Mal acostumats.

Els culers avui en dia estan molt mal acostumats pels darrers anys que ha coincidit la millor generació de la història i de la casa, que fa un futbol espectacular i sobretot netament ofensiu. Però aquest mal costum que està adquirint la culerada comença a ser hora que la gent es faci a la idea que no sempre es pot guanyar 4-0 tots els partits. Em dona la sensació quan veig la premsa o escolto opinions de la culerada que s’està agafant un cert punt de prepotència esportiva i s’ha passat del culé pessimista al excessivament optimista i exigent. Almenys és la sensació que tinc quan veig partits com el d’anit i quan veig la opinió i les valoracions que es fan al respecte.

Estaria bé també, que la gent abans de fer un judici sobre els partits, que el faci a posteriori però quan s’hagi tret el “canguelo” de la incertesa del resultat mentre veu el partit, perquè veuen algunes realitats que no estic massa d’acord la veritat. No paro d’escoltar que el Betis va fer un gran partit, que es va menjar al Barça a la segona part i que el més just era un empat. No estic d’acord. Com tampoc estic d’acord amb les veus excessivament crítiques post partit respecte al joc del Barça i els greus problemes que alguns han vist.

Una part d’aquests comentaris ve pel que deia abans de la prepotència esportiva que sembla que el Barça hagi de guanyar sobrat. El Betis fins ahir era el quart classificat de la lliga, fent un dels futbols més vistosos de la lliga i sense anar més lluny va guanyar l’altre dia al Madrid, ha guanyat al València a casa seva també. No es poden guanyar tots els partits sobrats, algun partit costarà i molt i un dels camps on el Barça ha patit més els darrers anys ha estat sense cap mena de dubte el camp del Betis. Però clar, sembla que han d’anar allà i guanyar sobrats. Més encara si anaven guanyant 0-2 als 30 minuts i el partit semblava mort. Però això té el contrapunt de que el rival si té ambició no donarà el partit per perdut i anirà cap a dalt. Està clar que no tots ho fan, però el Betis si i és una qualitat molt bona que tenen. Més encara si es troben amb un gol a la seva primera ocasió de perill que els torna a posar dintre.

El 0-2 i la lesió del jugador del Betis va ser la que va provocar tots els problemes, juntament amb la entrada de Molina. Perquè el Barça estava jugant molt tranquil·lament per a sorpresa de tots i de cop i volta aquest marcador i els canvis que va provocar són els que van complicar el partit. Perquè el va complicar? Doncs perquè amb la sortida de Molina per un migcampista va afavorir i molt la pressió sobre la defensa del Barça, ja que estaven un contra un ja que jugava per la necessitat amb dos davanters i dos extrems, pels quatre defenses del Barça. El risc que va prendre el Betis va ser molt gran, perquè la poca efectivitat cara a porta va ser la que va provocar tots aquests problemes als del Barça, que van poder sentenciar molt abans el partit i que al no fer-ho sempre quedava la incertesa del resultat.

Per això dic que la gent hauria d’analitzar el partit una mica més tard que no pas només acabar el partit. Perquè s’ha analitzat immediatament després del patiment per la incertesa del marcador, perquè la gent va mirar el partit i sabia que un gol suposava perdre dos punts i donar ales als perseguidors en lliga. Però un cop sabut que els punts estaven al sarró, qualsevol que hagi vist el partit veuria que les coses no són per a tant com s’està dient i que el domini i els “mèrits” del Betis per a aconseguir l’empat no són tants como pot suposar un anàlisi en calent.

El Barça va tenir al voltant d’un 70% de possessió de pilota la segona part, però clar, com van sortir tan a sac el primer quart d’hora de la segona part els bètics i van recuperar un parell de pilotes la sensació és una altra. Però el Betis realment té dues ocasions de gol i tres pals. Ho dic així perquè un dels tres pals ve d’una centrada sense el més mínim perill que es complica Valdés per no llençar-la a córner. L’altre pal ve d’una rematada de dos defenses blaugranes en un corner, l’altra ve d’un altre corner després de dos rebutjos de pilota i que cau als peus d’un jugador del Betis. Estic parlant de perill real, la resta com dic són sensacions de perill pel patiment dels punts i res més, ja que van ser pilotes aturades sense el més mínim perill. Però clar, quan ells apreten tant a dalt es generen uns espais al darrera que els jugadors blaugrana no van saber aprofitar per a matar el partit. No és que fossin contraatacs, perquè el Barça no jugava a la pilotada, però clar amb tanta gent apretant a dalt dels bètics, amb una passada encertada que passés la primera línia de pressió es generava una superioritat enorme per part del Barça amb molts espais. És el risc que el Barça sempre corre i que ahir es va aprofitar. Però clar no es va marcar i per això és va patir per part d’alguns patidors de mena pel que estava passant i per aquest patiment han fet unes crítiques que no es corresponen a la realitat. Perquè no es corresponen? Perquè el Barça va poder fer 3-4 gols claríssims només a la segona part i s’hagués acabat tot. El principal problema va ser aquest, no que el Betis fos millor que el Barça o totes les animalades que s’estan dient que parlen de banys i barbaritats vàries.

