Sort.

Aquesta setmana, per desgràcia hi ha temes extra esportius per a parlar. Com sempre, afecta al mateix, al pitjor president del Barça després de Gaspart. Cada dia van sortint diferents temes lamentables al respecte, primer les diferents noticies de jugadors que no estan renovant i altres que estan donant llargues en les negociacions, que diuen els entorns d’aquests que és per culpa del president, per molt que els mitjans al seu servei intentin vendre la moto i vendre la cosa com si els jugadors volguessin cobrar massa diners o que vulguin marxar del Barça.

Després està el tema de la empresa que va muntar les façanes de la masia, que volen denunciar al club per 100 milions per incompliment de contracte, un contracte que alguns estan intentant vendre la moto que el va fer Laporta, però que resulta que es va anul·lar i es va signar un de nou amb l’actual junta directiva. Però clar, no és Qatar la empresa aquesta i els que tenen segrestat al club igual no els agrada el que volia fer la empresa encarregada.

Ara resulta que dilluns es presentarà una moció de censura contra el president, un col·lectiu que els pròxims dies anunciarà perquè la presenta, però que l’ha de presentar abans de que es faci l’assemblea de compromissaris, on està previst que es passi d’un 5% de signatures a un 15% per a poder presentar una moció. El president del Barça agafant exemple del seu homòleg i amic madrileny, que cada cop té més segrestat el club i cada cop més infranquejable l’accés a la presidència. Una assemblea, que la veritat no se ni per a que la fan, perquè cada cop estan més manipulades i enganyen més al personal, sortiran amb els seus Power Points carregats de fum i de mentides i els menjaran la bola als corresponents socis compromissaris, que amb que el club estigui de forma sostenible i es vagi guanyant, ja estan contents.

Les mocions de censura, a un club de futbol encara més, sempre tenen una gran dificultat, perquè no són mai quan toca, en el cas d’un equip de futbol encara menys. Perquè quan es fa, a començament de temporada, a mitjans o al final?? A començament és complicat perquè si es fa fora a la junta llavors eleccions i junta entrant ens n’anem gairebé a mitjans de temporada i sense poder fer fitxatges es comença la lliga. A mitjans de temporada es genera una situació incòmoda i la lògica intranquil·litat dels membres del club. A final de temporada corres el risc de que passi el mateix que a mitjans però a sobre que t’estiguis jugant tots els títols, apart de que és temporada de mundial i encara es complica més la cosa.

Una junta directiva, que podria vetllar una mica més pel tracte mediàtic, que reben alguns jugadors del Barça i tota la merda que s’està llençant sobre Messi, com per exemple avui:

http://www.marca.com/2013/09/29/futbol/equipos/barcelona/1380465673.html

No m’estranya veient la “protecció” dels diferents jugadors tot l’any que no tinguin molt de feeling precisament amb la nova junta. Però bé, tots els directius contents, perquè es peguen la gran vida i a sobres tenen el poder fàctic del Barça, posant amiguets allà on els interessa.

Però bé anem al futbol. La entrada es diu sort, perquè sort que la lesió de Messi no és molt greu i sobretot perquè ha caigut en una data al calendari que no és molt preocupant. Si les coses van bé només seran el partit a camp del Celtic, a casa del Valladolid i després hi ha parada de seleccions i no haurà de marxar a jugar amb Argentina. Però això no treu que no hi hagi coses a comentar.

A molts els sorprèn el perquè passa això amb Messi que no es trencava i ara es trenca. El problema per a mi està clar. Primer la sobrecàrrega dels darrers anys de voler-ho jugar tot que li estan passant factura. Potser aquesta lesió li fa recapacitar i cabrejar-se menys quan el treuen amb el partit sentenciat, però sobretot tenir una mica més de responsabilitat i de maduresa amb el tema de les lesions. Perquè això també ve de la lesió que es va fer a París l’any passat i que no es va curar bé. Va arriscar i la va cagar, total per acabar perdent igual amb el Bayern. Però es que després va continuar jugant i es va tornar a trencar i sense l’alta mèdica va marxar a jugar amb Argentina i va jugar dos partits molt durs físicament. Però es que a més les vacances se les va passar viatjant i jugant bolos benèfics. Hem de tenir en compte també que aquest any hi ha mundial i que Messi el té entre cella i cella. Veurem com acaba la temporada.

El partit molt poca història, equip que es va tancar al darrera i a trencar el joc a base de patades, permeses per l’àrbitre que toqui cada setmana, aquesta setmana va ser Ayza Gámez. Que barat que surt pegar-li al Barça. Després encara el posen al mateix sac que al Madrid quan afavoreixen a aquests, quan la cosa no té res a veure. S’està intentant que no marxi a començament de temporada, amb arbitratges tendenciosos i ajudes al rival, però per sort el rival futbolísticament encara no sap al que juga i li costa molt guanyar als equips, sobretot fora de casa i sort que ja els han regalat bastants punts, perquè sinó la lliga ja estaria pràcticament sentenciada, cosa que precisament no volen els que designen i prenen les decisions a les altures.

