Bé però millorable.

Molt bon resultat el que es va produir a Vallecas ahir per la tarda, però malgrat el resultat hi ha coses molt millorables i és un resultat bastant enganyós.

Perquè enganyós? Doncs perquè va ser un partit molt més igualat del que diu el marcador i el Barça va patir molt fins que no es van començar a sentenciar amb els gols, però que va tenir molts moments decisius que haguessin pogut canviar el partit.

El primer moment és la parada que fa Valdés als primers minuts quan li rematen pràcticament des de l’àrea petita, que d’haver estat gol probablement s’hagués vist un altre partit. Després el Barça es va espavilar una mica i va tenir també ocasions clares, molt clares, fallades inexplicablement que fins que no va marcar Pedro van deixar el partit massa obert. L’altre moment important, evidentment, és l’aturada del penal, amb 0-1 al marcador, que també hagués pogut canviar el partit, però Valdés la va aturar. Sembla mentida els anys que porta al Barça i ara que marxa està millor que mai en aquesta faceta, aturant dos penals en quatre dies.

Un altre moment crucial el segon gol de Pedro només sortir del vestidor, que pràcticament va sentenciar el partit i va fer que el Rayo perdés una mica la seva empenta i les seves aspiracions, encara que no va deixar de pressionar a dalt i jugar un futbol molt atrevit.

El partit realment va ser molt semblant al de l’any passat, podríem copiar l’entrada d’aquell dia i canviaríem poques coses. El Rayo també va aguantar molt bé la primera part i quan van arribar els gols del Barça es va acabar tot. És la creu que té aquest equip, que el seu joc i la seva ambició ofensiva no es tradueix en resultats, entre altres coses perquè no té els diners per a fitxar pólvora a la davantera i al final els gols són els que acaben decidint els partits. Però és molt lloable el joc que fa aquest equip i el seu estil de joc, que trenca amb les milongues i les mentides esportives de molts equips grans que no tenen els collons de jugar ofensivament i basen el joc amb el seu contraatac i amb els seus milions a la davantera, que són dominats en moltes fases de partit i que en tenen poques i les claven. Estic parlant per exemple d’equips de la mateixa ciutat que el Rayo i que tenen molt més bombo mediàtic i moltes excuses barates, per no acceptar que els jugadors no saben jugar un futbol ofensiu i alegre i sobretot els entrenadors, que es senten més còmodes.

El partit però va deixar algunes coses negatives. Jo pràcticament ni comentaré el tema de la possessió, cosa que avui estan que no caguen als mitjans, uns cagats a sobre (cules) i els altres ja parlant de canvis d’estil. Deu meu quines xorrades. Que té a veure que tingui un equip un 49 i l’altre un 51?? Alegrem-nos de que hi hagi un equip que li pugui discutir la possessió a l’equip que millor ho fa i que té el pressupost més baix de la categoria, que desmunta algunes milongues que acostumen a dir-se. Algú va patir en algun moment pel resultat?? És molt difícil tenir molta més possessió que el rival quan et juga com el Rayo, quan moltes vegades la pilota corre més que els jugadors i quan hi ha tanta pressió per part dels dos equips. Es converteix llavors en un partit trepidant.

També em sembla una xorrada el del canvi d’estil quan l’equip juga més o menys al mateix. La qüestió és criticar i fotre merder. Si es juga horitzontal llavors diuen que avorreix o que és molt previsible, quan es prova alguna variant de cara a partits tancats, llavors ja es parla de canvis d’estil, quan ja ho feia el primer Barça de Pep amb Márquez, quan es feien els canvis de joc que ara es proven. Simplement és una mesura per a equips tancats. Tocar en curt i agrupar a l’equip rival a un costat i canvi de joc per a deixar a l’extrem un contra un i que no puguin bascular.

El que si és criticable és l’abús que se’n va fer ahir per part d’alguns jugadors per no arriscar ni una passada. A mi m’agraden aquests canvis d’orientació quan tens als teus rivals al seu camp i ho necessites per a trencar, no com van fer ahir amb excés, sobretot Adriano i Valdés. El primer cada pilota dividida era pilotada a l’extrem de la banda contraria i el segon se li veu una urgència per sacar en llarg quan l’agafa amb les mans que no acabo d’entendre la veritat. Aquest abús és el que va propiciar aquesta igualtat de possessió, perquè les pilotes passaven per sobre dels mig campistes blaugranes, sobretot a la primera part. La segona ja ho van controlar una mica millor i el partit va ser molt més plàcid i no tant d’anada i tornada.

Molt bon partit de Messi, malgrat no marcar, que un cop més va ser decisiu i va participar del joc durant tot el partit i va generar moltíssimes ocasions per als seus companys, cosa que al no definir les jugades queda una mica en un segon pla.

Molt bon partit un cop més de Cesc, que treballa moltíssim defensivament i que genera en atac la última passada principalment, per molt que alguns vulguin donar-li el mèrit a altres. El d’Arenys participa decisivament en dos dels tres gols i fa el quart, partit no diré que immillorable però molt complert.

Pedro va estar molt bé també, sense comptar els gols, ja que dos són de passada de la mort i el primer si que té una mica més de mèrit. Ho dic per l’ambició ofensiva i les ganes de menjar-se al rival, l’intent de driblar al seu oponent i arriscar una mica més ofensivament, ja que el treball defensiu i de pressió això no se li pot recriminar mai, el que se li pot recriminar a Pedro és que no encari o que falli ocasions molt clares.

