenca tot, perquè els rivals ja no poden sentir-se segurs i anar endarrerint jugant amb els nervis del Barça. A partir de llavors és quan els rivals pateixen de no encaixar el segon i que s’acabi el partit i és on es generen més indecisions i errades col·lectives. Aquí és on entren jugades com la del segon gol de Messi, on Iniesta marxa per la banda i aconsegueix fer la passada malgrat estar gairebé fora del camp i Messi està tot sol dintre de l’àrea petita per a rematar, cosa increïble que Messi estigui tant sol per a rematar, però ho generen els moviments de tots els companys i la manca de físic i de psíquic dels rivals en aquells moments ja. A partir d’aquí es converteix el partit en un passeig, on el Barça fa el que vol i es pot fins i tot permetre donar minuts a Thiago i Adriano. Gran notícia la tornada de tots dos jugadors. Perquè són dos jugadors molt polivalents i amb un físic molt potent quan estan bé de forma, que sumen al grup de cara a poder fer rotacions als partits més assequibles i donar descans als titulars. L’ infermeria comença a buidar-se, cosa molt important de cara a propers partits, llàstima del problema d’Alves, però que amb un Montoya molt solvent i un polivalent Adriano ens ho podem permetre.

Del partit es podrien destacar moltes coses i molts jugadors, per no dir tots, però per a mi el millor va ser Iniesta, malgrat que Messi va fer dos gols. Va ser el jugador més desequilibrant de l’equip, apart dels gols de Messi que donen la tranquil·litat clar, malgrat no jugar a la seva posició ideal i a la que a mi m’agrada veure’l. A mi aquest format d’Iniesta a la banda em sembla bé que el pugui utilitzar puntualment en algun partit per les baixes i tal, però no m’agrada com a solució a poder encabir als “tres petits” al mig camp al mateix temps. Que n’assegui a un cada partit o a dos i que roti els jugadors, però no a costa de sacrificar el joc, perquè no sempre Iniesta podrà jugar com ahir i desbordar d’aquesta manera. Em va agradar també el treball al mig camp de Cesc, que fa una feina molt fosca de donar una mica més d’aire a Iniesta i tapar les mancances defensives de Xavi, ajudant molt al treball a Busquets per a que no hagi d’acaparar tot el treball de recuperació defensiva, a més amb dos laterals que pugen tant. De Messi no el destaco molt perquè és el millor i ens ha acostumat a tant que ja sembla normal tot el que fa, encara que no ho sigui, es per no ser tant repetitiu. Me n’alegro també del partit de Valdés, que ja el necessitava de cara a tapar alguna boca i d’agafar confiança.

Una confiança que donen els marcadors, tercer partit a zero gols. Perquè és en el que es basen els mitjans i analistes a l’hora de parlar d’un partit del Barça. Avui he llegit i he escoltat que el Barça amb Piqué i Puyol ja ha recuperat la solidesa defensiva i tal. Quan resulta que ahir va ser probablement el partit que el rival ens va arribar més a porta i amb més perill, inclús amb un penal, respecte a partits d’encaixar gols en una sola jugada de perill i de rebot i parlar de problemes defensius. És la qualitat que té el periodisme avui en dia, porteria a zero gran defensa i solidesa, gols encaixats problemes defensius amb inseguretat i defensa de circumstàncies. La diferència està al marcador i sobretot en la mala sort que estava tenint el Barça. Però que hi farem..

La nota negativa de la setmana, com no, la derrota del Barça Regal a la pista valenciana. Una pista on a priori es pot perdre, però quan siguin millors que tu. Ahir el Barça va començar molt bé el primer quart i el segon es va deixar remuntar deu punts en molt poc temps amb una tècnica i sobretot amb la incapacitat habitual de l’entrenador de frenar la tendència amb un temps mort. Mala gestió dels jugadors i va ser incapaç de reaccionar a la variant ofensiva valenciana de jugar amb dos quatres oberts. Però no és res de nou. Diu l’entrenador que l’equip necessita temps per a conjuntar-s’hi, esperem que arribi a quan es juguen les coses i l’equip ja estigui a lloc, però veient la gestió de banqueta i de jugadors segons els moments de partit no em genera molta confiança la veritat. No per la manca de jugadors, sinó per la utilització que en fa d’aquests i la puta mania de no utilitzar les zones ni que li mani el metge.

