Memòria de peix.

Per desgràcia, des de fa molts anys, els catalans que som culers tenim la sort de tenir un equip meravellós, admirat per tothom pel seu estil, la seva filosofia, les seves accions socials, el comportament dels jugadors, etc. Però per desgràcia, tenim una premsa i mitjans que no està per a res a l’alçada de l’equip que tenim. Tenim una premsa i mitjans, que es mou per interessos comercials, que s’ha oblidat d’informar amb rigor i que és una premsa de trinxeres, segons si són amiguets d’un o d’un altre. Uns mitjans, que ja fa anys que han deixat d’informar sobre el que passa i que ha passat a informar i a publicar el que interessa a alguns i el que interessa, per a la butxaca del grup empresarial que el controla. Per desgràcia és un tema molt espinós i que té uns visos de no millorar en un futur, perquè els que ja fa anys que estan ja saben com va el “cotarro” i els que pugen de baix aprenen d’aquestos i tenen els mateixos vicis. També hi ha el problema de que als que manen als mitjans els hi va bé de cara a les finances del seu grup empresarial i perquè al Barça com a club i als seus presidents ja els va bé que siguin els sicaris de la ploma i del micro del club. Que serveixen al club per a dir sense dir, per a fer campanyes pro o en  contra de jugadors que interessa vendre o comprar, etc.

Aquests mitjans per desgràcia tenen memòria de peix i no aprenen dels errors que cometen altres mitjans i les conseqüències que comporten els seus actes, o passen del blanc al negre i a l’inrevés, amb una facilitat pasmosa i en molt poc temps de diferència, per anar com sempre de cara a on bufa el vent. Ho estava veient avui i ahir mentre estava veient el tracte informatiu del darrer rècord i de la situació del Madrid.

Primer el tema de la portada d’ahir de l’Sport, per exemple. A mi fins a cert punt em sembla bé que aquests mitjans tirin més cap al Barça que cap a altre equip, però hi ha uns límits que no s’han de travessar. Ahir ho van fer amb la portada que deia el titular “que malos sois, Mou”. Em sembla una portada amb una falta de gust evident, barroera, lamentable i que l’únic que pot fer és generar un efecte rebot que no feia cap falta tal i com estava el Madrid. La trajectòria en lliga del Madrid està sent lamentable, això no ho pot negar ningú, però que ho pensem i ho gaudim els culers, no és motiu per a que un diari esportiu vagi més enllà en una portada. Entendria fins a cert punt, que s’haguessin mofat de Mourinho, després de totes les provocacions i tot el que han fet des de la caverna i aquest entrenador els darrers anys, però d’aquí a posar-s’hi amb l’equip va un tros molt gran. Primer perquè és de mal gust, a mi com a culé no m’agrada, imagina com li ha degut sentar als jugadors del Madrid i a l’afició del Madrid. Però el principal problema, per sobre de tot això, és l’efecte que tenen aquest tipus de portades i que sembla que no aprenguin mai la lliçó de les possibles conseqüències. Per això dic lo de la memòria de peix.

Hi ha molts de precedents de portades motivacionals del rival els darrers temps, tots recordarem la portada del “xorreo” de Marca, la portada del “ganaremos 4-0” de Ramos a Marca, les portades contra els francesos i de que Zidane estava acabat, les portadetes dels darrers temps amb França,etc. Portades que després de les diferents eliminatòries, els ha sortit el tir per la culata, que els afectats, a la posteritat victoriosos, han reconegut que aquestes portades les van penjar algú als vestidors i que els van donar un plus motivacional enorme de cara a afrontar els partits. Però sembla que els lumbreres d’Sport no ho van pensar això abans de fer-la. No van pensar que li van fer la feina bruta de motivació a l’entrenador del Madrid que només ha de posar aquesta portada apegada per tot el vestidor. No ho dic per la lliga, perquè és evident que a la lliga no tenen res a fer, hauria de ser un daltabaix per a que el Barça perdi aquesta lliga, sobretot com està jugant l’Atlètic i el Madrid. Ho dic per les altres competicions.

Perquè si no passa res estrany, presumiblement tots dos equips es trobaran a les semifinals de copa del rei i qui sap si no es troben a la xampions. En aquestes competicions el Madrid és molt més perillós i és el clau ardent al que s’aferren de cara a salvar la temporada. Només faltaven els d’Sport posant més llenya al foc. Després quan els partits tindran una violència desmesurada, llavors li faran la culpa a Mourinho, quan han estat els primers en encendre la metxa. Recordar que el Barça va perdre aquest estiu la supercopa, si bé va jugar millor en general, va tenir errades i al final va acabar regalant-la. Aquests partits ja van ser amb àrbitres “a tocar” i on van rascar tot el que van voler. Ara ja fa unes quantes setmanes que foten bombo amb el tema arbitral i tots sabem el poder que té Florentino entre bambalines. Esperem que no haguem de lamentar cap lesió d’un crack del Barça en aquesta eliminatòria de copa o de xampions per culpa de que un diari per a fer-s’hi el graciós hagi encès la metxa. Perquè la portada d’avui de “que buenos sois” no ofèn a ningú i és certa, l’altra és massa provocativa.

