No hi ha color.

El títol escollit per a la primera entrada de l’any, és una frase multi usos, perquè val per a moltes situacions de l’actualitat. No hi ha color sobre el millor equip de la lliga BBVA, no hi ha color respecte el jugador que mereix la pilota d’or que s’entrega avui i tampoc hi ha color als derbis ciutadans entre Barça i Español.

Comencem pel derbi. Els darrers anys, és cert que l’español li va treure una lliga al Barça amb el famós tamudazo, o que ha aconseguit empats contra els culers al seu camp. Però la diferència entre uns i altres comença a ser abismal i té el risc d’estar al nivell del derbi madrileny, on es posa sempre al Madrid guanyador a la travessa perquè més segur no pot ser. Jo la veritat és que esperava molta més oposició per part de l’español, sobretot després de veure que Aguirre li havia canviat una mica la cara a l’equip, sobretot en quant a intensitat i ordre defensiu.

Jo m’esperava un autobús com el que va posar, però m’esperava també una mica més d’agressivitat, ratllant la violència, per a frenar als jugadors i travar molt el partit amb faltes constants. El que feien amb Pochetinno vaja. Però l’agressivitat va sortir a partir de la segona part quan el partit ja estava trencat i sentenciat quan van treure l’orgull i l’amor propi i van començar a pegar patades.

El partit va tenir poca història la veritat. Va servir per a confirmar coses que ja fa dies que anem veient. Que Messi és el millor, que Iniesta és el segon millor i que són els dos jugadors més indiscutibles del Barça, que Cesc aporta unes coses molt importants de cara a l’equilibri de l’equip, que Piqué està a un nivell espectacular i que la majoria de jugadors del Barça estan a un nivell de joc espectacular i que a més a la banqueta hi ha moltes solucions de cara a canviar els partits des de la banqueta.

Dos noms propis, Pedro i Busquets. El primer per fi s’ha retrobat amb el gol, un jugador que té un treball sense pilota espectacular, un jugador que és molt important de cara a fer-li la vida més fàcil a Messi en atac i que té molt de gol, sobretot en partits importants. Un jugador molt estimat i avui en dia indiscutible per a mi a l’onze titular, encara que penso que Tito hauria de començar a fer rotacions i hauria d’entrar en algun partit per a donar-li descans i per a que juguin més minuts els no tant habituals. També ha de començar a rotar a Xavi, per a donar una mica de sortida a l’altre extrem i que ho porta jugant tot i per a donar minuts a jugadors com Thiago.

L’altre nom propi Busquets, el millor mig centre del món amb diferència i el millor jugador en aquesta posició que pot tenir el Barça per al seu estil de joc. És el gran problema que té Song, que quant ha jugat al Barça, el comparen amb ell i llavors partits més que decents sembla per a molts que no hagi donat la talla, però realment és el problema de comparar-lo amb Busquets, el problema que va tenir també Mascherano quan va arribar. Busquets, un jugador que en qualsevol altre equip té capacitat per a jugar fins i tot més avançat, però que per al joc del Barça és ideal. Ja no pel seu treball fosc, ni per la seva visió de joc i capacitat per a jugar sense complicar-s’hi al primer o segon toc i donar velocitat a la circulació de pilota, ni tant sols pel seu joc aeri. El millor de Busquets és que any rere any, des de que està al primer equip, que cada cop se’l veu jugar millor a futbol incorporant més aspectes positius al seu joc. S’atreveix molt més a fer passades més verticals a l’espai i sobretot aquesta temporada ha millorat molt amb el tema dels canvis d’orientació, una cosa que abans no feia i que cada cop s’atreveix més a fer-los, molt importants per a deixar als extrems o als laterals en un contra un amb el defensor. El crack silenciós que no ha costat un euro i que ara s’hauria de pagar una milionada per tenir-lo, però clar aquestes coses no es posen als mèrits de Pep Guardiola, que sembla que només va fracassar fitxant a Ibra per una milionada. Busquets i Pedro, cost zero, de dos jugadors que ningú comptava amb ells.

També voldria trencar una llança a favor d’Alves, que va fer un autèntic partidas i que resulta que la premsa ja fa dies que li interessa posar Alves al mercat. Cert que no va finalitzar el millor que podria les jugades, amb algunes passades que no van trobar rematador, però no és una cosa que no hagués passat els darrers anys quan era “estimat” per la premsa. El que passa és que ara interessa dir només el dolent del jugador perquè de l’estiu passat que ja els fa nosa a alguns membres del club. És penós però és així.

També m’agradaria destacar  a Thiago, un jugador que cada cop que surt dona detalls de la seva qualitat i que demostra que té un ritme molt més elevat que el que juga a la seva posició, que té capacitat per a driblar al jugador que té davant i crear desequilibri i que té un joc associatiu molt bo. El problema que té és la posició que juga, per això demanava rotacions.

Coses que no m’han agradat. La eterna opinió quan juga amb Iniesta a l’extrem. Està clar que pot destacar perfectament i que ho fa molt bé en aquesta posició, però penso que està bastant desaprofitat tant escorat. Perquè és boníssim i sap llegir els partits perfectament i té un lateral-extrem que arriba sempre a línia de fons, cosa que li permet jugar amb molta llibertat cap a dintre, però que no hauria de ser necessari això. Que hi farem.