Ho volem tot.

El Barça dissabte va guanyar un partit més pràctic que elitista, contra un equip que va deixar molt bones sensacions, però segurament no és ni el millor partit del Barça aquest any ni se li acosta. Però és que el Barça té una exigència sobre el seu joc que no té cap equip del món, una responsabilitat d’espectacle que no tenen altres. Però no sempre es pot jugar perfecte.

Dissabte va ser un d’aquests dies. Potser si el club posés un poc més de la seva part no passarien coses com les que han passat aquesta setmana. No s’entén que el Madrid, molts dels seus jugadors, al·ludint molèsties o recuperacions físiques, no han anat a jugar amb les seves seleccions, cosa que “sorprenentment” no els ha afectat tres dies després per a jugar gairebé 90 minuts. En canvi el Barça ha de cedir a tots els jugadors sense cap tipus de mirament. Aquesta vegada s’ha perdut a Alexis quatre setmanes per anar a jugar un partit a Estats Units contra Colòmbia, Marc Bartra s’ha lesionat després d’anar a la sub-21 i jugar dissabte.

Aquesta data Fifa per a que les federacions i de retruc la Fifa puguin recaptar a costa dels clubs és indignant, però sembla que als clubs quan es reuneixen els interessen altres tonteries per a parlar i no es fan forts en aquests aspectes. No és normal que un club tingui gairebé tota la seva plantilla, entre setmana viatjant pel món, per a jugar amistosos de seleccions. Ja és una barbaritat quan es para quinze dies, però almenys es poden complir els terminis d’adaptació i de recuperació. El que és demencial és que juguin el cap de setmana en diumenge i que vagin a Panamà, com ha fet Espanya, i que tornin dos dies abans de jugar amb els seus clubs, amb el corresponent jet lag i el corresponent canvi de temperatura. Els jugadors del Barça, per exemple, han viatjat a Panamà, han jugat a més de 30 graus de temperatura, tornen a casa, juguen un nou partit i marxen a Rússia per a jugar a -1 grau. Molt normal no és la veritat.

Per això dic que ho volem tot. Després d’aquesta data Fifa, gràcies que han tornat bé gran part dels jugadors i que s’ha guanyat sense patir en excés. Perquè el Saragossa tenia l’equip ben descansadet i preparant-lo tota la setmana i perquè va sortir sense complexos a tindre la pilota, això si, sense arriscar-la molt, només a tindre-la per a que no la tingués el Barça en grans fases del partit. El Barça va haver de córrer més del que acostuma i no venia tant fresc com havia de venir.

Malgrat això jo crec que el Barça va fer bastant bon partit. Els primers vint minuts i a partir del quart d’hora de la segona part, més o menys, on va tindre molt la pilota i va generar ocasions de gol per a fer-ne més dels que va fer. Amb un Iniesta en pla estel·lar per a demostrar-li a Tito que ell ha de ser titular gairebé sempre i que no mereix estar a la banqueta. Per a mi va ser el millor del partit amb diferència, juntament amb Messi que va sentenciar el partit i va treure pressió a la resta. Sobretot es van posar l’equip a l’esquena, un equip que tenia els dos centrals recent recuperats de lesions, un lateral que estava fos de jugar a Panamà i un altre que va anar per a no jugar (bravo Del Bosque!!), un mig centre defensiu que no va entrenar tota la setmana per una lumbàlgia, el que és igual que viatgi o no, un Iniesta que també va jugar a Panamà, juntament amb Villa i Pedro que també van jugar amb la selecció. Apart de Messi que també va jugar a Aràbia Saudí a temperatures molt elevades.

El Barça va sortir molt fort per a sentenciar i poder dosificar, va començar bé amb el golas del millor jugador de la història. Que fàcil ho fa amb una simple finta de moviment i un control orientat per a quedar-se sol davant del porter. Quin crack! Després ve una vegada més una jugada desgraciada, un córner que no encerta a treure Xavi amb el cap, que refusa malament Montoya, li cau als peus d’un davanter a la frontal xuta a trencar i rebota al peu de Puyol i entra. Mala sort està tenint el Barça en aquest tipus de jugades, però no com per a la psicosis que s’està tenint per part de més d’un a l’entorn.

