Impecable.

El Barça és matemàticament el campió d’hivern, encara falten dos partits però la renda de punts que porta és suficient com per assegurar-s’hi la victòria. El campió d’hivern moltes vegades és el que acaba guanyant. És més lògica que res, ja que si ets l’equip que guanya més punts en tota una volta després d’enfrontar-t’hi a tots se suposa que és l’equip més competitiu. Hi ha d’haver un dalt a baix molt gran, tal i com està jugant el Barça i amb la plantilla que té, per a que l’equip culer perdi la lliga.

Inclús es pot permetre el luxe, de fer rotacions en partits previs a eliminatòries importants de xampions i de copa del rei, sobretot veient que presumiblement es trobarà amb el Madrid a semis de copa i que l’anada de xampions és després mateix del clàssic al bernabeu de lliga. El Barça pot dosificar aquests partits que en circumstàncies normals (com per exemple l’any passat) no es podia permetre el luxe. El Madrid li ha posat les coses tant bé, que li està arreglant les altres competicions. Algú pensarà que no sap perquè es parla tant del Madrid quan l’Atlètic va per sobre i està més a prop, però és que l’Atlètic, cada cop li estan veient més com jugar-li i en breu quan els equips els comencin a jugar com al Barça i al Madrid és quan començarà a punxar de forma més continuada. L’Atlètic fa un joc molt similar al del Madrid, assegurar la porteria que ja marcarà algú dels de dalt, però quan se li comencin a tancar és quan començaran a veure’s les mancances ofensives d’aquest equip. O més que mancances ofensives, mancances per a generar joc en estàtic. Ahir les va passar canutes amb el Celta a casa, per exemple.

No se li pot demanar més a aquest equip que el que està fent durant aquest tram de la lliga. Ha passat pràcticament sense angúnies la fase de grups de la xampions, ha passat fàcil la ronda de copa i té molt ben encarrilada l’altra, si bé és cert que l’entitat del rival no és la més perillosa que diguem, però sobretot en lliga ha fet una primera volta sensacional. Amb algunes dificultats en determinats partits, però és que no podem pretendre que es passegi per la lliga, molt menys amb les ganes que li tenen allà on va. Ha empatat un partit, contra el Madrid a casa que va merèixer guanyar i ha guanyat la resta de partits que també ha merescut guanyar. Perquè hi ha hagut algun partit, com per exemple Pamplona, Sevilla, que va tenir que remuntar in extremis, però per joc va merèixer guanyar sobradament, també va patir a casa amb el Granada, però va ser infinitament superior.

Un Barça que molts esperaven que patiria moltíssim i que l’adéu de Pep li faria un mal terrible, que amb Tito ha estat una transició modèlica, amb una tranquil·litat i un saber fer que fins i tot l’entorn blaugrana dubtava. És cert que els resultats han ajudat molt, però també és cert que, per exemple, Tito ha sabut treure el millor rendiment de Cesc, ha sabut portar les rotacions amb discreció i ha demostrat una personalitat bastant acceptable a l’hora de posar als jugadors segons els veu millor, no segons el nom. O portar amb normalitat donar-li descans a Messi sense que el jugador s’hagi enfadat. M’ha faltat una mica de personalitat a l’hora d’asseure més a la banqueta a Xavi, però s’ha de reconèixer que és difícil asseure al mimat de la premsa blaugrana, el que els dona més entrevistetes i titulars durant l’any i un dels pesos pesats del vestidor. Però en general la cosa ha estat prou bé. Esperem que Tito es recuperi de la seva malaltia i que torni ben aviat, perquè seria molt injust el destí amb ell. Està clar que és ric, que ho té  tot, que hi ha que estan pitjor i tot el que es vulgui, però no deixa de ser una persona i ara que les coses li anaven tant bé seria un daltabaix molt fort per al barcelonisme.

Però això invita a una reflexió de cara a tenir un pla B per si les coses no van bé. Però no de forma pública amb enquestes i faltes de respecte com han tingut alguns mitjans, sinó per part de la part esportiva de forma interna, només per si un cas tenir clar el camí a seguir.

En contraposició la millor notícia per al Barça dels darrers temps, la tornada d’Abidal al grup. Com es va dir amb Tito quan va decidir acceptar el càrrec, aquesta notícia el millor és que vol dir que està bé. Amb l’edat que té Abidal, fins i tot si no arribava a jugar més amb el Barça, no seria un daltabaix, però si una gran alegria si pot seguir vivint. El millor que es pot dir en aquests casos. Però bé, si arriba a jugar novament, serà un dels moments més emotius de la història del Barça quan torni a sortir al camp, una història per a recordar i per a servir d’exemple a moltes persones que pateixen aquesta maleïda malaltia.