El pitjor de tot, per a mi, la decisió que va prendre el Tata quan es va lesionar Messi, de treure a Xavi per Messi quan el més lògic era treure un davanter, sobretot a Neymar, perquè era el que demanava el partit. Però clar, ja que els deixes a la banqueta, li va arreglar la papereta arreglada al Tata, que ho va aprofitar per acontentar al jugador i per prendre la pitjor decisió. El partit va ser molt fluix, com quan juga Espanya que defensa amb la pilota més que jugar a futbol. Segueixo sense entendre perquè ha de posar a Cesc de davanter quan tens davanters purs i quan el perds per a l’última passada i per al desequilibri al mig camp i el treball tàctic de que no es parteixi l’equip. Però bé, com que va guanyar sembla que ara l’entorn i afició es conformarà amb els resultats, com a l’equip rival, quan històricament no ha estat així. Ja ho va dir Serrat l’altre dia, que mentre guanyi pot jugar amb l’estil que es vulgui. Aquest és el primer pas per a perdre tot el que s’ha guanyat els darrers vint anys amb aquesta filosofia i estil de joc, alguns cops més exitoses, d’altres menys, però amb un estil únic i admirat per tothom. Un equip on s’ha xiulat a Robson quan ho va guanyar pràcticament tot, per l’estil de joc de l’equip. Una pena la veritat.

Del partit poc a comentar, el més destacable per a mi el gran partit de Bartra, que no fa més que donar la raó als que ja fa temps que diem que es deixin de tonteries de centrals i que tinguin un parell de collons de posar-lo. Per a que fitxar un central “de projecció” estranger, quan tens un dels millors centrals potencials a la banqueta i de casa?? Però clar, n’hi ha que els interessen les comissions de fitxar i les rodes de premsa i treure pit.

Un altra cosa a destacar el partit d’Iniesta, que sembla que comença a agafar el ritme i que és indiscutible en aquest Barça i espero que al futur Barça. El partit va tenir poca història i va tenir dos parts diferents, un començament acceptable i un goles del millor jugador de la història, que fa les coses amb una facilitat insultant. Llavors es lesiona i la primera part l’equip penso que va acusar bastant aquesta lesió, quan es fa mal l’argentí és un cop bastant dur. La segona part va ser millor i va arribar el segon gol de la sentencia, però que no va ser realment bon partit, no van estar malament, a ningú se li pot recriminar res, però no se’n va sortir ningú.

Per acabar dos apunts de seccions. Primer el filial del Barça. Avui un cop més ha perdut, donant una imatge bastant pobra. Però clar com tenim els mitjans que tenim, que només miren on està a la classificació i els resultats, que ni miren els partits, després els escoltes o llegeixes alabant el joc del Barça i el treball d’Eusebio. Potser s’haurien de passar pel mini o posar esports 3 i mirar-ne algun de partit i després llegir novament el que han escrit sobre el filial durant l’any. Avui sense anar més lluny, el crack Eusebio que es lesiona Dongou. Com es pensa que és Pep es veu, decideix jugar amb Denis de fals davanter, perquè hi entrenadors que es pensen que es poden fer aquestes coses sense entrenar-les i el resultat doncs ha sortit com s’esperava, el millor jugador ofensiu que desapareix del joc de l’equip i marca el gol el rival. Llavors rectifica i treu un davanter, quan ja es massa tard. A això se li pot sumar que jugui Ilie, per ser net de qui és, que jugui Patric de lateral, perquè Eusebio se li ha posat al cap que ha de ser lateral i que és un colador i moltes més decisions que es pensa que és com a la play o la xbox, que poses el jugador i et posa posicions que pot jugar i el poses i ja està. Molt patètic.

L’altre és el crack Pascual, aquest cop el d’handbol. Un entrenador que té un equipas, aspirant a tot i que guanya de 20 tots els partits de la poca competitiva asobal, però que després resulta que el primer partit de xampions, l’empates amb un equip macedoni. Potser ho guanyarà tot, però no serà precisament per tenir un bon entrenador, aquests jugadors pràcticament que els pots deixar sense entrenador que guanyarien el 80% de partits, però clar n’hi ha alguns que es necessita entrenador, sobretot a la xampions i aquí és on per desgràcia el Barça està fent riure als partits importants, gràcies a tenir un entrenador que no està capacitat. Que hi farem, però clar, tenim una junta que li interessava més fer fora a Masip, per ser una herència de Laporta, que posar un entrenador com deu mana.

Bé però millorable.

Molt bon resultat el que es va produir a Vallecas ahir per la tarda, però malgrat el resultat hi ha coses molt millorables i és un resultat bastant enganyós.

Perquè enganyós? Doncs perquè va ser un partit molt més igualat del que diu el marcador i el Barça va patir molt fins que no es van començar a sentenciar amb els gols, però que va tenir molts moments decisius que haguessin pogut canviar el partit.

El primer moment és la parada que fa Valdés als primers minuts quan li rematen pràcticament des de l’àrea petita, que d’haver estat gol probablement s’hagués vist un altre partit. Després el Barça es va espavilar una mica i va tenir també ocasions clares, molt clares, fallades inexplicablement que fins que no va marcar Pedro van deixar el partit massa obert. L’altre moment important, evidentment, és l’aturada del penal, amb 0-1 al marcador, que també hagués pogut canviar el partit, però Valdés la va aturar. Sembla mentida els anys que porta al Barça i ara que marxa està millor que mai en aquesta faceta, aturant dos penals en quatre dies.

Un altre moment crucial el segon gol de Pedro només sortir del vestidor, que pràcticament va sentenciar el partit i va fer que el Rayo perdés una mica la seva empenta i les seves aspiracions, encara que no va deixar de pressionar a dalt i jugar un futbol molt atrevit.

