Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, diciembre 3

Partit enganyós.

El Barça dissabte va jugar un dels millors partits de la temporada, però és un partit enganyós perquè el rival va acompanyar i molt per a que passés el que va passar al camp.
Igual que fa un parell de setmanes es flipaven a la caverna amb el partit contra l’Athletic, ahir ho feia la premsa blaugrana contra el mateix rival, però aquest rival no té res a veure amb l’Athletic de la temporada passada. Per a començar té un conflicte intern bestial amb el tema de Llorente, té encara la ressaca del que va passar amb Javi Martínez, que no els va donar ja temps per a reaccionar i al mal ambient es suma el baix estat de forma i les lesions d’alguns jugadors. Si a tot això li sumes l’estil de joc de l’Athletic, que per a plantar cara als rivals ha d’estar molt bé físicament i de concentració ja que juguen un contra un amb marcatges individuals tot el camp, quan falla un es genera un forat espectacular, com ara el gol de Messi, la que té abans que falla el control i se n’anava tot sol, el gol de Cesc, etc. A més se li havia de sumar la baixa d’Andoni Iraola, el lateral dret titular, la de Muniain, la de Gurpegui que estava sent central titular i la baixa de Susaeta, la cosa es fa molt costa amunt.
Això no vol dir que el Barça no va fer un gran partit, amb molta intensitat, molta fam de recuperació de pilota amb la pressió a dalt i els jugadors molt en forma i molt inspirats. Potser jugant com ho van fer haguessin guanyat igual de fàcil a altres equips, però jo almenys aquesta victòria la poso en interrogant perquè va ser més demèrit de l’Athletic i de la seva debilitat com a equip ara mateix, que una gran actuació del Barça, malgrat que van jugar molt bé. Pot semblar una contradicció però a mi em queden dubtes de si va ser primer l’ou o la gallina, com diu la dita popular.
No es pot personalitzar molt en els jugadors del Barça perquè tots van estar a un nivell molt alt. Iniesta està en el moment dolç que agafa totes les temporades quan està molt bé físicament que és imparable, Messi senzillament segueix com sempre, que para mi és el millor elogi que se li pot fer al millor jugador de la història, és la seva principal virtut apart de totes les meravelles que fa al camp, que és totalment regular i ho fa partit rere partit. La defensa molt bé, malgrat que van tenir la errada de concentració del gol de l’Athletic, quan el partit ja estava pràcticament sentenciat, però és una mica normal quan vas guanyant 4-0 i és un partit de lliga. Valdés ben concentrat com sempre i poca cosa pot fer al gol, encara que li passi per sota les cames, però és una jugada d’un contra un.
Però si hi ha un jugador que mereix tots els elogis per a mi és Busquets. Un jugador que no necessita que cada dia li reconeguin el treball, que fa la feina bruta quan té qualitat tècnica com per a fer més coses en atac i deixa la “brillantor” als seus companys, que li fa la vida molt més fàcil a un Xavi (que de córrer cap enrere ben poquet, que segueix enganyant a la gent amb algun control impossible o alguna passada de mèrit, però que l’equip sense ell jugaria igual de bé, inclús potser millor) que li dona molta feina defensivament, que aguanta a l’equip i que tapa molts dels errors dels de davant o dels laterals quan pugen a l’atac. Sempre està ben col·locat i llegint el joc perfectament. Per a mi avui en dia el millor mig centre defensiu del món, perquè no només trenca el joc del rival, talla pilotes per dalt quan s’intenten prolongacions de pilota, que a més dona una fluïdesa al joc espectacular al jugar a un o dos tocs cada vegada i sense complicar-s’hi la vida. Espectacular.
Un jugador que l’ajuda molt també a Busquets i que li està fent el treball fosc a Xavi quan perd alguna pilota i a Iniesta quan no arriba a baixar des de l’extrem és Cesc, que està començant també a fer una feina que no es veu molt però que és importantíssima per a l’equip. Sobretot amb el nou format de l’equip amb quatre migcampistes, amb Iniesta apartat a l’extrem donant la banda a Alba.