Però bé, anem al partit. El Barça, un cop més va jugar un partit extremadament seriós, dominant en tot moment el joc i generant perill cara a porta. El partit hagués pogut acabar en golejada però va mancar una mica d’encert, tot el que va tenir Tello en un minut al camp que va donar la tranquil·litat als més patidors de la vella escola. També s’ha d’agrair que el Valladolid no va sortir a tancar-s’hi totalment i a pegar patades, com han sortit a jugar-li al Barça equips amb molt més pressupost que els del Valladolid. Un equip que va demostrar que està a la classificació a dalt per mèrits propis, igual que el Rayo Vallecano, que són equips que amb pressupostos irrisoris comparats amb els grans de la segona fila, aposten per un futbol ofensiu i vistós i no per deixar la porteria a zero que els de dalt ja en clavaran alguna. Per això em dona la risa quan escolto als seguidors i entorns d’aquests equips grans, dir que només interessa guanyar o que no tenen jugadors per a jugar d’una altra manera. Que tinguin un parell i diguin que han decidit jugar així perquè han volgut, perquè jugadors en tenen de sobres per a fer-ho.

El Valladolid només va xutar amb perill la jugada del gol pràcticament al temps de descompte, però és un equip que fa molt bé l’acordió i que apreta a dalt amb la defensa molt avançada i que després es repleguen molt junts al mig camp, pressionant molt bé la sortida de pilota. Després quan tenen la pilota intenten jugar-la. És d’agrair que un equip així, jugant a casa, quan tindria l’excusa de que és el Barça, surti amb l’ambició de plantar cara amb futbol. El resultat va ser el mateix que els altres, una derrota, però quan va acabar el partit se’n van anar aplaudits pel seu partit, cosa que no poden dir alguns dels grans fins i tot guanyant els seus partits. La diferència està en l’estil de joc. També és d’agrair que malgrat alguna jugada aïllada o la pressió que va rebre Messi, no es van pegar massa patades i va ser un bon partit de futbol.

Un partit on Thiago va donar descans a Iniesta, que va estar tota la setmana entrenant apart del grup. Un Thiago que cada cop va a més i que fa un treball al mig camp que no es sol reconèixer perquè es queden amb les seves filigranes i controls impossibles o regats elèctrics, però que ha evolucionat moltíssim amb el seu treball defensiu i les recuperacions. Jugador totalment vàlid per a donar descans a Xavi i, en un futur no molt llunyà espero, substituir-lo amb més regularitat. Però serà molt difícil perquè amb Xavi quan l’asseguin passarà com amb Casillas aquesta setmana. Fins ara li havien permès el que volia a Mou, però en quant a tocat al seu estimat Casillas, definitivament s’ha generat la ruptura. Va passar una cosa molt similar amb Raúl i passarà en quant Xavi jugui menys. El pitjor de tot és que l’han renovat encara dos anys més, per tant tindrem marró per a estona.

Molt destacable també el partit de Piqué, que ja fa dies que està a un nivell espectacular, similar al seu primer any i que el posa entre els millors centrals del món. La seguretat i la sortida de pilota que li dona a l’equip no la té cap central ara mateix al Barça. La pot tenir Bartra, però en  un futur perquè ara de moment no s’hi confia massa per desgràcia, però que té totes les condicions.

Molt bon partit també dels dos extrems del Barça, Alexis i Pedro, que els pobres estan negats de cara a gol, però que fan una feina impagable per a tapar les mancances defensives de Xavi i les dosificacions físiques de Messi. A més d’ajudar moltíssim als dos laterals, que són més extrems que laterals i que moltes vegades necessiten de cobertures. Està clar que a molta gent li agrada Villa, a mi també m’agrada i ofensivament penso que té molt més gol que els altres dos, però no es pega una carrera de 40 metres sabent que no valdrà per a res, només per a que el Barça recuperi la pilota. Es parla de que no tenen gol, però l’equilibri que li donen a l’equip és espectacular. A més, de moment per gols no s’ha de patir, el Barça està en una mitjana de gols bastant espectacular, ja tindrem aquest debat el dia que es punxi per no haver pogut marcar. Ja sortirà el maleït entorn de pressa i corrent per a fotre merder. Com l’estan fotent amb Villa des de fa dies i que gairebé parlen més de les ovacions a Villa per a fotre mala maror que no pas del joc de l’equip. Només una cosa a nivell d’exemple, l’equip no va patir massa en defensa, va ser sortir Villa i la primera arriba una jugada de perill per part del lateral que havia de cobrir l’asturià i arriba el gol i el principal perill del Valladolid, per la seva banda. Amb això no estic dient que no pugui ser titular, jo no tinc cap problema en que ho sigui, però a vegades hem de mirar aquest tipus de coses quan no entenem segons quines coses passen amb els jugadors.

Després estan els que jo anomeno “habituals”, que són els jugadors que mai juguen malament, que sempre tenen  un alt rendiment i que és molt rara la vegada que fallen. Estic parlant de Messi, que un cop més va ser decisiu i va marcar un golas espectacular amb canyo inclòs, Busquets que és l’amo del mig camp, que dona velocitat a la sortida de pilota i està sempre on cal per a pressionar i tapar forats i un Iniesta que no va jugar pràcticament però que li va donar la passada a Tello. Per a mi són els tres jugadors del Barça més indiscutibles, juntament amb Cesc i Piqué quan estan bé. La resta es pot rotar perfectament per a que el rendiment col·lectiu sempre sigui òptim però que una peça respecte l’altra tampoc és tant decisiva.

