Bon entrenament.

El partit de l’altre dia contra Osasuna va ser un bon entrenament de cara a l’anada de copa del rei. Primer perquè el partit ben aviat va tenir bastant poca història i va servir per a rotar a jugadors i per a donar descans a altres. Després perquè els jugadors, gràcies al sistema de joc de Mendilibar, van poder practicar una mica amb la pressió molt a dalt i defensa molt avançada que sempre plantegen els equips de Mendilibar.

Ara falta que Mourinho tingui un parell d’utilitzar aquest sistema contra el Barça, ja que té els seus dos centrals titulars que no poden jugar i els seus substituts no són precisament molt ràpids corrent a l’espai que diguem. Veurem si ho fa així o motivat i sobretot “defensat” per la premsa i la campanya aquesta de les baixes per a donar-li carta blanca no posa un autobús i aprofitar les contres. Veient com va jugar per exemple contra el València o com juga els partits importants jo és la opció que crec que apostarà. Posarà l’autobús al darrera i a pegar patades i trencar el ritme de partit, aprofitar qualsevol pèrdua de pilota al mig camp del Barça i passada a l’espai a Cristiano o Benzemá/Higuaín (el que jugui dels dos). Per a mi seria una sorpresa que el Madrid en una eliminatòria d’anada i tornada arrisqués jugant a casa l’anada i deixant espais al darrera, amb el perill que et puguin fer gols a camp contrari. Jo penso que prioritzarà el zero a la seva porteria que alguna en tindran ells. Potser surt els primers minuts a apretar molt a dalt, a veure si pot recuperar alguna pilota i fer un gol ràpid per a que encara li vagi millor aquesta tàctica seva, però la gran part de partit jo penso que els seus extrems seran més laterals que no pas extrems.

Per això el Barça ha de jugar a perdre zero pilotes, o almenys no perdre-la quan l’equip estigui sortint o al mig camp on deixarien tot el camp propi per a la velocitat dels davanters blancs. Però sobretot han d’anar amb compte a les jugades de pilota aturada pròpies, perquè és on el Madrid treu més benefici als seus partits, molt més que les que saquen ells. Un córner mal sacat o una falta lateral, acaba amb jugada de perill per al Madrid. Per tant, important acabar aquest tipus de jugades. El Barça juga fora de casa a l’anada i ha de fer un gol, però el que té la pressió més que el Barça és el Madrid i ha de jugar amb això. Tenir la pilota i matar el ritme de partit que després en una combinació dels de dalt sempre pot aparèixer alguna jugada, sobretot amb Messi al camp. Per tant espero que el Barça jugui amb aquesta tàctica.

I si el Madrid surt a buscar al Barça en un partit de tu a tu, doncs l’altre dia ja van fer un bon entrenament al respecte, els dos extrems ja saben els moviments que han de fer a l’espai i els mitjos han d’estar molt atents d’aquests moviments, sobretot Xavi, que cada cop li costa més fer aquestes passades si no les veu extremadament clares. Important també la incorporació per sorpresa de segona línia de Cesc. Veurem com acaba. El que està clar, de moment, és que els han posat un àrbitre al seu gust, que ja va xiular l’anada de la supercopa al Camp Nou on es va menjar moltes targetes per faltes dures del Madrid. Un àrbitre ideal per a fer el joc destructiu de la falta continuada i que està acovardit des de fa dos temporades quan Mourinho el va assenyalar públicament (malgrat haver beneficiat al Madrid, però així és la hipocresia blanca). És l’àrbitre que va expulsar a Pep al camp de l’Almeria i que el van enganxar a l’hotel la premsa lamentant-se d’un pal del Madrid i celebrant un gol, ell i la seva parella de liniers, que quan van veure a la premsa (coincidien al mateix hotel) se’n van anar a les habitacions.

Però bé, anem al partit que va jugar el Barça amb Osasuna. Parlo de bon entrenament, perquè el partit contra Osasuna, en quant van fer el penal i expulsió es va acabar el partit. Fins aquell moment Osasuna estava fent un plantejament molt valent i jugant de tu a tu, fins i tot va poder empatar en una bona jugada de conjunt i estava complicant la vida al Barça. Però deixant tants espais al darrera, amb els jugadors que té el Barça, amb molt bons passadors, amb jugadors que van molt bé a l’espai, inclosos els laterals, era qüestió de temps. Amb equips com Osasuna, Betis, Rayo, etc. quan estàs veient el partit, veus que el rival està plantant cara, però que és qüestió de temps que el Barça pugui combinar una bona passada i bona desmarcada per a deixar a un jugador sol davant el porter. Alguns cops, fins i tot dos jugadors, com la jugada que Messi li fa passada de la mort a Villa, que està al punt de penal, amb el porter venut fora de la porteria, que el linier aixeca la banderola inexplicablement, perquè està més d’un metre en posició legal Messi. Però clar aquesta jugada “casualment” s’ha oblidat a l’hora de fer els anàlisis arbitrals del partit per part de la caverna.

