5-0

És el resultat que necessita el Barça per a eliminar al Bayern de la xampions. Hi ha altres possibilitats evidentment, però fiar a un 4-0 i guanyar als penals amb una pròrroga inclosa contra els físics alemanys sembla una utopia.

Com també sembla una utopia que es pugui aconseguir un resultat d’aquest estil després del joc que es va veure a l’anada. Ja se que em diran que estic boig, que soc un fanàtic i tot el que pugui pensar qualsevol que llegeixi això, però em resisteixo a pensar que aquest equip no és capaç de fer-li 5 gols a qualsevol equip del món, si juguen al seu màxim nivell. Els partits s’han de jugar i es necessita gairebé un miracle, podem estar d’acord, però els miracles són possibles, com vam veure dissabte amb el partit d’handbol, per aconseguir-los s’ha de creure i en aquest cas, tant afició com equip van creure que era possible, hauria de servir com a exemple de cara a l’afició del Camp Nou i a l’equip de futbol.

Aquests darrers dies, m’ha semblat totalment injust el tracte que ha rebut el Barça i les animalades que he arribat a escoltar, com s’ha matat als de sempre, mentre que alguns se n’han anat de rosetes. Però el problema ja no és el típic interès editorial de matxacar sempre als mateixos, perquè els directius vulguin desprendre’s d’un o altre jugador, el problema és que per un partit s’ha arribat a qüestionar fins i tot l’estil de joc que tant s’ha alabat, el sacrifici dels jugadors i el sistema de joc emprat, que si els jugadors potser no són els més adients per a jugar i bla bla bla. Però sempre es qüestiona als mateixos jugadors de forma miserable.

També em va semblar bastant ofensiu, escoltar parlar de bany i de que han destronat a l’equip i tot el seguit de barbaritats emprats per a fer mal a uns jugadors que per a mi no s’ho mereixen en absolut. Es té molt poca memòria amb segons quins jugadors i se’n té molta amb segons quins altres, d’alguns no es recorda el que han fet dels darrers temps i altres que s’arrastren ens en anem a fa 3-4 anys per a justificar la seva titularitat. Em sembla molt ridícul que es parli de finals de cicle quan tens a dos dels millors jugadors del món i quan tens la base de la selecció que no fa molt s’ha proclamat campiona d’Europa, la majoria d’ells en plenitud d’edat.

Jo entenc que mires el resultat i veus 4-0 i penses, collons, vaja bany. Però si mires el partit un altre cop te n’adones que el que ha fet el Bayern tampoc és res de l’altre món, que el que ha suposat la golejada, és totalment inevitable si et comencen a bombardejar a corners i pilotes penjades. Em sembla molt injust, que es parli de problemes amb el joc aeri, com si fos un error dels jugadors, per fer mig metre menys que els jugadors rivals. Així que volem, fitxat quatre torres bessones i jugar a la pilotada o a les jugades d’estratègia? Renunciem a l’estil i juguem a la mediocritat de defensar i sortir a la contra?? Fa quatre dies tot eren lloances al joc de l’equip, al sistema que jugués qui jugués era reconegut, que era admirat per tothom, perquè conjugava espectacle i títols, però clar tens un accident i ja s’ha de posar una bomba al Camp Nou. Jo entenc que a primer cop la gent pugui pensar això, però per aquest motiu precisament em vaig esperar per a fer comentaris al respecte. A cop calent no van mai bé les opinions i decisions, molt menys a posteriori amb el resultat a la mà. A més quan la majoria dels que vam veure l’alineació, amb algun petit matis, almenys per la meva part, haguéssim fet la mateixa alineació. Quins matisos?? Per a mi evidentment que sobra Xavi als partits importants ja i per a mi es mereixia Tello ser titular per davant de Pedro, s’ho ha guanyat clarament al camp. El problema del Barça d’aquest any és que molts partits no els ha jugat qui ho mereixia i si alguns per pes específic al vestidor.