Per acabar la entrada d’avui, ja que estem a Nadal i no em vull avinagrar la sang, obviarem les enèsimes cagades de dos entrenadors que són una lacra per als seus equips, Eusebio i Xavi Pascual, entrenadors del filial i del bàsquet respectivament. Felicitar al Barça Interesport, que va guanyar la copa Asobal passant per sobre de l’Atlètic de Madrid, ex Ciudad Real, que malgrat les ajudes arbitrals va ser incapaç de plantar cara al Barça. El més fort és que l’entrenador encara es queixa dels àrbitres!! Ja no entenc res. Bé si que ho entenc, Talant Duyshebaev, és l’equivalent a Mourinho, que només té memòria per al que vol i que és un entrenador molt normalet que si no té el milloret és incapaç de guanyar. Això és el que li està passant, que ha perdut el seu equip poder adquisitiu per la crisi i ha caigut en picat. Que hi farem, que segueixi plorant, és el que millor fa. Que té la cara dura de dir que el Barça mana a l’handbol quan el president de la federació, és Juan de Dios Roman, històric entrenador del Ciudad Real i antibarcelonista on hi hagi. Ara diu que el pot substituir l’actual porter de l’equip de Talant, que es retira. Sort que mana el Barça!!

Bé, només em queda que felicitar els Nadals a tothom que entri habitualment a llegir les meves divagacions i la meva manera de veure l’esport, estigui d’acord amb mi o no. Felicitar a tothom el Nadal i que tinguin un feliç començament d’any i que almenys esportivament parlant sigui com a mínim igual que aquest que estem a punt de deixar.

Jornada rodona.

La jornada d’ahir decidia gran part de la lliga, ja no pel que passés al bernabeu, que no hi confiava ningú i que és el mateix 11 que 13 pràcticament, tal i com està el Barça. El que es decidia era posar més distància amb el segon classificat i deixar-lo a una distància de seguretat més que interessant.

Com he dit abans, ningú s’esperava que el Madrid pogués punxar amb l’espanyol, perquè és dels equips històricament fàcils per al Madrid, són habitualment 6 punts que ja té el club madrileny abans de començar la lliga, juntament amb els 6 contra l’Atlètic de Madrid. Si normalment ja fa riure l’espanyol al bernabeu, encara ens esperàvem menys tal i com estaven els pericos aquest any, pràcticament cuers. De fet el partit va ser dels habituals dels pericos al bernabeu, sobretot a la segona part que se n’hagués pogut emportar uns quants cap a casa de gols. Però el Madrid està de crisis total i estan fallant ocasions impensables i jugant fatal a futbol, sobretot defensant molt malament. L’espanyol amb ben poquet, amb un ordre darrera i un únic punta davant intentant pescar el que podia en va tenir prou per a posar en molts de problemes al Madrid. Un Madrid que poc a poc va anar patint més, degut a l’ incertesa del resultat i va demostrar molta por a les jugades de pilota aturada. Al final un empat que no va bé a cap dels dos, encara que per a l’espanyol és un punt per agafar confiança en ells mateixos i que no esperava treure, però realment no els treu de la situació la qual estan. El que li faltava aquest any al Barça, que l’espanyol li dones la lliga en safata al Barça empatant amb el Madrid!! Però el millor de tot és que casualitats de la vida, el que li va treure dos punts va ser un jugador al que Pepe li va pegar dos punyades a “l’afer Casquero”, sense el càstig que mereixia, el futbol és el que té que sempre et dona una oportunitat de tornar-la.

Parlo de que li ha donat la lliga perquè amb aquesta distància, és el Barça el que perdria la lliga, perquè la té totalment al sac i més que augmentarà la distància. Ara mateix té tres partits per a poder perdre (per exemple el Bernabeu, el Calderón i Mestalla, els camps a priori més difícils que li queden per visitar) i amb el joc que està fent no té pinta de que el Barça perdi molts partits d’aquí al final. La única manera de que el Madrid pugui optar a la lliga és que la perdi el Barça amb autocomplaença, però aquest grup ja ha sofert l’autocomplaença i no tenen pinta de que torni a passar.

Però anem al partit d’ahir. Primer que res s’ha de dir que personalment em va decebre bastant l’afició blaugrana, segueixen igual que sempre, encara que l’equip no els hagi decebut  pràcticament cap vegada els darrers anys. Els va entrar el “canguelo” descaradament durant els primers 30 minuts quan el partit estava més igualat. Jo quan va començar el partit i es van veure les imatges vaig pensar, “collons, quin ambient que hi ha avui, això serà una olla a pressió”. Però va tenir un parell d’ocasions l’Atlètic i es va quedar el camp mut. Mira que hi ha pocs cops que el Barça necessiti suport perquè estigui en una situació complicada. Doncs, una de dos, o es van quedar muts o els del plus van treure el so ambient, que trobo que és més la primera perquè ben bé que es van escoltar els càntics d’independència al 17.14 de partit. Suposo que algú que hagi estat al camp ho podrà dir millor, però des de casa semblava un enterro, amb gairebé 90000 persones al camp. No canviarà mai l’aficionat blaugrana.

