Pugeu, pugeu.

Partit del Barça jugat amb gran part dels suplents, que abans del partit, per a molts no auguraven bones perspectives de cara al resultat, menys encara quan es van saber les alineacions i es va veure que els dos centrals eren Bartra i Adriano. Però coses de la vida el Barça va fer un partit més que acceptable i va guanyar sobradament, en un camp on avui es parla d’equip en descens i bla bla bla, com sempre per a minimitzar les victòries blaugranes, que quan guanya és que els altres s’han deixat guanyar. Un camp on casualment el Madrid fa dues setmanes va empatar a un jugant amb molts titulars i on va acabar demanant l’hora. Però clar, això ho obliden fàcilment. El Saragossa és el típic equip que si no jugues a tope et pot provocar molts de problemes, perquè juguen de forma molt agressiva i amb jugadors habilidosos al davant. Tampoc es que parlem d’un super equip, no cal flipar-se tampoc, està lluitant pel descens.

Però m’ha fet bastanta gràcia veure com els que porten tot l’any matant a segons quins jugadors, ara s’han pujat al carro, que sembla que els hagin descobert ahir aquests jugadors. Avui la premsa parlava de un Song que es va menjar el mig camp rival, un Thiago estel·lar, un Bartra impecable, un Tello fantàstic i un Alexis que avui llegia que comença a ser el jugadorazo que deia ell. Flipant com canvien les coses d’un partit a un altre segons el resultat. Segueixen matxacant a Cesc, però clar, és l’esport nacional. És igual que el jugador faci moviments de cara a que els altres llueixin i faci el treball defensiu que no fan altres, jugant de davanter centre, la qüestió és que si no marca o no dona una assistència ja és una merda de jugador.

Resulta que el Song que era un fracàs de fitxatge, Thiago que era un irresponsable, que arriscava massa en les passades, que mirava més cara a la galeria que ser efectiu, Bartra que no donava la talla i sobretot Alexis que era un fracàs, ara resulta que són uns cracks?? I per suposat, clar, pàgina sencera avui a l’sport de que tot el que va passar al partit va ser gràcies a Xavi. Com no!! No en tenia cap dubte d’això.

El problema que té Song, és que se’l compara constantment amb Busquets i de Busquets només n’hi ha un, però els partits que ha jugat al Barça, Song ha fet actuacions bastant bones. Thiago per a mi sempre mostra un nivell molt similar, atrevit en la creació i treballador en la recuperació, un jugador que té més gol del que ha demostrat fins ara, però que fins ahir no jugava al seu veritable lloc, que és el que juga Iniesta. A la posició de Xavi compleix, però a la d’Iniesta encara és millor. El mateix passa amb Cesc, Thiago i Cesc són molt similars, el brasiler té més màgia i més desequilibri i Cesc té una mica més de gol i capacitat d’assistir, però tots dos són el futur del Barça al mig camp i els estan fent un flac favor, comparant-los sempre amb els que hi ha ara i a sobre amb la seva millor versió. Alexis, que dir d’Alexis, un jugador al que jo sempre he defensat i que té més qualitat de la que sembla, que té un treball impagable i que genera desequilibris amb els seus moviments

Al final, aquests últims partits el que estan demostrant és la mala gestió que han fet els tècnics del planter en aquesta lliga. Entenc les raons de Tito, de cara a guanyar amb confiança el grup amb els resultats, però personalment no ho comparteixo i he estat tot l’any dient que no em semblava bé. S’està demostrant, ara és fàcil dir-ho, com estan fent els mitjans que avui demanaven rotacions, quan eren els primers engrescats en forçar a l’equip tipus de cara a guanyar els màxims partits possibles i allargar la ratxa fins on l’han allargada, però clar, el periodisme juga amb que la gent té molt poca memòria del que es diu mesos abans al que es diu ara.

El principal problema és com han arribat els jugadors més importants de cara a final de temporada. Ja se’ls va veure físicament malament a la tornada de copa amb el Madrid, a les eliminatòries darreres de xampions, que a l’equip li falta una marxa més. Inclús el dia de la golejada al Milà al Camp Nou, el Barça al mateix partit va acusar molt la intensitat dels primers minuts, els últims vint minuts de les dues parts van pegar una baixada alarmant. El punt culminant va ser amb el PSG a la tornada, que l’equip estava clarament partit i que hi havia autèntiques autopistes al mic camp per als jugadors francesos. Esperem que amb aquest coixí que té ara l’equip els jugadors puguin descansar i arribar al tram final en òptimes condicions.

El que sap greu és que s’hagi hagut d’arribar als extrems que s’ha arribat per exprimir amb excés als jugadors bàsics, que ara estan molt malament físicament. Sobretot quan veus que l’equip amb jugadors de la casa i els suplents, tenen la capacitat de treure partits complicats endavant, i sinó sempre haguessin estat els “cracks” a la banqueta per si a cas però jugant menys minuts. Però bé el mal ja està fet i ara acabar com sigui la temporada a la lliga i a refrescar als jugadors de cara a les semis.

Unes semis, per cert, que em fa molta ràbia veure com la gent l’ha desbordada el pessimisme i que, molt ràpid s’oblida de la capacitat dels jugadors que té aquest equip, de totes les gestes que han arribat a fer i de les alegries que han donat a tota la culerada. Sembla mentida aquesta manca de respecte per aquests jugadors. A mi l’únic que em pena és que no hagi tocat el Madrid a doble partit, perquè a doble partit els “petits detalls” de la xampions es noten menys. El Madrid aquest any sospitosament està recollint tots els “petits detalls” a favor seu i la cosa té molt mal color, en sortejos i accions arbitrals, per això preferia a semis que a una hipotètica final, on costa més recuperar quan hi ha una errada, només cal recordar la final de copa del rei de fa dos anys i els “petits detalls (en aquest casa gegantins detalls)” que es van produir.