El partit es complica per una errada clara d’Alba que trenca el fora de joc quan la resta estaven amb línia, això és un problema que s’ha de solucionar perquè ha costat molts de gols aquesta temporada i d’un partit tranquil i sentenciat deriva al partit d’anada i tornada que va ser després. Un partit d’anada i tornada que el que parlen que és el metrònom del Barça no va ser capaç de frenar en cap moment. Ell que tant li agrada pegar voltetes i fer tres i quatre tocs abans de donar-la, resulta que ahir va ser incapaç d’aguantar una pilota. Si almenys hagués assumit que no podia i s’hagués esforçat per a fer una passada definitiva que deixés a un jugador del Barça sol davant el porter tindria excusa, però és que ni arribava a tapar darrera i al davant aguantava la pilota incapaç de veure una simple jugada de desmarcada dels seus companys. Va deixar varies vegades als seus companys en fora de joc per no fer la passada a temps i pegar més tocs dels necessaris. Però és que a més no entenc aquesta mania de voler xutar les faltes, si no en fot cap dins, semblen assajos de rugby entre pals sempre. Jo quan xuta aquest jugador sobre sobre valorat (no és un error de posar-ho dos vegades, és per a fer-ho encara més gros) ja ni m’il·lusiono amb un possible gol. Quina paciència ha de tenir Messi per aguantar-ho això i haver de deixar xutar a algú, que saps que no en fot una dintre ni que facin la porteria més gran.

Gran partit d’Alexis, aquell al que tots maten pel fer el mateix que fa Pedro, perquè no és de la casa i perquè va costar uns diners dels quals ell no té cap culpa, és el club que el ven que posa un preu i el que compra el que posa els diners. Ell ja va fer prou d’escollir només aquest club i no fer que generés el fitxatge en una subhasta del jugador i poder apretar els directius del Barça a l’Udinese. Alexis va fer un partit de treball molt fosc, aguantant o pentinant les pilotes que anaven amb passades llargues de Valdés per a trencar la pressió bètica, va generar espais, com ara el gol que fa Messi que s’endu a dos jugadors i li deixa el carril buit a l’argentí. O la passada de gol que deixa completament sol a Pedro. Un Alexis, que una petita part de culpa té per ser del club de la lipotímia, però que és el blanc de totes les ires dels rivals. Comença a ser hora que els àrbitres comencin a protegir-lo de les patades animals que li peguen cada partit, comença a ser massa descarat el tema.

Com comença a ser massa descarat el que fa Velasco Carballo quan xiula al Barça. Ja se li veu massa el llautó. Ja no només perquè és dolent en collons, sinó perquè a més mostra una prepotència amb els jugadors del Barça lamentable. Anit va ser vergonyós com els bètics pegaven les patades i l’únic que sabia fer el miserable era amenaçar als jugadors que no li protestessin. Lamentable. Un àrbitre que és internacional i que sempre que xiula al Barça ens la munta i els perjudica clarament. El penal que li fan a Adriano (Juan Carlos, que es lesiona en aquella jugada) és de llibre i era el 0-3 i s’acabava el partit. Però és que després només li va faltar pujar a rematar els corners. Es menja dues agressions a Alexis, la de Dorado pot passar perquè el jugador tapa la jugada (però és que no veu ni groga per la patada anterior per darrere que el tomba, abans de pegar-li patada a l’esquena quan ja està a terra), però la que li fa Chica sense pilota de per mig i davant mateix del quart àrbitre, és de nevera. Els quarts àrbitres potser anirien millor si en lloc de buscar les pessigolles a les banquetes miressin el que passa al camp, perquè la jugada és davant seu mateix. Vergonyós. Com vergonyós el corner que cedeix al Betis quan hi ha falta sobre Mascherano. Un córner a més que hi ha dues faltes més després de sacar aquest i que no xiula i acaba amb el xut de Pozuelo al pal, o la jugada que remata Molina que ve d’una falta sobre Alba en la pressió, etc.

Però el més vergonyós és veure la diferència de criteri a l’hora de treure les targetes quan xiulen al Barça. Als rivals molt d’avisar, com la primera de Salva Sevilla a Busquets, però als del Barça no en perdonen ni una. La que li treu a Pedro, després de veure totes les que s’havia menjat del Betis és lamentable. Però en fi, un àrbitre madrileny més que li xiula al Barça. Els amants del villarato podrien mirar abans de fer el ridícul, la comparativa d’àrbitres catalans que hagin xiulat al Madrid i de madrilenys al barça els darrers deu anys, o més prop fins i tot, des de les famoses paraules de Schuster. Comença a ser sospitosa la dada ja...

Per acabar avui, felicitar al Barça Interesport, que ha fet un pas enorme de cara a reeditar la lliga Asobal guanyant a pista de l’Atlètic, malgrat el penós arbitratge que va sofrir, que va estar a punt de costar-li car guanyant de 6 gols com guanyava quan es van menjar el xiulet miserablement i va ser una ensarronada bestial. Com sempre que el Barça juga amb aquest equip vaja. Però sort que el porter blaugrana va estar espectacular, no podem dir el mateix de Xavi Pascual clar, que va permetre una remuntada de sis gols i que el partit anés més tranquil per no demanar un temps mort quan calia. Que hi farem, al Barça tenim la maledicció dels Xavi Pascual.