El partit realment va ser molt semblant al de l’any passat, podríem copiar l’entrada d’aquell dia i canviaríem poques coses. El Rayo també va aguantar molt bé la primera part i quan van arribar els gols del Barça es va acabar tot. És la creu que té aquest equip, que el seu joc i la seva ambició ofensiva no es tradueix en resultats, entre altres coses perquè no té els diners per a fitxar pólvora a la davantera i al final els gols són els que acaben decidint els partits. Però és molt lloable el joc que fa aquest equip i el seu estil de joc, que trenca amb les milongues i les mentides esportives de molts equips grans que no tenen els collons de jugar ofensivament i basen el joc amb el seu contraatac i amb els seus milions a la davantera, que són dominats en moltes fases de partit i que en tenen poques i les claven. Estic parlant per exemple d’equips de la mateixa ciutat que el Rayo i que tenen molt més bombo mediàtic i moltes excuses barates, per no acceptar que els jugadors no saben jugar un futbol ofensiu i alegre i sobretot els entrenadors, que es senten més còmodes.

El partit però va deixar algunes coses negatives. Jo pràcticament ni comentaré el tema de la possessió, cosa que avui estan que no caguen als mitjans, uns cagats a sobre (cules) i els altres ja parlant de canvis d’estil. Deu meu quines xorrades. Que té a veure que tingui un equip un 49 i l’altre un 51?? Alegrem-nos de que hi hagi un equip que li pugui discutir la possessió a l’equip que millor ho fa i que té el pressupost més baix de la categoria, que desmunta algunes milongues que acostumen a dir-se. Algú va patir en algun moment pel resultat?? És molt difícil tenir molta més possessió que el rival quan et juga com el Rayo, quan moltes vegades la pilota corre més que els jugadors i quan hi ha tanta pressió per part dels dos equips. Es converteix llavors en un partit trepidant.

També em sembla una xorrada el del canvi d’estil quan l’equip juga més o menys al mateix. La qüestió és criticar i fotre merder. Si es juga horitzontal llavors diuen que avorreix o que és molt previsible, quan es prova alguna variant de cara a partits tancats, llavors ja es parla de canvis d’estil, quan ja ho feia el primer Barça de Pep amb Márquez, quan es feien els canvis de joc que ara es proven. Simplement és una mesura per a equips tancats. Tocar en curt i agrupar a l’equip rival a un costat i canvi de joc per a deixar a l’extrem un contra un i que no puguin bascular.

El que si és criticable és l’abús que se’n va fer ahir per part d’alguns jugadors per no arriscar ni una passada. A mi m’agraden aquests canvis d’orientació quan tens als teus rivals al seu camp i ho necessites per a trencar, no com van fer ahir amb excés, sobretot Adriano i Valdés. El primer cada pilota dividida era pilotada a l’extrem de la banda contraria i el segon se li veu una urgència per sacar en llarg quan l’agafa amb les mans que no acabo d’entendre la veritat. Aquest abús és el que va propiciar aquesta igualtat de possessió, perquè les pilotes passaven per sobre dels mig campistes blaugranes, sobretot a la primera part. La segona ja ho van controlar una mica millor i el partit va ser molt més plàcid i no tant d’anada i tornada.

Molt bon partit de Messi, malgrat no marcar, que un cop més va ser decisiu i va participar del joc durant tot el partit i va generar moltíssimes ocasions per als seus companys, cosa que al no definir les jugades queda una mica en un segon pla.

Molt bon partit un cop més de Cesc, que treballa moltíssim defensivament i que genera en atac la última passada principalment, per molt que alguns vulguin donar-li el mèrit a altres. El d’Arenys participa decisivament en dos dels tres gols i fa el quart, partit no diré que immillorable però molt complert.

Pedro va estar molt bé també, sense comptar els gols, ja que dos són de passada de la mort i el primer si que té una mica més de mèrit. Ho dic per l’ambició ofensiva i les ganes de menjar-se al rival, l’intent de driblar al seu oponent i arriscar una mica més ofensivament, ja que el treball defensiu i de pressió això no se li pot recriminar mai, el que se li pot recriminar a Pedro és que no encari o que falli ocasions molt clares.

Cosa que de moment també li podem recriminar una mica a Neymar, que fins al moment no fa gol a l’arc iris. Sort que de moment no estan fent molta falta els seus gols, però té un petit problema de decidir a l’últim moment si xutar o passar-la. Tot el contrari del que li passa a Tello vaja, que pilota que enganxa pilota que xuta a porta. Hi hauria d’haver un terme mig entre tots dos. Però tampoc li podem recriminar massa al brasiler, ja que està participant bastant del joc blaugrana i fent bones jugades, li falta només encertar-la cara a porta, però ja arribarà.

Molt bon partit de tota la defensa, els dos centrals perquè van tallar molt bé la majoria de jugades, encara que per a mi van pecar de passades llargues i no arriscar, quan arriscant una passada entre dos jugadors era mitja ocasió de gol perquè es trencava tota la pressió, sobretot Mascherano dels dos centrals va ser el que va abusar.

Adriano va fer un penal absurd, que està clar que no es xiula mai, però és arriscar massa, sobretot veient les ganes que tenen segons quins àrbitres de putejar al Barça.