Però la gent està cagada de jugar amb el Bayern, no vol una final amb el Madrid. Així que volen?? Només hi havia tres possibles rivals. És evident que si es podia triar el millor era que et pogués tocar el Borussia, a priori inferior als altres dos, però només a priori, perquè l’estil de joc li va pitjor que el del Bayern per exemple. Que els altres dos s’enfrontessin i passés el Bayern. Però dels tres que podien tocar, al Barça per estil és el que li va millor i s’ha de guanyar a tothom per a ser campions. Així que deixem-nos d’històries i camp ple a la tornada, com es mereix aquest equip.

L’únic però de que toqui el Bayern, és el tema Pep Guardiola, perquè ara estaran donant pel sac durant tots aquests dies amb la mateixa història, que amb qui va, si els passa informes als alemanys, si pot ser la seva venjança, etc. Tot un seguit de xorrades que no porten enlloc, però que servirà per a emplenar molts buits per part de la caverna i per part de l’entorn que li interessa més fotre merder que ajudar al Barça.

Tampoc ajuda el “crack” Rosell, que no té altre moment per a començar a parlar d’un jugador alemany que a ell li encanta. Si no hi havia prou merder, només faltava ell generant històries paral·leles per a començar a generar especulacions. Ridícul també el tema Neymar, que ha estat un boom a Brasil perquè es veu que tota la “cort de Neymar” ha viatjat a Barcelona per a tancar el fitxatge. Amb les noves tecnologies que hi ha avui en dia, que només es necessita dues habitacions, una a Barcelona i l’altra a Brasil, que s’hagi fet vox populi a les alçades de temporada que estem. També m’agradaria comentar la gesta del “partit per la pau” i de les seves gestions de Dalai lama de fa unes setmanes. L’altre dia vaig veure un vídeo, on un grup d’aficionats israelites, van gravar com cremaven les seves samarretes del Barça per la seva intervenció al conflicte. Estaria bé que algun dels molts assessors, que cobren bastant més que unes fotocòpies en color al mes, li diguessin que el que ha de fer és defensar el seu club dels atacs institucionals i de la lluita de poder a l’ombra que exerceixen altres equips, en lloc d’anar ell a arreglar el món com si fos un president de govern, de la ONU o de qualsevol institució per l’estil. També em molesta bastant, quan fan el ridícul dient que fan les fotocòpies en blanc i negre per no gastar, que després en canvi s’ho gasten en viatges i en fer dinars de directives multitudinaris a llocs no precisament barats, portant cuiners d’estrelles Michelin per a fer-los un arròs. Si aquestes coses les arriba a fer Laporta...

Per acabar, la meva secció d’agraïments als entrenadors d’altres seccions o filials. Primer al senyor Xavi Pascual, que va llençar per la borda el treball de l’equip a la pista amb la seva penosa direcció de l’equip. Un entrenador que sembla que els temps morts tingui una clàusula on hagi de pagar diners o alguna cosa per demanar-los, perquè és vergonyós com permet que equips semi morts entrin de nou als partits. L’altre dia amb el PAO, guanyant de 13 va permetre un parcial de 0-13 dels grecs i va demanar temps mort quan van empatar. Tant difícil és que talli la remuntada?? Amb el Gran Canaria va fer el mateix. Mai ho fa i sempre la caga. A diferència de l’entrenador grec, que comença el tercer quart, tres cistelles seguides del Barça i va demanar temps mort. Això és el que ha de fer un entrenador, utilitzar els temps morts correctament. No guardar-los per al final i fer una merda de jugada que amb 8 segons es limita a doneu-li a Navarro i que es busqui la vida. Demana temps mort l’altre i amb una falta per a fer no té els collons d’assegurar-se que a tothom li hagi quedat clar que s’ha de fer. Dic assegurar-se perquè ell diu que ho va dir al temps mort, però amb jugadors com Jawai, t’has d’assegurar que ho tenen clar, perquè després passa el que passa. El PAO mai podia llençar un triple quan el Barça guanyava de dos. Ara per culpa de regalar el partit, s’haurà de viatjar a Grècia, a la pista més calenta de la Eurolliga, a guanyar com a mínim un partit, quan ja van pressionar als àrbitres des d’abans de jugar i quan al acabar van muntar el ciri que els va donar resultat al segon partit. Entre altres coses perquè amb +2 Ukic es penja de Jawai, l’agafa de la samarreta i li pega un mastegot a l’esquena per darrere i no van xiular res. Ara ves i espera’t un arbitratge imparcial a l’OAKA. Una utopia vaja.

Després el gran Eusebio, que encara diu que vol seguir, quan l’equip juga miserablement al contraatac i a la pilotada. Estaria bé que algú li digués que ha d’ensenyar als jugadors a competir amb l’estil Barça, no amb l’estil Mourinho. Dissabte feia pena veure a onze jugadors del Barça tancats al darrera, jugant a la pilotada al camp del Numància. Però amb una acció aïllada va marcar el filial i el resultat ho tapa tot. Però la realitat és que amb Eusebio l’equip ha perdut totalment l’estil de joc.