Ells tant contents que estaven, amb els tres gols del seu estimat Cristiano, que ja tenien tota la maquinària preparada per a vendre la moto al personal, resulta que arriba la tarda i Messi fa quatre gols. Tots els preparatius a l’aire. Llavors de que tenien que parlar?? Doncs evidentment de les ajudes arbitrals al Barça. Però són tan miserables que l’únic que fan és manipular la informació per a que així ho sembli. Posen el gol de Pedro, que era fora de joc d’Alves, això no ho pot discutir ningú, però en canvi s’obliden casualment, de la jugada que he comentat abans i que s’havia produït un minut abans. Parlen de que va influir molt en el marcador quan és el 3-1 després d’haver-s’hi avançat novament i jugar amb un jugador més. Però en canvi no parlen de la falta clara al primer gol del seu estimat Madrid clar, com que va quedar 4-0 ja no compta per a ells i ho tapen, però que va ser molt més important perquè el Getafe estava aguantant bastant bé el partit i amb 0-0 el Madrid no inquietava pràcticament. A partir d’aquest gol el Getafe es va haver d’obrir en busca d’un gol i el van matar a la contra en deu minuts. Però clar, l’important és el gol de Pedro que Alves estava en fora de joc i la expulsió totalment justa del jugador de Osasuna.

Un jugador d’Osasuna que després surt fent-s’hi la víctima i dient que no és penal i que primer li toca al cap. Algunes vegades no entenc massa als jugadors la veritat, no se si és que no donen per a més, o que tenen la cara tant folrada. Si treus la mà quan un extrem centra una pilota o poses la mà per a tapar un xut, com pots protestar després?? Com pot dir que no és penal?? No sap que les càmeres avui en dia ho capten tot o que?? Flipant la veritat.

Però les imatges a la caverna li importen ben poc, a la caverna el que li interessa és pressionar a l’àrbitre des del primer dia que se sap que li toca xiular, per a condicionar-lo, ho fan en cada partit important que tenen. El dia que es va saber ja van recordar el tema de l’àrbitre amb els partits que, sempre segons el seu món paral·lel, els ha perjudicat. Ahir van indignar-s’hi molt a favor d’Osasuna, un equip que quan els interessa (com ara fa dues setmanes) el matxaquen a favor dels seus interessos. Ahir tocava l’altra cara de la moneda clar, el pobre Osasuna que el Barça li roba i que és indignant. Molt trist tot plegat.

Com molt trist és la poca vergonya que tenen a l’hora de demanar un canvi d’horari. Aquí és on vull veure a Sandro Rossell i el seu “poder” institucional. Resulta que volen canviar l’horari per a tenir un dia més de descans contra el Manchester a la xampions i per a fer això volen que el Barça tingui un dia menys de descans entre el seu partit de xampions i el partit de lliga contra el Sevilla i que a sobre li retallin un dia de descans respecte el post partit amb el Sevilla i la tornada del clàssic de copa. Espero que els que decideixen aquestes coses (tv i lliga) tinguin la mateixa mà esquerra que l’any passat amb el Barça. Perquè l’any passat el Barça va haver de jugar el clàssic molt pocs dies abans de jugar el mundial de clubs i no li van fer la més mínima deferència, malgrat que jugaven un torneig internacional i que li donava prestigi al futbol del seu país. Es van passar la petició del Barça per allà on van voler i el Barça va haver de jugar a Madrid i després del partit viatjar a Japó i tenir molt pocs dies per a preparar el partit. Espero el mateix tracte per part dels que manen i sobretot espero que el senyor Rossell tingui un parell d’ous en cas de que prosperi la demanda per a negar-s’hi i defensar el seu club, que és la seva feina.

Per acabar el tema Valdés. Jo estic d’acord en que se li ha de donar suport fins a final de temporada, que se li ha d’agrair tot el que ha fet pel Barça i que seria perjudicial per al Barça no fer tot el contrari. Però em sembla que quan va sortir a escalfar, la primera entrada seva al camp, l’haguessin hagut de xiular. A partit d’aquesta xiulada no fer-ho mai més, recolzar-lo fins que se’n vagi. Però fer-li saber que les formes que ha portat aquest tema no són les més adients i que són molt egoistes jo penso que se li hagués hagut de fer saber. Respecto totalment que vulgui marxar, però no respecto la seva postura egoista de portar el tema i la falta de respecte als seus companys i als socis.

No passa res.

Després del partit contra la Reial Societat, sembla que s’hagi acabat el món, que ja haguem perdut la lliga, quan total s’ha perdut a un camp on es pot perdre perfectament si no fas les coses bé i que ja fa uns anys que es repeteix la mateixa història. Que el segon segueix estant a 8 punts i el tercer a 15. Però potser es pensaven que el Barça no perdria en tota la temporada. Si a qualsevol culer li pregunten abans de començar la lliga si estan d’acord en que, el Barça empati un partit en tota la primera volta i perdi el primer de la segona, un 99% signaria, inclús donaria diners i tot per a que això passés. Però com es portava aquesta bona ratxa sembla que no es pot perdre mai que és un fracàs. El típic victimisme i pessimisme blaugrana. I ja quan el Madrid es va passejar per Mestalla el cagòmetre blaugrana va augmentar exponencialment. És curiós com el Valencia, quan va el Barça, dona el màxim i que els darrers anys faci riure contra el Madrid, sobretot quan fa els plantejaments canviats, perquè va a per totes contra el Madrid deixant espais al darrera mentre que a l’inrevés juguen tots tancats i a la contra. El propi Valverde ha reconegut l’error, els ho van posar molt fàcil i a sobre es van posar nerviosos i volien marcar el segon gol abans que el primer, cosa que els va regalar el partit als merengues que amb estar sòlids darrera i sortir a la contra en van tenir prou per a matxacar-los. Que hi farem, ja ho donaran tot conta el Barça, com sempre, especialment Soldado, que sembla un corderet amb el Madrid i que amb el Barça inclús va pegant patades sense pilota com l’any passat amb Busquets, quan també hauria de ser a l’inrevés tenint ganes de demostrar al seu ex equip que es van equivocar. Passa el mateix amb Negredo quan juga el Barça contra el Sevilla, són d’aquestes coses inexplicables.