Tampoc m’agrada gens que el Barça vagi guanyant 4-0 al descans i que no surtin dos jugadors a la segona part substituïts. Si no juga una part sencera Villa, Alexis o Thiago amb aquest marcador ja no se quan ho faran. Entenc que es guardi un canvi pel que pugui passar, però esperar al minut 20 per a fer canvis em sembla excessiu. És un tic que ja s’arrastra de l’època Pep i que no m’agrada gens. Encara que juguin tots tres  contra el Còrdova per exemple, no treu que no pugui repartir millor els minuts.

Respecte la lliga, després de la punxada de l’Atlètic de Madrid, el segon ja està a 11 punts, gairebé quatre derrotes. Sembla molt difícil que un equip que ha cedit un empat tota la primera volta (falten dos partits crec), perdi quatre partits i que els altres ho guanyin tot. Si mirem al tercer encara està a 4 punts més, o sigui que són com a mínim cinc derrotes. Aquesta lliga només la pot perdre el Barça, té una oportunitat immillorable per a poder rotar jugadors a la lliga quan vinguin els partits importants. La veritat és que pinta molt bé la cosa, veurem si al final d’any es poden celebrar moltes coses.

El tema pilota d’or, avui és quan s’ha de parlar del tema, no li he fet molt de cas durant l’any perquè evidentment és un títol que per a mi té importància zero, un títol que es dona al millor jugador individualment i que la gent s’entesta en parlar de títols individuals. El premi més incoherent de tots i un premi que no té la més mínima discussió per a qualsevol que tingui el més mínim coneixement sobre futbol.

És un títol que no té debat possible perquè se suposa que es dona al millor jugador durant aquest any natural. A mi els títols que hagi guanyat un equip o un altre me la bufen realment. El jugador aquest any més decisiu ha estat Messi, el jugador que ha fet més gols que ningú, el que ha donat mes assistències i el que ha influït més al joc del seu equip.

Em fa gràcia quan escolto que Cristiano ha de guanyar perquè ha guanyat la lliga espanyola i ha estat gràcies a ell, que va ser decisiu al camp Nou i bla bla bla. El Barça l’any passat va patir una autèntica plaga de lesions i va arribar a disputar tots els títols fins al final gràcies a un Messi que es va posar l’equip a l’esquena i va aguantar la tirada del Madrid, que a més dels gols de Cristiano va tenir dos davanters més que van arribar als 30 gols cadascú. Que no diguin animalades home.

Leo Messi és el millor jugador de la història, és el jugador més decisiu en un camp de futbol, el jugador que apareix als moments més importants d’un partit, un jugador que podent ser més individualista intenta que els seus companys també juguin i aconsegueixin gols. Però el més important és la seva regularitat. Una prova és que ahir per exemple, “només” va marcar un gol de penal i sembla que va fer un mal partit quan va participar en gairebé tots els gols. Un jugador que té una mitjana de més de gol i mig per partit, que influeix decisivament en cada partit, que afecta totalment al sistema tàctic de l’equip rival. Un jugador totalment imprevisible i capaç d’inventar en cada jugada, que té una velocitat mental per sobre de la resta a l’hora d’escollir a la velocitat que va amb la pilota. El segon millor en aquest aspecte per a mi és Iniesta, en quan a influència al joc i en quant a inventiva i màgia amb la pilota als peus, però per mala sort per a ell, no té cara a porta el nivell que té Messi, però que també és espectacular.

El que no tingui clar que Messi és el millor, només ha de veure qualsevol dels reportatges sobre aquest jugador, per a veure perquè és el millor. Però una cosa que no m’ha agradat ha estat el tracte a Iniesta durant aquesta tarda a esports 3, que pràcticament ni s’ha parlat, no s’ha fet cap reportatge i que sembla el convidat de pedra. Un jugador que per a mi hauria de ser el segon sense cap mena de discussió.

Per acabar, ara que he vist a Neymar a la gala i ho vaig pensar a les vacances de nadal veient la premsa. Porten una tonteria a sobre els mitjans amb Neymar, els mitjans culers, amb documentals i reportatges especials, de si el seu perruquer, estilista, etc. que estan rondant el fàstic i que no ajuden gens de cara a la vinguda d’un Neymar que si ja hi ha dubtes sobre ell, només falta que ens els posin a la sopa.

I una altra cosa que he llegit “gràcies” a ser tant pesats i que m’he quedat a quadres. Ho dic perquè encara ho pinten com una gesta de Rossell i una gran operació. El tema aquest dels 40 milions i del precontracte que es parla. Resulta que Neymar renova pujant la seva fitxa amb el Santos però redueix un any de contracte, fins al mundial de Brasil que és el 2014. Al 2014 ACABA CONTRACTE. Doncs resulta que els mitjans alaben que Rossell hagi assegurat que al 2014 se l’enduran per 40 milions. On està la gesta?? Seria una gesta si hagués vingut aquest any per aquests diners, perquè la temporada vinent és l’últim any i quin sentit té pagar a preu de fitxatge. Però quina gesta hi ha per pagar 40 milions per un jugador que acaba contracte aquell any i que hauria de venir gratis?? Aquesta jugada cada cop la veig més fosca, però clar, es veu que no cal investigar sobre el tema, com si que els va interessar amb Henrique i Keirrison, quan van entrar a la presidència Rossell, amb el tema de l’empresa Traffic. És vergonyós el servilisme de la premsa.