5-0

És el resultat que necessita el Barça per a eliminar al Bayern de la xampions. Hi ha altres possibilitats evidentment, però fiar a un 4-0 i guanyar als penals amb una pròrroga inclosa contra els físics alemanys sembla una utopia.

Com també sembla una utopia que es pugui aconseguir un resultat d’aquest estil després del joc que es va veure a l’anada. Ja se que em diran que estic boig, que soc un fanàtic i tot el que pugui pensar qualsevol que llegeixi això, però em resisteixo a pensar que aquest equip no és capaç de fer-li 5 gols a qualsevol equip del món, si juguen al seu màxim nivell. Els partits s’han de jugar i es necessita gairebé un miracle, podem estar d’acord, però els miracles són possibles, com vam veure dissabte amb el partit d’handbol, per aconseguir-los s’ha de creure i en aquest cas, tant afició com equip van creure que era possible, hauria de servir com a exemple de cara a l’afició del Camp Nou i a l’equip de futbol.

Aquests darrers dies, m’ha semblat totalment injust el tracte que ha rebut el Barça i les animalades que he arribat a escoltar, com s’ha matat als de sempre, mentre que alguns se n’han anat de rosetes. Però el problema ja no és el típic interès editorial de matxacar sempre als mateixos, perquè els directius vulguin desprendre’s d’un o altre jugador, el problema és que per un partit s’ha arribat a qüestionar fins i tot l’estil de joc que tant s’ha alabat, el sacrifici dels jugadors i el sistema de joc emprat, que si els jugadors potser no són els més adients per a jugar i bla bla bla. Però sempre es qüestiona als mateixos jugadors de forma miserable.

També em va semblar bastant ofensiu, escoltar parlar de bany i de que han destronat a l’equip i tot el seguit de barbaritats emprats per a fer mal a uns jugadors que per a mi no s’ho mereixen en absolut. Es té molt poca memòria amb segons quins jugadors i se’n té molta amb segons quins altres, d’alguns no es recorda el que han fet dels darrers temps i altres que s’arrastren ens en anem a fa 3-4 anys per a justificar la seva titularitat. Em sembla molt ridícul que es parli de finals de cicle quan tens a dos dels millors jugadors del món i quan tens la base de la selecció que no fa molt s’ha proclamat campiona d’Europa, la majoria d’ells en plenitud d’edat.

Jo entenc que mires el resultat i veus 4-0 i penses, collons, vaja bany. Però si mires el partit un altre cop te n’adones que el que ha fet el Bayern tampoc és res de l’altre món, que el que ha suposat la golejada, és totalment inevitable si et comencen a bombardejar a corners i pilotes penjades. Em sembla molt injust, que es parli de problemes amb el joc aeri, com si fos un error dels jugadors, per fer mig metre menys que els jugadors rivals. Així que volem, fitxat quatre torres bessones i jugar a la pilotada o a les jugades d’estratègia? Renunciem a l’estil i juguem a la mediocritat de defensar i sortir a la contra?? Fa quatre dies tot eren lloances al joc de l’equip, al sistema que jugués qui jugués era reconegut, que era admirat per tothom, perquè conjugava espectacle i títols, però clar tens un accident i ja s’ha de posar una bomba al Camp Nou. Jo entenc que a primer cop la gent pugui pensar això, però per aquest motiu precisament em vaig esperar per a fer comentaris al respecte. A cop calent no van mai bé les opinions i decisions, molt menys a posteriori amb el resultat a la mà. A més quan la majoria dels que vam veure l’alineació, amb algun petit matis, almenys per la meva part, haguéssim fet la mateixa alineació. Quins matisos?? Per a mi evidentment que sobra Xavi als partits importants ja i per a mi es mereixia Tello ser titular per davant de Pedro, s’ho ha guanyat clarament al camp. El problema del Barça d’aquest any és que molts partits no els ha jugat qui ho mereixia i si alguns per pes específic al vestidor.

El Bayern no va fer cap meravella de joc tampoc, es va dedicar des del minut 1 a no encaixar gols i els seus extrems baixant als laterals per a tapar forats, amb el seu davanter més pendent de defensar al que li passava prop pel mig camp que d’atacar. Quan recuperaven pilota, passada llarga a Mario Gomez o passades a l’esquena de la defensa blaugrana per als extrems. Quan els jugadors importants del Barça (Messi o Iniesta) controlaven amb un mínim avantatge, falta i a tornar a començar. Amb aquest joc d’aplastament i de continuades pilotes penjades els dos primers gols van arribar així. Per a mi Valdés no va ajudar gens a aportar seguretat a la defensa, al primer que es quan podia sortir no ho va fer i al segon va anar a fer margallons. També s’ha de tenir en compte que dels quatre gols, tres són il·legals. No és el mateix que siguin superiors a tu, però que marxis amb un 2-0 o 2-1 cap a Barcelona, a que et clavin quatre gols. Està clar que no pots parlar de l’àrbitre quan perds per golejada i no xutes a porta pràcticament. Però jo penso que si que s’ha de tenir en compte, perquè a sobre són gols molt psicològics. El primer, amb falta de Dante a Dani Alves, trenca un partit que estava sent bastant igualat i que el Barça tenia ben controlat. Aquest gol il·legal va contribuir a que el Bayern es pogués tancar més encara i esperar a la contra. Després ve el segon gol il·legal que posa molt costa amunt el partit i obliga al Barça a buscar el gol descaradament i et maten amb el 3-0 amb un altre gol il·legal. Després resulta que el quart gol, te’l fan en inferioritat quan tens al lateral dretà fora del camp per una trepitjada descarada al turmell que no xiula ni falta. Un àrbitre que es va cobrir de glòria, amb la seva asquerosa permissivitat, però clar, això només es veu quan li fan a Espanya contra França. Si aquest arbitratge li fan al Madrid, no vull ni pensar el tracte mediàtic que hagués tingut la cosa. Però clar, aquí tenim al sant Rosell i la seva directiva de passerells que posen l’altra galta.