Però bé, anem al partit del Barça. Els culers van fer una bastant bona primera part, amb ocasions més que suficients per a guanyar sobradament, sobretot si amb 0-2 l’àrbitre hagués expulsat a Bravo per la falta que li fa a Messi sent l’últim defensor i que donant l’avantatge va camuflar la jugada. La jugada que Messi xuta al pal és la que estic parlant. Aquesta jugada pots deixar seguir i si acaba en gol li treus groga al porter i si no acaba en gol és falta i expulsió. Com també xiula dos fores de joc de mà a mà que no eren, un a Messi i un altre a Pedro. Ja va passar la setmana passada que va perdonar la expulsió també al porter rival. Però clar, després el beneficiat és el Barça, les movioles post partits resulta que encara va ser el Barça el beneficiat perquè no va expulsar a Iniesta. Després de tot el que li van pegar, encara volien que l’expulsés. Ridícul.

La segona part va ser ben diferent, la Reial va apretar amb les seves armes i va tancar amb corners i faltes i no deixava sortir a l’equip. Però clar, el metrònom, el que controla tant bé els ritmes de partit sembla que només és quan les coses van bé, perquè quan van malament desapareix dels partits. Amb tot va arribar la expulsió de Piqué, per a mi un error greu, tant per part del jugador com de Tito. Del jugador, perquè no es pot deixar expulsar d’aquesta manera sabent que en té una, de Tito perquè si tant clar tenia que a la primera falta l’expulsarien tampoc passava res si al descans hagués fet el canvi per Mascherano.

Després va venir el segon error per a mi, arran de l’expulsió, quan Tito fa el canvi per a posar a Mascherano. Error per  mi perquè no era el canvi Cesc, sinó Xavi. Ja no estic parlant dels meus gustos futbolístics, sinó del que demanava el partit. Amb un home menys el que necessitava el Barça eren jugadors capaços d’abastar molt de camp i penso que Cesc té molta més capacitat física que Xavi. Un Xavi que li va passar la segona part per sobre i va desaparèixer. Però com sempre la culpa és dels altres clar, Xavi per a la premsa va fer un partit per a emmarcar, per una passada que la pot fer gairebé qualsevol al mig camp blaugrana, amb els espais que tenia quan la va fer. Ja fa temps que viu de petits detalls.

També s’està notant la necessitat de Tito d’aconseguir resultats per a guanyar-s’hi el crèdit i la falta de rotacions i l’ utilització del teòricament onze tipus, comença a pesar a les cames. És la mania aquesta, que ja tenia Pep, de no fer canvis abans. L’altre dia per exemple, l’equip necessitava cames fresques quan faltaven 15-20 minuts, però resulta que va sortir Adriano al 45 pràcticament i es va quedar un canvi per a fer.

Però per a mi l’autèntic problema d’aquest partit, va ser l’egoisme vergonyós i lamentable, que va tenir, el fins fa poc per a mi gran culer i gran canterà,  Victor Valdés. He deixat el tema per al final per a no relacionar-lo directament amb el partit, per a que no sembli que l’absurda jugada que ha fet serveixi per assenyalar-lo directament. Però va ser un evident problema perquè amb tot el que ha generat, del minut 5 que va a protestar a l’àrbitre com una moto, perquè tenia un nerviosisme fora del normal. Això sembla que no però afecta a un equip i la seva actitud envers tots els gols que li van fer, en plà Casillas culpant als altres de tot, als gols encaixats i l’ambient no semblava el més agradable dels darrers temps. Això sense comptar que pot fer una mica més al segon gol i sobretot pot fer molt més al tercer gol si surt un metre de la seva porteria. Però per a mi, més que les errades seves, va ser la seva actitud al camp el que va generar nerviosisme a l’equip.

El tema Valdés jo he de dir que m’ha indignat molt el tema la veritat. El tema aquest és molt evident, qualsevol soci respecta o pot arribar a entendre, que Valdés pugui voler marxar del Barça. És una decisió estranya, perquè voler marxar del millor club del món ara mateix, que millor s’adapta al teu joc i del que fa vint anys que estàs, cobrant una morterada, no és el més normal del món la veritat. Però bé, fins i tot sense entendre-ho, la gent li hagués reconegut el seu treball al Barça i la seva importància als èxits blaugrana. Però les formes han estat lamentables i per a mi és la pitjor “traïció” des del cas Figo, per fer les coses de forma tan horribles. Però clar és el que té tenir un representant reconegudament madridista i que tant li fa el Barça i només li interessa la butxaca.