El partit va començar complicat, com ja s’esperava, ja que l’Atlètic fa riure sempre al derbi i després ho intenta arreglar amb el Barça, donant el 200% i rascant de valent. Amb un tàctica totalment “amarrategui” amb els onze al seu camp i Falcao intentant buscar l’esquena de la defensa partint del seu camp i l’altre davanter al cercle central intentant tapar i llençar a Falcao en contraatac. Res de nou amb l’equip de Simeone, que ho fa contra més equips, no només amb el Barça. L’Atlètic juga a defensar la seva porteria que algun gol marcaran, es el sistema de Simeone. Defensar i tallar qualsevol jugada amb falta que pugui desequilibrar el sistema defensiu de l’equip. El Barça ho sabia i va arriscar el mínim la pilota, va sortir una mica engarrotat i sense assumir riscs, però el gol de Falcao els va espavilar i sobretot el gol espectacular d’Adriano.

Però a mi em dona molta pena com en aquest país s’aplaudeix la mediocritat i com s’intenta cada dos per tres treure mèrit o elogis al joc del Barça. Estaves veient el partit i els comentaristes semblava que l’equip que jugava bé era l’Atlètic i que el Barça no feia res. Però és que des de la mateixa premsa blaugrana s’ha dit avui. Jo quan escolto aquestes barbaritats em poso les mans al cap, barbaritats com que l’Atlètic mereixia anar guanyant al descans o que va fer més mèrits que lo que el marcador indica. Em sembla surrealista però és habitual amb el periodisme de resultats i estadístiques que són incapaços d’analitzar el que passa. No entenc com es pot aplaudir, que un equip que va 6 punts a sota a la lliga i que necessita guanyar per a retallar punts, que surti a jugar amb onze tios al seu camp, que tingui menys d’un 30% de possessió i que jugui al contraatac. En canvi es critica que si el Barça no va fer el seu millor partit i que els primers 30 minuts va estar molt encallat. És molt penós que s’aplaudeixi la mediocritat perquè agafin les imatges o les estadístiques i vegin tres jugades de gol de Falcao i ja diguin que ha estat millor, simplement perquè Falcao ha xutat tres cops i el Barça un parell, abans de marcar. És increïble que s’aplaudeixi la mediocritat de que l’equip que necessita guanyar es tanqui al darrera per aprofitar l’espai darrere de la defensa perquè l’equip que va líder i que amb un empat ja li va bé, tingui l’ambició i l’estil de joc d’anar a guanyar un partit, que combinat amb el resultat del bernabeu, amb un empat a zero ja li anava bé. Però no, alabem a l’equip que es tanca al darrera a esperar. Així anem després que juguen dos equips de la zona alta i el partit és una brossa, com el dia del derbi madrileny.

L’Atlètic, gairebé no va passar de mig camp, l’únic Falcao amb passades a l’espai dels seus companys des del seu propi camp. La primera jugada és als primers minuts de partit, en un córner que remata Falcao de cap i va al pal. La segona jugada és il·legal, és producte d’una falta a la banda mateixa i que el jugador de l’Atlètic que fa la passada saca des d’on li passa pels collons al jugador, on li arriba la pilota gairebé des de la mateixa rodona central quan la falta era a la banda. Però clar Perez Lasa ahir va fer tot el possible per a que l’Atlètic no sortís derrotat del Camp Nou, primer permetent que cada cop que un jugador del Barça trencava al seu rival, que un altre li fes falta de qualsevol manera per a parar el joc com fos, sense amonestar a ningú, ni amb agafades per darrera tallant una contra de Messi. Després aquesta jugada que gairebé li costa un gol al Barça que no era legal. La tercera ocasió que ve d’una errada de Messi que no pot driblar a Costa al mig camp i acaba amb el gol, jugada que és culpa de Messi però que gran part l’ajuda el carter del Barça, que li dona un marró a Messi per a treure-se-la ell de damunt. Però bé aquestes coses no es veuen mai. Una jugada que estava defensada pels dos centrals i el mig centre que estaven tots tres gairebé sobre la línia de mig camp. Aquest va ser el gran joc de l’Atlètic. Encara estic impressionat de la capacitat de creació dels matalassers!!!

Fa molta ràbia veure com encara diuen que el Barça juga malament o que està un escaló per sota que abans, que si és més resultadista, que si és pla o previsible, quan està intentant atacar a defenses d’onze jugadors en dues línies de quatre i dos davanters estorbant als mitjos del Barça. És molt penós que encara es digui que té molt de mèrit i que mereixen guanyar aquests equips amb aquestes tàctiques. Que l’equip que va segon destacat, amb la necessitat de guanyar per a retallar punts, et vingui a jugar així i que encara treguin pit és una cosa que no em puc explicar de cap manera. Encara tenen la caradura de dir que s’estan guanyant el respecte, per aguantar amb l’autobús darrera i avançar-se al marcador. Així li va al futbol. I que no em vinguin amb l’excusa de que és l’únic que poden fer i les típiques tonteries que diuen per a justificar-ho. Perquè hi ha equips amb molt menys pressupost, amb jugadors molt més barats i no tant coneguts, que fan un futbol atractiu i ofensiu, arriscant. Equips que li han posat les coses difícils al Barça, com el Betis o el Rayo. Aquest tipus de equips si que poden treure pit, però que ho faci l’Atlètic jugant així em sembla lamentable. Perquè amb planters de jugadors que poden jugar molt millor i ofensivament (els dos equips madrilenys per exemple), directament optin per l’altra via fàcil de tenir ordre al darrera i aprofitar la qualitat a dalt que tenen. Equips que escullen la mediocritat voluntàriament i que encara els aplaudeixen perquè guanyen partits i punts. Lamentable.

