Que bé els ha anat.

Aquest cap de setmana ha passat un fet històric al món de l’esport i és que un esportista després d’un càncer i un trasplantament de fetge, ha tornat a jugar a futbol al màxim nivell. No m’estendré en aquest tema en excés, perquè ja fa molts de dies que els mitjans van plens al respecte i passo de fer-me repetitiu respecte la resta de mitjans. Només dir que me n’alegro moltíssim i que espero que no sigui l’únic partit que jugarà.

A mi m’agradaria centrar-me més amb el tema esportiu i de la gestió de la seva tornada a un camp de futbol. El jugador quan van fer parada per seleccions va jugar gairebé 60 minuts en un amistós que li van muntar, expressament amb el filial, contra un equip de baix nivell francès, per a que el jugador es posés a prova i com va dir ell a Barça tv, per a comprovar la seva recuperació post partit si anava com tot s’esperava. Jo dedueixo que si, perquè a la setmana següent ja anava convocat a Balaídos, a més de fer molt de temps ja que té l’alta mèdica. Està bé que es tingui més precaució que amb qualsevol jugador, però penso que si s’hagués anat donant progressivament minuts al jugador els darrers partits, potser ara el podríem fer servir de cara al partit contra el PSG al costat de Piqué, en lloc de fer experiments absurds, per no posar a Bartra. Perquè estic escoltant darrerament i llegint, que jugarà Adriano de central al costat de Piqué. Es podria entendre que es plantegés aquesta opció perquè Piqué estarà amb Ibra i que Adriano és un jugador ràpid de cara a controlar Lavezzi en les segones jugades, en velocitat. Però em sembla una temeritat enorme perquè el jugador fa més d’un mes que no juga i tots sabem de la fragilitat del jugador. Si juga és molt probable que comencem amb un canvi menys de cara a jugar el partit. No entenc perquè, ara que porten dos partits jugant els mateixos centrals, ha de fer invents tenint un central de tota la vida, posant un mig centre o un lateral al seu lloc.

A mi personalment em sembla una animalada, sobretot quan tens opcions com posar a Bartra, un central que segueixo sense entendre perquè no se li té la confiança que mereix donada la seva trajectòria al club. Sobretot quan jugadors amb més “prestigi”, com ara Masche, Song o fins i tot Busquets jugant de central, han fotut cagades considerables que han costat títols. Que passa, que el xaval no té dret a equivocar-se?? Em sembla patètic que se’ls omple la boca presumint de valentia i d’un estil i una filosofia, que quan posen a Bartra es passin el partit matant-lo, que els mateixos tècnics facin maniobres evasives posant jugadors que no són d’aquesta posició per a que no jugui el xaval. Ara resulta que s’està jugant a les travesses de centrals i cada cop més em poso les mans al cap. Diuen que volen un central de cara a l’any vinent, que sigui de garanties i que sigui jove. Es parlava de Hummels i jo em vaig alegrar moltíssim, un central alt, que va molt bé en el joc aeri, que té una tècnica espectacular i una molt bona col·locació, a més de una certa valentia per a trencar línies en conducció, un central que juga de central esquerrà al seu equip, malgrat ser dretà. Si s’ha de fitxar un central que sigui aquest, el millor central possible dels que es poden fitxar avui en dia, per a mi un dels cinc millors centrals del món ara mateix. Doncs resulta que la premsa comença a filtrar que no acaba de convèncer als tècnics. Com??? En canvi surten noms de mitjanies, que costarien un dineral, que per molt que venguin la moto amb la pilota als peus, excepte potser David Luiz, donen molt que desitjar. Jugadors que amb l’edat que tenen ja haurien d’estar a un dels més grans equips i que no ho estan. Per a això, et quedes amb Bartra i li dones minuts, que és molt jove i té totes les condicions possibles. Però es veu que per a l’entorn blaugrana, la pedrera ja només és Deulofeu. Lamentable.

Però bé, anem al tema central. El títol de la entrada ve pel tema d’Abidal, el bé que els ha anat als del penós entorn que té el Barça, per a no haver de parlar el que haurien de fer-ho dels protagonistes al camp, més enllà del tema Abidal. Em sembla perfecte, que surti Abidal en portada, em va semblar fantàstic el moment, em sembla molt normal que el diari faci la portada amb ell, inclús que ompli vàries pàgines amb la reacció de la premsa i de les personalitats esportives. Però potser s’han passat una miqueta la veritat. Però els va servir de molt a tots els de l’entorn que porten matant a Cesc i Alexis per a passar pel seu partit molt de passada. Els que sistemàticament ataquen als dos jugadors per interessos extraesportius i d’amiguismes amb alguna vaca sagrada, que porten tot lany matant a tots dos jugadors perquè no marcaven gols, així s’han pogut amagar baix les pedres i no haver de menjar-s’hi les seves paraules, encara que sigui una vegada. És molt habitual que quan el Barça no fa un partit meravellós, els culpables siguin aquests dos, encara que no juguin o juguin una estona. Si juguen perquè ho fan i juguen malament, si surten a la segona part perquè no han estat els revulsius que esperaven. Parafrasejant a Van Gaal, sempre negatius, quan s’ha d’alabar s’amaguen o diuen que ja era hora que fessin un bon partit. El tema va més enllà, perquè tots dos jugadors han fet grans partits al Barça, però com del primer dia que van entrar en mal peu, gràcies a les campanyes dels “defensors de titularitats” i els “defensors de volem fitxar a Neymar”. Dos jugadors que del primer dia que se sap que no són golejadors, d’Alexis es deia que era desequilibrant i que feia els seus gols, de Cesc que era el futur i que de tant en tant feia gols. Però ara sembla que si no marquen són una merda. És el meravellós entorn i la meravellosa afició blaugrana, els agafem mania a certs jugadors i sempre és culpa seva.