Molt bon partit també per a mi de Montoya, que malgrat alguna errada en alguna passada va fer un partit molt complert i la segona part a més es va incorporar molt bé ofensivament. Em fa gràcia com es passen demanant als jugadors joves i després quan els posen els maten a la primera errada que fan. Un jugador, que eren els seus primers minuts pràcticament, s’equivoca en una passada amb la cama dolenta, ja el maten per tot arreu. Molt típic del barcelonisme vaja.
Menció especial, per al partit de Song. Un jugador que té més bona acceptació per part de la gent pel seu joc, que el que realment volen vendre als mitjans els sicaris de Rosell, a veure si fan una mica de caixa venent-lo. Un jugador que té el gran problema de jugar al lloc del millor mig centre defensiu del món, que sempre perd en les comparacions, que cada cop que ha jugat ho ha fet a un gran rendiment. Jugant en diferents partits molt espaiats amb la corresponent dificultat que suposa, fa partits més que acceptables. Sense anar més lluny el partit d'ahir, on va fer un grandíssim treball defensiu, tallant moltíssim joc dels rivals i que va aportar també en la creació. Un jugador molt vàlid que tampoc entenc perquè té tants pocs minuts, normal que s'estigui pensant de marxar, quan Busquets l'any passat va demostrar que també necessita els seus descansos i que no es reprodueixi la pubalgia.

Coses que no em van agradar. Primer que tot la falta de pebrots de Martino de posar als jugadors amb menys minuts. Si penses que Iniesta necessita descans (per no dir que no juga per a que jugui qui tots sabem), doncs amb el partit mig sentenciat no cal que el treguis uns minuts, que descansi tot el partit i treu a jugadors que tenen menys minuts. Esperava també que jugués Bartra, ja que Piqué venia de problemes musculars sent dubte i ahir era un partit per a donar-li descans. S’està cometent el mateix error que l’any passat amb Piqué, que no pot jugar-ho tot i després peta i és l’únic central que tenim, perquè no es confia amb Bartra, per desgràcia.

Una altra cosa que no em va agradar i ja fa dies que ho està fent, és l’actitud de Valdés. Igual que ningú pot qüestionar que està fent molt bona temporada en quant al rendiment esportiu, no m’agrada gens la sobre excitació que està tenint al camp, com està tractant als seus companys i les seves gesticulacions i males cares quan un company té una errada. Ahir es va passar tres pobles amb Montoya, la tonteria després de parar el penal, córrer com un boig a fotre merder quan li van pegar patada a algú, protestant-ho tot. Que es centri amb la seva feina i que respecti una mica més als seus companys encara que foti el camp aquest any.

Per a variar també, lamentable actuació arbitral. Aquest àrbitre no se quina fixació té amb Messi, però rai petaques com deixa que li peguin cada partit que xiula al Barça. De fet ja ho va deixar clar a la primera jugada de partit, quan agarren descaradament a Messi i deixa seguir la jugada i després no amonesta al jugador. A la primera ja estas donant a entendre a l’equip rival que té barra lliure. Si ja després mirem el partit i veiem com permet fer el que vol a l’energumen de Raul Baena tot el partit amb la cacera a Messi, quan veus que li està permetent pegar patades als jugadors del Rayo sense pilota i que a la mínima amonesta a un jugador del Barça, per coses que ha permès a l’equip rival prèviament, doncs te n’adones clarament de que l’àrbitre està posat al partit “per a la causa”. Si li sumem el penal que xiula, ja és surrealista. No perquè el pugui xiular, quan mai es xiulen aquests penals, sinó perquè la jugada ve d’una jugada calcada que se li pugen a la gepa de Pedro descaradament en el salt. Exactament la mateixa jugada, no xiulen res i que deriva en un penal, que et pot complicar la vida clarament i que és la mateixa jugada.

Per acabar tema institucional. Lamentable Rosell i els seus amiguets amb tot el tema Cruyff dels darrers dies. Encara tenen la poca vergonya de parlar de divisions i de que lamentablement no podran fer res per a unir-ho els “pobres” de la junta. Si són els primers que no paren d’anar pel darrera com a mosques colloneres i fent gestos de cara a la galeria per a quedar bé ells i els seus amiguets de la premsa. A que ve que invitin a Johan al dinar aquest amb l’Ajax si ja ha dit públicament que mentre estigui Rosell no xafarà el Camp Nou. Mira que no és sant de la meva devoció Johan, penso que des de que és entorn fa més mal que bé al Barça. Però aquestes historietes que es porta la directiva amb les rancúnies i les faltes de respecte, ja sigui directament o mitjançant els seus amics de la premsa, em sembla molt penós.

Versió B.

Avui no penso parlar de res institucional, perquè em passaria tota la entrada despotricant de Rosell i de la seva gestió, però es que sempre és el mateix. La última ja ha estat fer una enquesta sobre Messi a veure que opinava el soci. Tots els “tics” dictatorials del seu amic Florentino, totes les gestions a l’ombra i per darrera sense fer soroll com fa el president merengue. Després sortint als diversos mitjans a fer el populista i a netejar la seva imatge. N’hi ha que es creuen la propaganda dels mitjans al servei del club a costa de beneficis i d’interessos comercials. Jo avui passo de donar-li més protagonisme quan no el mereix. Tothom està veient la seva gestió i les seves contínues errades i qui es vulgui creure les mentides de la caverna blaugrana, té tot el dret.

Anem al partit i als problemes de l’equip. Ahir es va veure, un cop més aquest any, la versió b del Barça. La versió B és la que l’equip juga amb foc i arrisca a jugar els partits amb inferioritat numèrica al camp, o almenys veient el rendiment ho sembla. Partits que són a un ritme molt inferior i que s’acaben trencant amb el marcador incert.