Va ser l’única ocasió clara de gol, juntament amb algun xut de fora de l’àrea sense aparent perill. El Saragossa va tenir més pilota que ambició ofensiva, per això el barça no va acabar de patir durant el partit. Va ser una gerra d’aigua freda per a l’equip que estava jugant bé, però per a això tenim al millor jugador de la història. Cinc minuts després es marca una jugada de crack que se’n va de dos jugadors, d’un tercer i li deixa el gol gairebé pastat a Song, que té sort també d’un rebot afortunat. Després el mateix Messi, té la calma suficient per a esperar que s’obri el forat al lateral amb Montoya, es queda més endarrerit aprofitant els moviments sense pilota dels davanters per a rebre sol i la clava on vol i sense que el porter pugui fer res. Sense necessitat de potència ni històries, col·locació i cap dintre. Golas que sentenciava el partit que la gent començava a tenir el canguel·lo de que anaven 2-1 i no es tancava el resultat. Amb la tranquil·litat del marcador el Barça es va desinhibir i va jugar molt millor, amb jugades marca de la casa i un xut d’Iniesta espectacular a la creueta.

Així doncs, partit trampa resolt, amb un bon joc, no el millor possible, però donades les circumstàncies físiques, cap retret. És ben curiós que partits com el de dissabte, sense ser el millor partit del Barça, després veient altres partits li pegui tres o quatre voltes a alguns partits infumables de la lliga espanyola.

Va haver-hi algun que altre jugador que no va donar la talla al partit, però donats els atenuants de l’odissea de seleccions tampoc és un partit com per assenyalar a ningú. Perquè en part van ser jugades puntuals, provocades pel cansament, tampoc va fer cap error greu ningú em sembla.

Curiós també el tema que va passar amb Puyol, que demanava el possible canvi per a un jugador (jo penso que era Alba) i la banqueta ho va entendre malament i el va canviar a ell per error. No crec que li faci cap mal, perquè se’l va veure una mica faltat de ritme, però no deixar de ser una anècdota divertida.

El que no és una anècdota i no m’ha agradat gens és el tema del canvi de patrocini. No és un engany pur i dur perquè és una cosa que van dir que podia passar a partir del tercer any de contracte, però ho van pintar com una cosa de poca importància i que en principi no es faria o que seria una publicitat del mateix caire que l’actual. Al final ha acabat sent incerta la cosa i molt desagradable. Molt desagradable perquè realment aquest patrocini de la samarreta es va pintar com una espècie de publicitat semblant a la de Unicef, en la que s’anunciava un conglomerat de Qatar que es dedicava a ajudar a la gent i que tenia moltes coses en comú amb Unicef. Molta gent va acceptar a l’assemblea en part per això, quan tenien la mosca darrera de l’orella en patrocinar un país on no es respecten bastants drets humans i on es produeix l’habitual desequilibri dels països amb petroli, que uns neden en abundàncies i els altres es moren de gana per culpa dels malbarataments dels que manen. Però ho van pintar com que era una associació sense ànim de lucre. Ara resulta que els pròxims tres anys, serà una publicitat pura i dura d’una empresa d’avions de Qatar, per a publicitar la seva entrada al nostre país i la publicitat del nou macro aeroport que tenen previst construir. Ara els socis ja no poden fer res, perquè se la van menjar en patates, una jugada molt “hàbil” i molt habitual d’aquesta junta, però bé els socis sabran i la junta sabrà si el que fa és ètic o no. El que està clar és que el patrocini tira endavant i la marca Nike ja té el disseny.

Per últim un recordatori a l’entrenador del filial. Avui una vegada més, Tito convoca a Deulofeu per a viatjar a Rússia, quan Eusebio ni el va posar a Múrcia i va estar a la banqueta. No se quin concepte té Eusebio d’entrenador de pedrera, però se suposa que has de posar els millors jugadors que tens per a que es vagin foguejant de cara a servir per al primer equip. El que no és normal és que jugadors marcats en vermell pels tècnics del primer equip, que el del filial no els posi a jugar. Aquesta setmana el filial va tornar a palmar, amb un gol als primers 15 minuts de partit i que va ser incapaç de fer reaccionar l’equip. I no precisament perquè no tingui jugadors, perquè ha fitxat més jugadors i s’ha gastat més, que molts equips de primera.

A per Müller!!

