Jornada rodona.

La jornada d’ahir decidia gran part de la lliga, ja no pel que passés al bernabeu, que no hi confiava ningú i que és el mateix 11 que 13 pràcticament, tal i com està el Barça. El que es decidia era posar més distància amb el segon classificat i deixar-lo a una distància de seguretat més que interessant.

Com he dit abans, ningú s’esperava que el Madrid pogués punxar amb l’espanyol, perquè és dels equips històricament fàcils per al Madrid, són habitualment 6 punts que ja té el club madrileny abans de començar la lliga, juntament amb els 6 contra l’Atlètic de Madrid. Si normalment ja fa riure l’espanyol al bernabeu, encara ens esperàvem menys tal i com estaven els pericos aquest any, pràcticament cuers. De fet el partit va ser dels habituals dels pericos al bernabeu, sobretot a la segona part que se n’hagués pogut emportar uns quants cap a casa de gols. Però el Madrid està de crisis total i estan fallant ocasions impensables i jugant fatal a futbol, sobretot defensant molt malament. L’espanyol amb ben poquet, amb un ordre darrera i un únic punta davant intentant pescar el que podia en va tenir prou per a posar en molts de problemes al Madrid. Un Madrid que poc a poc va anar patint més, degut a l’ incertesa del resultat i va demostrar molta por a les jugades de pilota aturada. Al final un empat que no va bé a cap dels dos, encara que per a l’espanyol és un punt per agafar confiança en ells mateixos i que no esperava treure, però realment no els treu de la situació la qual estan. El que li faltava aquest any al Barça, que l’espanyol li dones la lliga en safata al Barça empatant amb el Madrid!! Però el millor de tot és que casualitats de la vida, el que li va treure dos punts va ser un jugador al que Pepe li va pegar dos punyades a “l’afer Casquero”, sense el càstig que mereixia, el futbol és el que té que sempre et dona una oportunitat de tornar-la.

Parlo de que li ha donat la lliga perquè amb aquesta distància, és el Barça el que perdria la lliga, perquè la té totalment al sac i més que augmentarà la distància. Ara mateix té tres partits per a poder perdre (per exemple el Bernabeu, el Calderón i Mestalla, els camps a priori més difícils que li queden per visitar) i amb el joc que està fent no té pinta de que el Barça perdi molts partits d’aquí al final. La única manera de que el Madrid pugui optar a la lliga és que la perdi el Barça amb autocomplaença, però aquest grup ja ha sofert l’autocomplaença i no tenen pinta de que torni a passar.

Però anem al partit d’ahir. Primer que res s’ha de dir que personalment em va decebre bastant l’afició blaugrana, segueixen igual que sempre, encara que l’equip no els hagi decebut  pràcticament cap vegada els darrers anys. Els va entrar el “canguelo” descaradament durant els primers 30 minuts quan el partit estava més igualat. Jo quan va començar el partit i es van veure les imatges vaig pensar, “collons, quin ambient que hi ha avui, això serà una olla a pressió”. Però va tenir un parell d’ocasions l’Atlètic i es va quedar el camp mut. Mira que hi ha pocs cops que el Barça necessiti suport perquè estigui en una situació complicada. Doncs, una de dos, o es van quedar muts o els del plus van treure el so ambient, que trobo que és més la primera perquè ben bé que es van escoltar els càntics d’independència al 17.14 de partit. Suposo que algú que hagi estat al camp ho podrà dir millor, però des de casa semblava un enterro, amb gairebé 90000 persones al camp. No canviarà mai l’aficionat blaugrana.

El partit va començar complicat, com ja s’esperava, ja que l’Atlètic fa riure sempre al derbi i després ho intenta arreglar amb el Barça, donant el 200% i rascant de valent. Amb un tàctica totalment “amarrategui” amb els onze al seu camp i Falcao intentant buscar l’esquena de la defensa partint del seu camp i l’altre davanter al cercle central intentant tapar i llençar a Falcao en contraatac. Res de nou amb l’equip de Simeone, que ho fa contra més equips, no només amb el Barça. L’Atlètic juga a defensar la seva porteria que algun gol marcaran, es el sistema de Simeone. Defensar i tallar qualsevol jugada amb falta que pugui desequilibrar el sistema defensiu de l’equip. El Barça ho sabia i va arriscar el mínim la pilota, va sortir una mica engarrotat i sense assumir riscs, però el gol de Falcao els va espavilar i sobretot el gol espectacular d’Adriano.