A mi personalment, ho he dit més vegades, m’agrada més Iniesta a la seva posició natural de mig ofensiu per l’esquerra, però que passa, que per a que jugui el que juga per decret Tito ha hagut de fer malabarismes tàctics. No m’estranya que cada dos per tres surti Xavi llençant flors a Tito, sobre que els ha sorprès, que si té molta personalitat, etc. Personalitat amb els altres, perquè ell està jugant-ho tot. Em fan gràcia quan diuen que Villa no juga per Messi. Villa no juga per Xavi, perquè no descansa mai i algú ha de treure. Perquè tant Iniesta com Cesc ja havien insinuat que entenien les rotacions. Però començaven a estar amb la mosca darrere l’orella perquè si es fan rotacions, no és normal que el jugador més veterà sigui el que rota menys. L’únic partit que ha estat suplent Xavi, competitiu realment, que no sigui amistós o decidit ja en eliminatòria prèvia, ha estat a Riazor i la cara que tenia era un poema a la banqueta, sobretot veient que l’equip marcava 3 gols en molt pocs minuts. Aquest és el problema de Tito, que ha de jugar sempre, perquè en quan no el posi dos partits, es veurà que realment no fa tanta falta com ens volen vendre la moto.
I clar. Per a que jugui ell i els altres dos que ho mereixen per rendiment, s’ha de carregar a un davanter. Pedro el seu treball per a Tito és indiscutible (i per a l’afició, però estaria bé que l’afició aquest treball el valorés igual quan el fa Alexis), Messi també evidentment, llavors només queda Villa. És més fàcil carregar-se a Villa que a Xavi i així ho està fent. Que hi farem, jo posaria a Villa o Alexis o Tello i jugaria amb tres mitjos, però no soc l’entrenador i els resultats acompanyen, per tant no hi ha més remei que acceptar-ho, però em sembla injust la veritat.
Una cosa que tampoc m’agrada gens és l’hàbit de Tito, que ja tenia Pep, de fer els canvis massa tard. Entenc que un entrenador es pugui guardar un canvi pel que pugui passar, una lesió, una expulsió, etc. Però el que no entenc és perquè no dona més minuts als jugadors que acaben de sortir d’una lesió o que estan habituats a ser titulars i que estan a la banqueta. Anant guanyant 3-0 al descans, si canviava a un mig i treia a Villa no passaria res i el jugador se’n va cap a casa d’una altra manera. Ja se que segurament serà titular a la xampions i jugarà tot el partit, però no costa res anar repartint minuts, donant descans a Adriano per exemple que tots sabem que es trenca bastant, o donar minuts a Thiago que els necessita. És un aspecte que ja vaig criticar amb Pep i que no m’agrada gens la veritat.
Però passem al derbi madrileny. Vaja partit dolent, a més després de veure el del Barça, el partit semblava un altre esport la veritat. A més un partit en el qual es van dedicar a fer joc subterrani i a baralles personals i es van oblidar de jugar a futbol. Un partit insuportable amb un arbitratge “made in Undiano” cada vegada que xiula al Madrid, de ho veig tot o sinó m’ho invento a l’àrea del rival i a la dels blancs no veig res. Com tampoc veig agressions dels jugadors i que en cas de dubte sempre agrano cap a casa. Els cules ja estem acostumats al sicari més habitual del Madrid, ja ens ha tangat una copa del rei i mitja lliga amb el partit de l’any passat al Camp Nou, donant el primer gol en fora de joc del Madrid i permetent-los defensar i sortir a la contra amb permissivitat total sobre Messi. El partit de copa a Sevilla que no dona gol de Luis Fabiano i un llarg etc de partits molt beneficiosos per al Madrid. Jo ja sabia que el partit aniria així, amb aquest àrbitre, que des del minut un de partit els jugadors blancs envoltarien en cada jugada a l’àrbitre per aconseguir benefici. Ja fa temps que saben com “portar” aquest àrbitre per a interessos personals.
Però el més vergonyós de tot és el tracte que ha fet la caverna del partit, culpant de tot el que va passar a Costa durant el postpartit i fent vídeos incriminatoris assenyalant-lo només a ell i que en canvi els del Madrid semblaven sants. El que no s’esperaven és com s’haurien de baixar els pantalons al dia següent quan van aparèixer les imatges de Ramos. Els programes d’ahir van ser més d’humor que d’esports, veient com intentaven justificar l’actitud dels jugadors del Madrid i el que fa Ramos. Lamentable veure com els que porten anys traient la salivada de Messi a Duda per a emmerdar a Messi, ahir el posaven com a exemple de jugador que s’ha equivocat però que és molt esportiu. Surrealista la veritat. Estan perdent el nord a la caverna d’una forma alarmant. Els que volien expulsar a Messi el dia contra el Celta pel copet a l’esquena, ahir deien que Ramos la seva agressió és involuntària i que s’intenta soltar de l’agarrada de Falcao. Es pensen que la gent és burra xaic. Bé n’hi que si que ho són, perquè avui he vist molts comentaris en la mateixa línia...

No hay comentarios:

Publicar un comentario