Com lamentable, una vegada més el senyor Eusebio Sacristán amb el filial del Barça. No entraré en profunditat perquè em queda poquet tros, però la gestió que està fent del filial és vergonyosa, que algú li digui si us plau que està entrenant un filial, que es pensa que és Cruyff i no para de fer animalades, tant en la gestió del planter com en les decisions tàctiques. El salva que té uns jugadors espectaculars, que tot i així sembla que s’encaparri en fer-los més difícil la tasca amb decisions absurdes.

Menció especial també per al gran Xavi Pascual, que sembla encaparrat en que el Barça no jugui la copa del rei, o si més no que la jugui sense ser cap de sèrie. Un altre que està fent el ridícul en quant a la gestió del seu equip, en quant a la direcció de camp i la seva incapacitat manifesta de reaccionar quan no li surten bé les tàctiques que ha dissenyat abans del partit a la pissarra. En quant el sorprenen una mica tàcticament, adéu barça. Almenys que els deixi llibertat als jugadors, que no en tenim prou amb la seva ineptitud, encara ha de limitar el talent dels jugadors. Diumenge va ser un ridícul espantós i el pitjor de tot és que no ha estat la primera vegada, ni la segona, ni la tercera. Podria justificar-ho amb el lamentable arbitratge que va patir el Barça, però és que me’n donaria vergonya de que aquesta fos la única raó de la derrota.

Mal acostumats.

Els culers avui en dia estan molt mal acostumats pels darrers anys que ha coincidit la millor generació de la història i de la casa, que fa un futbol espectacular i sobretot netament ofensiu. Però aquest mal costum que està adquirint la culerada comença a ser hora que la gent es faci a la idea que no sempre es pot guanyar 4-0 tots els partits. Em dona la sensació quan veig la premsa o escolto opinions de la culerada que s’està agafant un cert punt de prepotència esportiva i s’ha passat del culé pessimista al excessivament optimista i exigent. Almenys és la sensació que tinc quan veig partits com el d’anit i quan veig la opinió i les valoracions que es fan al respecte.

Estaria bé també, que la gent abans de fer un judici sobre els partits, que el faci a posteriori però quan s’hagi tret el “canguelo” de la incertesa del resultat mentre veu el partit, perquè veuen algunes realitats que no estic massa d’acord la veritat. No paro d’escoltar que el Betis va fer un gran partit, que es va menjar al Barça a la segona part i que el més just era un empat. No estic d’acord. Com tampoc estic d’acord amb les veus excessivament crítiques post partit respecte al joc del Barça i els greus problemes que alguns han vist.

Una part d’aquests comentaris ve pel que deia abans de la prepotència esportiva que sembla que el Barça hagi de guanyar sobrat. El Betis fins ahir era el quart classificat de la lliga, fent un dels futbols més vistosos de la lliga i sense anar més lluny va guanyar l’altre dia al Madrid, ha guanyat al València a casa seva també. No es poden guanyar tots els partits sobrats, algun partit costarà i molt i un dels camps on el Barça ha patit més els darrers anys ha estat sense cap mena de dubte el camp del Betis. Però clar, sembla que han d’anar allà i guanyar sobrats. Més encara si anaven guanyant 0-2 als 30 minuts i el partit semblava mort. Però això té el contrapunt de que el rival si té ambició no donarà el partit per perdut i anirà cap a dalt. Està clar que no tots ho fan, però el Betis si i és una qualitat molt bona que tenen. Més encara si es troben amb un gol a la seva primera ocasió de perill que els torna a posar dintre.

El 0-2 i la lesió del jugador del Betis va ser la que va provocar tots els problemes, juntament amb la entrada de Molina. Perquè el Barça estava jugant molt tranquil·lament per a sorpresa de tots i de cop i volta aquest marcador i els canvis que va provocar són els que van complicar el partit. Perquè el va complicar? Doncs perquè amb la sortida de Molina per un migcampista va afavorir i molt la pressió sobre la defensa del Barça, ja que estaven un contra un ja que jugava per la necessitat amb dos davanters i dos extrems, pels quatre defenses del Barça. El risc que va prendre el Betis va ser molt gran, perquè la poca efectivitat cara a porta va ser la que va provocar tots aquests problemes als del Barça, que van poder sentenciar molt abans el partit i que al no fer-ho sempre quedava la incertesa del resultat.

Per això dic que la gent hauria d’analitzar el partit una mica més tard que no pas només acabar el partit. Perquè s’ha analitzat immediatament després del patiment per la incertesa del marcador, perquè la gent va mirar el partit i sabia que un gol suposava perdre dos punts i donar ales als perseguidors en lliga. Però un cop sabut que els punts estaven al sarró, qualsevol que hagi vist el partit veuria que les coses no són per a tant com s’està dient i que el domini i els “mèrits” del Betis per a aconseguir l’empat no són tants como pot suposar un anàlisi en calent.

