Versió B.

Avui no penso parlar de res institucional, perquè em passaria tota la entrada despotricant de Rosell i de la seva gestió, però es que sempre és el mateix. La última ja ha estat fer una enquesta sobre Messi a veure que opinava el soci. Tots els “tics” dictatorials del seu amic Florentino, totes les gestions a l’ombra i per darrera sense fer soroll com fa el president merengue. Després sortint als diversos mitjans a fer el populista i a netejar la seva imatge. N’hi ha que es creuen la propaganda dels mitjans al servei del club a costa de beneficis i d’interessos comercials. Jo avui passo de donar-li més protagonisme quan no el mereix. Tothom està veient la seva gestió i les seves contínues errades i qui es vulgui creure les mentides de la caverna blaugrana, té tot el dret.

Anem al partit i als problemes de l’equip. Ahir es va veure, un cop més aquest any, la versió b del Barça. La versió B és la que l’equip juga amb foc i arrisca a jugar els partits amb inferioritat numèrica al camp, o almenys veient el rendiment ho sembla. Partits que són a un ritme molt inferior i que s’acaben trencant amb el marcador incert.

És una llàstima hipotecar l’equip i el seu joc per a que jugui gent per decret, però és el Barça dels últims anys, el Barça de les vaques sagrades, el Barça que no juga el que està millor, sinó el que té més “caché” i que té més importància i ascendència dintre del vestidor i mediàticament. Hi ha algú que dirà que si és una obsessió meva i altres històries per a no veure la realitat, el mateix que fan els mitjans, perquè es volen resistir a la idea de que ja no estan per a jugar partits de màxima exigència. El problema és que el mateix jugador es segueix resistint a fer-se a la idea i té l’ambició personal, passant del club que diuen que tant s’estima, per a arribar al proper mundial. A mi em donaria igual que jugués els partits d’exigència menor i de copa del rei, el problema és que ni el jugador ni els seus palmers mediàtics ho volen acceptar.

De moment portem 4 partits de lliga. El primer no compta perquè el Llevant va oferir molt poca resistència i en no res es va sentenciar el partit. Els altres tres hi ha hagut dos partits que s’ha guanyat així així, oferint un pobre rendiment i guanyant com aquell que diu per fogonades individuals dels cracks del Barça. L’únic partit que no ha jugat ha estat un partit espectacular, jugant fora de casa i generant ocasions per a poder fer pels volts de 10 gols, jugant a Mestalla. El que més em molesta de tot això, és que per a tapar les seves misèries, els comentaristes de la tele es posen a “rajar” d’altres jugadors responsabilitzant-los dels mals del Barça perquè no s’atreveixen a dir res del veritable jugador que genera el desequilibri i que parteix l’equip. El problema és quan els altres s’han de multiplicar per a fer la feina dels altres que no ofereixen el rendiment que haurien de donar.

El partit d’ahir del Barça va ser molt normalet, va tenir èpica i emoció, va tenir algunes fogonades de bon futbol, però en línies generals va ser bastant dolent. Sent bastant dolent, no crec que pugui dir ningú (sense comptar a la caverna merengue i els de Sevilla per a que quedi gairebé com una victòria) que el Barça per joc, per ambició i per ocasions, no hagi merescut guanyar el partit. L’equip va controlar la possessió, va tenir les millors ocasions i com sempre que es perdona al final es va acabar patint per no resoldre quan tocava. Esperem que només sigui un accident i que quedi en un ensurt, perquè no sempre toca cara a la moneda quan es llença a l’aire.

Guanyant 2-0 (i més amb l’ensurt del gol anul·lat al Sevilla), no els poden fer un gol amb un contraatac com es va produir ahir. Jo el tema del segon gol, per molt que vulguin vendre la moto que és el veritable problema del Barça, les jugades de pilotes aturades, no li dono la més mínima importància. El problema és que s’arribi a sacar tants de corners i de faltes laterals per part de l’equip rival quan el Barça hauria de controlar més el partit.