Perquè parlo de les maneres? Perquè evidentment han sigut les pitjors possibles. Tothom pot respectar que vulguis marxar, tothom hagués entès que ho hagués comunicat al club amb temps per a fer el relleu, com realment ha fet “en teoria”, però fer-ho públic, no se qui l’ha assessorat amb aquest tema, però és un error penós. Perquè dic en teoria, doncs perquè evidentment jo penso, que això ho ha fet per a posar-se miserablement al mercat de cara a la temporada vinent. Perquè ha estat un desagraït al fer-ho públic en aquests moments de la temporada, malgrat que fins i tot els companys (molts d’ells amics) li van demanar que no ho fes públic. Aquí estan els problemes i pel qual entendria perfectament que se’l xiules fins a final de temporada. Perquè l’agraïment de Valdés a un club que li ha donat la glòria, és llençar una bomba mediàtica a mitjan temporada, perquè pels seus apestosos interessos personals (encara que Valdés s’hagués posat al mercat, a final de temporada, ofertes no li n’haurien faltat) no li ha importat fotre un merder mediàtic espectacular, aprofitar els altaveus blaugranes.

Perquè s’ha portat com un marrano? Perquè ha permès, que el Barça hagi seguit la seva planificació de cara a l’any vinent pensant que seguiria sabent que no ho faria, perquè ha permès que es renovi a Pinto quan potser de haver sabut que no seguia s’haguessin seguit els passos diferents.

Perquè li ha donat una munició a la caverna per a que foti mala maror en cada roda de premsa que surti un jugador, en començar a treure històries subterrànies, perquè ara començaran a aparèixer filtracions d’uns i altres i possibles motius de Valdés.

Que no ens vulguin fotre el pel home. Si tant segur estava Valdés de marxar i tant volia al club i fer les coses bé, el que tenia que haver fet és o callar-s’hi públicament, o bé sortir i fer una roda de premsa i deixar les coses clares. Ara amb el que ha fet, per a l’únic que ha servit és per a que els clubs de fora, sàpiguen que està disponible de cara a l’any vinent, sabent que hi ha molts clubs que voldrien canviar de porter, casos de Manchester United, Arsenal, Liverpool, PSG, etc. Amb aquesta decisió, que segons els seus testaferros i els seus filtradors, era pel bé del Barça, no se quin bé li pot fer públicament una notícia d’aquesta índole.

Ara avui l’Sport per exemple filtra que els seus “amics” diuen els possibles motius i encara ho empitjoren més la cosa. Perquè fot més merda a sobre i culpa a uns i altres, queda com un gelós de merda i com un pesseter. Si els seus amics filtren això, poc amics són la veritat, si filtren aquestes coses, perquè el deixen com una merda desagraïda.

Una altra notícia que diu que això ho ha fet com una venjança a Zubi, pel tema de no posar a l’entrenador de porters que ell volia. Per això el va deixar parlar i fer-s’hi il·lusions i després li va pegar la punyalada miserable que li ha pegat, així li ha agraït que sempre l’hagi defensat i hagi donat la cara per ell quan la ha cagat.

Perquè no ha sortit en roda de premsa a explicar tot el que ha passat?? Doncs per la mateixa manera que Cristiano no va sortir a explicar perquè estava trist, perquè són coses tan incomprensibles per a la gent de fora d’aquest glamour i aquests diners que encara quedaria pitjor. A mi m’ha decebut profundament la veritat i penso que s’ha portat com un marrano amb el Barça, de forma molt desagraïda. Jo si anés al camp, el xiularia cada partit fins a final de temporada. És el que busca, que a final de temporada vindre en una oferta molt inferior al que costaria renovant-lo, aprofitant que és el darrer any i fotre el camp i endur-s’hi la prima de fitxatge, de la qual el seu representant s’endurà una bona queixalada. Que no em vingui amb que vol provar altres cultures, perquè això ho ha dit fa quatre dies i tenia temps de sobres per a provar altres cultures d’aquí a uns anys. Ha passat, per a mi, de ser el millor porter de la història del Barça que jo hagi vist, a ser el jugador de la pedrera més desagraït i el més traïdor després de Figo.

De possibles porters, doncs ja en parlarem un altre dia, quan les coses vagin més “a tocar” que les travesses que surten ara.

Memòria de peix.

Per desgràcia, des de fa molts anys, els catalans que som culers tenim la sort de tenir un equip meravellós, admirat per tothom pel seu estil, la seva filosofia, les seves accions socials, el comportament dels jugadors, etc. Però per desgràcia, tenim una premsa i mitjans que no està per a res a l’alçada de l’equip que tenim. Tenim una premsa i mitjans, que es mou per interessos comercials, que s’ha oblidat d’informar amb rigor i que és una premsa de trinxeres, segons si són amiguets d’un o d’un altre. Uns mitjans, que ja fa anys que han deixat d’informar sobre el que passa i que ha passat a informar i a publicar el que interessa a alguns i el que interessa, per a la butxaca del grup empresarial que el controla. Per desgràcia és un tema molt espinós i que té uns visos de no millorar en un futur, perquè els que ja fa anys que estan ja saben com va el “cotarro” i els que pugen de baix aprenen d’aquestos i tenen els mateixos vicis. També hi ha el problema de que als que manen als mitjans els hi va bé de cara a les finances del seu grup empresarial i perquè al Barça com a club i als seus presidents ja els va bé que siguin els sicaris de la ploma i del micro del club. Que serveixen al club per a dir sense dir, per a fer campanyes pro o en  contra de jugadors que interessa vendre o comprar, etc.