El Barça va tenir al voltant d’un 70% de possessió de pilota la segona part, però clar, com van sortir tan a sac el primer quart d’hora de la segona part els bètics i van recuperar un parell de pilotes la sensació és una altra. Però el Betis realment té dues ocasions de gol i tres pals. Ho dic així perquè un dels tres pals ve d’una centrada sense el més mínim perill que es complica Valdés per no llençar-la a córner. L’altre pal ve d’una rematada de dos defenses blaugranes en un corner, l’altra ve d’un altre corner després de dos rebutjos de pilota i que cau als peus d’un jugador del Betis. Estic parlant de perill real, la resta com dic són sensacions de perill pel patiment dels punts i res més, ja que van ser pilotes aturades sense el més mínim perill. Però clar, quan ells apreten tant a dalt es generen uns espais al darrera que els jugadors blaugrana no van saber aprofitar per a matar el partit. No és que fossin contraatacs, perquè el Barça no jugava a la pilotada, però clar amb tanta gent apretant a dalt dels bètics, amb una passada encertada que passés la primera línia de pressió es generava una superioritat enorme per part del Barça amb molts espais. És el risc que el Barça sempre corre i que ahir es va aprofitar. Però clar no es va marcar i per això és va patir per part d’alguns patidors de mena pel que estava passant i per aquest patiment han fet unes crítiques que no es corresponen a la realitat. Perquè no es corresponen? Perquè el Barça va poder fer 3-4 gols claríssims només a la segona part i s’hagués acabat tot. El principal problema va ser aquest, no que el Betis fos millor que el Barça o totes les animalades que s’estan dient que parlen de banys i barbaritats vàries.

El partit es complica per una errada clara d’Alba que trenca el fora de joc quan la resta estaven amb línia, això és un problema que s’ha de solucionar perquè ha costat molts de gols aquesta temporada i d’un partit tranquil i sentenciat deriva al partit d’anada i tornada que va ser després. Un partit d’anada i tornada que el que parlen que és el metrònom del Barça no va ser capaç de frenar en cap moment. Ell que tant li agrada pegar voltetes i fer tres i quatre tocs abans de donar-la, resulta que ahir va ser incapaç d’aguantar una pilota. Si almenys hagués assumit que no podia i s’hagués esforçat per a fer una passada definitiva que deixés a un jugador del Barça sol davant el porter tindria excusa, però és que ni arribava a tapar darrera i al davant aguantava la pilota incapaç de veure una simple jugada de desmarcada dels seus companys. Va deixar varies vegades als seus companys en fora de joc per no fer la passada a temps i pegar més tocs dels necessaris. Però és que a més no entenc aquesta mania de voler xutar les faltes, si no en fot cap dins, semblen assajos de rugby entre pals sempre. Jo quan xuta aquest jugador sobre sobre valorat (no és un error de posar-ho dos vegades, és per a fer-ho encara més gros) ja ni m’il·lusiono amb un possible gol. Quina paciència ha de tenir Messi per aguantar-ho això i haver de deixar xutar a algú, que saps que no en fot una dintre ni que facin la porteria més gran.

Gran partit d’Alexis, aquell al que tots maten pel fer el mateix que fa Pedro, perquè no és de la casa i perquè va costar uns diners dels quals ell no té cap culpa, és el club que el ven que posa un preu i el que compra el que posa els diners. Ell ja va fer prou d’escollir només aquest club i no fer que generés el fitxatge en una subhasta del jugador i poder apretar els directius del Barça a l’Udinese. Alexis va fer un partit de treball molt fosc, aguantant o pentinant les pilotes que anaven amb passades llargues de Valdés per a trencar la pressió bètica, va generar espais, com ara el gol que fa Messi que s’endu a dos jugadors i li deixa el carril buit a l’argentí. O la passada de gol que deixa completament sol a Pedro. Un Alexis, que una petita part de culpa té per ser del club de la lipotímia, però que és el blanc de totes les ires dels rivals. Comença a ser hora que els àrbitres comencin a protegir-lo de les patades animals que li peguen cada partit, comença a ser massa descarat el tema.

Com comença a ser massa descarat el que fa Velasco Carballo quan xiula al Barça. Ja se li veu massa el llautó. Ja no només perquè és dolent en collons, sinó perquè a més mostra una prepotència amb els jugadors del Barça lamentable. Anit va ser vergonyós com els bètics pegaven les patades i l’únic que sabia fer el miserable era amenaçar als jugadors que no li protestessin. Lamentable. Un àrbitre que és internacional i que sempre que xiula al Barça ens la munta i els perjudica clarament. El penal que li fan a Adriano (Juan Carlos, que es lesiona en aquella jugada) és de llibre i era el 0-3 i s’acabava el partit. Però és que després només li va faltar pujar a rematar els corners. Es menja dues agressions a Alexis, la de Dorado pot passar perquè el jugador tapa la jugada (però és que no veu ni groga per la patada anterior per darrere que el tomba, abans de pegar-li patada a l’esquena quan ja està a terra), però la que li fa Chica sense pilota de per mig i davant mateix del quart àrbitre, és de nevera. Els quarts àrbitres potser anirien millor si en lloc de buscar les pessigolles a les banquetes miressin el que passa al camp, perquè la jugada és davant seu mateix. Vergonyós. Com vergonyós el corner que cedeix al Betis quan hi ha falta sobre Mascherano. Un córner a més que hi ha dues faltes més després de sacar aquest i que no xiula i acaba amb el xut de Pozuelo al pal, o la jugada que remata Molina que ve d’una falta sobre Alba en la pressió, etc.