Però a mi em dona molta pena com en aquest país s’aplaudeix la mediocritat i com s’intenta cada dos per tres treure mèrit o elogis al joc del Barça. Estaves veient el partit i els comentaristes semblava que l’equip que jugava bé era l’Atlètic i que el Barça no feia res. Però és que des de la mateixa premsa blaugrana s’ha dit avui. Jo quan escolto aquestes barbaritats em poso les mans al cap, barbaritats com que l’Atlètic mereixia anar guanyant al descans o que va fer més mèrits que lo que el marcador indica. Em sembla surrealista però és habitual amb el periodisme de resultats i estadístiques que són incapaços d’analitzar el que passa. No entenc com es pot aplaudir, que un equip que va 6 punts a sota a la lliga i que necessita guanyar per a retallar punts, que surti a jugar amb onze tios al seu camp, que tingui menys d’un 30% de possessió i que jugui al contraatac. En canvi es critica que si el Barça no va fer el seu millor partit i que els primers 30 minuts va estar molt encallat. És molt penós que s’aplaudeixi la mediocritat perquè agafin les imatges o les estadístiques i vegin tres jugades de gol de Falcao i ja diguin que ha estat millor, simplement perquè Falcao ha xutat tres cops i el Barça un parell, abans de marcar. És increïble que s’aplaudeixi la mediocritat de que l’equip que necessita guanyar es tanqui al darrera per aprofitar l’espai darrere de la defensa perquè l’equip que va líder i que amb un empat ja li va bé, tingui l’ambició i l’estil de joc d’anar a guanyar un partit, que combinat amb el resultat del bernabeu, amb un empat a zero ja li anava bé. Però no, alabem a l’equip que es tanca al darrera a esperar. Així anem després que juguen dos equips de la zona alta i el partit és una brossa, com el dia del derbi madrileny.

L’Atlètic, gairebé no va passar de mig camp, l’únic Falcao amb passades a l’espai dels seus companys des del seu propi camp. La primera jugada és als primers minuts de partit, en un córner que remata Falcao de cap i va al pal. La segona jugada és il·legal, és producte d’una falta a la banda mateixa i que el jugador de l’Atlètic que fa la passada saca des d’on li passa pels collons al jugador, on li arriba la pilota gairebé des de la mateixa rodona central quan la falta era a la banda. Però clar Perez Lasa ahir va fer tot el possible per a que l’Atlètic no sortís derrotat del Camp Nou, primer permetent que cada cop que un jugador del Barça trencava al seu rival, que un altre li fes falta de qualsevol manera per a parar el joc com fos, sense amonestar a ningú, ni amb agafades per darrera tallant una contra de Messi. Després aquesta jugada que gairebé li costa un gol al Barça que no era legal. La tercera ocasió que ve d’una errada de Messi que no pot driblar a Costa al mig camp i acaba amb el gol, jugada que és culpa de Messi però que gran part l’ajuda el carter del Barça, que li dona un marró a Messi per a treure-se-la ell de damunt. Però bé aquestes coses no es veuen mai. Una jugada que estava defensada pels dos centrals i el mig centre que estaven tots tres gairebé sobre la línia de mig camp. Aquest va ser el gran joc de l’Atlètic. Encara estic impressionat de la capacitat de creació dels matalassers!!!

Fa molta ràbia veure com encara diuen que el Barça juga malament o que està un escaló per sota que abans, que si és més resultadista, que si és pla o previsible, quan està intentant atacar a defenses d’onze jugadors en dues línies de quatre i dos davanters estorbant als mitjos del Barça. És molt penós que encara es digui que té molt de mèrit i que mereixen guanyar aquests equips amb aquestes tàctiques. Que l’equip que va segon destacat, amb la necessitat de guanyar per a retallar punts, et vingui a jugar així i que encara treguin pit és una cosa que no em puc explicar de cap manera. Encara tenen la caradura de dir que s’estan guanyant el respecte, per aguantar amb l’autobús darrera i avançar-se al marcador. Així li va al futbol. I que no em vinguin amb l’excusa de que és l’únic que poden fer i les típiques tonteries que diuen per a justificar-ho. Perquè hi ha equips amb molt menys pressupost, amb jugadors molt més barats i no tant coneguts, que fan un futbol atractiu i ofensiu, arriscant. Equips que li han posat les coses difícils al Barça, com el Betis o el Rayo. Aquest tipus de equips si que poden treure pit, però que ho faci l’Atlètic jugant així em sembla lamentable. Perquè amb planters de jugadors que poden jugar molt millor i ofensivament (els dos equips madrilenys per exemple), directament optin per l’altra via fàcil de tenir ordre al darrera i aprofitar la qualitat a dalt que tenen. Equips que escullen la mediocritat voluntàriament i que encara els aplaudeixen perquè guanyen partits i punts. Lamentable.

Com lamentable, una vegada més el senyor Eusebio Sacristán amb el filial del Barça. No entraré en profunditat perquè em queda poquet tros, però la gestió que està fent del filial és vergonyosa, que algú li digui si us plau que està entrenant un filial, que es pensa que és Cruyff i no para de fer animalades, tant en la gestió del planter com en les decisions tàctiques. El salva que té uns jugadors espectaculars, que tot i així sembla que s’encaparri en fer-los més difícil la tasca amb decisions absurdes.

Menció especial també per al gran Xavi Pascual, que sembla encaparrat en que el Barça no jugui la copa del rei, o si més no que la jugui sense ser cap de sèrie. Un altre que està fent el ridícul en quant a la gestió del seu equip, en quant a la direcció de camp i la seva incapacitat manifesta de reaccionar quan no li surten bé les tàctiques que ha dissenyat abans del partit a la pissarra. En quant el sorprenen una mica tàcticament, adéu barça. Almenys que els deixi llibertat als jugadors, que no en tenim prou amb la seva ineptitud, encara ha de limitar el talent dels jugadors. Diumenge va ser un ridícul espantós i el pitjor de tot és que no ha estat la primera vegada, ni la segona, ni la tercera. Podria justificar-ho amb el lamentable arbitratge que va patir el Barça, però és que me’n donaria vergonya de que aquesta fos la única raó de la derrota.