No pots anar guanyant per dos gols i que l’equip rival et pugui crear tant de perill a la contra. Llavors es quan ha “el metrònom del Barça”, “l’arquitecte del Barça”, “el defensor de l’estil” i bla bla bla, tot paraules buides que surten de les boques dels seus amiguets, però clar, el crack ja fa minuts que va amb la llengua fora i que ni arriba a la pressió ni arriba a dalt.

Del partit d’ahir doncs hi ha més d’un jugador a salvar. Una setmana més, un dels millors Mascherano, quan tant es parla de portar un central i resulta que l’argentí se n’està sortint. D’altra banda que l’argentí sigui un dels més destacats, no pot ser mai una bona notícia, com quan alguns partits ho és el porter. També està coincidint casualment en que Masche està sent el millor amb la versió b de l’equip.

Molt bon partit de Neymar també, el millor partit amb diferència des de que està al club blaugrana. Molt incisiu i molt desequilibrant. Li falta prendre la millor decisió i actuar com ho faria estant amb la selecció o bé al Santos. Ho dic perquè està massa cohibit i massa obsessionat amb donar la pilota als companys en jugades que ha de resoldre ell i jugades que l’ha de passar busca gols impossibles. Un exemple del primer, la jugada que genera Messi i que li dona per a que el faci i ell li vol tornar. És perillós perquè del possible 3-1 es va passar al 2-2. L’exemple de l’altra cosa que parlava els dos xuts totalment escorat. Però progressa adequadament.

El que em va indignar bastant és que els amiguets de Rosell ja van estar tot el partit dient que si Messi estava espès i que Neymar estava resolent. La diferència és que Neymar estava tota l’estona un contra un amb Koke, perquè entre altres coses, Messi tota l’estona tenia 4 tios a sobre i es movia per a generar espais als seus companys. Al final tots els bocasses de la ràdio (SER Barcelona a l’àudio en català del plus) se la van haver de menjar en patates, perquè el que realment va decidir va ser l’argentí, sense tants regats i sense tanta “màgia”. Al final el decisiu va ser Messi, en va tenir prou amb quinze minuts, però d’aquí a dir com han dit els mitjans que va estar desaparegut o que va estar molt discret doncs i va una distància abismal. El jugador argentí va participar en la majoria de jugades i la majoria d’incursions per banda, on se’l veia sempre al lloc per a rematar, una altra cosa és que els que feien les centrades no ho veiessin o no poguessin fer la centrada correctament.

Desprès Piqué, per a mi va estar més que correcte, però sembla que ja fa un temps que el jugador s’està enduent tots els atacs interessats per part de la premsa, sembla que hi hagi un interès per a vendre al jugador, com va passar fa un any amb Alves. Sempre la paga ell quan precisament és el que té la funció més complicada d’intentar aturar als davanters quan venen llençats en carrera. Però clar és més fàcil culpar a Piqué que no pas a segons quin interior que hauria de tapar la passada a l’espai quan la defensa està al mig camp.

Preocupant també el tema d’Iniesta, que li està costant agafar la forma, però que al 50% segueix sent millor que la majoria d’ interiors del món, se li nota que li falta el puntet de ritme per a que les jugades que intenta li acabin sortint, però en cada partit deixa detalls de la seva gran qualitat, ahir no va ser una excepció, el que passa és que li falta aquesta miqueta per a ser tant decisiu com acostuma a ser-ho. Tampoc l’ajuda haver de córrer cap enrere, jugant d’interior ofensiu, per a tapar els forats que deixa l’interior que hauria d’ajudar a Busquets.

Un Busquets que ahir un cop més va tornar a fer un partit espectacular, llàstima que faci dies que no pugui tenir un partit més plàcid i de control total de l’equip i no haver de multiplicar-se en tapar tants de forats i en jugar tant al límit. Malgrat això partidàs un cop més del jugador de Badia, jugador imprescindible en aquest Barça.