El partit de tornada, ha d’estar ple a vessar, ja no per un tema de remuntada, sinó per un tema de suport a l’estil d’aquest equip i al respecte i l’agraïment per aquests jugadors, encara que sigui posant entrades semi regalades. Però clar, demanar això amb aquesta directiva que fa fotocòpies en blanc i negre mentre es “menja” els diners amb cuiners llogats amb estrelles Michelin és més miracle que la remuntada. Aquest equip mereix una nit de remuntada, encara que no s’aconsegueixi i mereix un agraïment al final del partit. Un equip que en plena remodelació, amb totes les traves que ha tingut tot l’any i que encara ha sigut capaç d’arribar a semis de copa del rei i de xampions (de moment) i que ha guanyat la lliga de forma sobrada. No es pot parlar de fracàs quan arribes pràcticament a la final de totes dues competicions coperes i guanyes la lliga, la gent està molt mal acostumada, em sembla molt penós la veritat, la injustícia amb un equip que els darrers cinc anys ha guanyat 4 lligues i dues xampions.

El Barça ha de sortir a guanyar el partit com sigui i les possibilitats doncs ja es veurà segons com vagi el partit. Això és el que té el futbol, que és imprevisible, que un equip que no xuta en tot el partit a Milà, amb un camp impracticable, a la tornada clava quatre gols i remunta. Perquè un equip que no xuta a Munich en un camp inundat (catxondo Becknbauer quan parla de mitjans lícits o no lícits, quan inunda el camp per a dificultar el joc blaugrana i quan l’àrbitre els dona 3 gols que no són legals) no pot remuntar a casa seva amb la seva gent?? Qui diu que no marquen un parell de gols ràpids i el rival comença a tenir por?? El Barça ha d’evitar els corners i faltes laterals i anar a guanyar el partit, el resultat anirà marcant els esdeveniments. Així de clar.

Però bé tot això no amaga els veritables problemes que té el Barça sota el meu punt de vista. L’equip s’ha viciat massa al joc de Messi i quan el tapen a ell i a Iniesta es curtcircuita tot. Perquè dic que s’ha viciat?? Perquè des del Barça dels cinc títols, l’equip ha anat evolucionant a un problema que a mi em resulta evident. Messi ja no pressiona al camp, gran part del partit es passeja per aquest. Amb això no estic criticant a Messi, això és un problema del sistema. Per a que ell faci això, s’ha configurat un trident amb dos jugadors més de treball que ofensius i això fa que es perdi molta por per part dels rivals, que al mateix temps floten a Xavi perquè és incapaç de generar res amb la pilota als peus si no se li mouen els de davant, no pot driblar, no té desequilibri, no pot oferir una paret en velocitat i clar això és una qüestió numèrica. Els que s’estalvien de marcar a Busquets i Xavi els posen a sobre dels dos cracks, si li sumem que els dos extrems rivals baixen a tapar als dos extrems ofensius i ajudar amb els problemes d’incorporacions dels laterals, apart el davanter centre baixa a molestar pel mig camp, ja tenim veritables problemes. Amb ordre i pressió, simplement han d’esperar que algun dels jugadors als que deixen jugar, fallin una passada o perdin alguna pilota per agafar al equip amb els dos laterals a dalt i defensant només amb els dos centrals i Busquets. És la tàctica que ja fa dies que li fan al Barça, els equips que físicament poden aguantar aquest ritme i els està funcionant. El barça necessita renovar algunes posicions, però això ho deixarem per a demà.

Arriba lo bo.

Va xiquets que en una setmana el Barça com a club es juga el ser o no ser a les fases finals de les copes d’Europa en gairebé totes les seccions, amb millors o pitjors expectatives, però veurem com acaba la cosa.

Avui començarem per les seccions. Percentualment la que té més opcions, la de futbol sala, amb la primera plaça assegurada de lliga i factor pista a favor tots els playoffs i que aquest divendres comença la semifinal de la xampions de futbol sala. Parlo de percentualment perquè és favorit indiscutible per qualitat dels seus jugadors i per la seva experiència i competitivitat en aquest tipus de partits, a més compta amb un entrenador de plens garanties i que sap molt bé el que fa. Esperem que ho aconsegueixin.