Era  l’al·licient més gran que hi havia del partit a Mallorca apart d’aconseguir la victòria jugant correctament a futbol, perquè era un d’aquests partits que no són molt apetitosos de jugar, degut a les condicions climàtiques i el plantejament rival.

El partit va servir per a demostrar, un cop més, que la tonteria aquesta del pla B, és una milonga interessada per part de la presidència per a poder “jugar a fitxar” jugadors perquè es veu que s’avorreix al càrrec, perquè si ho penses bé no té el més mínim sentit. Tots els equips (o gairebé tots va) li surten a jugar al Barça d’aquesta manera, fins i tot els que diuen ridículament que estan a la mateixa alçada que el Barça. Si fos tant problema el sistema emprat pels rivals, el Barça estaria fora d’Europa i cuer de la lliga pràcticament, perquè tots els equips li juguen a això. La diferència està en l’encert cara a porta i la seguretat defensiva, la resta són milongues. Perquè els que diuen que s’ha de fitxar un davanter tanc, realment penso que no pensen el que diuen abans d’escriure i demanar davant d’una càmera que es fitxi un jugador d’aquestes característiques.

Per a començar perquè cap jugador d’aquest estil, que tingui un nivell dels denominats “tops” mundials es prestarà a signar pel Barça per a jugar estonetes o algun partit solt quan costi marcar gol. Apart de que s’hauria de fer una despesa bastant elevada i la relació qualitat/preu/minuts jugats seria bastant negativa. A més que després s’hauria d’adaptar a l’estil Barça per almenys quan controli la pilota saber a qui l’ha de donar i com. Si portes una “mitjania semi retirada” sortiria bé de preu, però amb tants pocs partits i la edat igual surt i es trenca amb molta facilitat per la falta de ritme de competició. Qui sap. Podríem parlar inclús de Fernando Llorente, una ganga perquè pot sortir gratis, però que per aquest mateix motiu li hauries de pagar un molt bon sou i una prima de fitxatge, perquè el jugador tonto no és. A més, el mateix jugador voldria que l’entrenador li assegurés un cert número de minuts i una importància a l’equip. El tema davanter tanc és molt complicat la veritat.

Sense aquest jugador, el Barça l’any passat va lluitar per tot fins al final, no va ser culpa de la mancança d’aquest jugador sinó la falta d’efectivitat cara a porta. Tots aquests partits que els interessats amb el pla B recorden de forma oportunista i resultadista  com argument a favor, no diuen que en tots aquests partits el Barça ha tingut ocasions clares com per a guanyar per golejada. El que passa és que per A o per B aquell dia no s’ha estat encertat. La solució està en xutar més des de fora i en jugar a més velocitat de circulació i arriscant més en les passades. Però sobretot està en l’efectivitat.

Ahir va ser un dia dels de la cara de la moneda. El Mallorca va sortir igual que el Celtic a jugar, a casa seva. Però a diferència del dia que va jugar contra el Madrid, va mossegar molt més i sobretot anava a “rascar” a jugadors determinats per a treure’ls del partit. Ajudats per suposat per un àrbitre horrorós que va permetre el joc dur del Mallorca en moltes fases del partit. Els primers quinze minuts ja portava 4 targetes grogues perdonades als balears per patades per darrere sense opció de jugar la pilota. Però la diferència respecte al Celtic, és que el Barça la primera oportunitat que va tenir clara, d’una d’aquestes entrades per darrera, va acabar amb gol. Que fa això? Doncs que l’equip jugui amb una calma que no té quan va perdent o empatant, que l’equip pogués tocar la pilota arriscant una mica més i que el Mallorca ja no defensés tant tranquil com amb el marcador a favor. No encaixar gol abans també és bastant important. La defensa, malgrat aquesta corrent periodística i d’entorn que té la necessitat de treure pegues al Barça de Tito, va estar molt bé en gran part del partit. Cosa que dona molta tranquil·litat també al joc col·lectiu. El Barça va encaixar dos gols gairebé consecutius però no va ser per una mala defensa, sinó per errades puntuals.

La primera de Mascherano (per molt que els mitjans els interessi culpar a Alves) que perd la pilota quan el Barça està sortint i que agafa a Alves al mig camp ja, però suposo que la premsa vol que sigui Usain Bolt i que arribi a tapar el forat inesperat per una pèrdua absurda. Són algunes de les errades puntuals que fa Mascherano i que no es comenten molt perquè no interessa, com per exemple l’any passat al gol del Chelsea al Camp Nou en temps de descompte de la primera part. Però és més fàcil culpar a Alves, que se’l volen carregar des de l’estiu.