Del partit hi ha poca cosa a dir, apart de la molt bona actuació d’aquesta parella i un molt bon partit de Song, que quan surt compleix perfectament, però que també queda millor dir que és un fracàs, un altre que té la mala sort de que es pensen que és un Busquets en africà, quan no ho és i tenen diferents virtuts. Bon partit també de Bartra, malgrat que alguns no el vulguin, perquè els agradi més el glamur dels fitxatges que de donar-li confiança i molt bon partit també d’un Alves que està espectacular i un Thiago que té la mala sort de jugar al lloc de qui tots sabem, però que un cop més va fer un partit molt seriós i va ajudar molt a la construcció de joc. També s’ha de dir que el Mallorca va ser un rival derrotat des del primer gol i que va ser molt fàcil, millor de cara a la tornada de xampions.

Una tornada que ja s’ha fet públic l’àrbitre, l’holandès Bjorn Kuipers, un àrbitre molt dolent, indigne d’un partit d’aquestes característiques i que es caracteritza per ser un àrbitre molt molt permissiu. Aquesta xampions ja fa dies que fa molta pudor. Ja no tant sols per l’eliminatòria anterior, amb el Milà, ja no per l’anada a París, sinó pel que estic veient en altres partits que comença a fer molt mala olor. Quan veus coses com les que van passar al Madrid-ManU, als dos partits, quan veus que a l’anada li perdonen dos penals claríssims a l’equip blanc, el segon dels quals a més suposa amonestació per al seu màxim golejador i que es perdrà l’altre partit. Quan veus que per primer cop a la història, un equip de la mateixa nacionalitat del president de la UEFA, que a més ha estat involucrat en temes escabrosos de l’assignació de Qatar el pròxim mundial, aconsegueix que li treguin un partit al jugador més important del PSG, per a que pugui jugar l’anada. Quan veus com va anar l’anada, el primer gol d’ells, la diferència de criteri, etc. No es pot esperar res de bo d’aquesta xampions. A més quan veus declaracions de boles vibratòries als sortejos. Coses molt rares.

Però bé, que hem d’esperar quan des de que ha entrat Mr. Somriures a la presidència del Barça se’ns en estan fotent totes les instàncies a la cara. Ja no és un tema de queixar-s’hi públicament, no és necessari un circ mediàtic. El senyor Rosell s’ha de queixar internament, com a club. Però els peixos grossos europeus se l’han pres a conya i se l’han pres com el tonto que dona la cara. Perquè tot això ve de quan es va posar al capdavant de l’ECA, només arribar. Els presidents dels equips punters li van dir, si si, tu surt i digues el que vulguis, que nosaltres et recolzem. Però es tapen tots amb la manta d’ell i el poc viu encara se’n va de bolos a les teles a “defensar” els interessos de la ECA i de tots els clubs europeus. A fer-s’hi l’important de cara a la galeria i a posar-se xulo i amb amenaces de creacions de lligues europees, de separacions d’institucions i altres animalades. Però clar, es pensa que així demostra poder. Una mica curiós que els clubs amb presidents de fa anys li deixessin ser la cara visible no?? Però que se’n sap el gran president del Barça, si només saben que perseguir a tot el que fa olor a Laporta, com si fossin romans perseguint a jueus. Encara surt el “gran” Freixa i diu que respecta les paraules d’Alves però que no es la seva manera d’actuar. No si no cal que ho diguin, el seu estil son les “bravuconades” patètiques sense valer per a res. El jugadors del Barça, des de que ha marxat Pep, no tenen cap tipus de defensa i el club ha perdut poder a tota velocitat. Però els veus a les llotges presidencials a tots amb somriures d’orella a orella, tots feliços, mentre ens van donant pel darrera cada partit important que es decideix alguna cosa.

Per acabar unes declaracions que no se si prendre’m com a broma o si no posar-me a plorar. El senyor Eusebio que ha dit en unes declaracions que vol continuar la temporada que ve al Barça. Aquest tio no té vergonya xaic. S’està carregant el filial, està fent el ridícul davant equips que estan lluitant per la permanència, estil Mirandés o Huesca, és l’equip més golejat de la categoria, amb el seu meravellós fitxatge Lombán i és un equip totalment desconegut respecte la filosofia del club, amb invencions tàctiques absurdes que no li ha funcionat cap. I encara vol seguir!!! Lamentable. Senyor Eusebio, tingui una mica de vergonya torera i vagi-se’n cap a casa home, els culers li agrairem i els jugadors sobretot, perquè tindran l’oportunitat de millorar.