Aquests mitjans per desgràcia tenen memòria de peix i no aprenen dels errors que cometen altres mitjans i les conseqüències que comporten els seus actes, o passen del blanc al negre i a l’inrevés, amb una facilitat pasmosa i en molt poc temps de diferència, per anar com sempre de cara a on bufa el vent. Ho estava veient avui i ahir mentre estava veient el tracte informatiu del darrer rècord i de la situació del Madrid.

Primer el tema de la portada d’ahir de l’Sport, per exemple. A mi fins a cert punt em sembla bé que aquests mitjans tirin més cap al Barça que cap a altre equip, però hi ha uns límits que no s’han de travessar. Ahir ho van fer amb la portada que deia el titular “que malos sois, Mou”. Em sembla una portada amb una falta de gust evident, barroera, lamentable i que l’únic que pot fer és generar un efecte rebot que no feia cap falta tal i com estava el Madrid. La trajectòria en lliga del Madrid està sent lamentable, això no ho pot negar ningú, però que ho pensem i ho gaudim els culers, no és motiu per a que un diari esportiu vagi més enllà en una portada. Entendria fins a cert punt, que s’haguessin mofat de Mourinho, després de totes les provocacions i tot el que han fet des de la caverna i aquest entrenador els darrers anys, però d’aquí a posar-s’hi amb l’equip va un tros molt gran. Primer perquè és de mal gust, a mi com a culé no m’agrada, imagina com li ha degut sentar als jugadors del Madrid i a l’afició del Madrid. Però el principal problema, per sobre de tot això, és l’efecte que tenen aquest tipus de portades i que sembla que no aprenguin mai la lliçó de les possibles conseqüències. Per això dic lo de la memòria de peix.

Hi ha molts de precedents de portades motivacionals del rival els darrers temps, tots recordarem la portada del “xorreo” de Marca, la portada del “ganaremos 4-0” de Ramos a Marca, les portades contra els francesos i de que Zidane estava acabat, les portadetes dels darrers temps amb França,etc. Portades que després de les diferents eliminatòries, els ha sortit el tir per la culata, que els afectats, a la posteritat victoriosos, han reconegut que aquestes portades les van penjar algú als vestidors i que els van donar un plus motivacional enorme de cara a afrontar els partits. Però sembla que els lumbreres d’Sport no ho van pensar això abans de fer-la. No van pensar que li van fer la feina bruta de motivació a l’entrenador del Madrid que només ha de posar aquesta portada apegada per tot el vestidor. No ho dic per la lliga, perquè és evident que a la lliga no tenen res a fer, hauria de ser un daltabaix per a que el Barça perdi aquesta lliga, sobretot com està jugant l’Atlètic i el Madrid. Ho dic per les altres competicions.

Perquè si no passa res estrany, presumiblement tots dos equips es trobaran a les semifinals de copa del rei i qui sap si no es troben a la xampions. En aquestes competicions el Madrid és molt més perillós i és el clau ardent al que s’aferren de cara a salvar la temporada. Només faltaven els d’Sport posant més llenya al foc. Després quan els partits tindran una violència desmesurada, llavors li faran la culpa a Mourinho, quan han estat els primers en encendre la metxa. Recordar que el Barça va perdre aquest estiu la supercopa, si bé va jugar millor en general, va tenir errades i al final va acabar regalant-la. Aquests partits ja van ser amb àrbitres “a tocar” i on van rascar tot el que van voler. Ara ja fa unes quantes setmanes que foten bombo amb el tema arbitral i tots sabem el poder que té Florentino entre bambalines. Esperem que no haguem de lamentar cap lesió d’un crack del Barça en aquesta eliminatòria de copa o de xampions per culpa de que un diari per a fer-s’hi el graciós hagi encès la metxa. Perquè la portada d’avui de “que buenos sois” no ofèn a ningú i és certa, l’altra és massa provocativa.

Hi haurà algú que pot pensar, ells fan coses similars, ataquen als nostres jugadors, qüestionen la validesa del rècord de Messi, la validesa de les votacions per la pilota d’or, acusen de dopatge, etc. Però perquè ho facin ells, nosaltres no tenim que caure en el mateix error. Ja hem vist el preu que ha pagat l’equip merengue. Que rebien, que diguin el que vulguin, que el Barça està per sobre d’aquesta gent i d’aquests mitjans, fora d’Espanya això no ho pensen, som l’equip més ben valorat. Tants anys criticant la prepotència del Madrid, dels seus mitjans i totes les animalades que fan i ara que el que guanya el Barça es peca dels mateixos errors. A mi em sembla penós la veritat.