El segon gol és una jugada aparent sense perill que acaba en un contacte a la mà de Busquets. Reglament en mà no és penal perquè quan el davanter toca la pilota, Busquets ja té la mà on contacta la pilota, per tant involuntària, condició per la qual es decideix si es penal o no, la voluntarietat. Però també s’entén que tant separada del cos i que és tant clara, que l’àrbitre, que només li faltava pujar a rematar els corners balears, xiuli de seguida. És una errada fins a cert punt comprensible, però que reglament en mà tinc els meus dubtes que sigui voluntària. Però bé, al final no va tindre més conseqüències que la sanció per al proper partit. Tot i la remuntada, el Barça com a Riazor, va tindre la suficient sang freda com per a portar el partit cap a on volia i va sentenciar amb un golas de Messi, gol que feia que superi a Pelé. Quina animalada!! Ara li queden 12 partits per a fer 9 gols i superar a Muller que va fer 85 gols en un any. Jo no se com s’atreveixen a qüestionar la seva propera pilota d’or. Un Messi per cert, que li van dir de tot al mateix camp que a Cristiano i que no va fer el tonto com el portuguès. Un jugador que es dedica a jugar a futbol i que no necessita de campanyes lamentables de beatificació com li estan fent ara al portuguès des de fa uns dies.

El partit també va donar algunes dades per a l’esperança, de que els jugadors estan començant a xutar de fora de l’àrea, alguns amb més encert que altres, cosa que fa que les defenses surtin més. També es va equivocar Xavi i va marcar gol. Dic que es va equivocar perquè fa al revés dels grans xutadors, els grans xutadors normalment la posen entre els tres pals i quan s’equivoquen la llencen fora. Xavi ho fa a l’inrevés, no pega un xut entre els tres pals i quan s’equivoca la clava. Ahir va marcar un golas, el vuitè de falta directa des de que està al primer equip, que són unes quantes temporades ja. Però bé almenys va fer alguna cosa bé, perquè va pegar quatre xuts de fora de l’àrea lamentables. Una cosa que em va agradar és que va arriscar més amb les passades, cosa que feia molt de temps que no veia i que suposo que més d’un li va deure dir després dels darrers partits. Jo personalment prefereixo que no tingui un 90% d’encert, però que sigui més perillós.

Partit molt bo també de Tello, que quan la rebia encarava al seu defensor i que va marcar un bon gol de fora de l’àrea.

Després està el tema Villa. Ahir no va ser un dels seus millors dies en atac, però va fer un bon treball d’arrastrar jugadors per a obrir un forat per a Alves. Per a mi va ser més important del que diuen les cròniques avui i de la nota que li posen. Per aquesta feina fosca que fa sempre d’arrastrar defenses i de generar espais. El que m’està començant a tocar el que no sona és el tema amb Messi. Avui han sortit unes imatges sobre la celebració del primer gol de Messi i que Villa pel que sembla no celebra el gol. Si està barallat amb Messi, que surti en roda de premsa, que ho digui i que anunciï que vol marxar al mercat d’hivern. Si no vol marxar i no és cert, que surti a una roda de premsa i que desmenteixi el tema, perquè ja està bé la tonteria de les filtracions de l’entorn i tal i qual. Villa és un jugador molt estimat a can Barça, però que no comenci a fer tonteries a fotre mala maror perquè si la gent ha de triar entre Messi i ell ho té bastant clar. Un que ho té bastant clar també és Rosell, que l’envia ràpid a la Juventus o algun altre club, que no en faltaran i avança l’arribada de Neymar. Així que més val que s’aclareixin les coses, esperem també que els capitans arreglin el tema.