Després està el futbol, que juga amb el Bayern i que per molt que l’estan ja eliminant, els mateixos culers de forma lamentable, abans de jugar, jo segueixo confiant en aquest Barça i en aquests jugadors que pràcticament no han fallat mai. Una eliminatòria molt igualada i que per sort per al Barça, si juga com sap, només hi ha una pilota i aquesta és blaugrana. Els alemanys tenen jugadors molt perillosos, capaços de tot, amb molta qualitat, però hem vist massa vegades com amb el Barça a ple rendiment, és capaç de minimitzar a qualsevol equip i fer-lo semblar vulgar. Encara que moltes vegades diguin des de fora de Catalunya que és per demèrit dels rivals, és evident que és pel mèrit blaugrana i la seva capacitat per a dominar la pilota. Si el partit es mou en quant a la importància d’aquesta i el Barça juga sense presses, el partit serà molt més fàcil del que la gent pensa, perquè el Bayern té dos centrals que no destaquen per la seva capacitat defensiva precisament i els seus dos extrems tampoc estan acostumats a baixar a defensar, sumat que són els laterals molt ofensius, si el Barça juga amb paciència el partit pot anar molt bé per al Barça. Si entra al joc d’intercanvi de cops amb els alemanys, tenim tots els números per a que se’ns mengin físicament. A priori podria semblar una bona idea perquè el Barça tindria més oportunitats de gol, però tots sabem que el Barça no pot aguantar el ritme amb aquest tipus de partit, sobretot amb Xavi acompanyant a Busquets al mig camp. Millor un 0-1 que un 3-3. Veurem com va aquest partit, però amb Messi totalment recuperat i amb l’estat físic que estan alguns jugadors del Barça, a mi el Bayern no em fa cap por. Ens ha donat massa aquest equip per a tenir por de que no responguin en un partit clau de la temporada. Jo només li demanaria a Tito, que juguin els que estan millor físicament i de ritme de partits, no per noms i escala de poder del vestidor, ja es va pagar prou a la tornada contra el PSG per posar jugadors sense cap ritme recent sortits de lesions, l’equip es va trencar massa.

La tercera secció en quant a possibilitats. Per a mi és la de bàsquet clarament. La podria posar a la mateixa alçada que la de futbol, però té una diferència molt important una de l’altra, una té un entrenador molt competent i l’altra té un entrenador molt normalet. Un entrenador que sorprenentment rebutja utilitzar solucions defensives que utilitza la majoria (es va “criar” amb Ivanovic, l’anti zones) si no està entre l’espasa i la paret, encara que les vegades que les ha fet servir li han anat de cine. Però inexplicablement només ho ha fet en partits molt solts i quan no tenia més alternativa. Jo personalment confio en aquest equip, amb el que no confio és amb l’entrenador. També s’ha de dir que té igual o més dificultat que els de futbol per l’entitat dels rivals, ja no sols el PAO, sinó el Madrid que es trobaria a semis i presumiblement el CSKA a la final si guanya la semi. Un camí molt tortuós que li donarà un mèrit enorme a aquests jugadors si ho aconsegueixen sense Mickael i sense poder comptar amb Oleson. Però bé, s’ha de confiar, omplir el palau dijous i que sigui una olla a pressió. Esperem que els jugadors estiguin encertats quan els deixin llençar sols des de l’exterior, perquè el PAO tota la eliminatòria ha jugat a tancar molt la cistella i Diamantidis ajudar als jugadors interiors flotant al seu marcador. Els grecs en atac han jugat a l’únic que saben tots els partits, generar superioritat dintre amb els bases jugant al pal baix i doblar la pilota a part contraria de la pista, esperem que ho defensin tant bé com al darrer partit. Si controlen aquesta jugada i el pick’n roll amb Lasme i Gist tenen moltes opcions de guanyar. Però sobretot el que han de fer és controlar el ritme del partit i obligar als grecs a que no juguin cada possessió fins als darrers segons, controlar rebot defensiu i córrer sempre que es pugui. Esperem també un arbitratge casolà, cosa que no es va veure al segon partit a casa i que si es va veure els dos darrers partits a l’OAKA.

