Dos cares.

Del partit de dissabte passat es pot parlar de dues cares o bé de dos parts totalment diferents. Es parla molt del joc del Barça i jo no veig gaires diferències respecte al Barça anterior al d’aquesta temporada. S’ha començat a gestar una guerra d’entorns totalment diferenciats que no li pot fer cap bé al Barça.

No estic parlant de la caverna, que ja es pot preestablir que ho critiquen tot i que tot el que fa el Barça és del pitjor que hi ha. Sinó dels Guardiolistes que es reunien a la boqueria cada setmana per a llepar-li el cul a Pep i l’altre entorn que li llepa el cul a Rosell.

Els primers han generat una corrent periodística parlant de que el Barça juga pitjor, que si té més problemes defensius, que si és més vertical que el de Pep, etc. Tot de forma totalment interessada per a tornar els favors pels serveis prestats.

L’altra corrent és la que ha aparegut darrerament, que està utilitzant a Tito i els resultats del “seu” Barça per a atacar a Pep i per a donar a entendre que Tito era el cervell a l’ombra de tot, que tampoc hi havia per tant, com per a treure una mica de mèrit, ja que Rosell des del primer dia la part que l’ataca li està retraient que no ha fet res pel Barça, que esportivament parlant no ha tingut cap influència.

Recordo fa uns dies al per a mi pitjor entorn que té el Barça (tant que el criticava quan estava a la banqueta i ara fa el mateix miserablement per a cobrar “quatre” euros per les seves columnes d’opinió), que és ni més ni menys que Johan Cruyff. Una persona que ha fet molt pel Barça, que va començar la “pedra filosofal” del que és avui la pedrera i l’estructura general. Però que de quan va marxar del Barça (inclús abans) que no li està fent cap favor al club. Doncs fa uns dies va treure mèrit a Tito i poc més que insinuava que estava aprofitant-se de la feina de Pep. Després també va dir que a Tito faltava veure’l en els moments complicats. Jo me’n se d’un que als primers moments complicats ha fotut el camp a Nova York. Però aquest és el seu apòstol i és intocable. Tito no.

El problema és que ja comencen a utilitzar-lo uns i altres mediàticament. El problema és que tots aquests de l’entorn que se’ls omple la boca de barcelonisme i d’estar sempre amb el Barça, haurien de dir sempre amb les entrades del Barça, sempre amb les promocions de cartilles del Barça, sempre amb la pasta associada al Barça. Perquè de barcelonistes en tenen ben poc, simplement són voltors al voltant d’aquest club, podrien fer-ho perfectament amb l’espanyol o qualsevol altre club més menor, però aquests tenen molts de deutes i no són “atractius”.

La solució és molt més simple que tot això. L’entrenador té una certa influència, pot ser molt important, però al final els que estan dintre del camp són els jugadors. Tant Pep com Tito, tots dos tenen un planter de fantàstics jugadors, que ja fa molts anys que juguen junts, alguns fins i tot des de la pedrera i que estan recollint els fruits d’una feina molt ben feta per molta gent. El Barça no és ni de Pep, ni de Tito, ni de Rosell, ni de Laporta, ni hòsties consagrades. El veritable èxit (encara que tenen prou importància tots dos i els antecessors) és d’una generació irrepetible de jugadors. Així que si pot ser, que deixin de tirar-se floretes uns i altes i que comencin a respectar als principals responsables dels èxits del Barça, els cracks que hi ha dintre del camp i que deixin d’utilitzar-s’hi uns i altres per al benefici propi.

Però bé, anem al futbol. La primera part del partit de dissabte va ser bastant bona, amb els dos equips jugant bé a futbol, volent la pilota i volent anar cara a porta sense cap protecció defensiva. Cosa que va fer que el partit fos bastant d’anada i tornada. Primer perquè per a mi, Tito es va equivocar una mica en l’alineació. Al final és lo de sempre, ja passava l’any passat que per acomodar a tothom a dalt es feien invents estranys al darrere, generant unes situacions que no s’haurien de produir degut a la manca d’acoblament i la baixa de molts jugadors. La realitat és que hi ha dos migcampistes que estan ara mateix millor que els altres, que són Iniesta i Cesc. Igual que davant sembla ara mateix que està més encertat Villa que Alexis i que no ha tingut el mínim mirament Tito per a posar a l’asturià de titular. Però per a que jugui Xavi, es munten unes embòlies mentals que desdibuixen tot el sistema de joc. Per a que jugui ell, es prescindeix d’un defensa (m’és igual, jo posaria a Bartra, però tenia altres opcions) i es posa a Busquets en atac de mig centre i en defensa de central. Això està bé en moments puntuals i quan jugues amb tres defenses que tenen tendència a quedar-se al darrera, però quan jugues amb Alba i Adriano als laterals, costa molt més d’assimilar aquest sistema. La prova és que les dues ocasions clares del Celta venen d’un robatori i una passada a l’espai a l’esquena dels laterals i amb tot el mig camp obert sense jugadors. La primera la va parar Valdés (aquell que maten sempre que falla), jugada que hagués pogut crear més nerviosisme, la segona també, però va anar als peus de l’altre davanter i va acabar en gol. Però va ser un mer accident, ja que el Barça ofensivament estava creant moltes jugades de gol, recuperant a dalt i fent perill constant. Si Messi hagués estat més relaxat i més descansat i si Xavi hagués posat la seva rematada des de l’àrea petita dintre la porteria en lloc de xutar al ninot, el partit s’hagués acabat a la mitja part.

