Ja falta poc.

Només queda que l’Atlètic comenci a defallir una mica de cara a tenir mitja lliga al sac. Esperem però, que ens faci als culers el darrer favor per a la causa, que seria empatar o guanyar al bernabeu i posar al Madrid més lluny encara del que ho està. La gent podria pensar que el que dic és molt arriscat perquè l’equip matalasser és el que està a 3 punts del Barça i no el Madrid. Però l’autèntic rival del Barça per a la lliga al final acabarà sent el Madrid. Sobretot perquè aquest mercat d’hivern és molt probable que Falcao marxi a la premier i que encara que faci algun fitxatge el seu equip, la cosa ja no serà la mateixa, seguiran sent un equip molt rocós defensivament, però els faltarà el seu jugador desequilibrant. Es parla de Cavani, de que torni Torres i d’altres noms, falta per veure també si el City entra a la subhasta perquè pot oferir un parell de davanters que no utilitzi molt o que siguin suplents que li puguin resultar molt apetitosos al club matalasser, però que tenen salaris molt elevats. Perquè penso que marxarà al mercat d’hivern? Molt fàcil, perquè si es queda tot el que resta de temporada marxarà al Madrid i l’Atlètic perdut per perdut, millor vendre’l a la premier com va fer amb Aguero que al màxim rival. Perquè si el Madrid es queda en blanc aquesta temporada (lliga o xampions) el seu president necessitarà un cop d’efecte de cara a calmar les aigües revoltes i per diners no serà, a més que pot vendre per exemple a Higuain i regalar a Kaka i ja gairebé té els diners. Llavors l’Atlètic no podrà fer res, perquè si paga la clàusula no el pot vendre a cap altre club.

Per tot això penso que l’Atlètic no serà un rival seriós de cara a la lliga. De moment, espero equivocar-me, perquè seria una passada per als culers veure com es torna boja la caverna al mes de novembre amb el seu equip a 13-14 punts del Barça i 11 del seu rival ciutadà, però al final és sempre la mateixa història, primers quinze minuts ja guanya el Madrid, fan el segon en una altra cagada defensiva matalassera i aquests marquen el gol de l’honor i donen emoció els últims cinc minuts de partit. L’any passat semblava diferent, va marcar primer i no estava  passant per angoixes, però va arribar el penal i expulsió de Curtois sobre Benzema i es va acabar el partit. El millor per al Barça seria que empatessin (estem partint de que el Barça guanyarà a casa a l’Athletic, que sempre ens posa problemes) perquè tots dos perdrien dos punts. Però no em negaran els culers que una setmana amb la caverna rabiosa i els matalassers mofant-s’hi per la ciutat i pels platós no seria fantàstica.

El que passa és que amb tot això s’està corrent el risc de que marxin el posturetes i el ploramiques i que llavors el Madrid pugui millorar, tant a nivell col·lectiu de joc com d’imatge cara a la resta de rivals. Ara ens va molt bé aquest rol que té el Madrid d’equip odiat i amb aquest estil individualista i egoista de la majoria de jugadors. No ens convé que arribi un entrenador que faci jugar a l’equip, perquè té molt bons jugadors, de forma més col·lectiva i més ofensiva, ja que tots els equips que se li tanquen és incapaç de reaccionar si no és una pilota aturada o un contraatac. A més de la motivació extra per a Messi de superar a Cristiano any rere any i de superar a Mourinho. Però bé, el que sigui serà.

Parlem del Barça que és una bassa d’oli. Un equip amb onze canterans que pugui guanyar de forma tan sobrada al sisè classificat de la lliga en un camp on els darrers anys ha costat molt. Per molt que diguin des de la caverna, la darrera excusa que els queda, quan no els val l’arbitratge o la sort, que els equips quan juguen amb el Barça no ho donen tot. Entenc que la ràbia els faci dir aquestes coses, però ja fa temps que va la cosa i malgrat haver fet inclús un 5-0 al propi Madrid, segueixen sense aprendre la lliçó. No és que es deixin guanyar, que posin menys intensitat, inclús que facin menys faltes. Volen comparar tots dos partits amb el mateix rival partint de premisses molt incomparables. Per a començar no es pot comparar l’actitud dels jugadors del Madrid i els del Levante els darrers anys (sobretot des que es van mofar als vestidors després del 8-0 en copa i tot el que ha anat passant) amb la que tenen els jugadors del Barça. No es pot comparar la prepotència d’un equip ple de mercenaris, amb un equip que treballa la pedrera i que està ple de campions del món i d’Europa amb la selecció, als que fa quatre dies aplaudien i estimaven. Després no es pot comparar el joc d’uns i dels altres. Es parla de que es deixen guanyar i no es mira que és precisament el joc del Barça el que fa que semblin menys del que són. El Llevant va estar tota la primera part defensant amb deu tios damunt la seva àrea pràcticament, però no arribaven a fer les faltes perquè el Barça juga molt ràpid, és la pilota la que corre i no el jugador amb ella gran part del partit. No poden comparar les faltes rebudes, perquè el Madrid té un joc de conducció i de contraatac i de jugada individual, mentre que el Barça té un joc col·lectiu de passades a un i dos tocs. Prou van fer la primera part en aguantar la porteria a zero i en crear alguna de perill a l’àrea blaugrana. Perquè el Barça va xutar dos cops a porta la primera part, però en va tenir tres jugades de combinació que era passada de la mort i que van poder treure els defensors. Es veia venir que era qüestió de temps. Primera part de desgast per a evolucionar la segona, cosa que sembla que no entengui més d’un dels analistes experts. Ja no parlo només dels de la caverna sinó de la premsa cule que dona pena. He arribat a llegir que va ser una primera part anodina. Si home si. Baixa tu i aveure si ho fas millor, és lamentable.

