Arriba lo bo.

Va xiquets que en una setmana el Barça com a club es juga el ser o no ser a les fases finals de les copes d’Europa en gairebé totes les seccions, amb millors o pitjors expectatives, però veurem com acaba la cosa.

Avui començarem per les seccions. Percentualment la que té més opcions, la de futbol sala, amb la primera plaça assegurada de lliga i factor pista a favor tots els playoffs i que aquest divendres comença la semifinal de la xampions de futbol sala. Parlo de percentualment perquè és favorit indiscutible per qualitat dels seus jugadors i per la seva experiència i competitivitat en aquest tipus de partits, a més compta amb un entrenador de plens garanties i que sap molt bé el que fa. Esperem que ho aconsegueixin.

Després està el futbol, que juga amb el Bayern i que per molt que l’estan ja eliminant, els mateixos culers de forma lamentable, abans de jugar, jo segueixo confiant en aquest Barça i en aquests jugadors que pràcticament no han fallat mai. Una eliminatòria molt igualada i que per sort per al Barça, si juga com sap, només hi ha una pilota i aquesta és blaugrana. Els alemanys tenen jugadors molt perillosos, capaços de tot, amb molta qualitat, però hem vist massa vegades com amb el Barça a ple rendiment, és capaç de minimitzar a qualsevol equip i fer-lo semblar vulgar. Encara que moltes vegades diguin des de fora de Catalunya que és per demèrit dels rivals, és evident que és pel mèrit blaugrana i la seva capacitat per a dominar la pilota. Si el partit es mou en quant a la importància d’aquesta i el Barça juga sense presses, el partit serà molt més fàcil del que la gent pensa, perquè el Bayern té dos centrals que no destaquen per la seva capacitat defensiva precisament i els seus dos extrems tampoc estan acostumats a baixar a defensar, sumat que són els laterals molt ofensius, si el Barça juga amb paciència el partit pot anar molt bé per al Barça. Si entra al joc d’intercanvi de cops amb els alemanys, tenim tots els números per a que se’ns mengin físicament. A priori podria semblar una bona idea perquè el Barça tindria més oportunitats de gol, però tots sabem que el Barça no pot aguantar el ritme amb aquest tipus de partit, sobretot amb Xavi acompanyant a Busquets al mig camp. Millor un 0-1 que un 3-3. Veurem com va aquest partit, però amb Messi totalment recuperat i amb l’estat físic que estan alguns jugadors del Barça, a mi el Bayern no em fa cap por. Ens ha donat massa aquest equip per a tenir por de que no responguin en un partit clau de la temporada. Jo només li demanaria a Tito, que juguin els que estan millor físicament i de ritme de partits, no per noms i escala de poder del vestidor, ja es va pagar prou a la tornada contra el PSG per posar jugadors sense cap ritme recent sortits de lesions, l’equip es va trencar massa.

La tercera secció en quant a possibilitats. Per a mi és la de bàsquet clarament. La podria posar a la mateixa alçada que la de futbol, però té una diferència molt important una de l’altra, una té un entrenador molt competent i l’altra té un entrenador molt normalet. Un entrenador que sorprenentment rebutja utilitzar solucions defensives que utilitza la majoria (es va “criar” amb Ivanovic, l’anti zones) si no està entre l’espasa i la paret, encara que les vegades que les ha fet servir li han anat de cine. Però inexplicablement només ho ha fet en partits molt solts i quan no tenia més alternativa. Jo personalment confio en aquest equip, amb el que no confio és amb l’entrenador. També s’ha de dir que té igual o més dificultat que els de futbol per l’entitat dels rivals, ja no sols el PAO, sinó el Madrid que es trobaria a semis i presumiblement el CSKA a la final si guanya la semi. Un camí molt tortuós que li donarà un mèrit enorme a aquests jugadors si ho aconsegueixen sense Mickael i sense poder comptar amb Oleson. Però bé, s’ha de confiar, omplir el palau dijous i que sigui una olla a pressió. Esperem que els jugadors estiguin encertats quan els deixin llençar sols des de l’exterior, perquè el PAO tota la eliminatòria ha jugat a tancar molt la cistella i Diamantidis ajudar als jugadors interiors flotant al seu marcador. Els grecs en atac han jugat a l’únic que saben tots els partits, generar superioritat dintre amb els bases jugant al pal baix i doblar la pilota a part contraria de la pista, esperem que ho defensin tant bé com al darrer partit. Si controlen aquesta jugada i el pick’n roll amb Lasme i Gist tenen moltes opcions de guanyar. Però sobretot el que han de fer és controlar el ritme del partit i obligar als grecs a que no juguin cada possessió fins als darrers segons, controlar rebot defensiu i córrer sempre que es pugui. Esperem també un arbitratge casolà, cosa que no es va veure al segon partit a casa i que si es va veure els dos darrers partits a l’OAKA.