La memòria de peix també ve, perquè ara s’està pujant tothom al carro del Barça. Estic parlant dels mitjans un altre cop. Avui llegia la premsa i mirava algun que altre programa i tot era meravellós. El Barça és un equip de rècord, el Barça és un equip fantàstic, la seva millor versió, que si millora les coses positives que ja tenia i minimitza les que feia malament, que és un equip imbatible, etc.

Però clar, jo que no tinc memòria de peix (o almenys no del mateix peix), me’n recordo del començament de lliga on els mitjans blaugranes, com a piranyes al voltant de la sang, criticaven que amb Tito aquest equip tenia més verticalitat però que al darrera patien més, que si s’encaixaven massa gols de pilota aturada, que si hi havia pèrdues de concentració, que si Song no valia per a res, que si l’equip no pressionava a dalt com abans, que si feia falta un central, etc. Tot comentaris i articles de gent que era pro anteriors entrenadors, presidents i membres directius. Gent que estan al voltant del Barça, el famós entorn, fent més mal que bé i buscant la carnassa oportunista per atacar. Ara no, ara tot és fantàstic, aquest Barça és meravellós i tot ho fa bé, inclús millor que els altres, ara s’han oblidat casualment de totes les animalades que han arribat a dir i escriure quan no es guanyava tant fàcil o quan s’havia de remuntar partits, en la primera fase de temporada on és normal que no es guanyi tant fàcil ni que estiguin tant bé físicament. Donen fàstics la veritat.

Respecte al partit, més del de sempre. El Barça mostra una superioritat bastant insultant respecte la resta d’equips. La diferència de joc entre ells i la resta és abismal, una altra cosa es que es pugui empatar o perdre alguns partits, però la sensació de ser molt millor equip almenys per a mi és més que evident.

A mi segueix fent-me mal a la vista veure a Iniesta, amb la qualitat que té i el desequilibri i tot el que fa, apegat a una banda i perseguint el lateral contrari fins a àrea pròpia. No se, jo penso que la pressió ja la pot fer més amunt, jugant al seu lloc i no necessita aquest desgast físic que després li pot fer falta per encarar o driblar. Està bé provar diferents alternatives, ara ja hem vist que pot funcionar, doncs no cal cremar als tres mitjos ofensius jugant partit rere partit amb aquesta fórmula per a que siguin tots titulars i no s’enfadi ningú. Llavors els que s’enfaden són els que els està traient la plaça Iniesta jugant d’extrem. El Barça té jugadors de sobres per a rotar i que no es noti, sobretot després de la tornada de Thiago, a un nivell espectacular i que per a mi ja està per a jugar molts més minuts. Espero que almenys a la copa els tingui.

Mencions especials de la setmana per a Iniesta, que va fer un partit meravellós, gran part d’ell jugant a la seva posició i abandonant la banda. Cesc que està a un gran nivell també, fent un paper d’anada i tornada molt beneficiós per l’equip i Messi que sempre està allà, sempre desequilibra el primer, una vegada més gol de pillo, gol semblant al que va fer a la supercopa europea davant el Porto. Un jugador que només tocant la pilota, ja atreu mitja defensa i que li fa les coses molt més fàcils a la resta.

Dani Alves està recuperant el seu millor nivell, igual que Piqué, que està jugant a l’alçada del seu primer any com a blaugrana, molt bé físicament i molt tranquil i posat al partit. Jordi Alba està al mateix nivell que quan va començar, que ja és dir molt, amb una regularitat i una velocitat per banda que soluciona molts problemes tant a dalt com al darrere.

Però la menció més especial de totes és per al crack silenciós, Sergio Busquets. Un jugador que no surt mai als titulars, un jugador que la seva absència a l’onze d’or de la fifa, fa que sigui ridícul aquest onze i totalment desprestigiat. Un jugador que millora dia rere dia, que cada cop va incorporant més coses al seu joc, que mostra una superioritat insultant al mig camp, que cada cop té més detalls tècnics espectaculars. Ja no parlo de la ruleta que va fer ahir, són els tocs de primeres de taló, les xafades de pilota, les croquetes, etc. moviments que fa amb una sang freda espectacular i arriscant moltíssim ja que és l’últim mig. Això sense comptar el treball defensiu i la capacitat tàctica que té. Ho va explicar perfectament Tito ahir en roda de premsa. A la primera part hi havia un desajust amb Joaquín, que tenia pensat comentar al vestidor i a la primera part, durant el partit, ja va anar Busquets a preguntar el que havia de fer i va ordenar els defenses per a no tenir més problemes. Un jugador que té un talent innat per a llegir les jugades i que el fa sempre està al lloc adequat, sense ser el més ràpid. El millor fitxatge de Pep Guardiola sense cap mena de dubte i a cost zero. Fantàstic, el millor mig centre defensiu del món. I només té 24 anys!!

No hi ha color.

El títol escollit per a la primera entrada de l’any, és una frase multi usos, perquè val per a moltes situacions de l’actualitat. No hi ha color sobre el millor equip de la lliga BBVA, no hi ha color respecte el jugador que mereix la pilota d’or que s’entrega avui i tampoc hi ha color als derbis ciutadans entre Barça i Español.

