Ho volem tot.

El Barça dissabte va guanyar un partit més pràctic que elitista, contra un equip que va deixar molt bones sensacions, però segurament no és ni el millor partit del Barça aquest any ni se li acosta. Però és que el Barça té una exigència sobre el seu joc que no té cap equip del món, una responsabilitat d’espectacle que no tenen altres. Però no sempre es pot jugar perfecte.

Dissabte va ser un d’aquests dies. Potser si el club posés un poc més de la seva part no passarien coses com les que han passat aquesta setmana. No s’entén que el Madrid, molts dels seus jugadors, al·ludint molèsties o recuperacions físiques, no han anat a jugar amb les seves seleccions, cosa que “sorprenentment” no els ha afectat tres dies després per a jugar gairebé 90 minuts. En canvi el Barça ha de cedir a tots els jugadors sense cap tipus de mirament. Aquesta vegada s’ha perdut a Alexis quatre setmanes per anar a jugar un partit a Estats Units contra Colòmbia, Marc Bartra s’ha lesionat després d’anar a la sub-21 i jugar dissabte.

Aquesta data Fifa per a que les federacions i de retruc la Fifa puguin recaptar a costa dels clubs és indignant, però sembla que als clubs quan es reuneixen els interessen altres tonteries per a parlar i no es fan forts en aquests aspectes. No és normal que un club tingui gairebé tota la seva plantilla, entre setmana viatjant pel món, per a jugar amistosos de seleccions. Ja és una barbaritat quan es para quinze dies, però almenys es poden complir els terminis d’adaptació i de recuperació. El que és demencial és que juguin el cap de setmana en diumenge i que vagin a Panamà, com ha fet Espanya, i que tornin dos dies abans de jugar amb els seus clubs, amb el corresponent jet lag i el corresponent canvi de temperatura. Els jugadors del Barça, per exemple, han viatjat a Panamà, han jugat a més de 30 graus de temperatura, tornen a casa, juguen un nou partit i marxen a Rússia per a jugar a -1 grau. Molt normal no és la veritat.

Per això dic que ho volem tot. Després d’aquesta data Fifa, gràcies que han tornat bé gran part dels jugadors i que s’ha guanyat sense patir en excés. Perquè el Saragossa tenia l’equip ben descansadet i preparant-lo tota la setmana i perquè va sortir sense complexos a tindre la pilota, això si, sense arriscar-la molt, només a tindre-la per a que no la tingués el Barça en grans fases del partit. El Barça va haver de córrer més del que acostuma i no venia tant fresc com havia de venir.

Malgrat això jo crec que el Barça va fer bastant bon partit. Els primers vint minuts i a partir del quart d’hora de la segona part, més o menys, on va tindre molt la pilota i va generar ocasions de gol per a fer-ne més dels que va fer. Amb un Iniesta en pla estel·lar per a demostrar-li a Tito que ell ha de ser titular gairebé sempre i que no mereix estar a la banqueta. Per a mi va ser el millor del partit amb diferència, juntament amb Messi que va sentenciar el partit i va treure pressió a la resta. Sobretot es van posar l’equip a l’esquena, un equip que tenia els dos centrals recent recuperats de lesions, un lateral que estava fos de jugar a Panamà i un altre que va anar per a no jugar (bravo Del Bosque!!), un mig centre defensiu que no va entrenar tota la setmana per una lumbàlgia, el que és igual que viatgi o no, un Iniesta que també va jugar a Panamà, juntament amb Villa i Pedro que també van jugar amb la selecció. Apart de Messi que també va jugar a Aràbia Saudí a temperatures molt elevades.

El Barça va sortir molt fort per a sentenciar i poder dosificar, va començar bé amb el golas del millor jugador de la història. Que fàcil ho fa amb una simple finta de moviment i un control orientat per a quedar-se sol davant del porter. Quin crack! Després ve una vegada més una jugada desgraciada, un córner que no encerta a treure Xavi amb el cap, que refusa malament Montoya, li cau als peus d’un davanter a la frontal xuta a trencar i rebota al peu de Puyol i entra. Mala sort està tenint el Barça en aquest tipus de jugades, però no com per a la psicosis que s’està tenint per part de més d’un a l’entorn.