Per últim, felicitar a la caverna pel seu gran treball. Una vegada més, un atracament al Llevant i una actuació lamentable d’alguns dels seus jugadors, aconsegueixen pegar-li la volta a la truita i que sembli que el perjudicat sigui el Madrid. Amb campanya inclosa contra Ballesteros i David Navarro clar. Ara resulta que demanen sanció exemplar per a David Navarro i que no jugui més a futbol. El més sorprenent és que per a fer la bola més grossa, treuen accions contra Messi i Llorente quan al moment de produir-se no van obrir la boca per a demanar cap sanció. També demanen que el comitè entri d’ofici per a sancionar al jugador durament. Curiosament els que han tapat miserablement les malifetes de Pepe i han acusat al Barça de fer-li un vídeo que recull tots els seus “highlight”, ara el fan de David Navarro i demanen que entri d’ofici el comitè, els mateixos que no ho van demanar quan Pepe xafa la mà de Messi amb l’argentí a terra. La típica hipocresia cavernària. Si un jugador no ha d’estar sobre un camp de futbol és Pepe, només pel que li va fer a Casquero ja, però en canvi el beatifiquen i li tapen tot, com estan fent avui amb el que va fer ahir als vestidors i al camp, xutant una pilota a la grada i provocant-los rient-se’n de la pilotada. Però el Madrid encara té la cara dura de treure un comunicat dient que res és cert i que Pepe va tenir un comportament exemplar. Que no han vist les imatges o que?

Tot per a no parlar d’un nou atracament per a mantenir al Madrid amb opcions de lliga. Res que sorprengui. Ho van fer l’any passat per a mantenir-lo líder, ho han fet els altres anys i ho  faran sempre mentre sigui l’equip del govern.

Un Madrid per cert, que veta mitjans de comunicació com TV3 a la xampions, que veta preguntes dels periodistes i que no passa res. El Barça veta a Intereconomia i es van tornar bojos fins al punt de titllar al Barça de fascistes. Hipocresia pura i dura. Amb Intereconomia no, però amb TV3 si que es pot fer. Lamentable.

Dos cares.

Del partit de dissabte passat es pot parlar de dues cares o bé de dos parts totalment diferents. Es parla molt del joc del Barça i jo no veig gaires diferències respecte al Barça anterior al d’aquesta temporada. S’ha començat a gestar una guerra d’entorns totalment diferenciats que no li pot fer cap bé al Barça.

No estic parlant de la caverna, que ja es pot preestablir que ho critiquen tot i que tot el que fa el Barça és del pitjor que hi ha. Sinó dels Guardiolistes que es reunien a la boqueria cada setmana per a llepar-li el cul a Pep i l’altre entorn que li llepa el cul a Rosell.

Els primers han generat una corrent periodística parlant de que el Barça juga pitjor, que si té més problemes defensius, que si és més vertical que el de Pep, etc. Tot de forma totalment interessada per a tornar els favors pels serveis prestats.

L’altra corrent és la que ha aparegut darrerament, que està utilitzant a Tito i els resultats del “seu” Barça per a atacar a Pep i per a donar a entendre que Tito era el cervell a l’ombra de tot, que tampoc hi havia per tant, com per a treure una mica de mèrit, ja que Rosell des del primer dia la part que l’ataca li està retraient que no ha fet res pel Barça, que esportivament parlant no ha tingut cap influència.

Recordo fa uns dies al per a mi pitjor entorn que té el Barça (tant que el criticava quan estava a la banqueta i ara fa el mateix miserablement per a cobrar “quatre” euros per les seves columnes d’opinió), que és ni més ni menys que Johan Cruyff. Una persona que ha fet molt pel Barça, que va començar la “pedra filosofal” del que és avui la pedrera i l’estructura general. Però que de quan va marxar del Barça (inclús abans) que no li està fent cap favor al club. Doncs fa uns dies va treure mèrit a Tito i poc més que insinuava que estava aprofitant-se de la feina de Pep. Després també va dir que a Tito faltava veure’l en els moments complicats. Jo me’n se d’un que als primers moments complicats ha fotut el camp a Nova York. Però aquest és el seu apòstol i és intocable. Tito no.

El problema és que ja comencen a utilitzar-lo uns i altres mediàticament. El problema és que tots aquests de l’entorn que se’ls omple la boca de barcelonisme i d’estar sempre amb el Barça, haurien de dir sempre amb les entrades del Barça, sempre amb les promocions de cartilles del Barça, sempre amb la pasta associada al Barça. Perquè de barcelonistes en tenen ben poc, simplement són voltors al voltant d’aquest club, podrien fer-ho perfectament amb l’espanyol o qualsevol altre club més menor, però aquests tenen molts de deutes i no són “atractius”.