Per últim queda el que a priori era més segur i gràcies a l’inepte del seu entrenador es necessita un miracle per a poder passar a la final a quatre. És una autèntica llàstima perquè amb l’equip que hi ha d’handbol es pot aspirar a guanyar la xampions, però per desgràcia, com l’any passat (i ja ho vaig avançar abans del partit) han llençat miserablement la eliminatòria en un partit nefast, totalment inacceptable. Els van guanyar per joc dur, defensa il·legal en cada jugada al pivot i perquè se’ls va notar més ganes de guanyar en tot moment. Van aprofitar clarament el factor pista, amb un pavelló amb més de deu mil persones i els àrbitres es van cagar, alguns jugadors del Barça també. És inacceptable. Val que els jugadors atlètics van fer joc subterrani contínuament, amb continues parades del joc aprofitant per a tallar el ritme, provocacions, etc. Però això no és suficient per a que uns jugadors d’aquest nivell perdin els papers d’aquesta manera. Sobretot el que la va cagar va ser el de sempre, l’entrenador que no val per a res i que està guanyant lligues per aplastament en una lliga escocesa, que cada cop té més competitivitat, però que on ha de donar el do de pit, està fent el ridícul temporada rere temporada. L’any passat a Copenhague ja van muntar un espectacle amb una superpista amb més espectadors, a un camp destapat i un ambient espectacular. Aquest any ha passat el mateix. Els dos Pascuals segueixen camins molt similars. Tots dos entrenadors preparen relativament bé els partits abans a la pissarra, però quan no els funciona el que han preparat, són incapaços de reaccionar a la pista quan realment se’ls necessita. Els temps morts amb aquest personatge, li aniria bé que no s’escoltés el que diu, perquè realment les seves aportacions tàctiques són ridícules. La jugada d’encreuament per atreure a dos jugadors i doblar al pivot va funcionar els primers 3-4 atacs, però el que no pots fer és basar-ho com a principal arma ofensiva del teu equip, sobretot quan a sobre veus com t’han pres la matrícula i te la estan defensant bé i costa 3-4 contraatacs seguits. Però que li podem demanar a una persona que no té capacitat per a fer-ho. Tampoc es salven alguns jugadors, Gurbindo va estar malament en atac, no es va atrevir en cap moment i Montoro va ser un desastre, Raúl és el pitjor partit que li recordo amb el Barça i Rutenka als moments finals estava més pendent de les picabaralles amb els provocadors navallers del Atlètic que no pas de marcar gols. Tampoc es poden fallar penals tan decisius quan te’n xiulen ben poquets.  La única esperança i l’únic clau al que agafar-se, és que pitjor que van jugar dissabte passat no poden, per tant tot ha d’anar a millor.

Ara només queda posar-se a les mans d’aquests grans jugadors i sobretot dels dos grans porters que té el Barça, perquè són els únics que poden gestar aquest miracle.

Del partit de lliga del Barça en si, hi ha poc a dir, partit molt dolent amb un punt de vista per a mi molt negatiu del Barça d’aquest any. Hi ha jugadors que es saben suplents i d’altres titulars. Quan juga l’equip b es nota moltíssim que no es senten titulars i que juguen per a complir el tràmit, quan el que haurien de fer és anar al màxim per a guanyar-s’hi un lloc al onze titular en partits importants. Però clar, si saben que no jugaran la motivació no és la mateixa. El partit va reflectir una falta de tensió competitiva alarmant i sort del gol de Cesc perquè el partit anava per a empat a zero. Patètic també l’arbitratge de Undiano, el típic arbitratge que li fan al Barça quan ja està tot dat i beneit. L’any passat un cop la lliga perduda al Barça el van emplenar de penals a favor per arreglar l’estadística de cara a maquillar dades. Dissabte Undiano va fer el mateix. Dissabte si que va xiular un penal inexistent al Barça, però se’l pot fotre pel cul. Jo volia que fos valent a la tornada de copa, quan li fan un penal clar a un jugador del Barça, amb 0-1 al marcador i es caga damunt. L’arbitratge de l’altre dia a mi no em serveix per a res, el que ha de fer és no ser un covard quan xiula un clàssic, que se li veu massa el llautó.

Per últim parlar del boca xancleta del personatge aquest anomenat Freixa. Lamentables les seves declaracions, en plena fase decisiva de  la temporada, fotent merda sobre Pep Guardiola i posant a Tito per sobre, a sobre als micros de la caverna, per a donar-los més carnassa. Cada cop estan demostrant més aquesta junta que són uns rancorosos de merda i que li tenien jurada, el mateix que han fet amb Laporta. Tito no ha guanyat cap comparació amb Pep, entre altres coses perquè el joc que ha fet el Barça amb Pep no el veurem mai més, partint de que amb Tito no juguen malament, però el que ens ha fet viure Pep i la manera com es va guanyar tot no ho podrà superar ningú. Que deixin de llençar merda sobre el de Santpedor i que es dediquin a defensar el Barça, que cada dia fan més el ridícul aquesta gentussa.

Pugeu, pugeu.

Partit del Barça jugat amb gran part dels suplents, que abans del partit, per a molts no auguraven bones perspectives de cara al resultat, menys encara quan es van saber les alineacions i es va veure que els dos centrals eren Bartra i Adriano. Però coses de la vida el Barça va fer un partit més que acceptable i va guanyar sobradament, en un camp on avui es parla d’equip en descens i bla bla bla, com sempre per a minimitzar les victòries blaugranes, que quan guanya és que els altres s’han deixat guanyar. Un camp on casualment el Madrid fa dues setmanes va empatar a un jugant amb molts titulars i on va acabar demanant l’hora. Però clar, això ho obliden fàcilment. El Saragossa és el típic equip que si no jugues a tope et pot provocar molts de problemes, perquè juguen de forma molt agressiva i amb jugadors habilidosos al davant. Tampoc es que parlem d’un super equip, no cal flipar-se tampoc, està lluitant pel descens.