És una llàstima hipotecar l’equip i el seu joc per a que jugui gent per decret, però és el Barça dels últims anys, el Barça de les vaques sagrades, el Barça que no juga el que està millor, sinó el que té més “caché” i que té més importància i ascendència dintre del vestidor i mediàticament. Hi ha algú que dirà que si és una obsessió meva i altres històries per a no veure la realitat, el mateix que fan els mitjans, perquè es volen resistir a la idea de que ja no estan per a jugar partits de màxima exigència. El problema és que el mateix jugador es segueix resistint a fer-se a la idea i té l’ambició personal, passant del club que diuen que tant s’estima, per a arribar al proper mundial. A mi em donaria igual que jugués els partits d’exigència menor i de copa del rei, el problema és que ni el jugador ni els seus palmers mediàtics ho volen acceptar.

De moment portem 4 partits de lliga. El primer no compta perquè el Llevant va oferir molt poca resistència i en no res es va sentenciar el partit. Els altres tres hi ha hagut dos partits que s’ha guanyat així així, oferint un pobre rendiment i guanyant com aquell que diu per fogonades individuals dels cracks del Barça. L’únic partit que no ha jugat ha estat un partit espectacular, jugant fora de casa i generant ocasions per a poder fer pels volts de 10 gols, jugant a Mestalla. El que més em molesta de tot això, és que per a tapar les seves misèries, els comentaristes de la tele es posen a “rajar” d’altres jugadors responsabilitzant-los dels mals del Barça perquè no s’atreveixen a dir res del veritable jugador que genera el desequilibri i que parteix l’equip. El problema és quan els altres s’han de multiplicar per a fer la feina dels altres que no ofereixen el rendiment que haurien de donar.

El partit d’ahir del Barça va ser molt normalet, va tenir èpica i emoció, va tenir algunes fogonades de bon futbol, però en línies generals va ser bastant dolent. Sent bastant dolent, no crec que pugui dir ningú (sense comptar a la caverna merengue i els de Sevilla per a que quedi gairebé com una victòria) que el Barça per joc, per ambició i per ocasions, no hagi merescut guanyar el partit. L’equip va controlar la possessió, va tenir les millors ocasions i com sempre que es perdona al final es va acabar patint per no resoldre quan tocava. Esperem que només sigui un accident i que quedi en un ensurt, perquè no sempre toca cara a la moneda quan es llença a l’aire.

Guanyant 2-0 (i més amb l’ensurt del gol anul·lat al Sevilla), no els poden fer un gol amb un contraatac com es va produir ahir. Jo el tema del segon gol, per molt que vulguin vendre la moto que és el veritable problema del Barça, les jugades de pilotes aturades, no li dono la més mínima importància. El problema és que s’arribi a sacar tants de corners i de faltes laterals per part de l’equip rival quan el Barça hauria de controlar més el partit.

No pots anar guanyant per dos gols i que l’equip rival et pugui crear tant de perill a la contra. Llavors es quan ha “el metrònom del Barça”, “l’arquitecte del Barça”, “el defensor de l’estil” i bla bla bla, tot paraules buides que surten de les boques dels seus amiguets, però clar, el crack ja fa minuts que va amb la llengua fora i que ni arriba a la pressió ni arriba a dalt.

Del partit d’ahir doncs hi ha més d’un jugador a salvar. Una setmana més, un dels millors Mascherano, quan tant es parla de portar un central i resulta que l’argentí se n’està sortint. D’altra banda que l’argentí sigui un dels més destacats, no pot ser mai una bona notícia, com quan alguns partits ho és el porter. També està coincidint casualment en que Masche està sent el millor amb la versió b de l’equip.

Molt bon partit de Neymar també, el millor partit amb diferència des de que està al club blaugrana. Molt incisiu i molt desequilibrant. Li falta prendre la millor decisió i actuar com ho faria estant amb la selecció o bé al Santos. Ho dic perquè està massa cohibit i massa obsessionat amb donar la pilota als companys en jugades que ha de resoldre ell i jugades que l’ha de passar busca gols impossibles. Un exemple del primer, la jugada que genera Messi i que li dona per a que el faci i ell li vol tornar. És perillós perquè del possible 3-1 es va passar al 2-2. L’exemple de l’altra cosa que parlava els dos xuts totalment escorat. Però progressa adequadament.

El que em va indignar bastant és que els amiguets de Rosell ja van estar tot el partit dient que si Messi estava espès i que Neymar estava resolent. La diferència és que Neymar estava tota l’estona un contra un amb Koke, perquè entre altres coses, Messi tota l’estona tenia 4 tios a sobre i es movia per a generar espais als seus companys. Al final tots els bocasses de la ràdio (SER Barcelona a l’àudio en català del plus) se la van haver de menjar en patates, perquè el que realment va decidir va ser l’argentí, sense tants regats i sense tanta “màgia”. Al final el decisiu va ser Messi, en va tenir prou amb quinze minuts, però d’aquí a dir com han dit els mitjans que va estar desaparegut o que va estar molt discret doncs i va una distància abismal. El jugador argentí va participar en la majoria de jugades i la majoria d’incursions per banda, on se’l veia sempre al lloc per a rematar, una altra cosa és que els que feien les centrades no ho veiessin o no poguessin fer la centrada correctament.