El Bayern no va fer cap meravella de joc tampoc, es va dedicar des del minut 1 a no encaixar gols i els seus extrems baixant als laterals per a tapar forats, amb el seu davanter més pendent de defensar al que li passava prop pel mig camp que d’atacar. Quan recuperaven pilota, passada llarga a Mario Gomez o passades a l’esquena de la defensa blaugrana per als extrems. Quan els jugadors importants del Barça (Messi o Iniesta) controlaven amb un mínim avantatge, falta i a tornar a començar. Amb aquest joc d’aplastament i de continuades pilotes penjades els dos primers gols van arribar així. Per a mi Valdés no va ajudar gens a aportar seguretat a la defensa, al primer que es quan podia sortir no ho va fer i al segon va anar a fer margallons. També s’ha de tenir en compte que dels quatre gols, tres són il·legals. No és el mateix que siguin superiors a tu, però que marxis amb un 2-0 o 2-1 cap a Barcelona, a que et clavin quatre gols. Està clar que no pots parlar de l’àrbitre quan perds per golejada i no xutes a porta pràcticament. Però jo penso que si que s’ha de tenir en compte, perquè a sobre són gols molt psicològics. El primer, amb falta de Dante a Dani Alves, trenca un partit que estava sent bastant igualat i que el Barça tenia ben controlat. Aquest gol il·legal va contribuir a que el Bayern es pogués tancar més encara i esperar a la contra. Després ve el segon gol il·legal que posa molt costa amunt el partit i obliga al Barça a buscar el gol descaradament i et maten amb el 3-0 amb un altre gol il·legal. Després resulta que el quart gol, te’l fan en inferioritat quan tens al lateral dretà fora del camp per una trepitjada descarada al turmell que no xiula ni falta. Un àrbitre que es va cobrir de glòria, amb la seva asquerosa permissivitat, però clar, això només es veu quan li fan a Espanya contra França. Si aquest arbitratge li fan al Madrid, no vull ni pensar el tracte mediàtic que hagués tingut la cosa. Però clar, aquí tenim al sant Rosell i la seva directiva de passerells que posen l’altra galta.

El partit de tornada, ha d’estar ple a vessar, ja no per un tema de remuntada, sinó per un tema de suport a l’estil d’aquest equip i al respecte i l’agraïment per aquests jugadors, encara que sigui posant entrades semi regalades. Però clar, demanar això amb aquesta directiva que fa fotocòpies en blanc i negre mentre es “menja” els diners amb cuiners llogats amb estrelles Michelin és més miracle que la remuntada. Aquest equip mereix una nit de remuntada, encara que no s’aconsegueixi i mereix un agraïment al final del partit. Un equip que en plena remodelació, amb totes les traves que ha tingut tot l’any i que encara ha sigut capaç d’arribar a semis de copa del rei i de xampions (de moment) i que ha guanyat la lliga de forma sobrada. No es pot parlar de fracàs quan arribes pràcticament a la final de totes dues competicions coperes i guanyes la lliga, la gent està molt mal acostumada, em sembla molt penós la veritat, la injustícia amb un equip que els darrers cinc anys ha guanyat 4 lligues i dues xampions.

El Barça ha de sortir a guanyar el partit com sigui i les possibilitats doncs ja es veurà segons com vagi el partit. Això és el que té el futbol, que és imprevisible, que un equip que no xuta en tot el partit a Milà, amb un camp impracticable, a la tornada clava quatre gols i remunta. Perquè un equip que no xuta a Munich en un camp inundat (catxondo Becknbauer quan parla de mitjans lícits o no lícits, quan inunda el camp per a dificultar el joc blaugrana i quan l’àrbitre els dona 3 gols que no són legals) no pot remuntar a casa seva amb la seva gent?? Qui diu que no marquen un parell de gols ràpids i el rival comença a tenir por?? El Barça ha d’evitar els corners i faltes laterals i anar a guanyar el partit, el resultat anirà marcant els esdeveniments. Així de clar.

Però bé tot això no amaga els veritables problemes que té el Barça sota el meu punt de vista. L’equip s’ha viciat massa al joc de Messi i quan el tapen a ell i a Iniesta es curtcircuita tot. Perquè dic que s’ha viciat?? Perquè des del Barça dels cinc títols, l’equip ha anat evolucionant a un problema que a mi em resulta evident. Messi ja no pressiona al camp, gran part del partit es passeja per aquest. Amb això no estic criticant a Messi, això és un problema del sistema. Per a que ell faci això, s’ha configurat un trident amb dos jugadors més de treball que ofensius i això fa que es perdi molta por per part dels rivals, que al mateix temps floten a Xavi perquè és incapaç de generar res amb la pilota als peus si no se li mouen els de davant, no pot driblar, no té desequilibri, no pot oferir una paret en velocitat i clar això és una qüestió numèrica. Els que s’estalvien de marcar a Busquets i Xavi els posen a sobre dels dos cracks, si li sumem que els dos extrems rivals baixen a tapar als dos extrems ofensius i ajudar amb els problemes d’incorporacions dels laterals, apart el davanter centre baixa a molestar pel mig camp, ja tenim veritables problemes. Amb ordre i pressió, simplement han d’esperar que algun dels jugadors als que deixen jugar, fallin una passada o perdin alguna pilota per agafar al equip amb els dos laterals a dalt i defensant només amb els dos centrals i Busquets. És la tàctica que ja fa dies que li fan al Barça, els equips que físicament poden aguantar aquest ritme i els està funcionant. El barça necessita renovar algunes posicions, però això ho deixarem per a demà.