Però m’ha fet bastanta gràcia veure com els que porten tot l’any matant a segons quins jugadors, ara s’han pujat al carro, que sembla que els hagin descobert ahir aquests jugadors. Avui la premsa parlava de un Song que es va menjar el mig camp rival, un Thiago estel·lar, un Bartra impecable, un Tello fantàstic i un Alexis que avui llegia que comença a ser el jugadorazo que deia ell. Flipant com canvien les coses d’un partit a un altre segons el resultat. Segueixen matxacant a Cesc, però clar, és l’esport nacional. És igual que el jugador faci moviments de cara a que els altres llueixin i faci el treball defensiu que no fan altres, jugant de davanter centre, la qüestió és que si no marca o no dona una assistència ja és una merda de jugador.

Resulta que el Song que era un fracàs de fitxatge, Thiago que era un irresponsable, que arriscava massa en les passades, que mirava més cara a la galeria que ser efectiu, Bartra que no donava la talla i sobretot Alexis que era un fracàs, ara resulta que són uns cracks?? I per suposat, clar, pàgina sencera avui a l’sport de que tot el que va passar al partit va ser gràcies a Xavi. Com no!! No en tenia cap dubte d’això.

El problema que té Song, és que se’l compara constantment amb Busquets i de Busquets només n’hi ha un, però els partits que ha jugat al Barça, Song ha fet actuacions bastant bones. Thiago per a mi sempre mostra un nivell molt similar, atrevit en la creació i treballador en la recuperació, un jugador que té més gol del que ha demostrat fins ara, però que fins ahir no jugava al seu veritable lloc, que és el que juga Iniesta. A la posició de Xavi compleix, però a la d’Iniesta encara és millor. El mateix passa amb Cesc, Thiago i Cesc són molt similars, el brasiler té més màgia i més desequilibri i Cesc té una mica més de gol i capacitat d’assistir, però tots dos són el futur del Barça al mig camp i els estan fent un flac favor, comparant-los sempre amb els que hi ha ara i a sobre amb la seva millor versió. Alexis, que dir d’Alexis, un jugador al que jo sempre he defensat i que té més qualitat de la que sembla, que té un treball impagable i que genera desequilibris amb els seus moviments

Al final, aquests últims partits el que estan demostrant és la mala gestió que han fet els tècnics del planter en aquesta lliga. Entenc les raons de Tito, de cara a guanyar amb confiança el grup amb els resultats, però personalment no ho comparteixo i he estat tot l’any dient que no em semblava bé. S’està demostrant, ara és fàcil dir-ho, com estan fent els mitjans que avui demanaven rotacions, quan eren els primers engrescats en forçar a l’equip tipus de cara a guanyar els màxims partits possibles i allargar la ratxa fins on l’han allargada, però clar, el periodisme juga amb que la gent té molt poca memòria del que es diu mesos abans al que es diu ara.

El principal problema és com han arribat els jugadors més importants de cara a final de temporada. Ja se’ls va veure físicament malament a la tornada de copa amb el Madrid, a les eliminatòries darreres de xampions, que a l’equip li falta una marxa més. Inclús el dia de la golejada al Milà al Camp Nou, el Barça al mateix partit va acusar molt la intensitat dels primers minuts, els últims vint minuts de les dues parts van pegar una baixada alarmant. El punt culminant va ser amb el PSG a la tornada, que l’equip estava clarament partit i que hi havia autèntiques autopistes al mic camp per als jugadors francesos. Esperem que amb aquest coixí que té ara l’equip els jugadors puguin descansar i arribar al tram final en òptimes condicions.

El que sap greu és que s’hagi hagut d’arribar als extrems que s’ha arribat per exprimir amb excés als jugadors bàsics, que ara estan molt malament físicament. Sobretot quan veus que l’equip amb jugadors de la casa i els suplents, tenen la capacitat de treure partits complicats endavant, i sinó sempre haguessin estat els “cracks” a la banqueta per si a cas però jugant menys minuts. Però bé el mal ja està fet i ara acabar com sigui la temporada a la lliga i a refrescar als jugadors de cara a les semis.

Unes semis, per cert, que em fa molta ràbia veure com la gent l’ha desbordada el pessimisme i que, molt ràpid s’oblida de la capacitat dels jugadors que té aquest equip, de totes les gestes que han arribat a fer i de les alegries que han donat a tota la culerada. Sembla mentida aquesta manca de respecte per aquests jugadors. A mi l’únic que em pena és que no hagi tocat el Madrid a doble partit, perquè a doble partit els “petits detalls” de la xampions es noten menys. El Madrid aquest any sospitosament està recollint tots els “petits detalls” a favor seu i la cosa té molt mal color, en sortejos i accions arbitrals, per això preferia a semis que a una hipotètica final, on costa més recuperar quan hi ha una errada, només cal recordar la final de copa del rei de fa dos anys i els “petits detalls (en aquest casa gegantins detalls)” que es van produir.