Desprès Piqué, per a mi va estar més que correcte, però sembla que ja fa un temps que el jugador s’està enduent tots els atacs interessats per part de la premsa, sembla que hi hagi un interès per a vendre al jugador, com va passar fa un any amb Alves. Sempre la paga ell quan precisament és el que té la funció més complicada d’intentar aturar als davanters quan venen llençats en carrera. Però clar és més fàcil culpar a Piqué que no pas a segons quin interior que hauria de tapar la passada a l’espai quan la defensa està al mig camp.

Preocupant també el tema d’Iniesta, que li està costant agafar la forma, però que al 50% segueix sent millor que la majoria d’ interiors del món, se li nota que li falta el puntet de ritme per a que les jugades que intenta li acabin sortint, però en cada partit deixa detalls de la seva gran qualitat, ahir no va ser una excepció, el que passa és que li falta aquesta miqueta per a ser tant decisiu com acostuma a ser-ho. Tampoc l’ajuda haver de córrer cap enrere, jugant d’interior ofensiu, per a tapar els forats que deixa l’interior que hauria d’ajudar a Busquets.

Un Busquets que ahir un cop més va tornar a fer un partit espectacular, llàstima que faci dies que no pugui tenir un partit més plàcid i de control total de l’equip i no haver de multiplicar-se en tapar tants de forats i en jugar tant al límit. Malgrat això partidàs un cop més del jugador de Badia, jugador imprescindible en aquest Barça.

Espectaculars Cesc i Alexis, tots dos només sortir van tallar una pilota decisiva a la seva pròpia àrea, una cadascun i els dos van participar ofensivament de forma decisiva, el primer al segon gol i el segon marcant el gol de la victòria estant al lloc adequat per a rematar. Un Cesc que encara no entenc perquè no va ser titular, si no és que estava tocat físicament.

Del arbitratge podríem comentar moltes coses, de la primera targeta al minut 5 a Koke, que la veu moments més tard i que segueix el partit i l’acaba, fent el segon gol, quan es va passar el partit repartint patades, el jugador camerunès M-bia, que li perdonen la segona groga abans d’acabar la primera part, la segona que li perdonen a un altre jugador del Sevilla quan fa una aturada amb la mà espectacular, el penal que li fan a Messi a la segona part i que acaba amb falta d’ell. Moltes accions que van ser lamentables i que en canvi no han sortit a cap mitjà, on s’han centrat amb el gol anul·lat al Sevilla. Un gol que en directe ningú sabia perquè l’havia anul·lat, però que veient les repeticions no entenc que hi hagi algú que digui que estava mal anul·lat, perquè Cala li puja al coll d’Alves. Que hi ha cops que també passa i que no es sanciona, estic d’acord. També molts cops estan tapats entre molts jugadors, ahir no va passar així perquè aquella zona estava buida de jugadors. Que hi ha de tot a les àrees també, però això no vol dir que no sigui il·legal. El que em fa gràcia es que diguin precisament que l’àrbitre volia que guanyés el Barça, quan si hagués volgut això, era tant fàcil com expulsar a qualsevol dels que va poder expulsar per dues grogues a la primera part. Si volia que guanyés el Barça era tant fàcil com aturar el joc quan Piqué es va quedar estabornit a l’àrea rival i que poc li va faltar per a pujar a rematar el contraatac, en fora de joc per cert, que hagués pogut acabar en gol. Però bé, és més fàcil això que parlar de futbol. El Sevilla plora tot el possible per a rebre ajudes en un futur, sabent a més, que la caverna madridista li farà tot el ressò possible i que semblaran del Sevilla de tota la vida. Així acaben tots contents, el Sevilla, que després d’estar miserablement amb onze tios a la seva àrea durant 70 minuts, queden com a les pobres víctimes de la història, com a vencedors morals i netejant la imatge davant de la seva afició i després la caverna els va de perles per a vendre villaratos i conspiranoies i entre això i la cortina de fum de la renovació express de la vedette , poden tapar el seu ridícul al Madrigal que s’haguessin pogut emportar una maneta amb els seus dos homes dels 100 milions al camp i que malgrat marcar un gol cadascun van fer un partit bastant desastrós.

El filial. He vist que els “professionals” de la informació, parlen de bany del Barça al Madrid aquest matí. Em sembla que no han vist el partit. El Barça ha sigut superior, si, el Barça ha tingut més ocasions que el Madrid, també. Però el filial ha acabat 2-0 en un partit que hagués pogut acabar de qualsevol manera perquè tots dos equips han tingut 4-5 ocasions cantades de gol, simplement l’equip blaugrana ha estat més efectiu. Però clar val més això que parlar del pèssim treball d’Eusebio de direcció de camp i el joc que fa el seu equip.

Per acabar el tema handbol. Ahir el Barça va jugar el primer partit de lliga asobal, només va guanyar de 20 gols de diferència. Una asobal completament morta, on el Barça de la mà de Rosell sembla que es vulgui afonar al vaixell, perquè no ha mogut ni un dit per apuntar-se a una lliga més competitiva, com la francesa o sobretot l’alemanya. Així de passada podrien jugar contra els equips més competitius que es trobaran a la xampions. Però potser al senyor Rosell, que no es precisament molt favorable a les seccions, només assisteix quan “olora” foto, li agradaria més que la secció desaparegués. El Barça guanyarà moltes jornades abans la lliga, cosa que li treurà tensió competitiva que pot pagar a la xampions.