Cosa que de moment també li podem recriminar una mica a Neymar, que fins al moment no fa gol a l’arc iris. Sort que de moment no estan fent molta falta els seus gols, però té un petit problema de decidir a l’últim moment si xutar o passar-la. Tot el contrari del que li passa a Tello vaja, que pilota que enganxa pilota que xuta a porta. Hi hauria d’haver un terme mig entre tots dos. Però tampoc li podem recriminar massa al brasiler, ja que està participant bastant del joc blaugrana i fent bones jugades, li falta només encertar-la cara a porta, però ja arribarà.

Molt bon partit de tota la defensa, els dos centrals perquè van tallar molt bé la majoria de jugades, encara que per a mi van pecar de passades llargues i no arriscar, quan arriscant una passada entre dos jugadors era mitja ocasió de gol perquè es trencava tota la pressió, sobretot Mascherano dels dos centrals va ser el que va abusar.

Adriano va fer un penal absurd, que està clar que no es xiula mai, però és arriscar massa, sobretot veient les ganes que tenen segons quins àrbitres de putejar al Barça.

Molt bon partit també per a mi de Montoya, que malgrat alguna errada en alguna passada va fer un partit molt complert i la segona part a més es va incorporar molt bé ofensivament. Em fa gràcia com es passen demanant als jugadors joves i després quan els posen els maten a la primera errada que fan. Un jugador, que eren els seus primers minuts pràcticament, s’equivoca en una passada amb la cama dolenta, ja el maten per tot arreu. Molt típic del barcelonisme vaja.
Menció especial, per al partit de Song. Un jugador que té més bona acceptació per part de la gent pel seu joc, que el que realment volen vendre als mitjans els sicaris de Rosell, a veure si fan una mica de caixa venent-lo. Un jugador que té el gran problema de jugar al lloc del millor mig centre defensiu del món, que sempre perd en les comparacions, que cada cop que ha jugat ho ha fet a un gran rendiment. Jugant en diferents partits molt espaiats amb la corresponent dificultat que suposa, fa partits més que acceptables. Sense anar més lluny el partit d'ahir, on va fer un grandíssim treball defensiu, tallant moltíssim joc dels rivals i que va aportar també en la creació. Un jugador molt vàlid que tampoc entenc perquè té tants pocs minuts, normal que s'estigui pensant de marxar, quan Busquets l'any passat va demostrar que també necessita els seus descansos i que no es reprodueixi la pubalgia.

Coses que no em van agradar. Primer que tot la falta de pebrots de Martino de posar als jugadors amb menys minuts. Si penses que Iniesta necessita descans (per no dir que no juga per a que jugui qui tots sabem), doncs amb el partit mig sentenciat no cal que el treguis uns minuts, que descansi tot el partit i treu a jugadors que tenen menys minuts. Esperava també que jugués Bartra, ja que Piqué venia de problemes musculars sent dubte i ahir era un partit per a donar-li descans. S’està cometent el mateix error que l’any passat amb Piqué, que no pot jugar-ho tot i després peta i és l’únic central que tenim, perquè no es confia amb Bartra, per desgràcia.

Una altra cosa que no em va agradar i ja fa dies que ho està fent, és l’actitud de Valdés. Igual que ningú pot qüestionar que està fent molt bona temporada en quant al rendiment esportiu, no m’agrada gens la sobre excitació que està tenint al camp, com està tractant als seus companys i les seves gesticulacions i males cares quan un company té una errada. Ahir es va passar tres pobles amb Montoya, la tonteria després de parar el penal, córrer com un boig a fotre merder quan li van pegar patada a algú, protestant-ho tot. Que es centri amb la seva feina i que respecti una mica més als seus companys encara que foti el camp aquest any.

Per a variar també, lamentable actuació arbitral. Aquest àrbitre no se quina fixació té amb Messi, però rai petaques com deixa que li peguin cada partit que xiula al Barça. De fet ja ho va deixar clar a la primera jugada de partit, quan agarren descaradament a Messi i deixa seguir la jugada i després no amonesta al jugador. A la primera ja estas donant a entendre a l’equip rival que té barra lliure. Si ja després mirem el partit i veiem com permet fer el que vol a l’energumen de Raul Baena tot el partit amb la cacera a Messi, quan veus que li està permetent pegar patades als jugadors del Rayo sense pilota i que a la mínima amonesta a un jugador del Barça, per coses que ha permès a l’equip rival prèviament, doncs te n’adones clarament de que l’àrbitre està posat al partit “per a la causa”. Si li sumem el penal que xiula, ja és surrealista. No perquè el pugui xiular, quan mai es xiulen aquests penals, sinó perquè la jugada ve d’una jugada calcada que se li pugen a la gepa de Pedro descaradament en el salt. Exactament la mateixa jugada, no xiulen res i que deriva en un penal, que et pot complicar la vida clarament i que és la mateixa jugada.

Per acabar tema institucional. Lamentable Rosell i els seus amiguets amb tot el tema Cruyff dels darrers dies. Encara tenen la poca vergonya de parlar de divisions i de que lamentablement no podran fer res per a unir-ho els “pobres” de la junta. Si són els primers que no paren d’anar pel darrera com a mosques colloneres i fent gestos de cara a la galeria per a quedar bé ells i els seus amiguets de la premsa. A que ve que invitin a Johan al dinar aquest amb l’Ajax si ja ha dit públicament que mentre estigui Rosell no xafarà el Camp Nou. Mira que no és sant de la meva devoció Johan, penso que des de que és entorn fa més mal que bé al Barça. Però aquestes historietes que es porta la directiva amb les rancúnies i les faltes de respecte, ja sigui directament o mitjançant els seus amics de la premsa, em sembla molt penós.