Però la gent està cagada de jugar amb el Bayern, no vol una final amb el Madrid. Així que volen?? Només hi havia tres possibles rivals. És evident que si es podia triar el millor era que et pogués tocar el Borussia, a priori inferior als altres dos, però només a priori, perquè l’estil de joc li va pitjor que el del Bayern per exemple. Que els altres dos s’enfrontessin i passés el Bayern. Però dels tres que podien tocar, al Barça per estil és el que li va millor i s’ha de guanyar a tothom per a ser campions. Així que deixem-nos d’històries i camp ple a la tornada, com es mereix aquest equip.

L’únic però de que toqui el Bayern, és el tema Pep Guardiola, perquè ara estaran donant pel sac durant tots aquests dies amb la mateixa història, que amb qui va, si els passa informes als alemanys, si pot ser la seva venjança, etc. Tot un seguit de xorrades que no porten enlloc, però que servirà per a emplenar molts buits per part de la caverna i per part de l’entorn que li interessa més fotre merder que ajudar al Barça.

Tampoc ajuda el “crack” Rosell, que no té altre moment per a començar a parlar d’un jugador alemany que a ell li encanta. Si no hi havia prou merder, només faltava ell generant històries paral·leles per a començar a generar especulacions. Ridícul també el tema Neymar, que ha estat un boom a Brasil perquè es veu que tota la “cort de Neymar” ha viatjat a Barcelona per a tancar el fitxatge. Amb les noves tecnologies que hi ha avui en dia, que només es necessita dues habitacions, una a Barcelona i l’altra a Brasil, que s’hagi fet vox populi a les alçades de temporada que estem. També m’agradaria comentar la gesta del “partit per la pau” i de les seves gestions de Dalai lama de fa unes setmanes. L’altre dia vaig veure un vídeo, on un grup d’aficionats israelites, van gravar com cremaven les seves samarretes del Barça per la seva intervenció al conflicte. Estaria bé que algun dels molts assessors, que cobren bastant més que unes fotocòpies en color al mes, li diguessin que el que ha de fer és defensar el seu club dels atacs institucionals i de la lluita de poder a l’ombra que exerceixen altres equips, en lloc d’anar ell a arreglar el món com si fos un president de govern, de la ONU o de qualsevol institució per l’estil. També em molesta bastant, quan fan el ridícul dient que fan les fotocòpies en blanc i negre per no gastar, que després en canvi s’ho gasten en viatges i en fer dinars de directives multitudinaris a llocs no precisament barats, portant cuiners d’estrelles Michelin per a fer-los un arròs. Si aquestes coses les arriba a fer Laporta...

Per acabar, la meva secció d’agraïments als entrenadors d’altres seccions o filials. Primer al senyor Xavi Pascual, que va llençar per la borda el treball de l’equip a la pista amb la seva penosa direcció de l’equip. Un entrenador que sembla que els temps morts tingui una clàusula on hagi de pagar diners o alguna cosa per demanar-los, perquè és vergonyós com permet que equips semi morts entrin de nou als partits. L’altre dia amb el PAO, guanyant de 13 va permetre un parcial de 0-13 dels grecs i va demanar temps mort quan van empatar. Tant difícil és que talli la remuntada?? Amb el Gran Canaria va fer el mateix. Mai ho fa i sempre la caga. A diferència de l’entrenador grec, que comença el tercer quart, tres cistelles seguides del Barça i va demanar temps mort. Això és el que ha de fer un entrenador, utilitzar els temps morts correctament. No guardar-los per al final i fer una merda de jugada que amb 8 segons es limita a doneu-li a Navarro i que es busqui la vida. Demana temps mort l’altre i amb una falta per a fer no té els collons d’assegurar-se que a tothom li hagi quedat clar que s’ha de fer. Dic assegurar-se perquè ell diu que ho va dir al temps mort, però amb jugadors com Jawai, t’has d’assegurar que ho tenen clar, perquè després passa el que passa. El PAO mai podia llençar un triple quan el Barça guanyava de dos. Ara per culpa de regalar el partit, s’haurà de viatjar a Grècia, a la pista més calenta de la Eurolliga, a guanyar com a mínim un partit, quan ja van pressionar als àrbitres des d’abans de jugar i quan al acabar van muntar el ciri que els va donar resultat al segon partit. Entre altres coses perquè amb +2 Ukic es penja de Jawai, l’agafa de la samarreta i li pega un mastegot a l’esquena per darrere i no van xiular res. Ara ves i espera’t un arbitratge imparcial a l’OAKA. Una utopia vaja.

Després el gran Eusebio, que encara diu que vol seguir, quan l’equip juga miserablement al contraatac i a la pilotada. Estaria bé que algú li digués que ha d’ensenyar als jugadors a competir amb l’estil Barça, no amb l’estil Mourinho. Dissabte feia pena veure a onze jugadors del Barça tancats al darrera, jugant a la pilotada al camp del Numància. Però amb una acció aïllada va marcar el filial i el resultat ho tapa tot. Però la realitat és que amb Eusebio l’equip ha perdut totalment l’estil de joc.

Que bé els ha anat.