Així si.

Abans d’entrar en matèria esportiva, com sempre hi ha alguns temes extra esportius per a comentar.

Primer que res el tema Rossell. Com ja vaig dir l’altre dia, a mi em dona igual el que faci o hagi fet amb els seus negocis personals. Si ho ha fet abans era el seu problema, si ho ha fet sent president del Barça doncs és un mentider perquè del primer dia que ha dit que la seva junta perdia diners per estar al Barça i que tots ells no treballaven i tenien plena dedicació al club. Però bé, em segueix donant igual perquè no necessito veure aquest tipus de coses per a pensar que és un pèssim president per al Barça. El que és penós és la utilització que fa dels mitjans i com avui han corregut els de Catalunya Ràdio a llepar-li el cul i a fer-li un rentat d’imatge. La gent blaugrana parlem molt de la caverna i dels mitjans cavernaris de la capital, però molts no se n’adonen de que passa el mateix exactament amb el Barça i els mitjans blaugranes es mouen igual per interessos i estan al servei del club com els altres amb l’equip del govern. És molt trist però cada cop es veu, com ara sempre que poden li foten clatellada a Zubi.

Seguint amb els mitjans, comentar el tema Messi i la seva utilització política i la campanya vergonyosa que s’està fent dels mitjans de Madrid i que ara només faltava que el govern central l’agafés com a cap de turc per a tapar les seves misèries.

Primer va ser el tema hisenda, un tema que és molt hipòcrita, perquè al cab i a la fi és el mateix que fa qualsevol persona d’aquest país, intentar pagar el mínim possible a hisenda dels diners que es guanyen treballant cadascú, per a que després el govern els llenci a la brossa salvant bancs i ajudant als més rics per a ser encara més rics. El tema és tan hipòcrita que ja fa dies que s’està parlant del tema i cada cop que es pot està a la llengua de tots els interessats que estigui, quant resulta que totes les empreses espanyoles de l’Ibex-35 tenen les seves empreses domiciliades a paradisos fiscals. Però clar, aquestes empreses són amiguetes del govern i estan dintre del cotarro de la zona noble del bernabeu. Messi juga a l’equip del Barça, de Catalunya, el blanc preferit per a guanyar vots i simpaties per part del govern.

El següent pas de l’emmerdament sobre Messi ha arribat pel tema de Madrid 2020. Resulta que hi ha un munt d’esportistes espanyols, que han declinat participar en la campanya de l’absurd i obsessiu enèsim intent, de Madrid, d’aconseguir els jocs. El president del comitè va tenir la brillant idea d’anar a demanar a un argentí, que del primer dia, ha renegat de l’espanyolisme caspós i ha dit per activa i per passiva, que quan acabi de jugar amb el Barça se n’anirà a viure a Argentina a casa seva, que presti la seva imatge a un vídeo de promoció de Madrid. Una promoció per a una ciutat que rivalitza, entre altres amb Tokio i amb Istanbul, ciutat japonesa i turca respectivament, on Messi té moltíssims negocis personals de patrocinis. Resulta que volen que doni recolzament quan Messi té molt pocs patrocinadors espanyols. Però sobretot una ciutat on la paraula més fluixa que li diuen quan la xafa és subnormal o que es mori, on la seva premsa està contínuament llençant merda sobre ell i fent campanyetes de cara a embrutar la seva imatge. Volen que es posi en contra als principals patrocinadors per afavorir a un país que no és que l’hagi tractat massa bé precisament, una lliga i una federació que no és que els àrbitres el protegeixin especialment de les patades, ni que li posin cap facilitat per a res.

Però és que fora de que vulgui donar recolzament o no, està en el seu dret de fer una cosa o una altra, el més mesquí i el més lamentable és que surti el Blanco aquest a dir públicament que li han ofert a Messi i que ho ha declinat. Perquè no ha sortit a dir la llista d’esportistes que li han dit que no? Si és una trucada personal, al jugador o al seu entorn, quin sentit té que faci pública aquesta trucada i que el jugador li hagi dit que no? Ha sigut una equivocació patètica de Blanco que ni tenia perquè fer-ho públic, ni tenia cap sentit que ho fes públic. Però clar, tots sabem els colors que té el govern actual, de les campanyes que porten anys fent des de Madrid, això és un gra de sorra més al desert de les campanyes anti Messi. Molt trist que s’hagin de posar d’aquesta manera, a pel jugador, pel simple fet de que no poden fer res per a parar-lo, per a fer-lo quedar malament, per a impedir que segueixi sent el millor del món. Només els queda embrutar miserablement la seva imatge. Penós.

Però bé anem al partit d’ahir. El Barça per fi va jugar amb onze jugadors des del començament del partit. Més d’un segur que se li van encallar les pipes a la gola, veient el rendiment de l’equip sense la seva vaca sagrada. Tots els sicaris de l’entorn se les han vist putes entre ahir i avui per a tapar el rendiment de l’equip sense ell. Però bé, qualsevol que ho hagi vist tampoc cal estendre’m molt amb el tema. Està clar el jugador que sobra ara mateix al Barça per a que tingui fluïdesa i per a que l’equip jugui totalment en conjunt.