Total que es va arribar amb 2-1 al descans. A la mitja part, Tito  ja va arreglar el tema del segon central, donant la raó de que va ser una mala opció. Però es va carregar a Cesc, cosa que va fer que la circulació fos més lenta i “pastosa”.

El Barça guanyant i amb el partit de xampions al cap, va contemporitzar el partit i el celta tampoc va ajudar. Tampoc va ajudar perquè em fan gràcia quan parlen de que el Barça juga més lent o amb més control i joc pla. Si el rival es tanca amb onze tios al darrera poc es pot fer més que jugar amb paciència i esperar una errada per a sentenciar. Perquè el Celta la primera part va sortir d’una forma molt lloable i va tenir els seus fruits, però la segona va sortir amb l’autobús descaradament i aguantar el 2-1 fins als últims 5-10 minuts i llavors tirar-se cap a dalt.

Per tant em fan gràcia els que diuen que el gol en fora de joc va ser tant decisiu de cara al partit. Hagués estat decisiu si el Celta hagués tret l’autobús i hagués tornat a arriscar com a la primera part, però ni amb 3-1 es va obrir. Llavors de que collons parlen, si el Barça anava ja guanyant, portava el partit com volia i el Celta no mostrava la més mínima ambició? Al final només per a llençar merda, es diuen autèntiques barbaritats. Seria decisiu aquest gol si el Barça hagués anat perdent o empatant i guanya el partit o empata gràcies a aquest gol. Però un partit que vas guanyant, que tens el domini total i que el rival té els onze davant la seva àrea, de que estan parlant??

Em fa molta gràcia també que diguin que va ser un robatori al Celta i que el Barça sempre és afavorit. En aquest mateix partit, hi ha una jugada que Villa rep la passada i li dona a Messi que està tot solet a l’àrea petita per a rematar i l’àrbitre va xiular fora de joc. La repetició surt Villa sobre la línia de la frontal i dintre de l’àrea hi ha dos jugadors del Celta que estan sortint, un està sobre el punt de penal i l’altre entre el penal i la frontal. Dos jugadors trencant el fora de joc per més de dos metres de diferència, una jugada que repeteixo que Messi li arribava per a rematar sobre l’àrea petita. Però clar, aquesta jugada ha “desaparegut” de totes les movioles cavernàries, així poden vendre la moto. Que és més greu, donar un gol en fora de joc al Barça, quan Alba està metre i mig més avançat, o invalidar una jugada clara de gol quan el jugador està almenys dos metres en posició legal? Perquè per a mi és la mateixa errada greu d’un assistent. La diferència és que la del Barça a favor acaba en gol i la que té en contra no.

Aquí és on està el principal motiu de que els liniers en cas de dubte, no facin cas a la norma i en lloc de deixar seguir aixequin la banderola. Si aixequen la banderola i xiulen fora de joc, al dia següent es parlarà d’una jugada invalidada per fora de joc que no era. El que va passar amb la jugada que dic del fora de joc de Villa, que com que l’anul·la abans no acaba en gol. El mateix que va passar amb la jugada de Postiga al bernabeu. Com que xiula fora de joc ja els permet als cavernaris vendre la moto de que no hagués estat gol, perquè si Albiol deixa passar al jugador o Casillas no fa el possible per parar-la. Que si per cas contrari deixen seguir i marquen en fora de joc, estan tota la setmana llençant merda sobre el linier, parlant de premeditacions i de villaratos. El que està passant des d’ahir. Per això en cas de dubte xiulen fora de joc, erròniament però així “viuen” més tranquils.

Després està la miserable campanya contra Messi, que ja fa setmanes que estan mirant amb lupa tot el que fa per a intentar “demonitzar” al jugador. Com que van contractar un assessor d’imatge per a Cristiano i aquest segueix fent el xulet i dient tonteries als mitjans, han pres la decisió d’intentar fer quedar malament a l’argentí del Barça, perquè no poden sofrir que sigui el millor indiscutiblement i que a sobre el vulguin a tot arreu per com es comporta. No ho poden pair. Ahir els de la sexta, seguint amb aquesta campanya lamentable, es van treure de la mànega una jugada en la que Messi quan acaba la jugada li pega un cop a l’esquena a un central. Està molt bé que ho treguin, si ho fan amb tots, perquè jugades com aquesta n’hi ha un fotimer per partit, sense anar més lluny a cada corner dels partits que es reparteix de tot menys caramels, en cada salt disputant una pilota, en qualsevol protecció del central que fa anar els braços com vol. Com en aquesta jugada. No estic dient que el que fa Messi estigui bé, perquè no ho està. Però no és com per a expulsar-lo com demanaven ahir i avui i com per a llençar merda com han estat fent. Sobretot perquè aquests de la sexta, “casualment” no han tret cap imatge més de la jugada, només la que es veu el cop de Messi. Perquè? Doncs perquè quan es veu la jugada el jugador del Barça es veu com intenta arribar a la pilota i el central del Celta, protegint que surti fora, es veu com mou el braç esquerre, que el tapa el seu cos. En aquest moviment es veu com Messi fa el cap enrere perquè rep un cop, immediatament ve la reacció i el cop seu. Per això no surt cap altra toma de càmera, perquè així queda com un cop sense venir a conte, quan és una reacció a una agressió prèvia i amb la mala hòstia que portava perquè no podia marcar.

I repeteixo que no és una qüestió de justificar-lo, mal fet per part de Messi de caure en la provocació, però d’aquí a ser expulsat hi ha un món de diferència. Però clar, per als que estan interessats en embrutar el seu nom va ser com aigua miraculosa.

Volia parlar també dels cracks que tenim a la banqueta del filial i del bàsquet, però millor em callo, perquè no em vull posar de mala hòstia.