Però el més vergonyós és veure la diferència de criteri a l’hora de treure les targetes quan xiulen al Barça. Als rivals molt d’avisar, com la primera de Salva Sevilla a Busquets, però als del Barça no en perdonen ni una. La que li treu a Pedro, després de veure totes les que s’havia menjat del Betis és lamentable. Però en fi, un àrbitre madrileny més que li xiula al Barça. Els amants del villarato podrien mirar abans de fer el ridícul, la comparativa d’àrbitres catalans que hagin xiulat al Madrid i de madrilenys al barça els darrers deu anys, o més prop fins i tot, des de les famoses paraules de Schuster. Comença a ser sospitosa la dada ja...

Per acabar avui, felicitar al Barça Interesport, que ha fet un pas enorme de cara a reeditar la lliga Asobal guanyant a pista de l’Atlètic, malgrat el penós arbitratge que va sofrir, que va estar a punt de costar-li car guanyant de 6 gols com guanyava quan es van menjar el xiulet miserablement i va ser una ensarronada bestial. Com sempre que el Barça juga amb aquest equip vaja. Però sort que el porter blaugrana va estar espectacular, no podem dir el mateix de Xavi Pascual clar, que va permetre una remuntada de sis gols i que el partit anés més tranquil per no demanar un temps mort quan calia. Que hi farem, al Barça tenim la maledicció dels Xavi Pascual.

Partit enganyós.

El Barça dissabte va jugar un dels millors partits de la temporada, però és un partit enganyós perquè el rival va acompanyar i molt per a que passés el que va passar al camp.

Igual que fa un parell de setmanes es flipaven a la caverna amb el partit contra l’Athletic, ahir ho feia la premsa blaugrana contra el mateix rival, però aquest rival no té res a veure amb l’Athletic de la temporada passada. Per a començar té un conflicte intern bestial amb el tema de Llorente, té encara la ressaca del que va passar amb Javi Martínez, que no els va donar ja temps per a reaccionar i al mal ambient es suma el baix estat de forma i les lesions d’alguns jugadors. Si a tot això li sumes l’estil de joc de l’Athletic, que per a plantar cara als rivals ha d’estar molt bé físicament i de concentració ja que juguen un contra un amb marcatges individuals tot el camp, quan falla un es genera un forat espectacular, com ara el gol de Messi, la que té abans que falla el control i se n’anava tot sol, el gol de Cesc, etc. A més se li havia de sumar la baixa d’Andoni Iraola, el lateral dret titular, la de Muniain, la de Gurpegui que estava sent central titular i la baixa de Susaeta, la cosa es fa molt costa amunt.

Això no vol dir que el Barça no va fer un gran partit, amb molta intensitat, molta fam de recuperació de pilota amb la pressió a dalt i els jugadors molt en forma i molt inspirats. Potser jugant com ho van fer haguessin guanyat igual de fàcil a altres equips, però jo almenys aquesta victòria la poso en interrogant perquè va ser més demèrit de l’Athletic i de la seva debilitat com a equip ara mateix, que una gran actuació del Barça, malgrat que van jugar molt bé. Pot semblar una contradicció però a mi em queden dubtes de si va ser primer l’ou o la gallina, com diu la dita popular.

No es pot personalitzar molt en els jugadors del Barça perquè tots van estar a un nivell molt alt. Iniesta està en el moment dolç que agafa totes les temporades quan està molt bé físicament que és imparable, Messi senzillament segueix com sempre, que para mi és el millor elogi que se li pot fer al millor jugador de la història, és la seva principal virtut apart de totes les meravelles que fa al camp, que és totalment regular i ho fa partit rere partit. La defensa molt bé, malgrat que van tenir la errada de concentració del gol de l’Athletic, quan el partit ja estava pràcticament sentenciat, però és una mica normal quan vas guanyant 4-0 i és un partit de lliga. Valdés ben concentrat com sempre i poca cosa pot fer al gol, encara que li passi per sota les cames, però és una jugada d’un contra un.

Però si hi ha un jugador que mereix tots els elogis per a mi és Busquets. Un jugador que no necessita que cada dia li reconeguin el treball, que fa la feina bruta quan té qualitat tècnica com per a fer més coses en atac i deixa la “brillantor” als seus companys, que li fa la vida molt més fàcil a un Xavi (que de córrer cap enrere ben poquet, que segueix enganyant a la gent amb algun control impossible o alguna passada de mèrit, però que l’equip sense ell jugaria igual de bé, inclús potser millor) que li dona molta feina defensivament, que aguanta a l’equip i que tapa molts dels errors dels de davant o dels laterals quan pugen a l’atac. Sempre està ben col·locat i llegint el joc perfectament. Per a mi avui en dia el millor mig centre defensiu del món, perquè no només trenca el joc del rival, talla pilotes per dalt quan s’intenten prolongacions de pilota, que a més dona una fluïdesa al joc espectacular al jugar a un o dos tocs cada vegada i sense complicar-s’hi la vida. Espectacular.