Espectaculars Cesc i Alexis, tots dos només sortir van tallar una pilota decisiva a la seva pròpia àrea, una cadascun i els dos van participar ofensivament de forma decisiva, el primer al segon gol i el segon marcant el gol de la victòria estant al lloc adequat per a rematar. Un Cesc que encara no entenc perquè no va ser titular, si no és que estava tocat físicament.

Del arbitratge podríem comentar moltes coses, de la primera targeta al minut 5 a Koke, que la veu moments més tard i que segueix el partit i l’acaba, fent el segon gol, quan es va passar el partit repartint patades, el jugador camerunès M-bia, que li perdonen la segona groga abans d’acabar la primera part, la segona que li perdonen a un altre jugador del Sevilla quan fa una aturada amb la mà espectacular, el penal que li fan a Messi a la segona part i que acaba amb falta d’ell. Moltes accions que van ser lamentables i que en canvi no han sortit a cap mitjà, on s’han centrat amb el gol anul·lat al Sevilla. Un gol que en directe ningú sabia perquè l’havia anul·lat, però que veient les repeticions no entenc que hi hagi algú que digui que estava mal anul·lat, perquè Cala li puja al coll d’Alves. Que hi ha cops que també passa i que no es sanciona, estic d’acord. També molts cops estan tapats entre molts jugadors, ahir no va passar així perquè aquella zona estava buida de jugadors. Que hi ha de tot a les àrees també, però això no vol dir que no sigui il·legal. El que em fa gràcia es que diguin precisament que l’àrbitre volia que guanyés el Barça, quan si hagués volgut això, era tant fàcil com expulsar a qualsevol dels que va poder expulsar per dues grogues a la primera part. Si volia que guanyés el Barça era tant fàcil com aturar el joc quan Piqué es va quedar estabornit a l’àrea rival i que poc li va faltar per a pujar a rematar el contraatac, en fora de joc per cert, que hagués pogut acabar en gol. Però bé, és més fàcil això que parlar de futbol. El Sevilla plora tot el possible per a rebre ajudes en un futur, sabent a més, que la caverna madridista li farà tot el ressò possible i que semblaran del Sevilla de tota la vida. Així acaben tots contents, el Sevilla, que després d’estar miserablement amb onze tios a la seva àrea durant 70 minuts, queden com a les pobres víctimes de la història, com a vencedors morals i netejant la imatge davant de la seva afició i després la caverna els va de perles per a vendre villaratos i conspiranoies i entre això i la cortina de fum de la renovació express de la vedette , poden tapar el seu ridícul al Madrigal que s’haguessin pogut emportar una maneta amb els seus dos homes dels 100 milions al camp i que malgrat marcar un gol cadascun van fer un partit bastant desastrós.

El filial. He vist que els “professionals” de la informació, parlen de bany del Barça al Madrid aquest matí. Em sembla que no han vist el partit. El Barça ha sigut superior, si, el Barça ha tingut més ocasions que el Madrid, també. Però el filial ha acabat 2-0 en un partit que hagués pogut acabar de qualsevol manera perquè tots dos equips han tingut 4-5 ocasions cantades de gol, simplement l’equip blaugrana ha estat més efectiu. Però clar val més això que parlar del pèssim treball d’Eusebio de direcció de camp i el joc que fa el seu equip.

Per acabar el tema handbol. Ahir el Barça va jugar el primer partit de lliga asobal, només va guanyar de 20 gols de diferència. Una asobal completament morta, on el Barça de la mà de Rosell sembla que es vulgui afonar al vaixell, perquè no ha mogut ni un dit per apuntar-se a una lliga més competitiva, com la francesa o sobretot l’alemanya. Així de passada podrien jugar contra els equips més competitius que es trobaran a la xampions. Però potser al senyor Rosell, que no es precisament molt favorable a les seccions, només assisteix quan “olora” foto, li agradaria més que la secció desaparegués. El Barça guanyarà moltes jornades abans la lliga, cosa que li treurà tensió competitiva que pot pagar a la xampions.