La solució és molt més simple que tot això. L’entrenador té una certa influència, pot ser molt important, però al final els que estan dintre del camp són els jugadors. Tant Pep com Tito, tots dos tenen un planter de fantàstics jugadors, que ja fa molts anys que juguen junts, alguns fins i tot des de la pedrera i que estan recollint els fruits d’una feina molt ben feta per molta gent. El Barça no és ni de Pep, ni de Tito, ni de Rosell, ni de Laporta, ni hòsties consagrades. El veritable èxit (encara que tenen prou importància tots dos i els antecessors) és d’una generació irrepetible de jugadors. Així que si pot ser, que deixin de tirar-se floretes uns i altes i que comencin a respectar als principals responsables dels èxits del Barça, els cracks que hi ha dintre del camp i que deixin d’utilitzar-s’hi uns i altres per al benefici propi.

Però bé, anem al futbol. La primera part del partit de dissabte va ser bastant bona, amb els dos equips jugant bé a futbol, volent la pilota i volent anar cara a porta sense cap protecció defensiva. Cosa que va fer que el partit fos bastant d’anada i tornada. Primer perquè per a mi, Tito es va equivocar una mica en l’alineació. Al final és lo de sempre, ja passava l’any passat que per acomodar a tothom a dalt es feien invents estranys al darrere, generant unes situacions que no s’haurien de produir degut a la manca d’acoblament i la baixa de molts jugadors. La realitat és que hi ha dos migcampistes que estan ara mateix millor que els altres, que són Iniesta i Cesc. Igual que davant sembla ara mateix que està més encertat Villa que Alexis i que no ha tingut el mínim mirament Tito per a posar a l’asturià de titular. Però per a que jugui Xavi, es munten unes embòlies mentals que desdibuixen tot el sistema de joc. Per a que jugui ell, es prescindeix d’un defensa (m’és igual, jo posaria a Bartra, però tenia altres opcions) i es posa a Busquets en atac de mig centre i en defensa de central. Això està bé en moments puntuals i quan jugues amb tres defenses que tenen tendència a quedar-se al darrera, però quan jugues amb Alba i Adriano als laterals, costa molt més d’assimilar aquest sistema. La prova és que les dues ocasions clares del Celta venen d’un robatori i una passada a l’espai a l’esquena dels laterals i amb tot el mig camp obert sense jugadors. La primera la va parar Valdés (aquell que maten sempre que falla), jugada que hagués pogut crear més nerviosisme, la segona també, però va anar als peus de l’altre davanter i va acabar en gol. Però va ser un mer accident, ja que el Barça ofensivament estava creant moltes jugades de gol, recuperant a dalt i fent perill constant. Si Messi hagués estat més relaxat i més descansat i si Xavi hagués posat la seva rematada des de l’àrea petita dintre la porteria en lloc de xutar al ninot, el partit s’hagués acabat a la mitja part.

Total que es va arribar amb 2-1 al descans. A la mitja part, Tito  ja va arreglar el tema del segon central, donant la raó de que va ser una mala opció. Però es va carregar a Cesc, cosa que va fer que la circulació fos més lenta i “pastosa”.

El Barça guanyant i amb el partit de xampions al cap, va contemporitzar el partit i el celta tampoc va ajudar. Tampoc va ajudar perquè em fan gràcia quan parlen de que el Barça juga més lent o amb més control i joc pla. Si el rival es tanca amb onze tios al darrera poc es pot fer més que jugar amb paciència i esperar una errada per a sentenciar. Perquè el Celta la primera part va sortir d’una forma molt lloable i va tenir els seus fruits, però la segona va sortir amb l’autobús descaradament i aguantar el 2-1 fins als últims 5-10 minuts i llavors tirar-se cap a dalt.

Per tant em fan gràcia els que diuen que el gol en fora de joc va ser tant decisiu de cara al partit. Hagués estat decisiu si el Celta hagués tret l’autobús i hagués tornat a arriscar com a la primera part, però ni amb 3-1 es va obrir. Llavors de que collons parlen, si el Barça anava ja guanyant, portava el partit com volia i el Celta no mostrava la més mínima ambició? Al final només per a llençar merda, es diuen autèntiques barbaritats. Seria decisiu aquest gol si el Barça hagués anat perdent o empatant i guanya el partit o empata gràcies a aquest gol. Però un partit que vas guanyant, que tens el domini total i que el rival té els onze davant la seva àrea, de que estan parlant??