Hi haurà algú que pot pensar, ells fan coses similars, ataquen als nostres jugadors, qüestionen la validesa del rècord de Messi, la validesa de les votacions per la pilota d’or, acusen de dopatge, etc. Però perquè ho facin ells, nosaltres no tenim que caure en el mateix error. Ja hem vist el preu que ha pagat l’equip merengue. Que rebien, que diguin el que vulguin, que el Barça està per sobre d’aquesta gent i d’aquests mitjans, fora d’Espanya això no ho pensen, som l’equip més ben valorat. Tants anys criticant la prepotència del Madrid, dels seus mitjans i totes les animalades que fan i ara que el que guanya el Barça es peca dels mateixos errors. A mi em sembla penós la veritat.

La memòria de peix també ve, perquè ara s’està pujant tothom al carro del Barça. Estic parlant dels mitjans un altre cop. Avui llegia la premsa i mirava algun que altre programa i tot era meravellós. El Barça és un equip de rècord, el Barça és un equip fantàstic, la seva millor versió, que si millora les coses positives que ja tenia i minimitza les que feia malament, que és un equip imbatible, etc.

Però clar, jo que no tinc memòria de peix (o almenys no del mateix peix), me’n recordo del començament de lliga on els mitjans blaugranes, com a piranyes al voltant de la sang, criticaven que amb Tito aquest equip tenia més verticalitat però que al darrera patien més, que si s’encaixaven massa gols de pilota aturada, que si hi havia pèrdues de concentració, que si Song no valia per a res, que si l’equip no pressionava a dalt com abans, que si feia falta un central, etc. Tot comentaris i articles de gent que era pro anteriors entrenadors, presidents i membres directius. Gent que estan al voltant del Barça, el famós entorn, fent més mal que bé i buscant la carnassa oportunista per atacar. Ara no, ara tot és fantàstic, aquest Barça és meravellós i tot ho fa bé, inclús millor que els altres, ara s’han oblidat casualment de totes les animalades que han arribat a dir i escriure quan no es guanyava tant fàcil o quan s’havia de remuntar partits, en la primera fase de temporada on és normal que no es guanyi tant fàcil ni que estiguin tant bé físicament. Donen fàstics la veritat.

Respecte al partit, més del de sempre. El Barça mostra una superioritat bastant insultant respecte la resta d’equips. La diferència de joc entre ells i la resta és abismal, una altra cosa es que es pugui empatar o perdre alguns partits, però la sensació de ser molt millor equip almenys per a mi és més que evident.

A mi segueix fent-me mal a la vista veure a Iniesta, amb la qualitat que té i el desequilibri i tot el que fa, apegat a una banda i perseguint el lateral contrari fins a àrea pròpia. No se, jo penso que la pressió ja la pot fer més amunt, jugant al seu lloc i no necessita aquest desgast físic que després li pot fer falta per encarar o driblar. Està bé provar diferents alternatives, ara ja hem vist que pot funcionar, doncs no cal cremar als tres mitjos ofensius jugant partit rere partit amb aquesta fórmula per a que siguin tots titulars i no s’enfadi ningú. Llavors els que s’enfaden són els que els està traient la plaça Iniesta jugant d’extrem. El Barça té jugadors de sobres per a rotar i que no es noti, sobretot després de la tornada de Thiago, a un nivell espectacular i que per a mi ja està per a jugar molts més minuts. Espero que almenys a la copa els tingui.

Mencions especials de la setmana per a Iniesta, que va fer un partit meravellós, gran part d’ell jugant a la seva posició i abandonant la banda. Cesc que està a un gran nivell també, fent un paper d’anada i tornada molt beneficiós per l’equip i Messi que sempre està allà, sempre desequilibra el primer, una vegada més gol de pillo, gol semblant al que va fer a la supercopa europea davant el Porto. Un jugador que només tocant la pilota, ja atreu mitja defensa i que li fa les coses molt més fàcils a la resta.

Dani Alves està recuperant el seu millor nivell, igual que Piqué, que està jugant a l’alçada del seu primer any com a blaugrana, molt bé físicament i molt tranquil i posat al partit. Jordi Alba està al mateix nivell que quan va començar, que ja és dir molt, amb una regularitat i una velocitat per banda que soluciona molts problemes tant a dalt com al darrere.

Però la menció més especial de totes és per al crack silenciós, Sergio Busquets. Un jugador que no surt mai als titulars, un jugador que la seva absència a l’onze d’or de la fifa, fa que sigui ridícul aquest onze i totalment desprestigiat. Un jugador que millora dia rere dia, que cada cop va incorporant més coses al seu joc, que mostra una superioritat insultant al mig camp, que cada cop té més detalls tècnics espectaculars. Ja no parlo de la ruleta que va fer ahir, són els tocs de primeres de taló, les xafades de pilota, les croquetes, etc. moviments que fa amb una sang freda espectacular i arriscant moltíssim ja que és l’últim mig. Això sense comptar el treball defensiu i la capacitat tàctica que té. Ho va explicar perfectament Tito ahir en roda de premsa. A la primera part hi havia un desajust amb Joaquín, que tenia pensat comentar al vestidor i a la primera part, durant el partit, ja va anar Busquets a preguntar el que havia de fer i va ordenar els defenses per a no tenir més problemes. Un jugador que té un talent innat per a llegir les jugades i que el fa sempre està al lloc adequat, sense ser el més ràpid. El millor fitxatge de Pep Guardiola sense cap mena de dubte i a cost zero. Fantàstic, el millor mig centre defensiu del món. I només té 24 anys!!