Va ser l’única ocasió clara de gol, juntament amb algun xut de fora de l’àrea sense aparent perill. El Saragossa va tenir més pilota que ambició ofensiva, per això el barça no va acabar de patir durant el partit. Va ser una gerra d’aigua freda per a l’equip que estava jugant bé, però per a això tenim al millor jugador de la història. Cinc minuts després es marca una jugada de crack que se’n va de dos jugadors, d’un tercer i li deixa el gol gairebé pastat a Song, que té sort també d’un rebot afortunat. Després el mateix Messi, té la calma suficient per a esperar que s’obri el forat al lateral amb Montoya, es queda més endarrerit aprofitant els moviments sense pilota dels davanters per a rebre sol i la clava on vol i sense que el porter pugui fer res. Sense necessitat de potència ni històries, col·locació i cap dintre. Golas que sentenciava el partit que la gent començava a tenir el canguel·lo de que anaven 2-1 i no es tancava el resultat. Amb la tranquil·litat del marcador el Barça es va desinhibir i va jugar molt millor, amb jugades marca de la casa i un xut d’Iniesta espectacular a la creueta.

Així doncs, partit trampa resolt, amb un bon joc, no el millor possible, però donades les circumstàncies físiques, cap retret. És ben curiós que partits com el de dissabte, sense ser el millor partit del Barça, després veient altres partits li pegui tres o quatre voltes a alguns partits infumables de la lliga espanyola.

Va haver-hi algun que altre jugador que no va donar la talla al partit, però donats els atenuants de l’odissea de seleccions tampoc és un partit com per assenyalar a ningú. Perquè en part van ser jugades puntuals, provocades pel cansament, tampoc va fer cap error greu ningú em sembla.

Curiós també el tema que va passar amb Puyol, que demanava el possible canvi per a un jugador (jo penso que era Alba) i la banqueta ho va entendre malament i el va canviar a ell per error. No crec que li faci cap mal, perquè se’l va veure una mica faltat de ritme, però no deixar de ser una anècdota divertida.

El que no és una anècdota i no m’ha agradat gens és el tema del canvi de patrocini. No és un engany pur i dur perquè és una cosa que van dir que podia passar a partir del tercer any de contracte, però ho van pintar com una cosa de poca importància i que en principi no es faria o que seria una publicitat del mateix caire que l’actual. Al final ha acabat sent incerta la cosa i molt desagradable. Molt desagradable perquè realment aquest patrocini de la samarreta es va pintar com una espècie de publicitat semblant a la de Unicef, en la que s’anunciava un conglomerat de Qatar que es dedicava a ajudar a la gent i que tenia moltes coses en comú amb Unicef. Molta gent va acceptar a l’assemblea en part per això, quan tenien la mosca darrera de l’orella en patrocinar un país on no es respecten bastants drets humans i on es produeix l’habitual desequilibri dels països amb petroli, que uns neden en abundàncies i els altres es moren de gana per culpa dels malbarataments dels que manen. Però ho van pintar com que era una associació sense ànim de lucre. Ara resulta que els pròxims tres anys, serà una publicitat pura i dura d’una empresa d’avions de Qatar, per a publicitar la seva entrada al nostre país i la publicitat del nou macro aeroport que tenen previst construir. Ara els socis ja no poden fer res, perquè se la van menjar en patates, una jugada molt “hàbil” i molt habitual d’aquesta junta, però bé els socis sabran i la junta sabrà si el que fa és ètic o no. El que està clar és que el patrocini tira endavant i la marca Nike ja té el disseny.

Per últim un recordatori a l’entrenador del filial. Avui una vegada més, Tito convoca a Deulofeu per a viatjar a Rússia, quan Eusebio ni el va posar a Múrcia i va estar a la banqueta. No se quin concepte té Eusebio d’entrenador de pedrera, però se suposa que has de posar els millors jugadors que tens per a que es vagin foguejant de cara a servir per al primer equip. El que no és normal és que jugadors marcats en vermell pels tècnics del primer equip, que el del filial no els posi a jugar. Aquesta setmana el filial va tornar a palmar, amb un gol als primers 15 minuts de partit i que va ser incapaç de fer reaccionar l’equip. I no precisament perquè no tingui jugadors, perquè ha fitxat més jugadors i s’ha gastat més, que molts equips de primera.