Després clar, diuen que la segona part l’equip va sortir de diferent manera i bla bla bla. Perquè van marcar gols ràpidament i es va obrir el partit. Però no els entra al cap que per a fer la segona part, primer s’ha de fer la primera com es va fer, desgastant al rival corrent darrere la pilota. Llavors és quan es veu la qualitat enorme dels jugadors del Barça, perquè a la primera part els rivals estan frescs i arriben a totes les cobertures i a tapar-ho tot. Però a partir del 15 o així de la segona part és quan no s’arriba a tapar una paret, quan no s’arriba a tallar una pilota i quan el cansament et comença a fer perdre una mica de concentració.

El primer gol de Messi, per exemple, ve d’una mala coordinació defensiva que lateral i central de la part esquerra, estan tres metres més enrere que els altres dos. Això provoca que una passada a l’espai d’Iniesta la pugui aprofitar Messi, per a fer un gol que sembla fàcil quan el fa ell, però que és de gran definidor d’àrea, és d’atrevir-se a fer-ho. A partir del gol ja es trenca tot, perquè els rivals ja no poden sentir-se segurs i anar endarrerint jugant amb els nervis del Barça. A partir de llavors és quan els rivals pateixen de no encaixar el segon i que s’acabi el partit i és on es generen més indecisions i errades col·lectives. Aquí és on entren jugades com la del segon gol de Messi, on Iniesta marxa per la banda i aconsegueix fer la passada malgrat estar gairebé fora del camp i Messi està tot sol dintre de l’àrea petita per a rematar, cosa increïble que Messi estigui tant sol per a rematar, però ho generen els moviments de tots els companys i la manca de físic i de psíquic dels rivals en aquells moments ja. A partir d’aquí es converteix el partit en un passeig, on el Barça fa el que vol i es pot fins i tot permetre donar minuts a Thiago i Adriano. Gran notícia la tornada de tots dos jugadors. Perquè són dos jugadors molt polivalents i amb un físic molt potent quan estan bé de forma, que sumen al grup de cara a poder fer rotacions als partits més assequibles i donar descans als titulars. L’ infermeria comença a buidar-se, cosa molt important de cara a propers partits, llàstima del problema d’Alves, però que amb un Montoya molt solvent i un polivalent Adriano ens ho podem permetre.

Del partit es podrien destacar moltes coses i molts jugadors, per no dir tots, però per a mi el millor va ser Iniesta, malgrat que Messi va fer dos gols. Va ser el jugador més desequilibrant de l’equip, apart dels gols de Messi que donen la tranquil·litat clar, malgrat no jugar a la seva posició ideal i a la que a mi m’agrada veure’l. A mi aquest format d’Iniesta a la banda em sembla bé que el pugui utilitzar puntualment en algun partit per les baixes i tal, però no m’agrada com a solució a poder encabir als “tres petits” al mig camp al mateix temps. Que n’assegui a un cada partit o a dos i que roti els jugadors, però no a costa de sacrificar el joc, perquè no sempre Iniesta podrà jugar com ahir i desbordar d’aquesta manera. Em va agradar també el treball al mig camp de Cesc, que fa una feina molt fosca de donar una mica més d’aire a Iniesta i tapar les mancances defensives de Xavi, ajudant molt al treball a Busquets per a que no hagi d’acaparar tot el treball de recuperació defensiva, a més amb dos laterals que pugen tant. De Messi no el destaco molt perquè és el millor i ens ha acostumat a tant que ja sembla normal tot el que fa, encara que no ho sigui, es per no ser tant repetitiu. Me n’alegro també del partit de Valdés, que ja el necessitava de cara a tapar alguna boca i d’agafar confiança.

Una confiança que donen els marcadors, tercer partit a zero gols. Perquè és en el que es basen els mitjans i analistes a l’hora de parlar d’un partit del Barça. Avui he llegit i he escoltat que el Barça amb Piqué i Puyol ja ha recuperat la solidesa defensiva i tal. Quan resulta que ahir va ser probablement el partit que el rival ens va arribar més a porta i amb més perill, inclús amb un penal, respecte a partits d’encaixar gols en una sola jugada de perill i de rebot i parlar de problemes defensius. És la qualitat que té el periodisme avui en dia, porteria a zero gran defensa i solidesa, gols encaixats problemes defensius amb inseguretat i defensa de circumstàncies. La diferència està al marcador i sobretot en la mala sort que estava tenint el Barça. Però que hi farem..

La nota negativa de la setmana, com no, la derrota del Barça Regal a la pista valenciana. Una pista on a priori es pot perdre, però quan siguin millors que tu. Ahir el Barça va començar molt bé el primer quart i el segon es va deixar remuntar deu punts en molt poc temps amb una tècnica i sobretot amb la incapacitat habitual de l’entrenador de frenar la tendència amb un temps mort. Mala gestió dels jugadors i va ser incapaç de reaccionar a la variant ofensiva valenciana de jugar amb dos quatres oberts. Però no és res de nou. Diu l’entrenador que l’equip necessita temps per a conjuntar-s’hi, esperem que arribi a quan es juguen les coses i l’equip ja estigui a lloc, però veient la gestió de banqueta i de jugadors segons els moments de partit no em genera molta confiança la veritat. No per la manca de jugadors, sinó per la utilització que en fa d’aquests i la puta mania de no utilitzar les zones ni que li mani el metge.