Ahir es va veure un equip, amb un mig camp molt versàtil, amb dos interiors que tenen molta mobilitat i una molt bona última passada, que tenen capacitat per a generar superioritat amb canvis de ritme, controls orientats, parets i continuacions, etc. No és tant difícil de veure, només cal treure’s la vena dels ulls i deixar de pensar en el que han donat segons quins jugadors a l’hora de valorar el que fan al camp. Com tampoc cal ser un expert per a veure que Messi amb dos extrems que generin perillositat i que tinguin mobilitat li generen molts més espais i li donen alternatives de passada a l’espai quan baixa a rebre a tres quarts de camp. Com ara les dues passades que li fa a Neymar, una que la caga perquè s’adorm i l’altra perquè el linier decideix que aquell gol no s’ha de marcar.

El partit d’ahir, malgrat la incertesa del resultat, els dos minuts fatídics i l’afegitó de l’àrbitre, que poc més li va faltar que pujar a rematar el córner, que van igualar el partit i van posar el punt de perillositat per a que els jugadors no estiguin tranquils sobre el camp, van generar que el regust del final del partit per a molts no fos el millor, sobretot després d’anar guanyant 3-0. Però el Barça va fer una molt bona primera part i tret els primers deu minuts de la segona, que va acusar els dos gols del descompte, va dominar a plaer i hagués pogut golejar.

Que el València va tindre ocasions? Que Valdés en va parar unes quantes? I que? A veure si ara ens pensarem que és fàcil anar a Mestalla, camp on fa temps que es punxa, sense tindre que rebre cap ocasió de gol. Malgrat això va ser molt superior el Barça i per a mi no hi va haver color al partit. Amb un molt bon València que és d’agrair la seva aposta ofensiva i que va sortir a jugar a futbol. Quan es surt a jugar a futbol (excepte el lateral dret que encara no entenc perquè no va acabar expulsat, bé si que ho entenc, però Bueno) sol passar que es veu molt millor partit que quan un dels dos surt a pegar patades i a tallar el joc contínuament, com els darrers partits del Barça.

En particular del partit, que hem de dir de Messi, se’ns trenquen tots els esquemes, cada dia repeteix els seus números, les seves jugades, la seva fam, les seves assistències, la seva influència en el joc. De veritat que és insultant que se’l compari amb ningú. Aquest jugador ja fa temps que juga contra la història i contra els seus propis números. El més sorprenent de tot és, malgrat ser el millor, que cada any es superi. Esperem que el respectin les lesions perquè voldrà dir que seguirem veient història viva del futbol, podrem dir als nostres nets o nebots que nosaltres vàrem poder veure al millor jugador de la història, partit rere partit. Només ens queda que agrair-li que escollís el Barça, poca cosa més ja.

La resta de l’equip, col·lectivament va estar a un gran nivell, Iniesta sense estar al nivell físic òptim comença a deixar detalls que donen a entendre que encara té corda per a estona. Cesc espectacular, com ja fa molt de temps, la única lacra que té és que ha d’asseure a qui mana al Barça, perquè els seus registres són espectaculars i les seves assistències els diversos partits aquest any espectaculars. Amb Iniesta formen un mig camp temible perquè tots dos poden baixar a rebre i trencar al seu marcador i tots dos poden rebre entre línies per a fer jugar als seus companys i donar gols. Si li sumem que Busquets pot trencar pel mig en conducció o les pujades de Mascherano i Piqué, es genera molta superioritat i molt més joc col·lectiu i més ràpid.

Molt destacable també el rendiment de Mascherano, el millor en defensa amb diferència, ràpid al tall i ben col·locat sempre fent bones cobertures. Valdés que està alternant parades molt bones però que algunes d’elles li toca fer per indecisions a les sortides o per regals al sacar la pilota en llarg per no arriscar cap passada. De moment no se li pot recriminar res perquè les errades les està tapant amb grans parades, esperem que no desapareguin aquestes perquè poden costar punts.

Neymar progressa adequadament, cada cop prova més coses i apunta bones maneres, el que passa que ha tingut “mala sort” de caure al Barça, on la barra lliure de patades dels rivals estan garantides.

Per acabar dos punts negatius. El primer Pedro. Ja fa dies que està molt malament, el salva el treball defensiu però està fallant ocasions imperdonables, però sobretot no marxa de ningú, està molt poc desequilibrant i ara mateix sota el meu punt de vista hauria d’estar per darrere de Tello, aquest almenys encara i buscar desequilibrar.

L’altre punt negatiu és el tema del Tata amb els xavals del planter. En principi venia com un gran enamorat del futbol base allà on anava, però de moment està donant zero minuts als nois joves del planter, que estan entre no poder jugar al filial i jugar res amb el primer equip. Així és impossible millorar i demostrar la seva vàlua si no els donen minuts. Montoya no ha jugat gens, Bartra tampoc i Sergi Roberto i Dos Santos estonetes. Tots ells han demostrat que no desentonen en absolut amb els crack, que no foten cagades com per a no atrevir-se a posar-los, o almenys si fallen no són els únics, els cracks també fallen, com Messi que en va fallar unes quantes a la segona part. Però si no els posa no evolucionaran mai. Espero que sigui un tema de guanyar els primers partits per enfortir les coses però que després els doni bola, perquè no m’agradaria massa la veritat que es perdés el tema de la masia. Veurem com van les coses, és aviat encara. El que està clar és que amb partits com el d’ahir, generant entre 5 i 10 ocasions clares de gol, es podrà perdre algun partit, però ben poquets. Esperem que el Tata hagi vist la diferència entre jugar amb onze o amb deu.