Així si.

Abans d’entrar en matèria esportiva, com sempre hi ha alguns temes extra esportius per a comentar.

Primer que res el tema Rossell. Com ja vaig dir l’altre dia, a mi em dona igual el que faci o hagi fet amb els seus negocis personals. Si ho ha fet abans era el seu problema, si ho ha fet sent president del Barça doncs és un mentider perquè del primer dia que ha dit que la seva junta perdia diners per estar al Barça i que tots ells no treballaven i tenien plena dedicació al club. Però bé, em segueix donant igual perquè no necessito veure aquest tipus de coses per a pensar que és un pèssim president per al Barça. El que és penós és la utilització que fa dels mitjans i com avui han corregut els de Catalunya Ràdio a llepar-li el cul i a fer-li un rentat d’imatge. La gent blaugrana parlem molt de la caverna i dels mitjans cavernaris de la capital, però molts no se n’adonen de que passa el mateix exactament amb el Barça i els mitjans blaugranes es mouen igual per interessos i estan al servei del club com els altres amb l’equip del govern. És molt trist però cada cop es veu, com ara sempre que poden li foten clatellada a Zubi.

Seguint amb els mitjans, comentar el tema Messi i la seva utilització política i la campanya vergonyosa que s’està fent dels mitjans de Madrid i que ara només faltava que el govern central l’agafés com a cap de turc per a tapar les seves misèries.

Primer va ser el tema hisenda, un tema que és molt hipòcrita, perquè al cab i a la fi és el mateix que fa qualsevol persona d’aquest país, intentar pagar el mínim possible a hisenda dels diners que es guanyen treballant cadascú, per a que després el govern els llenci a la brossa salvant bancs i ajudant als més rics per a ser encara més rics. El tema és tan hipòcrita que ja fa dies que s’està parlant del tema i cada cop que es pot està a la llengua de tots els interessats que estigui, quant resulta que totes les empreses espanyoles de l’Ibex-35 tenen les seves empreses domiciliades a paradisos fiscals. Però clar, aquestes empreses són amiguetes del govern i estan dintre del cotarro de la zona noble del bernabeu. Messi juga a l’equip del Barça, de Catalunya, el blanc preferit per a guanyar vots i simpaties per part del govern.

El següent pas de l’emmerdament sobre Messi ha arribat pel tema de Madrid 2020. Resulta que hi ha un munt d’esportistes espanyols, que han declinat participar en la campanya de l’absurd i obsessiu enèsim intent, de Madrid, d’aconseguir els jocs. El president del comitè va tenir la brillant idea d’anar a demanar a un argentí, que del primer dia, ha renegat de l’espanyolisme caspós i ha dit per activa i per passiva, que quan acabi de jugar amb el Barça se n’anirà a viure a Argentina a casa seva, que presti la seva imatge a un vídeo de promoció de Madrid. Una promoció per a una ciutat que rivalitza, entre altres amb Tokio i amb Istanbul, ciutat japonesa i turca respectivament, on Messi té moltíssims negocis personals de patrocinis. Resulta que volen que doni recolzament quan Messi té molt pocs patrocinadors espanyols. Però sobretot una ciutat on la paraula més fluixa que li diuen quan la xafa és subnormal o que es mori, on la seva premsa està contínuament llençant merda sobre ell i fent campanyetes de cara a embrutar la seva imatge. Volen que es posi en contra als principals patrocinadors per afavorir a un país que no és que l’hagi tractat massa bé precisament, una lliga i una federació que no és que els àrbitres el protegeixin especialment de les patades, ni que li posin cap facilitat per a res.

Però és que fora de que vulgui donar recolzament o no, està en el seu dret de fer una cosa o una altra, el més mesquí i el més lamentable és que surti el Blanco aquest a dir públicament que li han ofert a Messi i que ho ha declinat. Perquè no ha sortit a dir la llista d’esportistes que li han dit que no? Si és una trucada personal, al jugador o al seu entorn, quin sentit té que faci pública aquesta trucada i que el jugador li hagi dit que no? Ha sigut una equivocació patètica de Blanco que ni tenia perquè fer-ho públic, ni tenia cap sentit que ho fes públic. Però clar, tots sabem els colors que té el govern actual, de les campanyes que porten anys fent des de Madrid, això és un gra de sorra més al desert de les campanyes anti Messi. Molt trist que s’hagin de posar d’aquesta manera, a pel jugador, pel simple fet de que no poden fer res per a parar-lo, per a fer-lo quedar malament, per a impedir que segueixi sent el millor del món. Només els queda embrutar miserablement la seva imatge. Penós.

Però bé anem al partit d’ahir. El Barça per fi va jugar amb onze jugadors des del començament del partit. Més d’un segur que se li van encallar les pipes a la gola, veient el rendiment de l’equip sense la seva vaca sagrada. Tots els sicaris de l’entorn se les han vist putes entre ahir i avui per a tapar el rendiment de l’equip sense ell. Però bé, qualsevol que ho hagi vist tampoc cal estendre’m molt amb el tema. Està clar el jugador que sobra ara mateix al Barça per a que tingui fluïdesa i per a que l’equip jugui totalment en conjunt.