Em fa molta gràcia també que diguin que va ser un robatori al Celta i que el Barça sempre és afavorit. En aquest mateix partit, hi ha una jugada que Villa rep la passada i li dona a Messi que està tot solet a l’àrea petita per a rematar i l’àrbitre va xiular fora de joc. La repetició surt Villa sobre la línia de la frontal i dintre de l’àrea hi ha dos jugadors del Celta que estan sortint, un està sobre el punt de penal i l’altre entre el penal i la frontal. Dos jugadors trencant el fora de joc per més de dos metres de diferència, una jugada que repeteixo que Messi li arribava per a rematar sobre l’àrea petita. Però clar, aquesta jugada ha “desaparegut” de totes les movioles cavernàries, així poden vendre la moto. Que és més greu, donar un gol en fora de joc al Barça, quan Alba està metre i mig més avançat, o invalidar una jugada clara de gol quan el jugador està almenys dos metres en posició legal? Perquè per a mi és la mateixa errada greu d’un assistent. La diferència és que la del Barça a favor acaba en gol i la que té en contra no.

Aquí és on està el principal motiu de que els liniers en cas de dubte, no facin cas a la norma i en lloc de deixar seguir aixequin la banderola. Si aixequen la banderola i xiulen fora de joc, al dia següent es parlarà d’una jugada invalidada per fora de joc que no era. El que va passar amb la jugada que dic del fora de joc de Villa, que com que l’anul·la abans no acaba en gol. El mateix que va passar amb la jugada de Postiga al bernabeu. Com que xiula fora de joc ja els permet als cavernaris vendre la moto de que no hagués estat gol, perquè si Albiol deixa passar al jugador o Casillas no fa el possible per parar-la. Que si per cas contrari deixen seguir i marquen en fora de joc, estan tota la setmana llençant merda sobre el linier, parlant de premeditacions i de villaratos. El que està passant des d’ahir. Per això en cas de dubte xiulen fora de joc, erròniament però així “viuen” més tranquils.

Després està la miserable campanya contra Messi, que ja fa setmanes que estan mirant amb lupa tot el que fa per a intentar “demonitzar” al jugador. Com que van contractar un assessor d’imatge per a Cristiano i aquest segueix fent el xulet i dient tonteries als mitjans, han pres la decisió d’intentar fer quedar malament a l’argentí del Barça, perquè no poden sofrir que sigui el millor indiscutiblement i que a sobre el vulguin a tot arreu per com es comporta. No ho poden pair. Ahir els de la sexta, seguint amb aquesta campanya lamentable, es van treure de la mànega una jugada en la que Messi quan acaba la jugada li pega un cop a l’esquena a un central. Està molt bé que ho treguin, si ho fan amb tots, perquè jugades com aquesta n’hi ha un fotimer per partit, sense anar més lluny a cada corner dels partits que es reparteix de tot menys caramels, en cada salt disputant una pilota, en qualsevol protecció del central que fa anar els braços com vol. Com en aquesta jugada. No estic dient que el que fa Messi estigui bé, perquè no ho està. Però no és com per a expulsar-lo com demanaven ahir i avui i com per a llençar merda com han estat fent. Sobretot perquè aquests de la sexta, “casualment” no han tret cap imatge més de la jugada, només la que es veu el cop de Messi. Perquè? Doncs perquè quan es veu la jugada el jugador del Barça es veu com intenta arribar a la pilota i el central del Celta, protegint que surti fora, es veu com mou el braç esquerre, que el tapa el seu cos. En aquest moviment es veu com Messi fa el cap enrere perquè rep un cop, immediatament ve la reacció i el cop seu. Per això no surt cap altra toma de càmera, perquè així queda com un cop sense venir a conte, quan és una reacció a una agressió prèvia i amb la mala hòstia que portava perquè no podia marcar.

I repeteixo que no és una qüestió de justificar-lo, mal fet per part de Messi de caure en la provocació, però d’aquí a ser expulsat hi ha un món de diferència. Però clar, per als que estan interessats en embrutar el seu nom va ser com aigua miraculosa.

Volia parlar també dels cracks que tenim a la banqueta del filial i del bàsquet, però millor em callo, perquè no em vull posar de mala hòstia.