Aquest cap de setmana ha passat un fet històric al món de l’esport i és que un esportista després d’un càncer i un trasplantament de fetge, ha tornat a jugar a futbol al màxim nivell. No m’estendré en aquest tema en excés, perquè ja fa molts de dies que els mitjans van plens al respecte i passo de fer-me repetitiu respecte la resta de mitjans. Només dir que me n’alegro moltíssim i que espero que no sigui l’únic partit que jugarà.

A mi m’agradaria centrar-me més amb el tema esportiu i de la gestió de la seva tornada a un camp de futbol. El jugador quan van fer parada per seleccions va jugar gairebé 60 minuts en un amistós que li van muntar, expressament amb el filial, contra un equip de baix nivell francès, per a que el jugador es posés a prova i com va dir ell a Barça tv, per a comprovar la seva recuperació post partit si anava com tot s’esperava. Jo dedueixo que si, perquè a la setmana següent ja anava convocat a Balaídos, a més de fer molt de temps ja que té l’alta mèdica. Està bé que es tingui més precaució que amb qualsevol jugador, però penso que si s’hagués anat donant progressivament minuts al jugador els darrers partits, potser ara el podríem fer servir de cara al partit contra el PSG al costat de Piqué, en lloc de fer experiments absurds, per no posar a Bartra. Perquè estic escoltant darrerament i llegint, que jugarà Adriano de central al costat de Piqué. Es podria entendre que es plantegés aquesta opció perquè Piqué estarà amb Ibra i que Adriano és un jugador ràpid de cara a controlar Lavezzi en les segones jugades, en velocitat. Però em sembla una temeritat enorme perquè el jugador fa més d’un mes que no juga i tots sabem de la fragilitat del jugador. Si juga és molt probable que comencem amb un canvi menys de cara a jugar el partit. No entenc perquè, ara que porten dos partits jugant els mateixos centrals, ha de fer invents tenint un central de tota la vida, posant un mig centre o un lateral al seu lloc.

A mi personalment em sembla una animalada, sobretot quan tens opcions com posar a Bartra, un central que segueixo sense entendre perquè no se li té la confiança que mereix donada la seva trajectòria al club. Sobretot quan jugadors amb més “prestigi”, com ara Masche, Song o fins i tot Busquets jugant de central, han fotut cagades considerables que han costat títols. Que passa, que el xaval no té dret a equivocar-se?? Em sembla patètic que se’ls omple la boca presumint de valentia i d’un estil i una filosofia, que quan posen a Bartra es passin el partit matant-lo, que els mateixos tècnics facin maniobres evasives posant jugadors que no són d’aquesta posició per a que no jugui el xaval. Ara resulta que s’està jugant a les travesses de centrals i cada cop més em poso les mans al cap. Diuen que volen un central de cara a l’any vinent, que sigui de garanties i que sigui jove. Es parlava de Hummels i jo em vaig alegrar moltíssim, un central alt, que va molt bé en el joc aeri, que té una tècnica espectacular i una molt bona col·locació, a més de una certa valentia per a trencar línies en conducció, un central que juga de central esquerrà al seu equip, malgrat ser dretà. Si s’ha de fitxar un central que sigui aquest, el millor central possible dels que es poden fitxar avui en dia, per a mi un dels cinc millors centrals del món ara mateix. Doncs resulta que la premsa comença a filtrar que no acaba de convèncer als tècnics. Com??? En canvi surten noms de mitjanies, que costarien un dineral, que per molt que venguin la moto amb la pilota als peus, excepte potser David Luiz, donen molt que desitjar. Jugadors que amb l’edat que tenen ja haurien d’estar a un dels més grans equips i que no ho estan. Per a això, et quedes amb Bartra i li dones minuts, que és molt jove i té totes les condicions possibles. Però es veu que per a l’entorn blaugrana, la pedrera ja només és Deulofeu. Lamentable.

Però bé, anem al tema central. El títol de la entrada ve pel tema d’Abidal, el bé que els ha anat als del penós entorn que té el Barça, per a no haver de parlar el que haurien de fer-ho dels protagonistes al camp, més enllà del tema Abidal. Em sembla perfecte, que surti Abidal en portada, em va semblar fantàstic el moment, em sembla molt normal que el diari faci la portada amb ell, inclús que ompli vàries pàgines amb la reacció de la premsa i de les personalitats esportives. Però potser s’han passat una miqueta la veritat. Però els va servir de molt a tots els de l’entorn que porten matant a Cesc i Alexis per a passar pel seu partit molt de passada. Els que sistemàticament ataquen als dos jugadors per interessos extraesportius i d’amiguismes amb alguna vaca sagrada, que porten tot lany matant a tots dos jugadors perquè no marcaven gols, així s’han pogut amagar baix les pedres i no haver de menjar-s’hi les seves paraules, encara que sigui una vegada. És molt habitual que quan el Barça no fa un partit meravellós, els culpables siguin aquests dos, encara que no juguin o juguin una estona. Si juguen perquè ho fan i juguen malament, si surten a la segona part perquè no han estat els revulsius que esperaven. Parafrasejant a Van Gaal, sempre negatius, quan s’ha d’alabar s’amaguen o diuen que ja era hora que fessin un bon partit. El tema va més enllà, perquè tots dos jugadors han fet grans partits al Barça, però com del primer dia que van entrar en mal peu, gràcies a les campanyes dels “defensors de titularitats” i els “defensors de volem fitxar a Neymar”. Dos jugadors que del primer dia que se sap que no són golejadors, d’Alexis es deia que era desequilibrant i que feia els seus gols, de Cesc que era el futur i que de tant en tant feia gols. Però ara sembla que si no marquen són una merda. És el meravellós entorn i la meravellosa afició blaugrana, els agafem mania a certs jugadors i sempre és culpa seva.