Comencem pel derbi. Els darrers anys, és cert que l’español li va treure una lliga al Barça amb el famós tamudazo, o que ha aconseguit empats contra els culers al seu camp. Però la diferència entre uns i altres comença a ser abismal i té el risc d’estar al nivell del derbi madrileny, on es posa sempre al Madrid guanyador a la travessa perquè més segur no pot ser. Jo la veritat és que esperava molta més oposició per part de l’español, sobretot després de veure que Aguirre li havia canviat una mica la cara a l’equip, sobretot en quant a intensitat i ordre defensiu.

Jo m’esperava un autobús com el que va posar, però m’esperava també una mica més d’agressivitat, ratllant la violència, per a frenar als jugadors i travar molt el partit amb faltes constants. El que feien amb Pochetinno vaja. Però l’agressivitat va sortir a partir de la segona part quan el partit ja estava trencat i sentenciat quan van treure l’orgull i l’amor propi i van començar a pegar patades.

El partit va tenir poca història la veritat. Va servir per a confirmar coses que ja fa dies que anem veient. Que Messi és el millor, que Iniesta és el segon millor i que són els dos jugadors més indiscutibles del Barça, que Cesc aporta unes coses molt importants de cara a l’equilibri de l’equip, que Piqué està a un nivell espectacular i que la majoria de jugadors del Barça estan a un nivell de joc espectacular i que a més a la banqueta hi ha moltes solucions de cara a canviar els partits des de la banqueta.

Dos noms propis, Pedro i Busquets. El primer per fi s’ha retrobat amb el gol, un jugador que té un treball sense pilota espectacular, un jugador que és molt important de cara a fer-li la vida més fàcil a Messi en atac i que té molt de gol, sobretot en partits importants. Un jugador molt estimat i avui en dia indiscutible per a mi a l’onze titular, encara que penso que Tito hauria de començar a fer rotacions i hauria d’entrar en algun partit per a donar-li descans i per a que juguin més minuts els no tant habituals. També ha de començar a rotar a Xavi, per a donar una mica de sortida a l’altre extrem i que ho porta jugant tot i per a donar minuts a jugadors com Thiago.

L’altre nom propi Busquets, el millor mig centre del món amb diferència i el millor jugador en aquesta posició que pot tenir el Barça per al seu estil de joc. És el gran problema que té Song, que quant ha jugat al Barça, el comparen amb ell i llavors partits més que decents sembla per a molts que no hagi donat la talla, però realment és el problema de comparar-lo amb Busquets, el problema que va tenir també Mascherano quan va arribar. Busquets, un jugador que en qualsevol altre equip té capacitat per a jugar fins i tot més avançat, però que per al joc del Barça és ideal. Ja no pel seu treball fosc, ni per la seva visió de joc i capacitat per a jugar sense complicar-s’hi al primer o segon toc i donar velocitat a la circulació de pilota, ni tant sols pel seu joc aeri. El millor de Busquets és que any rere any, des de que està al primer equip, que cada cop se’l veu jugar millor a futbol incorporant més aspectes positius al seu joc. S’atreveix molt més a fer passades més verticals a l’espai i sobretot aquesta temporada ha millorat molt amb el tema dels canvis d’orientació, una cosa que abans no feia i que cada cop s’atreveix més a fer-los, molt importants per a deixar als extrems o als laterals en un contra un amb el defensor. El crack silenciós que no ha costat un euro i que ara s’hauria de pagar una milionada per tenir-lo, però clar aquestes coses no es posen als mèrits de Pep Guardiola, que sembla que només va fracassar fitxant a Ibra per una milionada. Busquets i Pedro, cost zero, de dos jugadors que ningú comptava amb ells.

També voldria trencar una llança a favor d’Alves, que va fer un autèntic partidas i que resulta que la premsa ja fa dies que li interessa posar Alves al mercat. Cert que no va finalitzar el millor que podria les jugades, amb algunes passades que no van trobar rematador, però no és una cosa que no hagués passat els darrers anys quan era “estimat” per la premsa. El que passa és que ara interessa dir només el dolent del jugador perquè de l’estiu passat que ja els fa nosa a alguns membres del club. És penós però és així.

També m’agradaria destacar  a Thiago, un jugador que cada cop que surt dona detalls de la seva qualitat i que demostra que té un ritme molt més elevat que el que juga a la seva posició, que té capacitat per a driblar al jugador que té davant i crear desequilibri i que té un joc associatiu molt bo. El problema que té és la posició que juga, per això demanava rotacions.

Coses que no m’han agradat. La eterna opinió quan juga amb Iniesta a l’extrem. Està clar que pot destacar perfectament i que ho fa molt bé en aquesta posició, però penso que està bastant desaprofitat tant escorat. Perquè és boníssim i sap llegir els partits perfectament i té un lateral-extrem que arriba sempre a línia de fons, cosa que li permet jugar amb molta llibertat cap a dintre, però que no hauria de ser necessari això. Que hi farem.