Un jugador que l’ajuda molt també a Busquets i que li està fent el treball fosc a Xavi quan perd alguna pilota i a Iniesta quan no arriba a baixar des de l’extrem és Cesc, que està començant també a fer una feina que no es veu molt però que és importantíssima per a l’equip. Sobretot amb el nou format de l’equip amb quatre migcampistes, amb Iniesta apartat a l’extrem donant la banda a Alba.

A mi personalment, ho he dit més vegades, m’agrada més Iniesta a la seva posició natural de mig ofensiu per l’esquerra, però que passa, que per a que jugui el que juga per decret Tito ha hagut de fer malabarismes tàctics. No m’estranya que cada dos per tres surti Xavi llençant flors a Tito, sobre que els ha sorprès, que si té molta personalitat, etc. Personalitat amb els altres, perquè ell està jugant-ho tot. Em fan gràcia quan diuen que Villa no juga per Messi. Villa no juga per Xavi, perquè no descansa mai i algú ha de treure. Perquè tant Iniesta com Cesc ja havien insinuat que entenien les rotacions. Però començaven a estar amb la mosca darrere l’orella perquè si es fan rotacions, no és normal que el jugador més veterà sigui el que rota menys. L’únic partit que ha estat suplent Xavi, competitiu realment, que no sigui amistós o decidit ja en eliminatòria prèvia, ha estat a Riazor i la cara que tenia era un poema a la banqueta, sobretot veient que l’equip marcava 3 gols en molt pocs minuts. Aquest és el problema de Tito, que ha de jugar sempre, perquè en quan no el posi dos partits, es veurà que realment no fa tanta falta com ens volen vendre la moto.

I clar. Per a que jugui ell i els altres dos que ho mereixen per rendiment, s’ha de carregar a un davanter. Pedro el seu treball per a Tito és indiscutible (i per a l’afició, però estaria bé que l’afició aquest treball el valorés igual quan el fa Alexis), Messi també evidentment, llavors només queda Villa. És més fàcil carregar-se a Villa que a Xavi i així ho està fent. Que hi farem, jo posaria a Villa o Alexis o Tello i jugaria amb tres mitjos, però no soc l’entrenador i els resultats acompanyen, per tant no hi ha més remei que acceptar-ho, però em sembla injust la veritat.

Una cosa que tampoc m’agrada gens és l’hàbit de Tito, que ja tenia Pep, de fer els canvis massa tard. Entenc que un entrenador es pugui guardar un canvi pel que pugui passar, una lesió, una expulsió, etc. Però el que no entenc és perquè no dona més minuts als jugadors que acaben de sortir d’una lesió o que estan habituats a ser titulars i que estan a la banqueta. Anant guanyant 3-0 al descans, si canviava a un mig i treia a Villa no passaria res i el jugador se’n va cap a casa d’una altra manera. Ja se que segurament serà titular a la xampions i jugarà tot el partit, però no costa res anar repartint minuts, donant descans a Adriano per exemple que tots sabem que es trenca bastant, o donar minuts a Thiago que els necessita. És un aspecte que ja vaig criticar amb Pep i que no m’agrada gens la veritat.

Però passem al derbi madrileny. Vaja partit dolent, a més després de veure el del Barça, el partit semblava un altre esport la veritat. A més un partit en el qual es van dedicar a fer joc subterrani i a baralles personals i es van oblidar de jugar a futbol. Un partit insuportable amb un arbitratge “made in Undiano” cada vegada que xiula al Madrid, de ho veig tot o sinó m’ho invento a l’àrea del rival i a la dels blancs no veig res. Com tampoc veig agressions dels jugadors i que en cas de dubte sempre agrano cap a casa. Els cules ja estem acostumats al sicari més habitual del Madrid, ja ens ha tangat una copa del rei i mitja lliga amb el partit de l’any passat al Camp Nou, donant el primer gol en fora de joc del Madrid i permetent-los defensar i sortir a la contra amb permissivitat total sobre Messi. El partit de copa a Sevilla que no dona gol de Luis Fabiano i un llarg etc de partits molt beneficiosos per al Madrid. Jo ja sabia que el partit aniria així, amb aquest àrbitre, que des del minut un de partit els jugadors blancs envoltarien en cada jugada a l’àrbitre per aconseguir benefici. Ja fa temps que saben com “portar” aquest àrbitre per a interessos personals.

Però el més vergonyós de tot és el tracte que ha fet la caverna del partit, culpant de tot el que va passar a Costa durant el postpartit i fent vídeos incriminatoris assenyalant-lo només a ell i que en canvi els del Madrid semblaven sants. El que no s’esperaven és com s’haurien de baixar els pantalons al dia següent quan van aparèixer les imatges de Ramos. Els programes d’ahir van ser més d’humor que d’esports, veient com intentaven justificar l’actitud dels jugadors del Madrid i el que fa Ramos. Lamentable veure com els que porten anys traient la salivada de Messi a Duda per a emmerdar a Messi, ahir el posaven com a exemple de jugador que s’ha equivocat però que és molt esportiu. Surrealista la veritat. Estan perdent el nord a la caverna d’una forma alarmant. Els que volien expulsar a Messi el dia contra el Celta pel copet a l’esquena, ahir deien que Ramos la seva agressió és involuntària i que s’intenta soltar de l’agarrada de Falcao. Es pensen que la gent és burra xaic. Bé n’hi que si que ho són, perquè avui he vist molts comentaris en la mateixa línia...