Ahir es va veure un equip, amb un mig camp molt versàtil, amb dos interiors que tenen molta mobilitat i una molt bona última passada, que tenen capacitat per a generar superioritat amb canvis de ritme, controls orientats, parets i continuacions, etc. No és tant difícil de veure, només cal treure’s la vena dels ulls i deixar de pensar en el que han donat segons quins jugadors a l’hora de valorar el que fan al camp. Com tampoc cal ser un expert per a veure que Messi amb dos extrems que generin perillositat i que tinguin mobilitat li generen molts més espais i li donen alternatives de passada a l’espai quan baixa a rebre a tres quarts de camp. Com ara les dues passades que li fa a Neymar, una que la caga perquè s’adorm i l’altra perquè el linier decideix que aquell gol no s’ha de marcar.

El partit d’ahir, malgrat la incertesa del resultat, els dos minuts fatídics i l’afegitó de l’àrbitre, que poc més li va faltar que pujar a rematar el córner, que van igualar el partit i van posar el punt de perillositat per a que els jugadors no estiguin tranquils sobre el camp, van generar que el regust del final del partit per a molts no fos el millor, sobretot després d’anar guanyant 3-0. Però el Barça va fer una molt bona primera part i tret els primers deu minuts de la segona, que va acusar els dos gols del descompte, va dominar a plaer i hagués pogut golejar.

Que el València va tindre ocasions? Que Valdés en va parar unes quantes? I que? A veure si ara ens pensarem que és fàcil anar a Mestalla, camp on fa temps que es punxa, sense tindre que rebre cap ocasió de gol. Malgrat això va ser molt superior el Barça i per a mi no hi va haver color al partit. Amb un molt bon València que és d’agrair la seva aposta ofensiva i que va sortir a jugar a futbol. Quan es surt a jugar a futbol (excepte el lateral dret que encara no entenc perquè no va acabar expulsat, bé si que ho entenc, però Bueno) sol passar que es veu molt millor partit que quan un dels dos surt a pegar patades i a tallar el joc contínuament, com els darrers partits del Barça.

En particular del partit, que hem de dir de Messi, se’ns trenquen tots els esquemes, cada dia repeteix els seus números, les seves jugades, la seva fam, les seves assistències, la seva influència en el joc. De veritat que és insultant que se’l compari amb ningú. Aquest jugador ja fa temps que juga contra la història i contra els seus propis números. El més sorprenent de tot és, malgrat ser el millor, que cada any es superi. Esperem que el respectin les lesions perquè voldrà dir que seguirem veient història viva del futbol, podrem dir als nostres nets o nebots que nosaltres vàrem poder veure al millor jugador de la història, partit rere partit. Només ens queda que agrair-li que escollís el Barça, poca cosa més ja.

La resta de l’equip, col·lectivament va estar a un gran nivell, Iniesta sense estar al nivell físic òptim comença a deixar detalls que donen a entendre que encara té corda per a estona. Cesc espectacular, com ja fa molt de temps, la única lacra que té és que ha d’asseure a qui mana al Barça, perquè els seus registres són espectaculars i les seves assistències els diversos partits aquest any espectaculars. Amb Iniesta formen un mig camp temible perquè tots dos poden baixar a rebre i trencar al seu marcador i tots dos poden rebre entre línies per a fer jugar als seus companys i donar gols. Si li sumem que Busquets pot trencar pel mig en conducció o les pujades de Mascherano i Piqué, es genera molta superioritat i molt més joc col·lectiu i més ràpid.

Molt destacable també el rendiment de Mascherano, el millor en defensa amb diferència, ràpid al tall i ben col·locat sempre fent bones cobertures. Valdés que està alternant parades molt bones però que algunes d’elles li toca fer per indecisions a les sortides o per regals al sacar la pilota en llarg per no arriscar cap passada. De moment no se li pot recriminar res perquè les errades les està tapant amb grans parades, esperem que no desapareguin aquestes perquè poden costar punts.

Neymar progressa adequadament, cada cop prova més coses i apunta bones maneres, el que passa que ha tingut “mala sort” de caure al Barça, on la barra lliure de patades dels rivals estan garantides.

Per acabar dos punts negatius. El primer Pedro. Ja fa dies que està molt malament, el salva el treball defensiu però està fallant ocasions imperdonables, però sobretot no marxa de ningú, està molt poc desequilibrant i ara mateix sota el meu punt de vista hauria d’estar per darrere de Tello, aquest almenys encara i buscar desequilibrar.

L’altre punt negatiu és el tema del Tata amb els xavals del planter. En principi venia com un gran enamorat del futbol base allà on anava, però de moment està donant zero minuts als nois joves del planter, que estan entre no poder jugar al filial i jugar res amb el primer equip. Així és impossible millorar i demostrar la seva vàlua si no els donen minuts. Montoya no ha jugat gens, Bartra tampoc i Sergi Roberto i Dos Santos estonetes. Tots ells han demostrat que no desentonen en absolut amb els crack, que no foten cagades com per a no atrevir-se a posar-los, o almenys si fallen no són els únics, els cracks també fallen, com Messi que en va fallar unes quantes a la segona part. Però si no els posa no evolucionaran mai. Espero que sigui un tema de guanyar els primers partits per enfortir les coses però que després els doni bola, perquè no m’agradaria massa la veritat que es perdés el tema de la masia. Veurem com van les coses, és aviat encara. El que està clar és que amb partits com el d’ahir, generant entre 5 i 10 ocasions clares de gol, es podrà perdre algun partit, però ben poquets. Esperem que el Tata hagi vist la diferència entre jugar amb onze o amb deu.