Tampoc m’agrada gens que el Barça vagi guanyant 4-0 al descans i que no surtin dos jugadors a la segona part substituïts. Si no juga una part sencera Villa, Alexis o Thiago amb aquest marcador ja no se quan ho faran. Entenc que es guardi un canvi pel que pugui passar, però esperar al minut 20 per a fer canvis em sembla excessiu. És un tic que ja s’arrastra de l’època Pep i que no m’agrada gens. Encara que juguin tots tres  contra el Còrdova per exemple, no treu que no pugui repartir millor els minuts.

Respecte la lliga, després de la punxada de l’Atlètic de Madrid, el segon ja està a 11 punts, gairebé quatre derrotes. Sembla molt difícil que un equip que ha cedit un empat tota la primera volta (falten dos partits crec), perdi quatre partits i que els altres ho guanyin tot. Si mirem al tercer encara està a 4 punts més, o sigui que són com a mínim cinc derrotes. Aquesta lliga només la pot perdre el Barça, té una oportunitat immillorable per a poder rotar jugadors a la lliga quan vinguin els partits importants. La veritat és que pinta molt bé la cosa, veurem si al final d’any es poden celebrar moltes coses.

El tema pilota d’or, avui és quan s’ha de parlar del tema, no li he fet molt de cas durant l’any perquè evidentment és un títol que per a mi té importància zero, un títol que es dona al millor jugador individualment i que la gent s’entesta en parlar de títols individuals. El premi més incoherent de tots i un premi que no té la més mínima discussió per a qualsevol que tingui el més mínim coneixement sobre futbol.

És un títol que no té debat possible perquè se suposa que es dona al millor jugador durant aquest any natural. A mi els títols que hagi guanyat un equip o un altre me la bufen realment. El jugador aquest any més decisiu ha estat Messi, el jugador que ha fet més gols que ningú, el que ha donat mes assistències i el que ha influït més al joc del seu equip.

Em fa gràcia quan escolto que Cristiano ha de guanyar perquè ha guanyat la lliga espanyola i ha estat gràcies a ell, que va ser decisiu al camp Nou i bla bla bla. El Barça l’any passat va patir una autèntica plaga de lesions i va arribar a disputar tots els títols fins al final gràcies a un Messi que es va posar l’equip a l’esquena i va aguantar la tirada del Madrid, que a més dels gols de Cristiano va tenir dos davanters més que van arribar als 30 gols cadascú. Que no diguin animalades home.

Leo Messi és el millor jugador de la història, és el jugador més decisiu en un camp de futbol, el jugador que apareix als moments més importants d’un partit, un jugador que podent ser més individualista intenta que els seus companys també juguin i aconsegueixin gols. Però el més important és la seva regularitat. Una prova és que ahir per exemple, “només” va marcar un gol de penal i sembla que va fer un mal partit quan va participar en gairebé tots els gols. Un jugador que té una mitjana de més de gol i mig per partit, que influeix decisivament en cada partit, que afecta totalment al sistema tàctic de l’equip rival. Un jugador totalment imprevisible i capaç d’inventar en cada jugada, que té una velocitat mental per sobre de la resta a l’hora d’escollir a la velocitat que va amb la pilota. El segon millor en aquest aspecte per a mi és Iniesta, en quan a influència al joc i en quant a inventiva i màgia amb la pilota als peus, però per mala sort per a ell, no té cara a porta el nivell que té Messi, però que també és espectacular.

El que no tingui clar que Messi és el millor, només ha de veure qualsevol dels reportatges sobre aquest jugador, per a veure perquè és el millor. Però una cosa que no m’ha agradat ha estat el tracte a Iniesta durant aquesta tarda a esports 3, que pràcticament ni s’ha parlat, no s’ha fet cap reportatge i que sembla el convidat de pedra. Un jugador que per a mi hauria de ser el segon sense cap mena de discussió.

Per acabar, ara que he vist a Neymar a la gala i ho vaig pensar a les vacances de nadal veient la premsa. Porten una tonteria a sobre els mitjans amb Neymar, els mitjans culers, amb documentals i reportatges especials, de si el seu perruquer, estilista, etc. que estan rondant el fàstic i que no ajuden gens de cara a la vinguda d’un Neymar que si ja hi ha dubtes sobre ell, només falta que ens els posin a la sopa.

I una altra cosa que he llegit “gràcies” a ser tant pesats i que m’he quedat a quadres. Ho dic perquè encara ho pinten com una gesta de Rossell i una gran operació. El tema aquest dels 40 milions i del precontracte que es parla. Resulta que Neymar renova pujant la seva fitxa amb el Santos però redueix un any de contracte, fins al mundial de Brasil que és el 2014. Al 2014 ACABA CONTRACTE. Doncs resulta que els mitjans alaben que Rossell hagi assegurat que al 2014 se l’enduran per 40 milions. On està la gesta?? Seria una gesta si hagués vingut aquest any per aquests diners, perquè la temporada vinent és l’últim any i quin sentit té pagar a preu de fitxatge. Però quina gesta hi ha per pagar 40 milions per un jugador que acaba contracte aquell any i que hauria de venir gratis?? Aquesta jugada cada cop la veig més fosca, però clar, es veu que no cal investigar sobre el tema, com si que els va interessar amb Henrique i Keirrison, quan van entrar a la presidència Rossell, amb el tema de l’empresa Traffic. És vergonyós el servilisme de la premsa.