Per últim queda el que a priori era més segur i gràcies a l’inepte del seu entrenador es necessita un miracle per a poder passar a la final a quatre. És una autèntica llàstima perquè amb l’equip que hi ha d’handbol es pot aspirar a guanyar la xampions, però per desgràcia, com l’any passat (i ja ho vaig avançar abans del partit) han llençat miserablement la eliminatòria en un partit nefast, totalment inacceptable. Els van guanyar per joc dur, defensa il·legal en cada jugada al pivot i perquè se’ls va notar més ganes de guanyar en tot moment. Van aprofitar clarament el factor pista, amb un pavelló amb més de deu mil persones i els àrbitres es van cagar, alguns jugadors del Barça també. És inacceptable. Val que els jugadors atlètics van fer joc subterrani contínuament, amb continues parades del joc aprofitant per a tallar el ritme, provocacions, etc. Però això no és suficient per a que uns jugadors d’aquest nivell perdin els papers d’aquesta manera. Sobretot el que la va cagar va ser el de sempre, l’entrenador que no val per a res i que està guanyant lligues per aplastament en una lliga escocesa, que cada cop té més competitivitat, però que on ha de donar el do de pit, està fent el ridícul temporada rere temporada. L’any passat a Copenhague ja van muntar un espectacle amb una superpista amb més espectadors, a un camp destapat i un ambient espectacular. Aquest any ha passat el mateix. Els dos Pascuals segueixen camins molt similars. Tots dos entrenadors preparen relativament bé els partits abans a la pissarra, però quan no els funciona el que han preparat, són incapaços de reaccionar a la pista quan realment se’ls necessita. Els temps morts amb aquest personatge, li aniria bé que no s’escoltés el que diu, perquè realment les seves aportacions tàctiques són ridícules. La jugada d’encreuament per atreure a dos jugadors i doblar al pivot va funcionar els primers 3-4 atacs, però el que no pots fer és basar-ho com a principal arma ofensiva del teu equip, sobretot quan a sobre veus com t’han pres la matrícula i te la estan defensant bé i costa 3-4 contraatacs seguits. Però que li podem demanar a una persona que no té capacitat per a fer-ho. Tampoc es salven alguns jugadors, Gurbindo va estar malament en atac, no es va atrevir en cap moment i Montoro va ser un desastre, Raúl és el pitjor partit que li recordo amb el Barça i Rutenka als moments finals estava més pendent de les picabaralles amb els provocadors navallers del Atlètic que no pas de marcar gols. Tampoc es poden fallar penals tan decisius quan te’n xiulen ben poquets.  La única esperança i l’únic clau al que agafar-se, és que pitjor que van jugar dissabte passat no poden, per tant tot ha d’anar a millor.

Ara només queda posar-se a les mans d’aquests grans jugadors i sobretot dels dos grans porters que té el Barça, perquè són els únics que poden gestar aquest miracle.

Del partit de lliga del Barça en si, hi ha poc a dir, partit molt dolent amb un punt de vista per a mi molt negatiu del Barça d’aquest any. Hi ha jugadors que es saben suplents i d’altres titulars. Quan juga l’equip b es nota moltíssim que no es senten titulars i que juguen per a complir el tràmit, quan el que haurien de fer és anar al màxim per a guanyar-s’hi un lloc al onze titular en partits importants. Però clar, si saben que no jugaran la motivació no és la mateixa. El partit va reflectir una falta de tensió competitiva alarmant i sort del gol de Cesc perquè el partit anava per a empat a zero. Patètic també l’arbitratge de Undiano, el típic arbitratge que li fan al Barça quan ja està tot dat i beneit. L’any passat un cop la lliga perduda al Barça el van emplenar de penals a favor per arreglar l’estadística de cara a maquillar dades. Dissabte Undiano va fer el mateix. Dissabte si que va xiular un penal inexistent al Barça, però se’l pot fotre pel cul. Jo volia que fos valent a la tornada de copa, quan li fan un penal clar a un jugador del Barça, amb 0-1 al marcador i es caga damunt. L’arbitratge de l’altre dia a mi no em serveix per a res, el que ha de fer és no ser un covard quan xiula un clàssic, que se li veu massa el llautó.

Per últim parlar del boca xancleta del personatge aquest anomenat Freixa. Lamentables les seves declaracions, en plena fase decisiva de  la temporada, fotent merda sobre Pep Guardiola i posant a Tito per sobre, a sobre als micros de la caverna, per a donar-los més carnassa. Cada cop estan demostrant més aquesta junta que són uns rancorosos de merda i que li tenien jurada, el mateix que han fet amb Laporta. Tito no ha guanyat cap comparació amb Pep, entre altres coses perquè el joc que ha fet el Barça amb Pep no el veurem mai més, partint de que amb Tito no juguen malament, però el que ens ha fet viure Pep i la manera com es va guanyar tot no ho podrà superar ningú. Que deixin de llençar merda sobre el de Santpedor i que es dediquin a defensar el Barça, que cada dia fan més el ridícul aquesta gentussa.