Del partit hi ha poca cosa a dir, apart de la molt bona actuació d’aquesta parella i un molt bon partit de Song, que quan surt compleix perfectament, però que també queda millor dir que és un fracàs, un altre que té la mala sort de que es pensen que és un Busquets en africà, quan no ho és i tenen diferents virtuts. Bon partit també de Bartra, malgrat que alguns no el vulguin, perquè els agradi més el glamur dels fitxatges que de donar-li confiança i molt bon partit també d’un Alves que està espectacular i un Thiago que té la mala sort de jugar al lloc de qui tots sabem, però que un cop més va fer un partit molt seriós i va ajudar molt a la construcció de joc. També s’ha de dir que el Mallorca va ser un rival derrotat des del primer gol i que va ser molt fàcil, millor de cara a la tornada de xampions.

Una tornada que ja s’ha fet públic l’àrbitre, l’holandès Bjorn Kuipers, un àrbitre molt dolent, indigne d’un partit d’aquestes característiques i que es caracteritza per ser un àrbitre molt molt permissiu. Aquesta xampions ja fa dies que fa molta pudor. Ja no tant sols per l’eliminatòria anterior, amb el Milà, ja no per l’anada a París, sinó pel que estic veient en altres partits que comença a fer molt mala olor. Quan veus coses com les que van passar al Madrid-ManU, als dos partits, quan veus que a l’anada li perdonen dos penals claríssims a l’equip blanc, el segon dels quals a més suposa amonestació per al seu màxim golejador i que es perdrà l’altre partit. Quan veus que per primer cop a la història, un equip de la mateixa nacionalitat del president de la UEFA, que a més ha estat involucrat en temes escabrosos de l’assignació de Qatar el pròxim mundial, aconsegueix que li treguin un partit al jugador més important del PSG, per a que pugui jugar l’anada. Quan veus com va anar l’anada, el primer gol d’ells, la diferència de criteri, etc. No es pot esperar res de bo d’aquesta xampions. A més quan veus declaracions de boles vibratòries als sortejos. Coses molt rares.

Però bé, que hem d’esperar quan des de que ha entrat Mr. Somriures a la presidència del Barça se’ns en estan fotent totes les instàncies a la cara. Ja no és un tema de queixar-s’hi públicament, no és necessari un circ mediàtic. El senyor Rosell s’ha de queixar internament, com a club. Però els peixos grossos europeus se l’han pres a conya i se l’han pres com el tonto que dona la cara. Perquè tot això ve de quan es va posar al capdavant de l’ECA, només arribar. Els presidents dels equips punters li van dir, si si, tu surt i digues el que vulguis, que nosaltres et recolzem. Però es tapen tots amb la manta d’ell i el poc viu encara se’n va de bolos a les teles a “defensar” els interessos de la ECA i de tots els clubs europeus. A fer-s’hi l’important de cara a la galeria i a posar-se xulo i amb amenaces de creacions de lligues europees, de separacions d’institucions i altres animalades. Però clar, es pensa que així demostra poder. Una mica curiós que els clubs amb presidents de fa anys li deixessin ser la cara visible no?? Però que se’n sap el gran president del Barça, si només saben que perseguir a tot el que fa olor a Laporta, com si fossin romans perseguint a jueus. Encara surt el “gran” Freixa i diu que respecta les paraules d’Alves però que no es la seva manera d’actuar. No si no cal que ho diguin, el seu estil son les “bravuconades” patètiques sense valer per a res. El jugadors del Barça, des de que ha marxat Pep, no tenen cap tipus de defensa i el club ha perdut poder a tota velocitat. Però els veus a les llotges presidencials a tots amb somriures d’orella a orella, tots feliços, mentre ens van donant pel darrera cada partit important que es decideix alguna cosa.

Per acabar unes declaracions que no se si prendre’m com a broma o si no posar-me a plorar. El senyor Eusebio que ha dit en unes declaracions que vol continuar la temporada que ve al Barça. Aquest tio no té vergonya xaic. S’està carregant el filial, està fent el ridícul davant equips que estan lluitant per la permanència, estil Mirandés o Huesca, és l’equip més golejat de la categoria, amb el seu meravellós fitxatge Lombán i és un equip totalment desconegut respecte la filosofia del club, amb invencions tàctiques absurdes que no li ha funcionat cap. I encara vol seguir!!! Lamentable. Senyor Eusebio, tingui una mica de vergonya torera i vagi-se’n cap a casa home, els culers li agrairem i els jugadors sobretot, perquè tindran l’oportunitat de millorar.